XI«... Como lo ha mostrado la experiencia...» (Don Quijote,I, 15.)Ens diu Cervantes que després de la desgraciada troballa que tingué D. Quixot amb aquells «desalmados yangüeses», el primer en queixar-se de l’apallissament que reberen amo i criat, fou aquest; seguint a continuació un xispejant diàleg entre els dos apallissats. El cavaller diu a l’escuder que no s’admiri d’això que els ha passat, per quan ell ha vist en els llibres de cavalleries a estrenus paladins que, després d’haver sofert molt, han arribat a ésser reis i emperadors «como lo ha mostrado la experiencia».Com ha pogut veure el lector, aquest argument és molt semblant al que hem vist del cap. 7.El comentarista més coneixedor de les cròniques cavalleresques, En Clemencín, en veure aquest passatge cervantí es recorda tot seguit de passatges delPrimaleon,Florambel,Amadís de Grecia,Don Florindoi d’altres (II, p. 13), sense oblidar elTirant, esmentant d’aquest els noms de l’heroi i del seu escuder Ipòlit, que arribaren ambdós a ésser: el primer, cèsar de l’Imperi grec; i el segon, emperador de Constantinoble.Hem de dir que posats a citar personatges delTirantque arribaren a tenir el més alt títol geràrquic d’un regne o imperi,hauria pogut esmentar així mateix al senyor d’Agramunt, marit de Plaerdemavida, a qui Tirant donà el regne de Fez i de Bògia.Amb tot i tenir a Clemencín per mestre en literatura cavalleresca, algunes vegades s’equivoca. Diem això perquè escriu que Ipòlit fou «famoso por sus hazañas», i no recordem cap important fet d’armes en el qual el cosí i escuder de Tirant demostrés la seva valentia, a no ser que aquests fets a què fa referència el crític siguin els amors amb l’emperadriu. Creiem que Ipòlit és el símbol d’aquells generals palatins que adquireixen honors, graus i distincions sense haver oït el xiular de les bales ni haver sofert les inclemències abundoses que a cada pas es troben en els camps de batalla.
XI«... Como lo ha mostrado la experiencia...» (Don Quijote,I, 15.)Ens diu Cervantes que després de la desgraciada troballa que tingué D. Quixot amb aquells «desalmados yangüeses», el primer en queixar-se de l’apallissament que reberen amo i criat, fou aquest; seguint a continuació un xispejant diàleg entre els dos apallissats. El cavaller diu a l’escuder que no s’admiri d’això que els ha passat, per quan ell ha vist en els llibres de cavalleries a estrenus paladins que, després d’haver sofert molt, han arribat a ésser reis i emperadors «como lo ha mostrado la experiencia».Com ha pogut veure el lector, aquest argument és molt semblant al que hem vist del cap. 7.El comentarista més coneixedor de les cròniques cavalleresques, En Clemencín, en veure aquest passatge cervantí es recorda tot seguit de passatges delPrimaleon,Florambel,Amadís de Grecia,Don Florindoi d’altres (II, p. 13), sense oblidar elTirant, esmentant d’aquest els noms de l’heroi i del seu escuder Ipòlit, que arribaren ambdós a ésser: el primer, cèsar de l’Imperi grec; i el segon, emperador de Constantinoble.Hem de dir que posats a citar personatges delTirantque arribaren a tenir el més alt títol geràrquic d’un regne o imperi,hauria pogut esmentar així mateix al senyor d’Agramunt, marit de Plaerdemavida, a qui Tirant donà el regne de Fez i de Bògia.Amb tot i tenir a Clemencín per mestre en literatura cavalleresca, algunes vegades s’equivoca. Diem això perquè escriu que Ipòlit fou «famoso por sus hazañas», i no recordem cap important fet d’armes en el qual el cosí i escuder de Tirant demostrés la seva valentia, a no ser que aquests fets a què fa referència el crític siguin els amors amb l’emperadriu. Creiem que Ipòlit és el símbol d’aquells generals palatins que adquireixen honors, graus i distincions sense haver oït el xiular de les bales ni haver sofert les inclemències abundoses que a cada pas es troben en els camps de batalla.
«... Como lo ha mostrado la experiencia...» (Don Quijote,I, 15.)
«... Como lo ha mostrado la experiencia...» (Don Quijote,I, 15.)
Ens diu Cervantes que després de la desgraciada troballa que tingué D. Quixot amb aquells «desalmados yangüeses», el primer en queixar-se de l’apallissament que reberen amo i criat, fou aquest; seguint a continuació un xispejant diàleg entre els dos apallissats. El cavaller diu a l’escuder que no s’admiri d’això que els ha passat, per quan ell ha vist en els llibres de cavalleries a estrenus paladins que, després d’haver sofert molt, han arribat a ésser reis i emperadors «como lo ha mostrado la experiencia».
Com ha pogut veure el lector, aquest argument és molt semblant al que hem vist del cap. 7.
El comentarista més coneixedor de les cròniques cavalleresques, En Clemencín, en veure aquest passatge cervantí es recorda tot seguit de passatges delPrimaleon,Florambel,Amadís de Grecia,Don Florindoi d’altres (II, p. 13), sense oblidar elTirant, esmentant d’aquest els noms de l’heroi i del seu escuder Ipòlit, que arribaren ambdós a ésser: el primer, cèsar de l’Imperi grec; i el segon, emperador de Constantinoble.
Hem de dir que posats a citar personatges delTirantque arribaren a tenir el més alt títol geràrquic d’un regne o imperi,hauria pogut esmentar així mateix al senyor d’Agramunt, marit de Plaerdemavida, a qui Tirant donà el regne de Fez i de Bògia.
Amb tot i tenir a Clemencín per mestre en literatura cavalleresca, algunes vegades s’equivoca. Diem això perquè escriu que Ipòlit fou «famoso por sus hazañas», i no recordem cap important fet d’armes en el qual el cosí i escuder de Tirant demostrés la seva valentia, a no ser que aquests fets a què fa referència el crític siguin els amors amb l’emperadriu. Creiem que Ipòlit és el símbol d’aquells generals palatins que adquireixen honors, graus i distincions sense haver oït el xiular de les bales ni haver sofert les inclemències abundoses que a cada pas es troben en els camps de batalla.