XXXVII. «... y assi segun las leyes del maldito duelo...»—II. «... cirimonias...» (Don Quijote,II, 32.)I.—En Cortejón (V, p. 128), en una llarga nota tractant de si D. Quixot pogué qualificar de manera despectiva el desafiament, esmenta el títol dels dos capítols delTirant, on es diu que l’ermità comte de Varoych llegia l’Arbre de batalles(capítol 32 i s.).Tots aquells que han estudiat un xic la famosa novel·la cavalleresca saben que aquests dos capítols estan inspirats, per a no dir copiats, delLibre de l’Orde de Cavayleriad’En Lull (I-II), si bé del primer capítol, ço és del 32, hi ha més text inspirat en el gran filòsof que en el segon.[36]Hem tingut a mà l’Arbre des Bataillesde N’Honorat Bonhor i hem de dir que, amb tot hi esmentar-se aquest llibre, Martorell i Galba seguiren més el text lul·lià que el francès. Que podien conèixer el llibre d’En Bonhor en llengua catalana no hi ha pas cap dubte, per tal com En Morel-Fatio n’esmenta un còdex a la Biblioteca Nacional de París, així com també existia en castellà, com ha demostrat el P. Ignasi Casanovas en descriure elsCòdexs de l’Arxiu del Palau. Però, hem de dir que, segons les notes conegudes d’aquesta última traducció, hi havia lleus diferències amb el text francès, per tal com ens diu que consta de tres parts i en l’original se’n veuen quatre; també ens assenyala que la primera part té dotze capítols, i la segona, divuit; essent així que en la impressió lionesa que hem tingut a mà hi havem vist nou i quinze capítols, respectivament.El llibreArbre des Bataillesfou obra d’èxit, per tal com se’n feren diverses edicions. Va repartit el text en quatre parts: En la primera s’hi tracta de quina cosa vol dir batalla i de les tribulacions de l’Església (nou capítols); en la segona, de la destrucció dels quatre grans reialmes, que són: Babilònia, Cartago,Macedònia i Roma (quinze capítols); en la tercera, es parla de les batalles en general, i bé a ésser un manual de lleis cavalleresques, amb capítols que tracten de la jurisdicció i de la senyoria, qui fou el primer jutge entre els homes, per quina cosa es deu entrar en camp clos, quantes coses fan hom fort i ardit, etc. (deu capítols); l’última part és la més important, i tracta de les batalles en especial, ço és: de si el papa pot ordenar guerra contra emperadors cristians, o bé si un emperador pot fer guerra a l’Església; quina cosa és més útil per fer batalla, sobre gatges de batalla, per quins motius hi ha tantes guerres, si un anglès estudiant a la Universitat de París pot ésser presoner, el gatges de batalla segons la llei Lombarda, dels colors de les armes, sobre la forma i condició que ha de tenir el camp clos, etc. (cent quaranta dos capítols).Llegit l’Arbre des Bataillesi elLibre de l’Orde de Cavayleria, és més doctrinal aquest que aquell, si bé solament fa referència al cavaller, com el títol ho indica. Llibre doctrinal del cavaller és el d’En Pons de Menaguerra, com ho són, entre els castellans, elTratado de las armas, de rieptos e desafíos, de Mn. Didac de Valera, o el llibre delCaballero y del Escudero, de l’infant Juan Manuel, si bé aquest últim és molt inspirat, per a no dir copiat, del llibre d’En Lull.II.—En Bowle (II, p. 89) esmenta la paraula «cirimonias» tal com diu que la pronuncia l’escuder de D. Quixot, i a continuació posa un exemple de la traducció castellana delTirant(I, p. 71) on s’hi veu aquesta grafia.
XXXVII. «... y assi segun las leyes del maldito duelo...»—II. «... cirimonias...» (Don Quijote,II, 32.)I.—En Cortejón (V, p. 128), en una llarga nota tractant de si D. Quixot pogué qualificar de manera despectiva el desafiament, esmenta el títol dels dos capítols delTirant, on es diu que l’ermità comte de Varoych llegia l’Arbre de batalles(capítol 32 i s.).Tots aquells que han estudiat un xic la famosa novel·la cavalleresca saben que aquests dos capítols estan inspirats, per a no dir copiats, delLibre de l’Orde de Cavayleriad’En Lull (I-II), si bé del primer capítol, ço és del 32, hi ha més text inspirat en el gran filòsof que en el segon.[36]Hem tingut a mà l’Arbre des Bataillesde N’Honorat Bonhor i hem de dir que, amb tot hi esmentar-se aquest llibre, Martorell i Galba seguiren més el text lul·lià que el francès. Que podien conèixer el llibre d’En Bonhor en llengua catalana no hi ha pas cap dubte, per tal com En Morel-Fatio n’esmenta un còdex a la Biblioteca Nacional de París, així com també existia en castellà, com ha demostrat el P. Ignasi Casanovas en descriure elsCòdexs de l’Arxiu del Palau. Però, hem de dir que, segons les notes conegudes d’aquesta última traducció, hi havia lleus diferències amb el text francès, per tal com ens diu que consta de tres parts i en l’original se’n veuen quatre; també ens assenyala que la primera part té dotze capítols, i la segona, divuit; essent així que en la impressió lionesa que hem tingut a mà hi havem vist nou i quinze capítols, respectivament.El llibreArbre des Bataillesfou obra d’èxit, per tal com se’n feren diverses edicions. Va repartit el text en quatre parts: En la primera s’hi tracta de quina cosa vol dir batalla i de les tribulacions de l’Església (nou capítols); en la segona, de la destrucció dels quatre grans reialmes, que són: Babilònia, Cartago,Macedònia i Roma (quinze capítols); en la tercera, es parla de les batalles en general, i bé a ésser un manual de lleis cavalleresques, amb capítols que tracten de la jurisdicció i de la senyoria, qui fou el primer jutge entre els homes, per quina cosa es deu entrar en camp clos, quantes coses fan hom fort i ardit, etc. (deu capítols); l’última part és la més important, i tracta de les batalles en especial, ço és: de si el papa pot ordenar guerra contra emperadors cristians, o bé si un emperador pot fer guerra a l’Església; quina cosa és més útil per fer batalla, sobre gatges de batalla, per quins motius hi ha tantes guerres, si un anglès estudiant a la Universitat de París pot ésser presoner, el gatges de batalla segons la llei Lombarda, dels colors de les armes, sobre la forma i condició que ha de tenir el camp clos, etc. (cent quaranta dos capítols).Llegit l’Arbre des Bataillesi elLibre de l’Orde de Cavayleria, és més doctrinal aquest que aquell, si bé solament fa referència al cavaller, com el títol ho indica. Llibre doctrinal del cavaller és el d’En Pons de Menaguerra, com ho són, entre els castellans, elTratado de las armas, de rieptos e desafíos, de Mn. Didac de Valera, o el llibre delCaballero y del Escudero, de l’infant Juan Manuel, si bé aquest últim és molt inspirat, per a no dir copiat, del llibre d’En Lull.II.—En Bowle (II, p. 89) esmenta la paraula «cirimonias» tal com diu que la pronuncia l’escuder de D. Quixot, i a continuació posa un exemple de la traducció castellana delTirant(I, p. 71) on s’hi veu aquesta grafia.
I. «... y assi segun las leyes del maldito duelo...»—II. «... cirimonias...» (Don Quijote,II, 32.)
I. «... y assi segun las leyes del maldito duelo...»—II. «... cirimonias...» (Don Quijote,II, 32.)
I.—En Cortejón (V, p. 128), en una llarga nota tractant de si D. Quixot pogué qualificar de manera despectiva el desafiament, esmenta el títol dels dos capítols delTirant, on es diu que l’ermità comte de Varoych llegia l’Arbre de batalles(capítol 32 i s.).
Tots aquells que han estudiat un xic la famosa novel·la cavalleresca saben que aquests dos capítols estan inspirats, per a no dir copiats, delLibre de l’Orde de Cavayleriad’En Lull (I-II), si bé del primer capítol, ço és del 32, hi ha més text inspirat en el gran filòsof que en el segon.[36]
Hem tingut a mà l’Arbre des Bataillesde N’Honorat Bonhor i hem de dir que, amb tot hi esmentar-se aquest llibre, Martorell i Galba seguiren més el text lul·lià que el francès. Que podien conèixer el llibre d’En Bonhor en llengua catalana no hi ha pas cap dubte, per tal com En Morel-Fatio n’esmenta un còdex a la Biblioteca Nacional de París, així com també existia en castellà, com ha demostrat el P. Ignasi Casanovas en descriure elsCòdexs de l’Arxiu del Palau. Però, hem de dir que, segons les notes conegudes d’aquesta última traducció, hi havia lleus diferències amb el text francès, per tal com ens diu que consta de tres parts i en l’original se’n veuen quatre; també ens assenyala que la primera part té dotze capítols, i la segona, divuit; essent així que en la impressió lionesa que hem tingut a mà hi havem vist nou i quinze capítols, respectivament.
El llibreArbre des Bataillesfou obra d’èxit, per tal com se’n feren diverses edicions. Va repartit el text en quatre parts: En la primera s’hi tracta de quina cosa vol dir batalla i de les tribulacions de l’Església (nou capítols); en la segona, de la destrucció dels quatre grans reialmes, que són: Babilònia, Cartago,Macedònia i Roma (quinze capítols); en la tercera, es parla de les batalles en general, i bé a ésser un manual de lleis cavalleresques, amb capítols que tracten de la jurisdicció i de la senyoria, qui fou el primer jutge entre els homes, per quina cosa es deu entrar en camp clos, quantes coses fan hom fort i ardit, etc. (deu capítols); l’última part és la més important, i tracta de les batalles en especial, ço és: de si el papa pot ordenar guerra contra emperadors cristians, o bé si un emperador pot fer guerra a l’Església; quina cosa és més útil per fer batalla, sobre gatges de batalla, per quins motius hi ha tantes guerres, si un anglès estudiant a la Universitat de París pot ésser presoner, el gatges de batalla segons la llei Lombarda, dels colors de les armes, sobre la forma i condició que ha de tenir el camp clos, etc. (cent quaranta dos capítols).
Llegit l’Arbre des Bataillesi elLibre de l’Orde de Cavayleria, és més doctrinal aquest que aquell, si bé solament fa referència al cavaller, com el títol ho indica. Llibre doctrinal del cavaller és el d’En Pons de Menaguerra, com ho són, entre els castellans, elTratado de las armas, de rieptos e desafíos, de Mn. Didac de Valera, o el llibre delCaballero y del Escudero, de l’infant Juan Manuel, si bé aquest últim és molt inspirat, per a no dir copiat, del llibre d’En Lull.
II.—En Bowle (II, p. 89) esmenta la paraula «cirimonias» tal com diu que la pronuncia l’escuder de D. Quixot, i a continuació posa un exemple de la traducció castellana delTirant(I, p. 71) on s’hi veu aquesta grafia.