XXXVIII

XXXVIII«... pero por lo de dueña, soy de parecer que no se muevan.» (Don Quijote,II, 37.)En aquest passatge de l’edició de Cortejón (V, 220) s’hi veu una nota que en part hauria de figurar en tractar en elcap. 31 de D.ª Rodríguez de Grijalba; són aquelles ratlles on es diu que «el profundo conocimiento que deTirant lo Blanchtenia Cervantes, por ventura fué parte para que de la “Viuda Reposada” naciesen, muy modificados, es verdad, los principales rasgos con que se nos trazó el cuadro de “D.ª Rodríguez”». Això diguérem al nostre mestre ja fa uns quants anys, i d’aleshores fins avui hem vist més manifest el paral·lelisme que es podrien formar d’ambdós tipus.La viuda Reposada assenyala a Tirant defectes que diu que té Carmesina, i cosa per l’estil fa D.ª Rodríguez explicant a D. Quixot coses referents als seus senyors que fóra bo que callés. La primera penetra en la cambra de Tirant desitjant tenir llarga entrevista amb ell i acabant com vella lúbrica; la segona entra a la cambra de D. Quixot per a parlar-li del «Aranjuez de sus fuentes», de la duquessa i dels deutes del duc.Cert que la una té un esperit maquiavèlic i l’altra no és dolenta, que aquella és sensual i aquesta recatada; però, amb tot, hi veiem certs punts de semblança que ens han fet pensar que l’endiablada viuda féu suggerir a Cervantes el tipus de la càndidadueña.

XXXVIII«... pero por lo de dueña, soy de parecer que no se muevan.» (Don Quijote,II, 37.)En aquest passatge de l’edició de Cortejón (V, 220) s’hi veu una nota que en part hauria de figurar en tractar en elcap. 31 de D.ª Rodríguez de Grijalba; són aquelles ratlles on es diu que «el profundo conocimiento que deTirant lo Blanchtenia Cervantes, por ventura fué parte para que de la “Viuda Reposada” naciesen, muy modificados, es verdad, los principales rasgos con que se nos trazó el cuadro de “D.ª Rodríguez”». Això diguérem al nostre mestre ja fa uns quants anys, i d’aleshores fins avui hem vist més manifest el paral·lelisme que es podrien formar d’ambdós tipus.La viuda Reposada assenyala a Tirant defectes que diu que té Carmesina, i cosa per l’estil fa D.ª Rodríguez explicant a D. Quixot coses referents als seus senyors que fóra bo que callés. La primera penetra en la cambra de Tirant desitjant tenir llarga entrevista amb ell i acabant com vella lúbrica; la segona entra a la cambra de D. Quixot per a parlar-li del «Aranjuez de sus fuentes», de la duquessa i dels deutes del duc.Cert que la una té un esperit maquiavèlic i l’altra no és dolenta, que aquella és sensual i aquesta recatada; però, amb tot, hi veiem certs punts de semblança que ens han fet pensar que l’endiablada viuda féu suggerir a Cervantes el tipus de la càndidadueña.

«... pero por lo de dueña, soy de parecer que no se muevan.» (Don Quijote,II, 37.)

«... pero por lo de dueña, soy de parecer que no se muevan.» (Don Quijote,II, 37.)

En aquest passatge de l’edició de Cortejón (V, 220) s’hi veu una nota que en part hauria de figurar en tractar en elcap. 31 de D.ª Rodríguez de Grijalba; són aquelles ratlles on es diu que «el profundo conocimiento que deTirant lo Blanchtenia Cervantes, por ventura fué parte para que de la “Viuda Reposada” naciesen, muy modificados, es verdad, los principales rasgos con que se nos trazó el cuadro de “D.ª Rodríguez”». Això diguérem al nostre mestre ja fa uns quants anys, i d’aleshores fins avui hem vist més manifest el paral·lelisme que es podrien formar d’ambdós tipus.

La viuda Reposada assenyala a Tirant defectes que diu que té Carmesina, i cosa per l’estil fa D.ª Rodríguez explicant a D. Quixot coses referents als seus senyors que fóra bo que callés. La primera penetra en la cambra de Tirant desitjant tenir llarga entrevista amb ell i acabant com vella lúbrica; la segona entra a la cambra de D. Quixot per a parlar-li del «Aranjuez de sus fuentes», de la duquessa i dels deutes del duc.

Cert que la una té un esperit maquiavèlic i l’altra no és dolenta, que aquella és sensual i aquesta recatada; però, amb tot, hi veiem certs punts de semblança que ens han fet pensar que l’endiablada viuda féu suggerir a Cervantes el tipus de la càndidadueña.


Back to IndexNext