Els mateixos, més l’Agutzil i dos homes
L’agutzil: (entrant tot determinat amb els dos plecs a la mà) Ja torno a ser aquí. (Als dos homes.) Entreu, minyons, entreu.
Pep: Ep! Se demana permís!
Constança: (amb gran prec) Calla!
L’agutzil: (amb molta gravetat) Senyor Josep Mata: aquí us entrego, per duplicat i davant d’aquests dos testimonis, perquè’l firmeu, el present ofici del senyor arcalde.
Pep: (resolut) No vui firmar-lo!
Constança: Mira que t’agafaran!
Pep: Que m’agafin!
L’agutzil: Que firmeu o no?
Pep: No!
L’agutzil: Ho heu reflexionat bé?
Pep: Sí!
Constança: No, no que no ho ha reflexionat!
Pep: (interrompent-la) Us dic que sí, agutzil!
L’agutzil: Entesos. (Als dos homes.) Ja ho heu sentit. (Els dos homes fan un moviment afirmatiu amb el cap.) Anem, doncs?
Constança: No’ns pot donar un parell de dies de temps per pensar-nos-hi?
Pep: Just, que la funció ja seria feta!
L’agutzil: Bona nit tinguin.
Pep: Endavant!
(Tothom li torna la salutació. L’Agutzil i els dos homes desapareixen per l’esquerra del fons.)
Pep: (en un esclat de gènit) La funció’s farà, mal el món s’ensorri!
El Barberet: Com?
Pep: Fent-la!
El Noi Tendre: No pas amb mi, Pep!
(Sorpresa general. Demostració d’alegria per part de la Constança.)
Pep: I ara!
El Noi Tendre: No vui barallar-me per un drama tant poca sustancia!
Pep: Ja ha sortit el modernista!
El Noi Tendre: Ben nèt que sí! Que per ventura no hi han altres obres modernes més artistiques que nosaltres podriem representar?
Pep: Què hi trobes a la que ensagem?
El Noi Tendre: Que no val re.
Pep: Prou es ben forta!
Hipolit: Massa i tot!
Simon: Quina manxiula pel clero!
Pep: Encara’n fa poc!
El Noi Tendre: Jo, si fos d’ell, me’n riuria.
Pep: Per què no ho deies abans això, que hauriem buscat un altre galant?
El Noi Tendre: Perquè no’m diguessiu pretenciós i perquè confiava que l’arcalde ja’m treuria del compromís.
Pep: (als altres) Què hi dieu, nois?
Oriol: Que se sospengui!
Simon: Que no’s faci!
Pep: Què hi diuen les senyores?
Constança: Per mi…
Pep: (interrompent-la, irat) No, tu! Les senyores…
Senyora Genoveva: Per nosaltres, com vostès coneguin.
Enriqueta: Determinin.
Simon: No’s pot fer re!
El Noi Tendre: Deixem-ho córrer!
Francesc: No’ns contrapuntem!
En Quics: Anem per un altre!
Pep: No teniu sang!
(Protestes generals.)
Ramonet: Ja’l faré jo’l paper d’aquest. (Senyalant el Noi Tendre.)
En Quics: No te’l sabries d’aqui demà.
Francesc: No tens prou temps per estudiar-lo.
Ramonet: Tot va que jo m’hi posi!
Hipolit: I del teu qui se n’encarrega?
Pep: Pot fer-lo’l senyoret. (Senyalant a l’Avelí.)
Avelí: Amb molt gust, si fos artista.
Simon: I si’ns agafen?
Pep: Que’ns agafin! Aixís serem uns veritables martirs de l’Inquisició moderna!
Senyora Genoveva: Bé: què fan, doncs?
Enriqueta: Què resolen?
Hipolit: Ja n’ensajarem una altra que no sigui tant rabiosa.
Enriqueta: Que no’n tenen cap més de repertori?
Francesc: Ens manquen exemplars i caudals.
Oriol: Val més que pleguem!
Pep: Vaja, deseu-vos, aficionats de pega! (Protestes generals.) Demà llegiré l’obra davant del public!
El Barberet: Quan estigueu cançat, jo us rellevaré.
Pep: Tu tiraras el teló!
Senyora Genoveva: Aixís nosaltres, si ara passava un tren, ens en entornariem a Barcelona.
Constança: A les vuit un quart de nou n’hi ha un.
El Barberet: El darrer.
Enriqueta: Quina hora es?
En Quics: (mirant el rellotge) Ja li diré desseguida.
Francesc: (interrompent-lo) No, que’l teu es de sol!
El Noi Tendre: Són les vuit en punt, senyores.
Senyora Genoveva: Correm, doncs, Enriqueta, que encara hi serem a temps!
Enriqueta: Vine, Avelinet, a recullir l’equipatge!
Avelí: Som-hi!
Constança: Que no volen sopar?
Senyora Genoveva: Ja soparem a casa. Gracies.
Enriqueta: Vine, Avelinet, vine!
Avelí: Depressa!
(La senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí desapareixen per la primera porta de la dreta.)
Els mateixos, menys la senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí.
Pep: (molt nirviós) Bé, nois: s’ha de pagar el bolo a la dama.
En Quics: No ha treballat pas.
Hipolit: Ja’ns farà un rebaix.
Pep: Apa, quants som?
Simon: Que no tenim res a la caixa, en fondo?
Oriol: Trenyines!
Pep: Apa, apa: tant cadaú. Sis duros de bolo i tres dels viatges…
En Quics: Total nou.
Francesc: Toca un duro per barba.
Pep: Vinga, doncs. (Parant la mà.) Tu, Noi Tendre, no dormis.
El Noi Tendre: (sincerament) Ja us el daré demà.
Francesc: Jo no’n porto cap.
Hipolit: Que teniu cambi d’un bitllet de mil?
Pep: Que’t penses que soc el Banc d’Espanya? (An en Ramonet). I tu?
Ramonet: He sortit de casa sense cap diner.
Simon: Si voleu una pesseta que tinc…
Pep: Quins capitalistes!
En Quics: Jo, sense fer la funció, no dono res!
Pep: Aquest parla clar!
Oriol: Si en Quics no afluixa la mosca, jo tampoc!
Pep: Que ho haig de pagar jo, doncs?
Francesc: Vós teniu renda!
Constança: Fort! T’està bé!
Pep: Calla!
Constança: Torna-t a embolicar amb criatures!
En Quics: Ei! No’ns falteu al respecte!
(Tots protesten.)
Pep: I tu, Barberet, que no m’ajudes?
El Barberet: (donant-li un duro en plata) Aquí teniu un duro.
En Quics: Un duro!
El Barberet: (en veu baixa) Calla, que es fals!
Pep: (posant-se la moneda a la butxaca de l’ermilla) Ets un gran home!
(Tornen la senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí: elles, nervioses, apressades, posant-se’l barret; ell, amb el saquet de mà i el farcell de roba, com de primer.)
Els mateixos, més la senyora Genoveva, l’Enriqueta i l’Avelí
Senyora Genoveva: Apa, cuita, filla, cuita!
Enriqueta: Ai! Que estic nerviosa!
Pep: Ja hi seran a temps!
Enriqueta: Passa al davant, Avelinet!
Senyora Genoveva: Prengui-ns els bitllets del tren!
Avelí: Sí, senyora, sí! Estiguin bons, senyors!
Pep: Salut!
(Tots el saluden acompanyant-lo fins a la porta.)
Enriqueta: Que ja portes diners?
Avelí: (desapareixent per la dreta) De sobres!
Pep: Tingui, senyora Genoveva. (Donant-li nou duros en plata, que’s treu d’una butxaca de l’ermilla.) Aquí té lo pactat.
Constança: (en veu baixa) Jo’m feriré!
Senyora Genoveva: (mirant-se les monedes i tornant-n’hi una) Perquè vegi que soc considerada, en vista del contratemps, li rebaixo un duro.
El Barberet: (an en Quics) El meu!
Pep: (emocionat) Moltes gracies, senyora! Aquesta moneda, per mi tant estimada, la guardaré tota la meva vida!
El Barberet: (mig apart) Per força!
Senyora Genoveva: Vaja, que estiguin bons. Celebro molt de coneixe-la. (A la Constança.) Disposi.
Constança: (amb mal humor) Igualment!
Enriqueta: D’aquí a una altra!
Pep: No pas amb aquesta colla!
Enriqueta: Que s’ha desfet?
Pep: Per la meva part, sí, senyora!
Senyora Genoveva: Quina llastima!
Pep: Soc radical!
En Quics: Ja no farem més comedia?
Pep: No!
Hipolit: Que ho dieu formalment?
Pep: Sí!
Oriol: Millor: aixís no perdré més nits!
Ramonet: Aixís no’m renyarà la promesa!
El Noi Tendre: Ni farem més bestieses!
Simon: Pleguem!
Hipolit: Pleguem, nois!
Constança: Gracies a Déu!
Pep: (fòra de sí) No hi vui més tractes amb vosaltres!
Francesc: Ni ganes!
Pep: Aficionats pobres!
En Quics: Graciós trist!
Pep: Tonto!
El Noi Tendre: Enganya pagesos!
Pep: Galant de llança!
Simon: (amb sarcasme) Bromista!
Hipolit: Poca gracia!
Pep: Clericals!
Oriol: Garibaldi!
Enriqueta: Ai! Déu meu!
Senyora Genoveva: No’s disputin!
Constança:(an en Pep) No’t perdis!
Senyora Genoveva: Vaja, enllesteix, Enriqueta!
Enriqueta: Ja estic!
Senyora Genoveva: Que s’hi conservin! (Desapareixent, molt atribulades, per la dreta del fons.)
Constança: Feliç viatge!
Francesc: Estiguin bones!
(Els altres segueixen dient que’ls dispensin, anant a l’estació a despedir-les. En Pep, molt nerviós, se passeja per l’escena, quan tot de cop, topant-se amb el Barberet, diu, aixeribint-se:)
Pep: Barberet! Anem a l’estació a despedir-les?
El Barberet: Anem!
Pep: Vui cobrar-m’ho tot a pessigolles!
El Barberet: Amb quina? amb la jova?
Pep: O amb la vella! Amb la que pugui!
El Barberet: Som-hi, doncs!
Pep: Som-hi!
(S’en van depressa per la dreta del fons.)
Constança: (al mig de l’escena, amb aire menaçador) Quan torni l’esgardiço!
Teló rapit