XL«Del temeroso espanto cencerril y gatuno que recibió D. Quijote en el discurso de los amores de la enamorada Altisidora.» (Don Quijote,II, 40.)En el comentari de Cortejón, en tractar el cap. 46 de la segona part (V, 399), escriu que «Cervantes, al idear el tipo de Altisidora, tuvo presente a aquella casquivana doncella que figura en la novela caballeresca de Johanot Martorell», i segueix dient que Rojas, ço és, l’autor d’aquell joiell que es diuLa Celestina, en idear el tipus de la protagonista de la seva obra, tingué present la «Trotaconventos» del famós arxiprest de Hita. No deixa lloc a dubtes que la donzella dels ducs, que tanta brometa fa a costa de l’heroi manxec, té molts punts de semblança amb la donzella Plaerdemavida.Alegres, joves i amigues de divertir-se, ho són: Plaerdemavida, donzella de Carmesina, i Altisidora, que ho és de la duquessa.Un fet que fa aquella es veu reproduït per aquesta, ens referim al «espanto cencerril y gatuno» de què ens parla Cervantes, passatge inspirat en el fet que fa Plaerdemavida posantgatets a la finestra de l’habitació d’Estefania la nit aquella que celebrà «oficialment» un fet que havia consumat abans (cap. 220). Hem de dir que Clemencín (V, p. 426) en topar el passatge quixotesc que esmenta «un gran saco de gatos», ja va recordar el passatge delTirant.En fer la nota referent a aquest passatge en l’edició Cortejón (V, 408) insinuàrem la idea que la lluita que té l’heroi de la Manxa amb els gats que donaren fi a la serenata que cantava D. Quixot, bé podia ésser una paròdia d’aquelles lluites que es veuen en els llibres de cavalleries, on un paladí té singular combat amb una fera, com es llegeix enEl VIII libro de Amadís de Gaula, cap. 6, on Lisuarte té una accidentada lluita amb una lleona, i el nostre Tirant amb un alà del príncep de Gales (cap. 68), i en elCurials’hi descriu una lluita d’aquest, qui usa el nom de Joan, amb dos lleons (III, 72).Hem de fer notar, referent a aquest encontre, que diu D. Quixot: «—¡Afuera, malignos encantadores! ¡Afuera, canalla hechiceresca!» I poc després: «—Déjenme mano a mano con este demonio, con este hechicero, con este encantador.» En la dita obra de Martorell i Galba, diu el paladí, referint-se a l’alà: «Jo no se si ets diable o cosa encantada...», i després en conèixer que l’animal tenia por de les armes, diu Tirant, llençant-les: «No vull que diguen de mi que ab armes sobergues me so combatut ab tu». Hem de dir que els jutges donaren el premi de la batalla a Tirant, «com si hagués vençut un caualler en camp, e manaren als reys d armes, herauts e porsauants, fos publicat per tots los stats e per la ciutat, de la honor que a Tirant fon donada en aquell dia».
XL«Del temeroso espanto cencerril y gatuno que recibió D. Quijote en el discurso de los amores de la enamorada Altisidora.» (Don Quijote,II, 40.)En el comentari de Cortejón, en tractar el cap. 46 de la segona part (V, 399), escriu que «Cervantes, al idear el tipo de Altisidora, tuvo presente a aquella casquivana doncella que figura en la novela caballeresca de Johanot Martorell», i segueix dient que Rojas, ço és, l’autor d’aquell joiell que es diuLa Celestina, en idear el tipus de la protagonista de la seva obra, tingué present la «Trotaconventos» del famós arxiprest de Hita. No deixa lloc a dubtes que la donzella dels ducs, que tanta brometa fa a costa de l’heroi manxec, té molts punts de semblança amb la donzella Plaerdemavida.Alegres, joves i amigues de divertir-se, ho són: Plaerdemavida, donzella de Carmesina, i Altisidora, que ho és de la duquessa.Un fet que fa aquella es veu reproduït per aquesta, ens referim al «espanto cencerril y gatuno» de què ens parla Cervantes, passatge inspirat en el fet que fa Plaerdemavida posantgatets a la finestra de l’habitació d’Estefania la nit aquella que celebrà «oficialment» un fet que havia consumat abans (cap. 220). Hem de dir que Clemencín (V, p. 426) en topar el passatge quixotesc que esmenta «un gran saco de gatos», ja va recordar el passatge delTirant.En fer la nota referent a aquest passatge en l’edició Cortejón (V, 408) insinuàrem la idea que la lluita que té l’heroi de la Manxa amb els gats que donaren fi a la serenata que cantava D. Quixot, bé podia ésser una paròdia d’aquelles lluites que es veuen en els llibres de cavalleries, on un paladí té singular combat amb una fera, com es llegeix enEl VIII libro de Amadís de Gaula, cap. 6, on Lisuarte té una accidentada lluita amb una lleona, i el nostre Tirant amb un alà del príncep de Gales (cap. 68), i en elCurials’hi descriu una lluita d’aquest, qui usa el nom de Joan, amb dos lleons (III, 72).Hem de fer notar, referent a aquest encontre, que diu D. Quixot: «—¡Afuera, malignos encantadores! ¡Afuera, canalla hechiceresca!» I poc després: «—Déjenme mano a mano con este demonio, con este hechicero, con este encantador.» En la dita obra de Martorell i Galba, diu el paladí, referint-se a l’alà: «Jo no se si ets diable o cosa encantada...», i després en conèixer que l’animal tenia por de les armes, diu Tirant, llençant-les: «No vull que diguen de mi que ab armes sobergues me so combatut ab tu». Hem de dir que els jutges donaren el premi de la batalla a Tirant, «com si hagués vençut un caualler en camp, e manaren als reys d armes, herauts e porsauants, fos publicat per tots los stats e per la ciutat, de la honor que a Tirant fon donada en aquell dia».
«Del temeroso espanto cencerril y gatuno que recibió D. Quijote en el discurso de los amores de la enamorada Altisidora.» (Don Quijote,II, 40.)
«Del temeroso espanto cencerril y gatuno que recibió D. Quijote en el discurso de los amores de la enamorada Altisidora.» (Don Quijote,II, 40.)
En el comentari de Cortejón, en tractar el cap. 46 de la segona part (V, 399), escriu que «Cervantes, al idear el tipo de Altisidora, tuvo presente a aquella casquivana doncella que figura en la novela caballeresca de Johanot Martorell», i segueix dient que Rojas, ço és, l’autor d’aquell joiell que es diuLa Celestina, en idear el tipus de la protagonista de la seva obra, tingué present la «Trotaconventos» del famós arxiprest de Hita. No deixa lloc a dubtes que la donzella dels ducs, que tanta brometa fa a costa de l’heroi manxec, té molts punts de semblança amb la donzella Plaerdemavida.
Alegres, joves i amigues de divertir-se, ho són: Plaerdemavida, donzella de Carmesina, i Altisidora, que ho és de la duquessa.
Un fet que fa aquella es veu reproduït per aquesta, ens referim al «espanto cencerril y gatuno» de què ens parla Cervantes, passatge inspirat en el fet que fa Plaerdemavida posantgatets a la finestra de l’habitació d’Estefania la nit aquella que celebrà «oficialment» un fet que havia consumat abans (cap. 220). Hem de dir que Clemencín (V, p. 426) en topar el passatge quixotesc que esmenta «un gran saco de gatos», ja va recordar el passatge delTirant.
En fer la nota referent a aquest passatge en l’edició Cortejón (V, 408) insinuàrem la idea que la lluita que té l’heroi de la Manxa amb els gats que donaren fi a la serenata que cantava D. Quixot, bé podia ésser una paròdia d’aquelles lluites que es veuen en els llibres de cavalleries, on un paladí té singular combat amb una fera, com es llegeix enEl VIII libro de Amadís de Gaula, cap. 6, on Lisuarte té una accidentada lluita amb una lleona, i el nostre Tirant amb un alà del príncep de Gales (cap. 68), i en elCurials’hi descriu una lluita d’aquest, qui usa el nom de Joan, amb dos lleons (III, 72).
Hem de fer notar, referent a aquest encontre, que diu D. Quixot: «—¡Afuera, malignos encantadores! ¡Afuera, canalla hechiceresca!» I poc després: «—Déjenme mano a mano con este demonio, con este hechicero, con este encantador.» En la dita obra de Martorell i Galba, diu el paladí, referint-se a l’alà: «Jo no se si ets diable o cosa encantada...», i després en conèixer que l’animal tenia por de les armes, diu Tirant, llençant-les: «No vull que diguen de mi que ab armes sobergues me so combatut ab tu». Hem de dir que els jutges donaren el premi de la batalla a Tirant, «com si hagués vençut un caualler en camp, e manaren als reys d armes, herauts e porsauants, fos publicat per tots los stats e per la ciutat, de la honor que a Tirant fon donada en aquell dia».