XXII«... que mejor reposaria en el estrado que en la silla...» (Don Quijote,I, 33.)En aquest passatge no hi cap al·lusió a la novel·la cavalleresca de Martorell i Galba; però en l’edició d’En Cortejón (III, p. 29) es parla de la paraulaestrado, lloc de distinció, on les senyores se sentaven en coixins i rebien les visites, com ens diu En Covarrubias en el seuTesoro de la lengua castellana.Per l’exemple que delTirantes transcriu en l’edició d’En Cortejón, es veu que l’estradoera el lloc preeminent de la sala: «Apres vench la Reyna e pres lo de vn braç e vna duquesa de l altre e axi l portaren fins a vn bellstradoe posaren lo en la cadira real» (cap. 59). L’estar les senyores en l’estrado era un costum moresc, car hi estaven ajegudes, recolzades o assegudes sobre coixins. Metafòricament es deia tambéestradoa la sala on hi havia aquest lloc reservat per a les dames.
XXII«... que mejor reposaria en el estrado que en la silla...» (Don Quijote,I, 33.)En aquest passatge no hi cap al·lusió a la novel·la cavalleresca de Martorell i Galba; però en l’edició d’En Cortejón (III, p. 29) es parla de la paraulaestrado, lloc de distinció, on les senyores se sentaven en coixins i rebien les visites, com ens diu En Covarrubias en el seuTesoro de la lengua castellana.Per l’exemple que delTirantes transcriu en l’edició d’En Cortejón, es veu que l’estradoera el lloc preeminent de la sala: «Apres vench la Reyna e pres lo de vn braç e vna duquesa de l altre e axi l portaren fins a vn bellstradoe posaren lo en la cadira real» (cap. 59). L’estar les senyores en l’estrado era un costum moresc, car hi estaven ajegudes, recolzades o assegudes sobre coixins. Metafòricament es deia tambéestradoa la sala on hi havia aquest lloc reservat per a les dames.
«... que mejor reposaria en el estrado que en la silla...» (Don Quijote,I, 33.)
«... que mejor reposaria en el estrado que en la silla...» (Don Quijote,I, 33.)
En aquest passatge no hi cap al·lusió a la novel·la cavalleresca de Martorell i Galba; però en l’edició d’En Cortejón (III, p. 29) es parla de la paraulaestrado, lloc de distinció, on les senyores se sentaven en coixins i rebien les visites, com ens diu En Covarrubias en el seuTesoro de la lengua castellana.
Per l’exemple que delTirantes transcriu en l’edició d’En Cortejón, es veu que l’estradoera el lloc preeminent de la sala: «Apres vench la Reyna e pres lo de vn braç e vna duquesa de l altre e axi l portaren fins a vn bellstradoe posaren lo en la cadira real» (cap. 59). L’estar les senyores en l’estrado era un costum moresc, car hi estaven ajegudes, recolzades o assegudes sobre coixins. Metafòricament es deia tambéestradoa la sala on hi havia aquest lloc reservat per a les dames.