XLVI. «Que justos por pecadores | Tal vez pagan en mi tierra...»—II. «Barrabas te acompañe | Alla te avengas...» (Don Quijote,II, 57.)I.—Poc abans d’anar-se’n D. Quixot i Sanxo d’aquell palau on tants escarnis i bromes un xic pesades els feren, l’aixerida Altisidora endreça una cançó demanant a l’heroi cavaller unes futeses que diu li havia pres; i en la dita cançó s’hi troba la frase «pagar justos por pecadores», frase aquesta que es llegeix en elTirant, com ja féu observar Bowle (II, 135).Té raó el comentarista anglès; la princesa Carmesina, en donar consells a Tirant perquè es guardi de les males arts del duc de Macedònia (cap. 125), li diu que «no es novella cosa paguar los justs per los peccadors».II.—La cançó d’Altisidora és còmica en extrem, però tota ella és una imprecació. Quan férem el comentari d’aquest passatge en el volumVIde l’edició de Cortejón hi posàrem, com fent joc amb les paraules que diu la donzella de la duquessa, unes altres que es llegeixen en elTiranten boca d’Elíssea, donzella de l’emperadriu.En veure la dita cambrera profanat el llit de l’emperador, exclama: «Prech al subirà Deu que corona de foch al cap li veja yo posar; si es Duch, en carçre perpetua lo veja yo finar; si es Marqués, de rabia les mans e los peus li veja jo menjar; si es Comte, de males armes dega morir; si es Vescomte, amb spasa de turch lo cap fins al melich lo veja yo en un colp partir, e si es Caualler, en fortuna valida en la mar tota pietat a part posada en lo mes fondo fine sos dies» (cap. 262).Ja diguérem que no crèiem que Cervantes, en escriure aquest passatge delDon Quijote, recordés el delTirant, però es veu que Elíssea i Altisidora sabien endreçar malediccions.
XLVI. «Que justos por pecadores | Tal vez pagan en mi tierra...»—II. «Barrabas te acompañe | Alla te avengas...» (Don Quijote,II, 57.)I.—Poc abans d’anar-se’n D. Quixot i Sanxo d’aquell palau on tants escarnis i bromes un xic pesades els feren, l’aixerida Altisidora endreça una cançó demanant a l’heroi cavaller unes futeses que diu li havia pres; i en la dita cançó s’hi troba la frase «pagar justos por pecadores», frase aquesta que es llegeix en elTirant, com ja féu observar Bowle (II, 135).Té raó el comentarista anglès; la princesa Carmesina, en donar consells a Tirant perquè es guardi de les males arts del duc de Macedònia (cap. 125), li diu que «no es novella cosa paguar los justs per los peccadors».II.—La cançó d’Altisidora és còmica en extrem, però tota ella és una imprecació. Quan férem el comentari d’aquest passatge en el volumVIde l’edició de Cortejón hi posàrem, com fent joc amb les paraules que diu la donzella de la duquessa, unes altres que es llegeixen en elTiranten boca d’Elíssea, donzella de l’emperadriu.En veure la dita cambrera profanat el llit de l’emperador, exclama: «Prech al subirà Deu que corona de foch al cap li veja yo posar; si es Duch, en carçre perpetua lo veja yo finar; si es Marqués, de rabia les mans e los peus li veja jo menjar; si es Comte, de males armes dega morir; si es Vescomte, amb spasa de turch lo cap fins al melich lo veja yo en un colp partir, e si es Caualler, en fortuna valida en la mar tota pietat a part posada en lo mes fondo fine sos dies» (cap. 262).Ja diguérem que no crèiem que Cervantes, en escriure aquest passatge delDon Quijote, recordés el delTirant, però es veu que Elíssea i Altisidora sabien endreçar malediccions.
I. «Que justos por pecadores | Tal vez pagan en mi tierra...»—II. «Barrabas te acompañe | Alla te avengas...» (Don Quijote,II, 57.)
I. «Que justos por pecadores | Tal vez pagan en mi tierra...»—II. «Barrabas te acompañe | Alla te avengas...» (Don Quijote,II, 57.)
I.—Poc abans d’anar-se’n D. Quixot i Sanxo d’aquell palau on tants escarnis i bromes un xic pesades els feren, l’aixerida Altisidora endreça una cançó demanant a l’heroi cavaller unes futeses que diu li havia pres; i en la dita cançó s’hi troba la frase «pagar justos por pecadores», frase aquesta que es llegeix en elTirant, com ja féu observar Bowle (II, 135).
Té raó el comentarista anglès; la princesa Carmesina, en donar consells a Tirant perquè es guardi de les males arts del duc de Macedònia (cap. 125), li diu que «no es novella cosa paguar los justs per los peccadors».
II.—La cançó d’Altisidora és còmica en extrem, però tota ella és una imprecació. Quan férem el comentari d’aquest passatge en el volumVIde l’edició de Cortejón hi posàrem, com fent joc amb les paraules que diu la donzella de la duquessa, unes altres que es llegeixen en elTiranten boca d’Elíssea, donzella de l’emperadriu.
En veure la dita cambrera profanat el llit de l’emperador, exclama: «Prech al subirà Deu que corona de foch al cap li veja yo posar; si es Duch, en carçre perpetua lo veja yo finar; si es Marqués, de rabia les mans e los peus li veja jo menjar; si es Comte, de males armes dega morir; si es Vescomte, amb spasa de turch lo cap fins al melich lo veja yo en un colp partir, e si es Caualler, en fortuna valida en la mar tota pietat a part posada en lo mes fondo fine sos dies» (cap. 262).
Ja diguérem que no crèiem que Cervantes, en escriure aquest passatge delDon Quijote, recordés el delTirant, però es veu que Elíssea i Altisidora sabien endreçar malediccions.