(Shylock sen va)
EL DUX, (a Porcia) Us prego ab tota l'ànima, senyor, que vingueu a dinar a casa meva.
PORCIA Jo prego humilment a Vostra Mercè que em dispensi: cal que retorni aquesta nit a Padua, y he d'empendre la marxa desseguida.
EL DUX Me sab molt greu que'la manca de lleure us esclavitzi. Antoni, retribuhiu com cal eix cavaller, car, al meu parer, li deveu moltissim.
(El Dux, els Magnifics senadors y llur seguici, desapareixen)
BASSANIO, (a Porcia) Digníssim cavaller, gracies al saber vostre, mon amic y jo ens hem lliurat d'una pena crudel… Acepteu com honoraris els tres mil ducats que's destinaven al juheu; gustosament us els oferim pel vostre grat servei.
ANTONI Y us devem, per sempre més, el nostre afecte y el nostre més franc desprendiment.
PORCIA Ben pagat es qui content resta. Jo estic content d'havervos deslliurat y per lo tant per ben pagat me dóno. Mai mon ànima ha estat més mercenaria que avui. Us demano tant sols que em regoneixeu al trobarnos; bon dia tingueu y prenc comiat de vosaltres.
BASSANIO Car senyor meu, no m'es possible deixarvos sense insistir. Acepteu un record de nosaltres; ja que no com salari, acepteulo com tribut. Dues coses m'heu de concedir; si us plau: la primera es que no'm refuseu; que em perdoneu, la segona.
PORCIA Tant me forceu que us obeheixo. (A Antoni) Doneume els vostres guants, y els portaré en memoria vostra. (A Bassanio) Per l'afecció que em demostreu, aquesta anell aceptaré… no retireu, no, vostra mà, que no us pendré res més; vostra amistat això em refusa?
BASSANIOAquesta anell, oh, bon senyor? Si no val res aquesta anell!Vergonya sentiria de donarvos tal cosa.
PORCIANo vull res més que això; y ara, veieu? ja es una fantasia meva.
BASSANIO Te una importancia pera mí que sobrepassa sa valúa. Jo faré fer una proclama en cerca de la més preciosa tombaga de Venecia y us l'oferiré; mes perdoneume, aquesta no puc.
PORCIA Ja veig, senyor, que sóu lliberal… al oferir. Vós m'heu ensenyat de cop a demanar y ara me sembla molt bé, que em voleu ensenyar com s'ha de respondre al qui demana.
BASSANIO Oh, senyor, aquesta anell me fou donada per ma esposa; y quan en mon dit la posava ella mateixa, me feu jurar que mai devia vèndrerla, donarla ni pèrdrela.
PORCIA Aquesta excusa estalvia molts presents als homes. La vostra esposa, al saber quant jo me la mereixo aquesta anell, hauria d'esser folla per guardarvos rencunia eterna d'havermela donada. Està bé. Que la pau us acompanyi!
(Porcia y Nerissa sen van)
ANTONI Doneuli, mon Bassanio, la tombaga. A les recomanacions de la vostra esposa poseuhi el contrapès dels seus servéis y de l'amistat meva!
BASSANIO Vés, corre, Gracià, y aconsegueixlo; dónali l'anell, y, si pots, feslo venir a casa d'Antoni. Corre, fes via.
(Gracià sen va)
Anem tranquilament a casa vostra. Demà, de bon matí, volarem tots dos cap a Belmont. Veniu, Antoni.
(Entren Porcia y Nerissa)
PORCIA Entérat de la casa del juheu, preséntali aquesta acta, y obligal a firmar. Aquesta nit emprenem la marxa y arribarem un dia primer que els nostres marits a casa. Aquesta acta serà la benvinguda que a Llorenç donarem.
(Entra Gracià)
GRACIÀ Gentil senyor, gracies a Déu que us trobo: missenyor Bassanio, havent reflexionat bé, us envia aquesta anell y solicita la vostra companyia a dinar.
PORCIA Es del tot impossible. En quant a la tombaga, l'acepto vivament agrait; feuli constar, us ho prego. Ah! y us prego també que ensenyeu a mon jove escribà la casa del vell juheu.
GRACIÀDe molt bona gana.
NERISSA, (a Porcia) Voldria dirvos una paraula, senyor. (En veu baixa) Vaig a veure si a mon marit li faig donar l'anell que em va jurar guardar sempre.
PORCIA Te la donarà, jo en responc. Ab llur antiga paraula d'honor voldran sostenir que era a uns homes a qui han fet present de nostres tombagues; però nosaltres, jurant més fort que ells, els sostindrem lo contrari. Vés y aprèssat; ja sabs aon t'espero.
NERISSA, (a Gracià)Vaja, car senyor meu, voleu mostrarme aquesta casa?
(Entren Llorenç y Jèssica)
LLORENÇ Com resplandeix la lluna! En una nit com la d'avui, mentres el ventijol lleuger besava dolçament els arbres, que no remorejaven; en una nit com la d'avui, Troylus degué enfilarse en els murs de Troia y exhalar la seva ànima vers les tendes gregues aon reposava Crèssida!
JÈSSICA En una nit com la d'avui, Tisbe, desvetllant ab passos tremolosos la rosada, vegé l'ombra del lleò primer que la mateixa bestia, y fugí esfarehída.
LLORENÇ En una nit com la d'avui, Dido, ab una branca de sàlzer a la mà, s'estava dreta en la deserta platja y ab senyes pregava a son benamat de retornar a Cartago.
JÈSSICA En una nit com la d'avui, cullía Medea les herbes encantades que rejoveniren el vell Eson.
LLORENÇ En una nit com la d'avui, Jèssica s'envolà de casa l'opulent juheu y ab un amant gentil fugí de Venecia fins a Belmont.
JÈSSICA Y en una nit com la d'avui, prometía el jove Llorenç aimarla molt, y li robava l'ànima ab mil juraments tots ells mentida!
LLORENÇ Y en una nit com la d'avui, Jèssica, la bonica, com una capritxosa, calumniava al séu amant que li sabía perdonar.
JÈSSICA Tota la nit us sostindria la contra, si no vingués ningú. Però, escolteu! Sento els passos d'un home.
(Entra Esteve)
LLORENÇQui tant depressa avança, en el silenci de la nit?
ESTEVEUn amic.
LLORENÇUn amic! Quin amic? Voleu dirme vostre nom, si us plau, mon amic?
ESTEVE Esteve es el meu nom, y us porto la nova que abans d'apuntar el dia tindrem la mestreça aquí a Belmont; camina ja per aquesta encontrada, flectant el genoll davant de les santes creus y pregant per la felicitat del séu matrimoni.
LLORENÇQui ve més ab ella?
ESTEVE Un sant ermità y la seva acompanyanta; ningú més. Us prego que em dieu si el meu amo ha retornat.
LLORENÇ Encara no. No hem tingut noves d'ell. Jèssica, anem, si us plau, preparemnos pera rebre ab alguna cerimonia la mestreça de la finca.
(Entra Lancelot y crida)
LANCELOTSol, la! Sol, la! Hop! Hei Hop! Sol, la! Sol, la!
LLORENÇQui crida?
LANCELOT Sol, la! Heu vist a mestre Llorenç y a la senyora Llorenç? Sol, la! Hei!
LLORENÇDéixat d'heis, company! Som aquí.
LANCELOTHei? Aont? Aon?
LLORENÇAquí.
LANCELOT Aquí, doncs. Digueulos que ha arribat un correu de la part del meu amo ab el corn ple de bones noves. Abans d'apuntar el dia serà aqui.
(Sen va)
LLORENÇ Anem, ma dolça aimia, a esperar llur arribada. Mes per què anarsen a casa? No, no val la pena. Esteve, anuncieu vós mateix al palau que vostra mestreça està apunt d'arribar y feu jugar l'orquestra a l'aire lliure. (Esteve sen va) Dessobre eix banc quan dolçament s'adorm el clar de lluna! Assentèmnoshi y que els sons de la musica es filtrin en nostres orelles! La calma, el silenci y la nit s'agermanen ab la pura harmonía. Asséntat, Jèssica. Mira com la volta del cel arreu està puntejada d'esferes d'or lluminoses. De tots aquests punts brillants que tu contemples, no n'hi ha cap, fins el més petit, que en son moviment no canti com un angel en eterna harmonía ab els querubins d'ulls tendres. Semblanta harmonia regna en els esperits immortals; mes tant que'ls cobreix eixa argila moridora ab son groller vestit, no la podem percebre. (Entren els musics) Comenceu! Ab un himne desvetlleu a Diana. Que'ls vostres més dolços accents arribin a l'orella de vostra mestreça! Atraieula a sa llar ab la musica.
(Musica)
JÈSSICA.Mai me poso alegra quan sento una dolça harmonía.
LLORENÇ Perque els sentits us resten tots absords. Observeu no més una vacada feréstega y lliberta, una munió de poltres indomptables; comencen a botre desenfrenadament y a bruelar y a renillar moguts per la xardor de llur sang. Mes que sentin per etzar el toc d'una trompeta, o que qualsevulla altra musica ressoni en ses orelles, y els veureu de sobte deturarse tots, trasmudat llur ferotge esguard en èxtassi encongit sota el suau encís de la musica. Perxò els poetes han imaginat que Orfeu atreia els arbres, les pedres y les ones, perque no hi ha cap esser tant bast, tant dur, tant furiós, que per un instant la musica no'n atemperi sa natura. L'home que en si no porta musica y que els sons harmoniosos no el commouhen, es proprici a furts, enganys y traidoríes. Els impulsos de la seva ànima són tristos com la nit y ses afeccions negres com el Tartar. No't fiis d'un tal home!… La musica escoltem.
(Entren Porcia y Nerissa y permaneixein allunyades)
PORCIA Aquesta llum que's veu, crema en la meva sala. Quan lluny sa claror envia eixa petita flama! Així una bona acció brilla entre gent dolenta.
NERISSAQuan la lluna brillava, no vèiam el llum.
PORCIA. Tal com la més alta gloria ofega a la més petita. Brilla un ministre igual que un rei, avans que'l rei se deixa veure, y aleshores tot son prestigi se fon com un xaragall dels camps en l'immensitat dels mars… Una musica! Escolta!
NERISSA.Es la vostra, senyora, la de la casa.
PORCIA. Ara ho veig, sols en son lloc les coses son perfectes; me sembla molt més harmoniosa que de dia.
NERISSA.Es el silenci, qui li dóna aqueix encís, senyora.
PORCIA Pel qui no hi posa esment, canta el corb tant bé com l'alosa, y crec que si el rossinyol cantava de dia, mentres les oques quaquegen, no tindría pas més fama de bon cantaire que'l reietó. Quantes coses no obtenen sinó a son degut temps el complement de la perfecció y de la llohança! Oh, silenci! La lluna dorm ab Endymió, y no vol esser desvetllada!
(Calla la musica)
LLORENÇEs la veu de Porcia, si no m'erro molt.
PORCIAMe coneix, com el cego coneix al cucut, pel sò lleig de la veu.
LLORENÇSenyora, sigueu la benvinguda a casa vostra.
PORCIA Venim de pregar per la bona fortuna de nostres marits que creiem haver favorescut ab la nostra intercessió. No han retornat?
LLORENÇ Encara no, senyora; mes fa poc s'ha presentat un correu anunciant llur pròxima arribada.
PORCIA Entra a casa, Nerissa. Dóna l'ordre a mon servei de no fer cap demostració sobre la nostra abscencia. No en digueu res, Llorenç; ni vós, Jèssica.
(Se senten sonar trompetes)
LLORENÇ Vostre marit no es lluny; aquestes són les trompetes de sos heralds. No som garlaires, senyora; no temeu res.
(Entren Bassanio, Antoni, Gracià y llur seguici)
BASSANIO Se'ns faria de jorn a la mateixa hora que als antípodes, si vós apareguessiu sempre que el sol ens deixa.
PORCIALa brillantor desitjo de la llum, sense tenir la seva lleugeresa!Una dòna lleugera es la ruína del marit; que mai la mevalleugeresa pugui aterrar a Bassanio! Deixem lo demés a la mà deDèu!… Sigueu el benvingut a casa vostra, senyor meu.
BASSANIO Gracies, senyora. Sigueu gentil ab mon amic; aquest es Antoni, aquest es l'home de qui sóc infinitament deudor.
PORCIA En efecte, li deveu tota mena de generositats; ell per vós n'ha tingut de ben grosses.
ANTONICap que no m'hagi estat perfectament pagada.
PORCIA, (a Antoni) Senyor, sóu molt benvingut a casa nostra. Cal provarvosho d'altra manera que en paraules; perxò no allargo els compliments verbals.
(Gracià y Nerissa parlen vivament)
GRACIÀ Us juro, per aquesta lluna que ara brilla, que em culpeu sense raó. Per ma fe, l'he donada al escribà del jutge. Voldria que'l possehidor sigués eunuc ja que el fet us causa tanta pena, amor meu.
PORCIAUna baralla? Ah, tant prompte! De què's tracta?
GRACIÀ D'una anell d'or, d'una trista tombaga que ella va donarme, ab una divisa que, adressantse a tothom com els versos del daguer sobre les dagues, deia:Aimeume i no'm deixeu.
NERISSA Y què veniu ara a parlar de divisa o de valúa? Quan us la vaig donar, me juràreu que la portarieu fins a l'hora de la mort y que ni la tomba us separaria d'ella. Si per mí no, al menys per tant patètics juraments, havieu de tenir més cura en conservarla! Que l'heu donada a l'escribà del jutge!… Ah! jo estic segura que aquest escribà no tindrà mai pèl a la barba.
GRACIÀSí que'n tindrà, si pot arribar a home.
NERISSAProu si una dòna pot esdevenir home.
GRACIÀ Per eixa mà que ara alço! Creu que l'he donada a una criatura, un minyonet, un mal fresseta, gens més alt que tu, a l'escribà del jutge, menut y garlaire, que me l'ha demanat en paga de sos servéis; En conciencia no li podía refusar.
PORCIA Jo us haig d'esser franca, heu caigut en mancament separantvos tant a la lleugera del primer present de vostra esposa; un objecte afiançat en vostre dit per nombroses promeses y junyit a vostre carn per la fe jurada! Jo he donat una tombaga a mon benamat y li he fet jurar que mai sen despendria. Aquí el teniu. Doncs bé, en nom séu m'atreveixo a jurar que ni per totes les riqueses que el món atresora voldria separarsen ni llevarla de son dit. En veritat, Gracià, feu un agravi massa crudel a la vostra esposa. Si a mí em passava un cas semblant, jo esdevindría folla.
BASSANIO, (apart) En bona fe, si lo mellor que podría fer no seria tallarme la mà esquerra y jurar que he perdut l'anell al defensarla.
GRACIÀ Missenyor Bassanio ha donat sa tombaga al jutge que li ha demanat y qui, certament, la ben mereixía. Y ha sigut aleshores que'l minyò, son escribà, qui havia tingut el treball de fer les escriptures, m'ha demanat la meva; ni el servidor, ni l'amo no han volgut aceptar altre cosa que nostres tombagues.
PORCIA, (a Bassanio) Quina anell heu donat, vós, missenyor? Espero que no serà la que de mí rebéreu?
BASSANIO Si al pecat gosés ajuntarhi la mentida, diria que no; però, veieu, l'anell no es ja en mon dit, ja no la tinc.
PORCIA Com tampoc hi ha la fe en el vostre cor. Pel cel ho dic; no'm veureu jamai en vostre llit que no'm presenteu la tombaga.
NERISSA, (a Gracià)Ni a mí en el vostre, que jo no vegi la meva.
BASSANIO Oh, dolça Porcia, si sabiau a qui he donat l'anell, si sabiau per qui he donat l'anell, si poguesseu concebre perque he donat l'anell, ab quin escrúpol m'he desfet de l'anell, quan no se'm volia aceptar altre cosa que l'anell, prou calmariau l'aspror del vostre enuig.
PORCIA Si haguessiu conegut la virtut de l'anell, o pressentit la valúa de la qui us donà l'anell, o posat vostre honor en guardar l'anell, mai us haurieu separat de l'anell. Quin home hauria sigut tant desconsiderat, si ab manifestacions de zel us hagués plagut defensarla, de reclamar ab tanta extrema insistencia un objecte tingut com a sagrat? Nerissa ha dit prou bé lo que dec creure. Que em mori, si no es una dòna la qui té l'anell!
BASSANIO No, senyora, pel meu honor, per la meva vida! Ben lluny d'esser una dòna; es un doctor de gran civilitat, qui m'ha refusat tres mil ducats y m'ha fet la demanda de l'anell. Jo de cop li negava y malcontent l'he deixat allunyar, an ell qui havia salvat la vida de mon mellor amic. Què més podria dirte ma angelical senyora? M'he vist obligat a enviarli; he hagut de cedir al remordiment y a l'educació; el meu honor ab tanta ingratitut no ha pogut sollarse. Generosa senyora, perdoneume. Per eixes llums sagrades de la nit!… si haguessiu estat allí no dubto que vós m'hauriau demanat l'anell pera donarla an aqueix noble doctor.
PORCIA No deixeu mai que aquest doctor s'acosti a casa meva. Ja que té ell la joia per mi estimada y que vós haviau jurat guardar en record meu, jo em vull mostrar tant lliberal com vós. Res de quan me pertany li refusaria, no, ni el meu cos, ni el mateix llit vostre! Ah! m'aparellaria ab ell, ho tinc ben decidit; no dormiu ni una nit fòra de casa, vigileume com un Argos. Sinó, per poc que em deixeu sola, jo us dic pel meu honor, que encara no he perdut, jo! que tindré aqueix doctor per company de llit.
NERISSA, (a Gracià) Y jo a son escribà. Ab això, us cal pendre cura de l'instant que em deixareu mestreça de mi mateixa.
BASSANIO Y bé! Feu lo que us plagui! Mes, procureu que jo no el sorprengui al jove escribà, perque li escapsaria la ploma!
ANTONIY sóc jo el desgraciat causant d'eixa discordia!
PORCIANo us afligiu, senyor; no per això deixeu d'esser molt benvingut.
BASSANIO Perdònam, Porcia, aquesta ofensa obligada. Y davant tots aquests amics que m'escolten, jo't juro, pels teus hermosos ulls, aon me miro…
PORCIA Fixeuvoshi molt ab això! Se veu doble en els meus ulls, una volta en cada un d'ells!… Doneu vostre paraula d'home doble; heusaquí un jurament digne de crèdit!
BASSANIO Vaja, escóltam, al menys. Perdona, aquesta volta, y et juro, per la meva ànima, que mai més me faré culpable als teus ulls de una sola manca de fe.
ANTONI, (a Porcia) Jo havia compromès mon cos pels interessos de vostre marit, y a no esser per aquell que ara té la baga, la desgracia m'hauria anorreat; aquest cop, ab la garantia de la meva ànima, goso a assegurar que vostre senyor jamai, voluntariament, mancarà a sa promesa.
PORCIA, (que's treu una anell del dit i la dóna a Antoni) Així, vós sereu la seva garantia. Doneuli aquesta baga y digueuli que la guardi mellor que l'altre.
ANTONI, (passant l'anell a Bassanio)Teniu, senyor Bassanio, jureu guardar aquesta anell.
BASSANIOPel cel! si es la mateixa que jo he donat al doctor!
PORCIA D'ell m'ha vingut. Perdoneume, Bassanio… Per aquesta anell he tingut la companyia del doctor en mon llit.
NERISSA Perdoneume, també, gentil Gracià; aquell mal fresseta, sabeu, l'escribà del doctor, ha jegut ab mi la nit darrera al preu d'aquesta anell.
GRACIÀ Bona l'hem feta! Adobar les carreteres a l'estiu quan són immellorables! Què! Haurem estat cornuts abans que ho mereixéssim?
PORCIA No parleu tant grollerament. Esteu tots astorats. Teniu, preneu aquesta lletra, llegiula quan us vagui; ve de Pàdua, de Bellario. Per ella us enterareu que Porcia era el doctor de qui's parla, y aquesta, Nerissa, el séu escribà. Llorenç us confirmarà com jo vaig deixar aquests llocs quasi tant prompte que vosaltres, y que fa un sol instant que sóc vinguda: encara no he entrat a casa meva… Sóu benvingut, Antoni. Us guardo mellors noves de les que vós espereu. Obriu depressa aquesta lletra. Hi trobareu que tres de vostres naus acaben d'arribar a port ricament carregades. Ja us contaré per quina extranya casualitat he trobat aquesta lletra.
(Dóna un paper a Antoni)
ANTONIMe deixeu mut!
BASSANIOQue extrany! erau vós, el doctor, y jo no regonèixeus!
GRACIÀCom pot esser! erau vós, l'escribà, qui m'ha de fer cornut!
NERISSA ¡ Sí, però un escribà qui no voldrà intentarho mai, a no esser que esdevingui home.
BASSANIO, (a Porcia) Vós, doctor enciser, sereu mon company de llit; y, quan jo m'absenti, dormireu ab la meva esposa.
ANTONI Oh, graciosa dama, vós m'heu tornat la existencia y la opulencia; doncs aquí llegeixo com a cosa certa que mes naus són arribades a bon port.
PORCIA Y vós, Llorenç, com esteu? El meu escribà us porta noves ben animadores.
NERISSA Sí, y que vaig a donarleshi sense retribució. (Donant un paper a Llorenç) Aquí teniu, per vós y per Jèssica, una acta formal aon consta com el ric juheu us fa hereus de tot quan possehirà a la seva mort.
LLORENÇ Vosaltres, gentils dames, verseu el mannà en el camí dels afamats.
PORCIA Aviat serà de dia, y ab tot, estic certa que cap de vosaltres se sent encara en plena confiança sobre aquests aconteixements. Retiremnos a casa y allà feunos tantes preguntes com us plagui. A totes us respondrem fidelment.
GRACIÀ Anem! Per començar l'interrogatori de Nerissa, al qual ella respondrà sota jurament, li preguntaré que s'estima més: restar llevats fins a la nit propera, o anàrnosen de dret cap al llit, dues hores abans d'esser de dia. Pel meu parer, si ara fos gran jorn, desitjaría les tenebres per anarmen al llit ab l'escribà del doctor. Y ara si que, mentres visqui, esmersaré la meva més tendra solicitut en guardar escrupulosament l'anell de Nerissa.
NOTES (del traductor)
En el darrer any del sigle XVI, EL MARXANT DE VENECIA fou imprès per primera vegada y publicat en dues edicions diferentes, l'una portava el nom d'un impressor, J. Roberts, l'altra el nom d'un llibrer, Tomàs Heyes. El titol prolixe de la segona edició era aquest:
«La molt exelenta historia del Marxant de Venecia. Ab l'extrema crudeltat que mostrà Shylock, el juheu en contra el susdit Marxant, al volerli tallar una lliura justa de sa carn: y la conquesta de Porcia per la tria de les tres arques.
»Com ha sigut representada diverses voltes pels servidors del lord Chambelan.
»Escrita per William Shakespeare.
»A Londres, impresa per J. R., per Tomàs Heyes y posada en venta al cementir de Paul, el de la senyal del vert Dragó, 1600.»
Desde el mes de juliol del 1598, l'impressor ja havia fet registrar son dret alStationer's Hall.
EL MARXANT DE VENECIA es la darrera de les obres de Shakespeare nombrades en el catàleg que Francis Meres publicà a la fi del 1598.
2) «Compendré aleshores perque la sang me rajà del nas el darrer dilluns negre». -El cronista Howe conta així l'origen d'aquesta dita singular,Dilluns negre:
«El dia quatre d'abril del 136O, a l'endemà de Pasqua, campà el rei Eduard ab un exèrcit davant de Paris, y feia un fred tant dur, que molts homes moriren gelats dalt de llurs cavalls. Veusaqui perque al dilluns de Pasqua se li ha dat el sobrenom de Dilluns negre»
3) «Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una flgura d'angel». -La pessa d'or ab l'efigie de l'Angel era una moneda correnta en temps d'Elisabeth: s'anomenavaAngely era tant antiga com la monarquia saxona. L'antiquari Verstegan suposa que'l motEnglish, qui designa la raça inglesa, es una contracció del motAngel-like, semblant a un angel. Aquesta pretinguda etimologia explicaria perque els primers princeps d'Anglaterra havien fet esculpir la figura d'un angel a la cara de sa més bella moneda.
4) «Sol, la! Hop! Hei! Sol, la! Sol, la!» -Aquí, Lancelot imita el sò de la trompa per medi del qual els correus senyalaven llur propera arribada en temps de Shakespeare.
End of Project Gutenberg's El Marxant de Venecia, by William Shakespeare