XV«Este es el caballero del Sol o de la Sierpe ... que me hallasse quinto o sesto nieto de Rey.» (Don Quijote,I, 21.)¡Quantes i quantes vegades, en passar els ulls per aquest llarg text cervantí, han vingut a la meva memòria molts passatges de llibres de cavalleries que poden servir per a demostrar que Cervantes recordava, en escriure aquest paràgraf, ço que havia llegit en moltes de les cròniques on es descrivien els fets d’armes dels fills i néts d’Amadís o Primalió o d’altres herois paladins! Però hem de dir que, amb tot i veure-hi punts de semblança amb altres llibres, ens ha semblat que Cervantes tenia molt present elTirant, com ho demostrarem en la nota que hi ha en l’edició de Cortejón (II, pp. 143 i ss.).En Clemencín, que si bé fullejava elTirantno el coneixia amb tant detall com molts altres llibres de cavalleries, a penes l’esmenta en comentar aquest llarg passatge del Quixot, on esfa un ràpid argument de moltes d’aquestes obres cavalleresques. Ens parla de les cròniques dePlatir,Florisel de Niquea,Belianis de Grecia,Palmerín de Oliva,Amadís de Gaula,Olivante de Laura,Lisuarte de Grecia,Policisne de Boecia,Lepolemo,Palmerín de Inglaterra,Florambel de Lucea,PrimaleoniEsplandian, però solament esmenta dues vegades el llibre de Martorell i Galba: La primera és en dir que la confident dels amors de la infanta Carmesina i Tirant fou Stefania, filla del duc de Macedònia, i la segona en tractar de com els herois paladins arriben a ésser reis o emperadors.Amb elTiranta la mà podem il·lustrar molts passatges de l’esmentat paràgraf cervantí, com podríem així mateix copiar fragments d’altres llibres cavallerescos on veuríem descrit açò de què ens parla Cervantes.I.—Ens diu aquest, en el passatge objecte de la present nota, que «el [ço és, l’emperador] llegara hasta la mitad de la escalera, y le abraçara estrechissimamente, y le dara paz besandole en el rostro», i cosa per l’estil a la descrita pel novel·lista es llegeix en elTirant, vegeu dos exemples: «Com Tirant lo veu, fica lo genoll en terra, e tots los seus, com foren a mig cadafal tornaren a fer altra reuerencia, com fon als seus peus, agenollas e volgueli besar lo peu, e lo valeros senyor no u consenti, besali la ma, e lo Emperador lo besa en la boca» (cap. 116); «... e arribat Tirant dauant la Magestat sua, als seus peus se lança per voler los hi besar, e lo magnanim senyor no u comporta; mas prenent a Tirant per lo braç, alça l de terra e besa l en la boca, e Tirant li besa la ma...» (cap. 440).II.—En un altre lloc ens diu l’autor castellà que l’emperador portarà al jove donzell «por la mano, al aposento de la señora Reina, adonde el cauallero la hallara con la Ynfanta, su hija, que ha de ser vna de las mas fermosas y acabadas doncellas, que en gran parte de lo descubierto de la tierra a duras penas se puede hallar». Recordi’s l’arribada del jove paladí al palau de l’Emperador, quan després d’haver parlat amb aquest vol anar a saludar a l’Emperadriu i a la Infanta, i es veurà que hi ha molts punts de similitud entre ambdues relacions. En elTirantes llegeix que: «Com foren en la gran sala del palau loEmperador lo pres per la ma e posa l dins la cambra hon era la Emperadriu ... apres veu un lit ab cortines negres, e la Infanta staua gitada damunt aquell lit» (cap. 117). I referent a què la filla de l’emperador ha d’ésser una criatura en grau superlatiu formosa, recordi’s allò que diu el jove Tirant al seu amic Ricard: «No creguera james que en aquesta terra hagues tantes coses admirables com veig. E dehia u mes per la gran bellea de la Infanta...» (cap. 118).III.—Ens assabenta Cervantes «que ella ponga los ojos en el cauallero, y el en los della, y cada vno parezca a otro cosa mas diuina que humana», i casualment en el llibre d’En Martorell i Galba s’hi veu un capítol, el 118, l’epígraf del qual és: «Com Tirant fon ferit en lo cor ab vna flecha que li tira la deessa Venus perque miraua la filla de l Emperador.»Clemencín, comentant aquest punt, escriu que en elPalmerín de Olivas’hi llegeix una frase molt semblant a la de Cervantes, per tal com en el cap. 30 es diu que: Palmerí i Polinarda quedaren «presos y enlazados en la intricable red amorosa...», i ens fa assaber que cosa per l’estil passà a Perió de Gaula quan el rei de la Petita Bretanya, Garinter, el presentà a la reina qui estava amb sa filla Elisena.I un altre acte semblant es veu en elLisuarte de Greciao béVIII libro de Amadís, on en descriure l’autor la primera vegada que es vegeren davant per davant el protagonista i la infanta Elena, ens diu el novel·lista que: «A esta sazon el Cauallero de los Cisnes, viendo la estraña beldad de Elena, y ella otro si viendo su hermosura e bondad en armas, que en aquel punto que se vieron se causo que el uno y el otro fueron feridos de fuerte e crudo amor que tanto les enlaço los coraçones e captiuo libertades» (cap. 46). I això mateix ens diuen els autors delTiranten el cap. 117: «Dient lo Emperador tals o semblants paraules, les orelles de Tirant stauen atentes a les rahons, e los vlls, d’altra part, contemplauen la gran bellea de Carmesina; e per lo gran calor que fehia, perque hauia stat ab les finestres tancades, staua mig descordada mostrant en los pits dues pomes de paradis que crestallines parien, les quals donaren entrada als vlls de Tirant, que de alli auant no trobaren la porta per hon exir, e tostempsforen apresonats en poder de persona liberta fins que la mort dels dos feu separacio.»IV.—També ens diu Cervantes que «venida la noche, cenara con el Rey, Reina e Ynfanta», i una cosa igual veiem en el cap. 448: «... l Emperador volgue que Tirant menjas en la sua taula, e menjaren tots cinch: Lo Emperador e la Emperadriu, la Princessa e Tirant e la reina de Feç, e cascu en son plat e ab son trinchant dauant cascu, e feu seure Tirant dauant la Princessa».V.—Ens posa Cervantes que aquest emperador «tiene vna muy reñida guerra con otro poderoso, como el», i ja sabem que Tirant va en defensa de l’emperador de Constantinoble, perquè aquest es veu invadits els seus territoris pels exèrcits del Gran Turc, cosa aquesta que comença en el cap. 116: «Com lo rey de Ciçilia pregua a Tirant per part sua e del emperador de Contestinoble que volgues anar en Contestinoble per socorrer lo». Però hem de dir que això de què un heroi paladí es posi al servei d’un rei o emperador cristià per a lliurar-se d’infels, es troba a cada pas en els llibres de cavalleries. Citem un exemple: Tots els reis pagans, gegants de totes menes i els fills d’Arcalaus es reuneixen per a fer un gros desembarc a la Gran Bretanya i captivar a Amadís de Gaula; fan els enemics el desembarc a Fenusa, però els cavallers cristians i altres acudeixen en defensa del de Gaula, lluiten valentment, però a no trobar-se Lisuart, nét d’Amadís i fill d’Esplandian, que no es vol donar a conèixer a la cort del seu avi, probablement que hauria perdut aquest. VegeuEl VIII libro de Amadís de Gaula, caps. 102 i següents.VI.—Ens diu també el novel·lista castellà, que «aquella noche se despedira de su señora la Ynfanta, por las rejas de un jardín que cae en el aposento donde ella duerme, por las cuales ya otras muchas veces la auía fablado, siendo medianera y sabidora de todo una donzella de quien la Ynfanta mucho se fía. Sospirara el, desmayarasse ella, traera agua la doncella, acuitarase mucho porque viene la mañana, y no querría que fuessen descubiertos por la honra de su señora, finalmente la Ynfanta volvera en si y dara sus blancas manos por la reja al caballero, el qual se las besara mil y mil vezes, y se las bañara en lágrimas». Totel text d’aquest llarg paràgraf, gairebé podem dir que amb lleus variants, el trobem en elTirant.En Clemencín (II, 176) escriu que: «Las aventuras de rejas de jardín y despedidas de los aventureros y sus damas por ellas, son frecuentísimas en los libros de caballerías»; demés, esmenta exemples de paladins que han banyat amb llàgrimes les mans de llurs estimades, i ens diu que en l’Amadís de Gaula,Palmerín de Inglaterrai en altres s’hi troben exemples; referent a les «medianeras», que també mereixen el qualificatiu de «terceras o confidentas», cita a Estefania, la filla del duc de Macedònia que ho és de Carmesina. I té molta raó. Anem a senyalar textos del llibre de Martorell i Galba que puguin comparar-se amb els esmentats en elDon Quijote, si bé direm que les escenes d’amor en les quals intervenen Tirant i Carmesina tenen lloc en cambres i no en jardins.En el cap. 233 veiem que el dormitori de la infanta Carmesina donava a un terrat per on es podia saltar a l’hort del Palau, lloc per on fugí el jove Tirant la nit aquella en què es rompé la cama, i casualment aquest fet passa en la nit en què havia d’empendre el camí per a anar al camp, ço és, a posar-se al davant dels exèrcits de l’emperador per a donar la batalla als invasors de l’Imperi grec.Quasi pot dir-se que són dues les «medianeras» dels amors de Tirant i Carmesina: la una és Estefania, la qual es casà amb Diafebus de Muntalt, cosí de Tirant, i l’altra és Plaerdemavida, la qual s’emmaridà amb el Senyor d’Agramunt. Una i altra pertanyien a la noblesa grega.Referent als desmais, hem de dir que qui ha llegit la famosa novel·la cavalleresca feta per Martorell i Galba, recordarà totseguit aquell capítol on s’explica com Tirant per la força de les armes entra en el castell (cap. 436) i on es parla d’un desmai sofert per Carmesina, dient-nos al mateix temps que «la Reina se leua prestament, pres vna ampolla de aygua vos, e dona li n per la cara e frega li los polsos, e axi recobra l’esperit».També hem de senyalar un passatge on es veu ço que ens ha dit Cervantes referent a les trifulgues que passa la mitjanera dels amors de la seva senyora. En elTirant(cap. 438)s’hi llegeix que «la Reyna, qui portava lo pes d aquest negoci, vehent que lo dia s acostaua, pensa que los qui se amen com aconseguexen algun delit no pensen en res qui ls puixa noure, leuas cuitadament del lit e ana hon eren los dos amants, e dix los: Que puix la nit era stada bona, que Deu los donas lo bon jorn. E ells lo y reteren molt graciosament... La Reyna dix a Tirant: Senyor de l Imperi grech, leuau de aqui que ja s fa dia; per que no sia vista vostra merce es mester que vs ne aneu lo mes secretament que pugau. Al virtuos Tirant fora stat plasent que aquella nit hagues durat hun any». I en el capítol següent, es llegeix, que «ab hun besar d amor strema se partiren.»VII.—Ens diu Cervantes que el paladí «vase a despedir del Rey, y de la Reyna, y de la Infanta, dizenle, auiendose despedido de los dos, que la señora Infanta esta mal dispuesta, y que no puede recebir visita...», i casualment, amb lleus variants, això es veu en elTirant, l’endemà d’haver passat l’heroi una delitosa nit. El famós paladí ha d’anar-se’n a posar-se al davant dels exèrcits de l’emperador, i abans d’eixir de Constantinoble va a despedir-se d’aquest, i aprofitant l’anada al palau, «presa licencia de l Emperador se n ana a fer reuerencia a la Emperadriu e a la virtuosa Princessa, e troba les ensemps en la cambra de la Princessa, per ço com la Princessa fengia esser malalta, e la Emperadriu era venguda per visitar la».VIII.—Allunyat el cavaller de la seva enamorada, escriu Cervantes que «pelea en la guerra, vence al enemigo del Rey, gana muchas ciudades, triunfa de muchas batallas, buelve a la corte...», i tot això ho veiem descrit en elTirantquan el fill del senyor de Marca de Ticania es perd a la costa de Berberia, venç al rei Scariano i més tard als de la Menor Índia, d’Àfrica, de Tuniç, de Tana, de Feç, de Tremicen i altres, possessionant-se d’un sens fi de ciutats i captivant a més de quatre cents mil moros, retornant a Grècia, on els enemics de Crist havien envaït i possessionat de moltes de les ciutats, posant en greu perill a l’emperador i sa família (caps. 299-430).IX.—Però encara no hem acabat, perquè es llegeix que «la Infanta viene a ser su esposa», la qual cosa veiem en la nostra novel·la, en dir-nos com l’emperador nomenà cèsar de l’Imperigrec a l’estrenu cavaller Tirant, i assabentant-li que «per tornes vos volem donar nostra filla Carmesina per muller, si vostra virtut la volra» (cap. 452).X.—A la fi llegim que, casat ja el cavaller amb la Infanta, «entra luego el hazer mercedes a su escudero y a todos aquellos que le ayudaron a subir a tan alto estado; casa a su escudero con vna donzella de la Infanta, que sera, sin duda, la que fue tercera en sus amores, que es hija de vn duque muy principal». I tot això, si bé no passa així en elTirant, podem senyalar quelcom semblant, perquè aquestes mercès les fa Ipòlit, escuder de Tirant, en casar-se amb l’Emperadriu vídua; però Tirant havia donat abans a tots els seus, honors i riqueses, i féu el casament del seu cosí Diafebus, comte de Sant Àngel amb Estefania, filla del duc de Macedònia, i casà a Plaerdemavida amb el senyor d’Agramunt.
XV«Este es el caballero del Sol o de la Sierpe ... que me hallasse quinto o sesto nieto de Rey.» (Don Quijote,I, 21.)¡Quantes i quantes vegades, en passar els ulls per aquest llarg text cervantí, han vingut a la meva memòria molts passatges de llibres de cavalleries que poden servir per a demostrar que Cervantes recordava, en escriure aquest paràgraf, ço que havia llegit en moltes de les cròniques on es descrivien els fets d’armes dels fills i néts d’Amadís o Primalió o d’altres herois paladins! Però hem de dir que, amb tot i veure-hi punts de semblança amb altres llibres, ens ha semblat que Cervantes tenia molt present elTirant, com ho demostrarem en la nota que hi ha en l’edició de Cortejón (II, pp. 143 i ss.).En Clemencín, que si bé fullejava elTirantno el coneixia amb tant detall com molts altres llibres de cavalleries, a penes l’esmenta en comentar aquest llarg passatge del Quixot, on esfa un ràpid argument de moltes d’aquestes obres cavalleresques. Ens parla de les cròniques dePlatir,Florisel de Niquea,Belianis de Grecia,Palmerín de Oliva,Amadís de Gaula,Olivante de Laura,Lisuarte de Grecia,Policisne de Boecia,Lepolemo,Palmerín de Inglaterra,Florambel de Lucea,PrimaleoniEsplandian, però solament esmenta dues vegades el llibre de Martorell i Galba: La primera és en dir que la confident dels amors de la infanta Carmesina i Tirant fou Stefania, filla del duc de Macedònia, i la segona en tractar de com els herois paladins arriben a ésser reis o emperadors.Amb elTiranta la mà podem il·lustrar molts passatges de l’esmentat paràgraf cervantí, com podríem així mateix copiar fragments d’altres llibres cavallerescos on veuríem descrit açò de què ens parla Cervantes.I.—Ens diu aquest, en el passatge objecte de la present nota, que «el [ço és, l’emperador] llegara hasta la mitad de la escalera, y le abraçara estrechissimamente, y le dara paz besandole en el rostro», i cosa per l’estil a la descrita pel novel·lista es llegeix en elTirant, vegeu dos exemples: «Com Tirant lo veu, fica lo genoll en terra, e tots los seus, com foren a mig cadafal tornaren a fer altra reuerencia, com fon als seus peus, agenollas e volgueli besar lo peu, e lo valeros senyor no u consenti, besali la ma, e lo Emperador lo besa en la boca» (cap. 116); «... e arribat Tirant dauant la Magestat sua, als seus peus se lança per voler los hi besar, e lo magnanim senyor no u comporta; mas prenent a Tirant per lo braç, alça l de terra e besa l en la boca, e Tirant li besa la ma...» (cap. 440).II.—En un altre lloc ens diu l’autor castellà que l’emperador portarà al jove donzell «por la mano, al aposento de la señora Reina, adonde el cauallero la hallara con la Ynfanta, su hija, que ha de ser vna de las mas fermosas y acabadas doncellas, que en gran parte de lo descubierto de la tierra a duras penas se puede hallar». Recordi’s l’arribada del jove paladí al palau de l’Emperador, quan després d’haver parlat amb aquest vol anar a saludar a l’Emperadriu i a la Infanta, i es veurà que hi ha molts punts de similitud entre ambdues relacions. En elTirantes llegeix que: «Com foren en la gran sala del palau loEmperador lo pres per la ma e posa l dins la cambra hon era la Emperadriu ... apres veu un lit ab cortines negres, e la Infanta staua gitada damunt aquell lit» (cap. 117). I referent a què la filla de l’emperador ha d’ésser una criatura en grau superlatiu formosa, recordi’s allò que diu el jove Tirant al seu amic Ricard: «No creguera james que en aquesta terra hagues tantes coses admirables com veig. E dehia u mes per la gran bellea de la Infanta...» (cap. 118).III.—Ens assabenta Cervantes «que ella ponga los ojos en el cauallero, y el en los della, y cada vno parezca a otro cosa mas diuina que humana», i casualment en el llibre d’En Martorell i Galba s’hi veu un capítol, el 118, l’epígraf del qual és: «Com Tirant fon ferit en lo cor ab vna flecha que li tira la deessa Venus perque miraua la filla de l Emperador.»Clemencín, comentant aquest punt, escriu que en elPalmerín de Olivas’hi llegeix una frase molt semblant a la de Cervantes, per tal com en el cap. 30 es diu que: Palmerí i Polinarda quedaren «presos y enlazados en la intricable red amorosa...», i ens fa assaber que cosa per l’estil passà a Perió de Gaula quan el rei de la Petita Bretanya, Garinter, el presentà a la reina qui estava amb sa filla Elisena.I un altre acte semblant es veu en elLisuarte de Greciao béVIII libro de Amadís, on en descriure l’autor la primera vegada que es vegeren davant per davant el protagonista i la infanta Elena, ens diu el novel·lista que: «A esta sazon el Cauallero de los Cisnes, viendo la estraña beldad de Elena, y ella otro si viendo su hermosura e bondad en armas, que en aquel punto que se vieron se causo que el uno y el otro fueron feridos de fuerte e crudo amor que tanto les enlaço los coraçones e captiuo libertades» (cap. 46). I això mateix ens diuen els autors delTiranten el cap. 117: «Dient lo Emperador tals o semblants paraules, les orelles de Tirant stauen atentes a les rahons, e los vlls, d’altra part, contemplauen la gran bellea de Carmesina; e per lo gran calor que fehia, perque hauia stat ab les finestres tancades, staua mig descordada mostrant en los pits dues pomes de paradis que crestallines parien, les quals donaren entrada als vlls de Tirant, que de alli auant no trobaren la porta per hon exir, e tostempsforen apresonats en poder de persona liberta fins que la mort dels dos feu separacio.»IV.—També ens diu Cervantes que «venida la noche, cenara con el Rey, Reina e Ynfanta», i una cosa igual veiem en el cap. 448: «... l Emperador volgue que Tirant menjas en la sua taula, e menjaren tots cinch: Lo Emperador e la Emperadriu, la Princessa e Tirant e la reina de Feç, e cascu en son plat e ab son trinchant dauant cascu, e feu seure Tirant dauant la Princessa».V.—Ens posa Cervantes que aquest emperador «tiene vna muy reñida guerra con otro poderoso, como el», i ja sabem que Tirant va en defensa de l’emperador de Constantinoble, perquè aquest es veu invadits els seus territoris pels exèrcits del Gran Turc, cosa aquesta que comença en el cap. 116: «Com lo rey de Ciçilia pregua a Tirant per part sua e del emperador de Contestinoble que volgues anar en Contestinoble per socorrer lo». Però hem de dir que això de què un heroi paladí es posi al servei d’un rei o emperador cristià per a lliurar-se d’infels, es troba a cada pas en els llibres de cavalleries. Citem un exemple: Tots els reis pagans, gegants de totes menes i els fills d’Arcalaus es reuneixen per a fer un gros desembarc a la Gran Bretanya i captivar a Amadís de Gaula; fan els enemics el desembarc a Fenusa, però els cavallers cristians i altres acudeixen en defensa del de Gaula, lluiten valentment, però a no trobar-se Lisuart, nét d’Amadís i fill d’Esplandian, que no es vol donar a conèixer a la cort del seu avi, probablement que hauria perdut aquest. VegeuEl VIII libro de Amadís de Gaula, caps. 102 i següents.VI.—Ens diu també el novel·lista castellà, que «aquella noche se despedira de su señora la Ynfanta, por las rejas de un jardín que cae en el aposento donde ella duerme, por las cuales ya otras muchas veces la auía fablado, siendo medianera y sabidora de todo una donzella de quien la Ynfanta mucho se fía. Sospirara el, desmayarasse ella, traera agua la doncella, acuitarase mucho porque viene la mañana, y no querría que fuessen descubiertos por la honra de su señora, finalmente la Ynfanta volvera en si y dara sus blancas manos por la reja al caballero, el qual se las besara mil y mil vezes, y se las bañara en lágrimas». Totel text d’aquest llarg paràgraf, gairebé podem dir que amb lleus variants, el trobem en elTirant.En Clemencín (II, 176) escriu que: «Las aventuras de rejas de jardín y despedidas de los aventureros y sus damas por ellas, son frecuentísimas en los libros de caballerías»; demés, esmenta exemples de paladins que han banyat amb llàgrimes les mans de llurs estimades, i ens diu que en l’Amadís de Gaula,Palmerín de Inglaterrai en altres s’hi troben exemples; referent a les «medianeras», que també mereixen el qualificatiu de «terceras o confidentas», cita a Estefania, la filla del duc de Macedònia que ho és de Carmesina. I té molta raó. Anem a senyalar textos del llibre de Martorell i Galba que puguin comparar-se amb els esmentats en elDon Quijote, si bé direm que les escenes d’amor en les quals intervenen Tirant i Carmesina tenen lloc en cambres i no en jardins.En el cap. 233 veiem que el dormitori de la infanta Carmesina donava a un terrat per on es podia saltar a l’hort del Palau, lloc per on fugí el jove Tirant la nit aquella en què es rompé la cama, i casualment aquest fet passa en la nit en què havia d’empendre el camí per a anar al camp, ço és, a posar-se al davant dels exèrcits de l’emperador per a donar la batalla als invasors de l’Imperi grec.Quasi pot dir-se que són dues les «medianeras» dels amors de Tirant i Carmesina: la una és Estefania, la qual es casà amb Diafebus de Muntalt, cosí de Tirant, i l’altra és Plaerdemavida, la qual s’emmaridà amb el Senyor d’Agramunt. Una i altra pertanyien a la noblesa grega.Referent als desmais, hem de dir que qui ha llegit la famosa novel·la cavalleresca feta per Martorell i Galba, recordarà totseguit aquell capítol on s’explica com Tirant per la força de les armes entra en el castell (cap. 436) i on es parla d’un desmai sofert per Carmesina, dient-nos al mateix temps que «la Reina se leua prestament, pres vna ampolla de aygua vos, e dona li n per la cara e frega li los polsos, e axi recobra l’esperit».També hem de senyalar un passatge on es veu ço que ens ha dit Cervantes referent a les trifulgues que passa la mitjanera dels amors de la seva senyora. En elTirant(cap. 438)s’hi llegeix que «la Reyna, qui portava lo pes d aquest negoci, vehent que lo dia s acostaua, pensa que los qui se amen com aconseguexen algun delit no pensen en res qui ls puixa noure, leuas cuitadament del lit e ana hon eren los dos amants, e dix los: Que puix la nit era stada bona, que Deu los donas lo bon jorn. E ells lo y reteren molt graciosament... La Reyna dix a Tirant: Senyor de l Imperi grech, leuau de aqui que ja s fa dia; per que no sia vista vostra merce es mester que vs ne aneu lo mes secretament que pugau. Al virtuos Tirant fora stat plasent que aquella nit hagues durat hun any». I en el capítol següent, es llegeix, que «ab hun besar d amor strema se partiren.»VII.—Ens diu Cervantes que el paladí «vase a despedir del Rey, y de la Reyna, y de la Infanta, dizenle, auiendose despedido de los dos, que la señora Infanta esta mal dispuesta, y que no puede recebir visita...», i casualment, amb lleus variants, això es veu en elTirant, l’endemà d’haver passat l’heroi una delitosa nit. El famós paladí ha d’anar-se’n a posar-se al davant dels exèrcits de l’emperador, i abans d’eixir de Constantinoble va a despedir-se d’aquest, i aprofitant l’anada al palau, «presa licencia de l Emperador se n ana a fer reuerencia a la Emperadriu e a la virtuosa Princessa, e troba les ensemps en la cambra de la Princessa, per ço com la Princessa fengia esser malalta, e la Emperadriu era venguda per visitar la».VIII.—Allunyat el cavaller de la seva enamorada, escriu Cervantes que «pelea en la guerra, vence al enemigo del Rey, gana muchas ciudades, triunfa de muchas batallas, buelve a la corte...», i tot això ho veiem descrit en elTirantquan el fill del senyor de Marca de Ticania es perd a la costa de Berberia, venç al rei Scariano i més tard als de la Menor Índia, d’Àfrica, de Tuniç, de Tana, de Feç, de Tremicen i altres, possessionant-se d’un sens fi de ciutats i captivant a més de quatre cents mil moros, retornant a Grècia, on els enemics de Crist havien envaït i possessionat de moltes de les ciutats, posant en greu perill a l’emperador i sa família (caps. 299-430).IX.—Però encara no hem acabat, perquè es llegeix que «la Infanta viene a ser su esposa», la qual cosa veiem en la nostra novel·la, en dir-nos com l’emperador nomenà cèsar de l’Imperigrec a l’estrenu cavaller Tirant, i assabentant-li que «per tornes vos volem donar nostra filla Carmesina per muller, si vostra virtut la volra» (cap. 452).X.—A la fi llegim que, casat ja el cavaller amb la Infanta, «entra luego el hazer mercedes a su escudero y a todos aquellos que le ayudaron a subir a tan alto estado; casa a su escudero con vna donzella de la Infanta, que sera, sin duda, la que fue tercera en sus amores, que es hija de vn duque muy principal». I tot això, si bé no passa així en elTirant, podem senyalar quelcom semblant, perquè aquestes mercès les fa Ipòlit, escuder de Tirant, en casar-se amb l’Emperadriu vídua; però Tirant havia donat abans a tots els seus, honors i riqueses, i féu el casament del seu cosí Diafebus, comte de Sant Àngel amb Estefania, filla del duc de Macedònia, i casà a Plaerdemavida amb el senyor d’Agramunt.
«Este es el caballero del Sol o de la Sierpe ... que me hallasse quinto o sesto nieto de Rey.» (Don Quijote,I, 21.)
«Este es el caballero del Sol o de la Sierpe ... que me hallasse quinto o sesto nieto de Rey.» (Don Quijote,I, 21.)
¡Quantes i quantes vegades, en passar els ulls per aquest llarg text cervantí, han vingut a la meva memòria molts passatges de llibres de cavalleries que poden servir per a demostrar que Cervantes recordava, en escriure aquest paràgraf, ço que havia llegit en moltes de les cròniques on es descrivien els fets d’armes dels fills i néts d’Amadís o Primalió o d’altres herois paladins! Però hem de dir que, amb tot i veure-hi punts de semblança amb altres llibres, ens ha semblat que Cervantes tenia molt present elTirant, com ho demostrarem en la nota que hi ha en l’edició de Cortejón (II, pp. 143 i ss.).
En Clemencín, que si bé fullejava elTirantno el coneixia amb tant detall com molts altres llibres de cavalleries, a penes l’esmenta en comentar aquest llarg passatge del Quixot, on esfa un ràpid argument de moltes d’aquestes obres cavalleresques. Ens parla de les cròniques dePlatir,Florisel de Niquea,Belianis de Grecia,Palmerín de Oliva,Amadís de Gaula,Olivante de Laura,Lisuarte de Grecia,Policisne de Boecia,Lepolemo,Palmerín de Inglaterra,Florambel de Lucea,PrimaleoniEsplandian, però solament esmenta dues vegades el llibre de Martorell i Galba: La primera és en dir que la confident dels amors de la infanta Carmesina i Tirant fou Stefania, filla del duc de Macedònia, i la segona en tractar de com els herois paladins arriben a ésser reis o emperadors.
Amb elTiranta la mà podem il·lustrar molts passatges de l’esmentat paràgraf cervantí, com podríem així mateix copiar fragments d’altres llibres cavallerescos on veuríem descrit açò de què ens parla Cervantes.
I.—Ens diu aquest, en el passatge objecte de la present nota, que «el [ço és, l’emperador] llegara hasta la mitad de la escalera, y le abraçara estrechissimamente, y le dara paz besandole en el rostro», i cosa per l’estil a la descrita pel novel·lista es llegeix en elTirant, vegeu dos exemples: «Com Tirant lo veu, fica lo genoll en terra, e tots los seus, com foren a mig cadafal tornaren a fer altra reuerencia, com fon als seus peus, agenollas e volgueli besar lo peu, e lo valeros senyor no u consenti, besali la ma, e lo Emperador lo besa en la boca» (cap. 116); «... e arribat Tirant dauant la Magestat sua, als seus peus se lança per voler los hi besar, e lo magnanim senyor no u comporta; mas prenent a Tirant per lo braç, alça l de terra e besa l en la boca, e Tirant li besa la ma...» (cap. 440).
II.—En un altre lloc ens diu l’autor castellà que l’emperador portarà al jove donzell «por la mano, al aposento de la señora Reina, adonde el cauallero la hallara con la Ynfanta, su hija, que ha de ser vna de las mas fermosas y acabadas doncellas, que en gran parte de lo descubierto de la tierra a duras penas se puede hallar». Recordi’s l’arribada del jove paladí al palau de l’Emperador, quan després d’haver parlat amb aquest vol anar a saludar a l’Emperadriu i a la Infanta, i es veurà que hi ha molts punts de similitud entre ambdues relacions. En elTirantes llegeix que: «Com foren en la gran sala del palau loEmperador lo pres per la ma e posa l dins la cambra hon era la Emperadriu ... apres veu un lit ab cortines negres, e la Infanta staua gitada damunt aquell lit» (cap. 117). I referent a què la filla de l’emperador ha d’ésser una criatura en grau superlatiu formosa, recordi’s allò que diu el jove Tirant al seu amic Ricard: «No creguera james que en aquesta terra hagues tantes coses admirables com veig. E dehia u mes per la gran bellea de la Infanta...» (cap. 118).
III.—Ens assabenta Cervantes «que ella ponga los ojos en el cauallero, y el en los della, y cada vno parezca a otro cosa mas diuina que humana», i casualment en el llibre d’En Martorell i Galba s’hi veu un capítol, el 118, l’epígraf del qual és: «Com Tirant fon ferit en lo cor ab vna flecha que li tira la deessa Venus perque miraua la filla de l Emperador.»
Clemencín, comentant aquest punt, escriu que en elPalmerín de Olivas’hi llegeix una frase molt semblant a la de Cervantes, per tal com en el cap. 30 es diu que: Palmerí i Polinarda quedaren «presos y enlazados en la intricable red amorosa...», i ens fa assaber que cosa per l’estil passà a Perió de Gaula quan el rei de la Petita Bretanya, Garinter, el presentà a la reina qui estava amb sa filla Elisena.
I un altre acte semblant es veu en elLisuarte de Greciao béVIII libro de Amadís, on en descriure l’autor la primera vegada que es vegeren davant per davant el protagonista i la infanta Elena, ens diu el novel·lista que: «A esta sazon el Cauallero de los Cisnes, viendo la estraña beldad de Elena, y ella otro si viendo su hermosura e bondad en armas, que en aquel punto que se vieron se causo que el uno y el otro fueron feridos de fuerte e crudo amor que tanto les enlaço los coraçones e captiuo libertades» (cap. 46). I això mateix ens diuen els autors delTiranten el cap. 117: «Dient lo Emperador tals o semblants paraules, les orelles de Tirant stauen atentes a les rahons, e los vlls, d’altra part, contemplauen la gran bellea de Carmesina; e per lo gran calor que fehia, perque hauia stat ab les finestres tancades, staua mig descordada mostrant en los pits dues pomes de paradis que crestallines parien, les quals donaren entrada als vlls de Tirant, que de alli auant no trobaren la porta per hon exir, e tostempsforen apresonats en poder de persona liberta fins que la mort dels dos feu separacio.»
IV.—També ens diu Cervantes que «venida la noche, cenara con el Rey, Reina e Ynfanta», i una cosa igual veiem en el cap. 448: «... l Emperador volgue que Tirant menjas en la sua taula, e menjaren tots cinch: Lo Emperador e la Emperadriu, la Princessa e Tirant e la reina de Feç, e cascu en son plat e ab son trinchant dauant cascu, e feu seure Tirant dauant la Princessa».
V.—Ens posa Cervantes que aquest emperador «tiene vna muy reñida guerra con otro poderoso, como el», i ja sabem que Tirant va en defensa de l’emperador de Constantinoble, perquè aquest es veu invadits els seus territoris pels exèrcits del Gran Turc, cosa aquesta que comença en el cap. 116: «Com lo rey de Ciçilia pregua a Tirant per part sua e del emperador de Contestinoble que volgues anar en Contestinoble per socorrer lo». Però hem de dir que això de què un heroi paladí es posi al servei d’un rei o emperador cristià per a lliurar-se d’infels, es troba a cada pas en els llibres de cavalleries. Citem un exemple: Tots els reis pagans, gegants de totes menes i els fills d’Arcalaus es reuneixen per a fer un gros desembarc a la Gran Bretanya i captivar a Amadís de Gaula; fan els enemics el desembarc a Fenusa, però els cavallers cristians i altres acudeixen en defensa del de Gaula, lluiten valentment, però a no trobar-se Lisuart, nét d’Amadís i fill d’Esplandian, que no es vol donar a conèixer a la cort del seu avi, probablement que hauria perdut aquest. VegeuEl VIII libro de Amadís de Gaula, caps. 102 i següents.
VI.—Ens diu també el novel·lista castellà, que «aquella noche se despedira de su señora la Ynfanta, por las rejas de un jardín que cae en el aposento donde ella duerme, por las cuales ya otras muchas veces la auía fablado, siendo medianera y sabidora de todo una donzella de quien la Ynfanta mucho se fía. Sospirara el, desmayarasse ella, traera agua la doncella, acuitarase mucho porque viene la mañana, y no querría que fuessen descubiertos por la honra de su señora, finalmente la Ynfanta volvera en si y dara sus blancas manos por la reja al caballero, el qual se las besara mil y mil vezes, y se las bañara en lágrimas». Totel text d’aquest llarg paràgraf, gairebé podem dir que amb lleus variants, el trobem en elTirant.
En Clemencín (II, 176) escriu que: «Las aventuras de rejas de jardín y despedidas de los aventureros y sus damas por ellas, son frecuentísimas en los libros de caballerías»; demés, esmenta exemples de paladins que han banyat amb llàgrimes les mans de llurs estimades, i ens diu que en l’Amadís de Gaula,Palmerín de Inglaterrai en altres s’hi troben exemples; referent a les «medianeras», que també mereixen el qualificatiu de «terceras o confidentas», cita a Estefania, la filla del duc de Macedònia que ho és de Carmesina. I té molta raó. Anem a senyalar textos del llibre de Martorell i Galba que puguin comparar-se amb els esmentats en elDon Quijote, si bé direm que les escenes d’amor en les quals intervenen Tirant i Carmesina tenen lloc en cambres i no en jardins.
En el cap. 233 veiem que el dormitori de la infanta Carmesina donava a un terrat per on es podia saltar a l’hort del Palau, lloc per on fugí el jove Tirant la nit aquella en què es rompé la cama, i casualment aquest fet passa en la nit en què havia d’empendre el camí per a anar al camp, ço és, a posar-se al davant dels exèrcits de l’emperador per a donar la batalla als invasors de l’Imperi grec.
Quasi pot dir-se que són dues les «medianeras» dels amors de Tirant i Carmesina: la una és Estefania, la qual es casà amb Diafebus de Muntalt, cosí de Tirant, i l’altra és Plaerdemavida, la qual s’emmaridà amb el Senyor d’Agramunt. Una i altra pertanyien a la noblesa grega.
Referent als desmais, hem de dir que qui ha llegit la famosa novel·la cavalleresca feta per Martorell i Galba, recordarà totseguit aquell capítol on s’explica com Tirant per la força de les armes entra en el castell (cap. 436) i on es parla d’un desmai sofert per Carmesina, dient-nos al mateix temps que «la Reina se leua prestament, pres vna ampolla de aygua vos, e dona li n per la cara e frega li los polsos, e axi recobra l’esperit».
També hem de senyalar un passatge on es veu ço que ens ha dit Cervantes referent a les trifulgues que passa la mitjanera dels amors de la seva senyora. En elTirant(cap. 438)s’hi llegeix que «la Reyna, qui portava lo pes d aquest negoci, vehent que lo dia s acostaua, pensa que los qui se amen com aconseguexen algun delit no pensen en res qui ls puixa noure, leuas cuitadament del lit e ana hon eren los dos amants, e dix los: Que puix la nit era stada bona, que Deu los donas lo bon jorn. E ells lo y reteren molt graciosament... La Reyna dix a Tirant: Senyor de l Imperi grech, leuau de aqui que ja s fa dia; per que no sia vista vostra merce es mester que vs ne aneu lo mes secretament que pugau. Al virtuos Tirant fora stat plasent que aquella nit hagues durat hun any». I en el capítol següent, es llegeix, que «ab hun besar d amor strema se partiren.»
VII.—Ens diu Cervantes que el paladí «vase a despedir del Rey, y de la Reyna, y de la Infanta, dizenle, auiendose despedido de los dos, que la señora Infanta esta mal dispuesta, y que no puede recebir visita...», i casualment, amb lleus variants, això es veu en elTirant, l’endemà d’haver passat l’heroi una delitosa nit. El famós paladí ha d’anar-se’n a posar-se al davant dels exèrcits de l’emperador, i abans d’eixir de Constantinoble va a despedir-se d’aquest, i aprofitant l’anada al palau, «presa licencia de l Emperador se n ana a fer reuerencia a la Emperadriu e a la virtuosa Princessa, e troba les ensemps en la cambra de la Princessa, per ço com la Princessa fengia esser malalta, e la Emperadriu era venguda per visitar la».
VIII.—Allunyat el cavaller de la seva enamorada, escriu Cervantes que «pelea en la guerra, vence al enemigo del Rey, gana muchas ciudades, triunfa de muchas batallas, buelve a la corte...», i tot això ho veiem descrit en elTirantquan el fill del senyor de Marca de Ticania es perd a la costa de Berberia, venç al rei Scariano i més tard als de la Menor Índia, d’Àfrica, de Tuniç, de Tana, de Feç, de Tremicen i altres, possessionant-se d’un sens fi de ciutats i captivant a més de quatre cents mil moros, retornant a Grècia, on els enemics de Crist havien envaït i possessionat de moltes de les ciutats, posant en greu perill a l’emperador i sa família (caps. 299-430).
IX.—Però encara no hem acabat, perquè es llegeix que «la Infanta viene a ser su esposa», la qual cosa veiem en la nostra novel·la, en dir-nos com l’emperador nomenà cèsar de l’Imperigrec a l’estrenu cavaller Tirant, i assabentant-li que «per tornes vos volem donar nostra filla Carmesina per muller, si vostra virtut la volra» (cap. 452).
X.—A la fi llegim que, casat ja el cavaller amb la Infanta, «entra luego el hazer mercedes a su escudero y a todos aquellos que le ayudaron a subir a tan alto estado; casa a su escudero con vna donzella de la Infanta, que sera, sin duda, la que fue tercera en sus amores, que es hija de vn duque muy principal». I tot això, si bé no passa així en elTirant, podem senyalar quelcom semblant, perquè aquestes mercès les fa Ipòlit, escuder de Tirant, en casar-se amb l’Emperadriu vídua; però Tirant havia donat abans a tots els seus, honors i riqueses, i féu el casament del seu cosí Diafebus, comte de Sant Àngel amb Estefania, filla del duc de Macedònia, i casà a Plaerdemavida amb el senyor d’Agramunt.