XIX«La menesterosa doncella pugnó con mucha porfia por besarle las manos...» (Don Quijote,I, 29.)En Clemencín (II, p. 438), en trobar-se amb aquest passatge cervantí, en el qual la princesa Micomicona demana un favor a l’heroi de la Manxa, esmenta textos de l’Amadís de GaulaiFlorambel de Lucea, on es tracta del costum de besar les mans en fer una petició. En Cortejón (II, p. 328), que tenia sempre a mà l’obra de Clemencín, va voler fer una nota amb materials que jo vareig donar-li, i en ella s’hi veuen fragments de l’Amadís de Gaula,Tirant lo BlanchiMio Cid.Aquest acte de besar les mans, i fins els peus, a cavallers o dames, és cosa abundosa en els llibres de cavalleries i demostra senyal d’acatament, reverència o superioritat.En el mateixTiranta cada moment hi trobem exemples del que havem dit: «Com Tirant fon dauant lo mestre, feuli honor de Rey, fica lo genoll e volgueli besar la ma; empero lo Mestre no u consenti» (cap. 104), «... Lauors Tirant se lança als peus de l Emperador e besa li lo peu e la ma, per la gracia que feta li hauia» (cap. 161), «... E dites aquestes paraules, Plaerdemavida se agenolla als peus de Tirant e volgue li besar la ma, e Tirant no u consenti» (cap. 377).
XIX«La menesterosa doncella pugnó con mucha porfia por besarle las manos...» (Don Quijote,I, 29.)En Clemencín (II, p. 438), en trobar-se amb aquest passatge cervantí, en el qual la princesa Micomicona demana un favor a l’heroi de la Manxa, esmenta textos de l’Amadís de GaulaiFlorambel de Lucea, on es tracta del costum de besar les mans en fer una petició. En Cortejón (II, p. 328), que tenia sempre a mà l’obra de Clemencín, va voler fer una nota amb materials que jo vareig donar-li, i en ella s’hi veuen fragments de l’Amadís de Gaula,Tirant lo BlanchiMio Cid.Aquest acte de besar les mans, i fins els peus, a cavallers o dames, és cosa abundosa en els llibres de cavalleries i demostra senyal d’acatament, reverència o superioritat.En el mateixTiranta cada moment hi trobem exemples del que havem dit: «Com Tirant fon dauant lo mestre, feuli honor de Rey, fica lo genoll e volgueli besar la ma; empero lo Mestre no u consenti» (cap. 104), «... Lauors Tirant se lança als peus de l Emperador e besa li lo peu e la ma, per la gracia que feta li hauia» (cap. 161), «... E dites aquestes paraules, Plaerdemavida se agenolla als peus de Tirant e volgue li besar la ma, e Tirant no u consenti» (cap. 377).
«La menesterosa doncella pugnó con mucha porfia por besarle las manos...» (Don Quijote,I, 29.)
«La menesterosa doncella pugnó con mucha porfia por besarle las manos...» (Don Quijote,I, 29.)
En Clemencín (II, p. 438), en trobar-se amb aquest passatge cervantí, en el qual la princesa Micomicona demana un favor a l’heroi de la Manxa, esmenta textos de l’Amadís de GaulaiFlorambel de Lucea, on es tracta del costum de besar les mans en fer una petició. En Cortejón (II, p. 328), que tenia sempre a mà l’obra de Clemencín, va voler fer una nota amb materials que jo vareig donar-li, i en ella s’hi veuen fragments de l’Amadís de Gaula,Tirant lo BlanchiMio Cid.
Aquest acte de besar les mans, i fins els peus, a cavallers o dames, és cosa abundosa en els llibres de cavalleries i demostra senyal d’acatament, reverència o superioritat.
En el mateixTiranta cada moment hi trobem exemples del que havem dit: «Com Tirant fon dauant lo mestre, feuli honor de Rey, fica lo genoll e volgueli besar la ma; empero lo Mestre no u consenti» (cap. 104), «... Lauors Tirant se lança als peus de l Emperador e besa li lo peu e la ma, per la gracia que feta li hauia» (cap. 161), «... E dites aquestes paraules, Plaerdemavida se agenolla als peus de Tirant e volgue li besar la ma, e Tirant no u consenti» (cap. 377).