X

(Entren SIR TOBIAS, Sir ANDREU y FABIÀ)

SIR TOBIASVine, vine, Fabià.

FABIÀ Y tant si vinc! Si em deixo perdre ni un picotí d'aquesta bromada, que'm quedi cuit de tristesa per tota la vida.

SIR TOBIAS No t'agradaria veure com ens trumfem d'aquest maco-tonto, d'aquest murri?

FABIÀ Ja ho crec! Ja sabeu que'm va desbancar del favor de la comtessa, perquè un dia vaig armar un combat d'óssos aquí.

SIR TOBIAS Doncs, ara tindrem un altre ós per exasperarlo y ferlo pertenir fins que's torni groc y verd de rabia. No és veritat, Sir Andreu?

SIR ANDREUY si no ho fessiu, pitjor per nosaltres.

(Entra MARIA)

SIR TOBIASAquí tenim el nostre espatotxí.

MARIA Amagueuvos tots tres darrera dels boixos. En Malvolí ve per aquest caminal; fa una hora que s'està al sol estudiant reverencies ab la seva ombra. Per l'amor de la trapaceria, observeulo; fixeushi bé, perquè estic segura que aquesta carta el farà tornar un estupid contemplatiu. En nom de la farsa, calleu y amagueuvos!

(S'amaguen. Maria llença la carta) Tu quédat aquí. Ara ve'l lluç que pescarem tot fentli pessigolles.

(Sen va)

(Entra MALVOLÍ)

MALVOLÍ No cal més que una mica de sort; tot és qüestió de sort. La Maria va dirme que ella'm tenia simpatia, y jo mateix li he sentit dir que si mai s'enamorava seria d'un home del meu estil. Altrement a mi me tracta ab més miraments que an els demés criats. Què haig de pensarmen?

SIR TOBIAS (apart)Vet-aquí un murri vanitós!

FABIÀ (apart)Psit, silenci! La contemplació el posa fet un galan indiot.Com se gronxa fent el vano!

SIR ANDREU (apart)Valgam Déu! com el bofetegeria an aquest bergantaç!

SIR TOBIAS (apart)Quietut!

MALVOLÍEsser comte, en Malvolí!

SIR TOBIAS (apart)Ah, gallofa!

SIR ANDREU (apart)Una pistola, una pistola!

SIR TOBIAS (apart)Quietut, quietut!

MALVOLÍ Ja n'hi ha exemples d'això: la senyora d'Etrachi va maridarse ab el seu servent guarda-roba.

SIR ANDREU (apart)Arri d'aquí, per Jezabel!

FABIÀ (apart) Ah, quietut! Ja està enfonsat en el séu somni; com l'estarrufa la vanitat!

MALVOLÍTres mesos després d'havermhi casat, assegut sota'l doser…

SIR TOBIAS (apart)Oh! una fona, que li tiraré una pedra a l'ull!

MALVOLÍ …cobert ab una tunica de vellut ramejat, faig venir el meu servei; acabo de saltar del llit ont hi he deixat l'Olivia endormiscada…

SIR TOBIAS (apart)Foc y sofre!

FABIÀ (apart)Quietut, quietut!

MALVOLÍ …prenc un aire altiu, y després de passejar un esguard greument reposat per damunt de tots ells, com dientlos que jo sé ben bé quin és el meu lloc y que no admetria que mai se'ls oblidés quin ha d'esser el llur, els dic que vagin a cercar al meu parent Tobias…

SIR TOBIAS (apart)Forques y destrals!

FABIÀ (apart)Quietut! quietut! quietut! Ara, ara.

MALVOLÍ Set del meu servei van a cercarlo, ab una servicial correguda. Mentres l'espero, poso el rostre farreny, y potser dono corda al rellotge o jugo ab alguna altra joia qualsevol. En Tobias s'acosta, me fa una reverencia…

SIR TOBIAS (apart)Y l'hem de deixar viu?

FABIÀ (apart) Encara que'ns enganxin mules per arrencarnos del silenci, callem.

MALVOLÍ …li allargo la mà així, atemperant el meu somriure familiar ab una severa mirada d'autoritat…

SIR TOBIAS (apart) Y allavores, Sir Tobias, no't clava un cop de puny sota les barres?

MALVOLÍ …dientli: cosí Tobias, la fortuna, donantme la mà de la vostra neboda, m'ha concedit també'l dret de dirvos…

SIR TOBIAS (apart)El què? el què?

MALVOLÍ …que cal que us desfeu d'aquest vici que teniu d'ubriagarvos.

SIR TOBIAS (apart)Arri, ronyós!

FABIÀ (apart)Paciencia, o sinó fareu malver els fils d'aquest teixit.

MALVOLÍ Altrament, perdeu el tresor del temps ab un cavaller ximple…

SIR ANDREU (apart)Sóc jo; ja ho veureu.

MALVOLÍUn tal Sir Andreu.

SIR ANDREU (apart) Ja sabia jo que parlava per mi, perquè molta gent m'hi té per ximple.

MALVOLÍQuè hi ha aquí?

(Cull la carta)

FABIÀ (apart)Ja tenim l'aucell al parany.

SIR TOBIAS (apart) Quietut! Que'l geni de la farsa l'inspiri l'idea de llegirla ab veu alta.

MALVOLÍ Juraria per ma vida que aquesta lletra és de la comtessa; li regonec les Q, les R y les Z; y així fa, també, les P majúscules. No hi ha dubte, és lletra seva.

SIR ANDREU (apart)Les cus? les serres? les sedes? Què vol dir això?

MALVOLÍ (llegint) «A l'aimant desconegut adreço aquesta carta ab la més rendida voluntat.» Just, les seves paraules! Ab el vostre permís serà. Poc a poc… Per segell, la Lucrecia ab que ella acostuma a segellar!… És de la comtessa. Per quí serà?

(L'obre)

FABIÀ (apart)L'am li ha arribat fins a les entranyes.

MALVOLÍ (llegint)

El cel sab que t'estimo ab tot el meu cor. A qui? Ningú ha de conèixer mon secret amor.

«Ningú ha de conèixer mon secret amor…» Veiam què segueix?El ritme cambia: «mon secret amor». Si fossis tu, Malvolí!

SIR TOBIAS (apart)Que't pengin, ruc.

MALVOLÍ (llegint)

Jo puc manar a qui mon cor adora.Silenci'm mata séns mostrar ferida,com a Lucrecia l'arma venjadora.M, O, A, I disposa de ma vida.

FABIÀ (apart)Meravellós enigme!

SIR TOBIAS (apart)Us dic que és una moça molt aixerida.

MALVOLÍ «M, O, A, I, disposa de ma vida.» Veiam, veiam, veiam, primer mirem això.

FABIÀ (apart)Quin plat de matzines més ben servit!

SIR TOBIAS (apart)Y ab quin dalit s'hi llença'l golafre!

MALVOLÍ «Jo puc manar a qui mon cor adora.» Cert, ella pot manarme. Jo la serveixo, puit ella és la meva mestreça. El més negat ho entén això. En aquest punt no hi ha cap dubte. Veiam l'acabament. Què significa aquesta combinació de lletres? Si jo'n pogués treure alguna solució que tingués relació ab mi… Veiam, poc a poc! M, O, A, I…

SIR TOBIAS (apart) Oh! sí; veiam si en treus l'entrellat. Ja ha perdut el rastre.

FABIÀ (apart) Però per això no pararà de lladrar tot buscantlo encara que fos més pudent que una guilla.

MALVOLÍM… Malvolí! Ab M comença'l meu nom.

FABIÀ (apart)No he dit que ell sen sortiria? El llebrer té bon nas.

MALVOL! M… Però lo que segueix no lliga; no surt bé perquè hauria d'esser una A, y hi ha una O.

FABIÀ (apart)Y em sembla que acabarà ab un: Oh!

SIR TOBIAS (apart)O sinó jo les hi mesuraré per ferli dir Oi!

MALVOLÍY darrera una I.

FABIÀ (apart) Si darrera hi tinguessis lo que dius, veuries més befa a la teva esquena que felicitat davant teu.

MALVOLÍ M, O, A, I Això no és tant clar com lo altre, però forçant una mica'l sentit, séns dubte que arribaria a una conclusió favorabIe, perquè totes aquestes lletres entren en el meu nom. Calma. Veiam. Aquí segueix la prosa.

(llegint) «Si aquesta carta cau en tes mans, medita. El destí m'ha fet superior a tu, però no t'espanti la grandesa. Hi ha qui neix ab grandesa; altres que assoleixen les grandeses y altres a qui la grandesa se'ls imposa malgrat llur voluntat. La sort t'obre'ls braços; entregathi ab valor y ab fe, y per començar a avesarte a lo que hauras d'esser, llença aquesta pell d'humiltat que't cobreix y preséntat com cal. Sigues malcarat ab cert parent, y aspre ab els criats; no't treguis mai les raons d'estat de la boca y que'l teu comportament s'allunyi de la vulgaritat. Això t'aconsella la que sospira per tu. Recorda qui és qui t'ha vantat les mitges grogues y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades; recordaho, te dic. Ara ja pots esser feliç si tu vols; sinó quédat per sempre un miserable criat, indigne de tocar el cap del dit de la fortuna. Adéu. La que voldria servirte en lloc de que tu la servissis.La feliç desditxada»

Això és més clar que la llum del dia; és evident. Seré orgullós, llegiré llibres de politica: me les hauré ab Sir Tobias, y m'afranquiré de les meves amistats ordinaries; seré l'home perfecte. No són pas ilusions; no'm deixo enganyar per la fantasia, car tot me diu que la comtessa està enamorada de mi. Ella és qui, no fa gaires dies, va ventarme les mitges grogues y era molt agradosa de les meves lligacames creuades. Ab aquesta subtilesa'm revela'l séu amor, y d'una manera molt discreta'm diu que'm posi aquest habillament que és tant del séu gust. Mercès a la meva bona estrella, sóc ditxós. Seré sorrut y extrany, y portaré mitges grogues y lligacames creuades, tot en un tancar y obrir d'ulls. Que Gehovà y la meva bona estrella siguen lloats! Ah! hi ha unapostdata.

(Llegint) «És impossible que no'm regoneguis. Si correspons al meu amor demostramho ab el teu somriure; hi escau tant el somrís en el teu rostre! Jo't demano, dolç amor meu, que somriguis en ma presencia.» Oh, Déu, mercès! Somriuré y faré tot lo que voldras.

(Sen va)

FABIÀNi per un passament de mil lliures assegurat pel tresor delSophi, me vendria la part que'm toca en aquesta trumfada.

SIR TOBIAS Y jo seria home per casarme ab aquesta moça per haverse enginyat aquesta trapaceria.

SIR ANDREUY jo també.

SIR TOBIAS Y no li demanaria altre dot que una entramaliadura com aquesta.

SIR ANDREUY jo també.

(Entra MARIA)

FABIÀAra ve la més gentil armadora de paranys.

SIR TOBIAS (a Maria)Vols posarme'l peu al coll?

SIR ANDREUO en el meu?

SIR TOBIAS Vols que'm jugui la meva llibertat a cara o creu y que'm faci el teu esclau?

SIR ANDREUY jo també.

SIR TOBIAS L'has enfonsat en un somni tal, que's tornarà boig del tot quan s'adongui que sols ha estat fantasia la visió.

MARIAPerò, digueume: li ha fet efecte?

SIR TOBIASCom l'aiguardent a una llevadora.

MARIA Doncs si voleu veure'ls fruits d'aquesta passada, procureu estar presents en la primera entrevista que tindrà ab la comtessa. Se li presentarà ab mitges grogues que és un color que ella té avorrit y ab lligacames creuades que és una moda que no pot sofrir. Ell somriurà al mirarla y la seva alegria s'avindrà tant poc ab l'enuig de la senyora, que de segur sel treurà del davant ab un reny. Si ho voleu veure, seguiume.

SIR TOBIAS Fins a les mateixes portes del Tartar te seguiria, admirable dimoni trapacer.

SIR ANDREUY jo també.

(Sen van)

(Entren VIOLA y el JUTGLAR ab un tamborí)

VIOLA Que Déu te guard, amic, y a la teva musica també. Vius de tocar el tamborí?

JUTGLARNo; visc com qui toca a l'iglesia.

VIOLAEts d'iglesia, doncs?

JUTGLAR Ca! res d'això. Toco a l'iglesia, perquè jo visc a casa meva y casa meva és al mateix costat de l'iglesia.

VIOLA Així també podries dir que'l rei viu al costat d'un pobre, si un pobre visqués al costat del palau; o que l'iglesia s'apuntala en el teu tamborí, si arrambessis el tamborí a la paret de l'iglesia.

JUTGLAR Vós ho haveu dit… Quin sigle el nostre! Per un home llest una sentencia és un guant. Que depressa l'ha girada del dret al revés!

VIOLA És cert; els qui juguen massa subtilment els mots, facilment poden corromprels.

JUTGLARPer això voldria que no tingués nom la meva germana.

VIOLAPer què, amic?

JUTGLAR Perquè'l séu nom és una paraula y jugant ab aquesta paraula podria quedar corromput el nom de la meva germana. Lo cert és que les paraules s'han tornat unes maules desde que'ls compromisos les han deshonrades.

VIOLAPer quina raó?

JUTGLAR No puc donarvos la raó sense paraules, però les paraules s'han tornat tant falses que'm repugna ferles servir per donar raons.

VIOLASembla, amic, que ets d'aquells que poc s'enquimeren per res.

JUTGLAR Us enganyeu; prou hi ha coses que m'enquimeren. Lo que us juro és que no m'enquimero per vós; si això és no enquimerarse per res, desitjaria que això us podés fer invisible.

VIOLANo ets el boig de madona Olivia?

JUTGLAR No, certament; no li agrada pas la bogeria a madona Olivia; no tindrà boig fins que's casarà; els boigs, en comparança ab els marits, són com les sardines ab les arangades: els marits són els més grossos. La veritat, jo no sóc el séu boig; no més sóc el séu corruptor de mots.

VIOLANo fa gaire que t'he vist en el palau del duc Orsino.

JUTGLAR La follia, senyor, fa com el sol: volta el món; lluu per tot. Me doldria pel vostre amo que estés ab tant boja companyia com molt sovint hi està misenyora. A mi em sembla haver vist vostra saviesa allà mateix.

VIOLA Si les emprens ab mi, te deixo. Té, per la despesa que has fet.

(Li dóna una moneda)

JUTGLARQue Júpiter, en la vinenta remesa de pèl, us envii una barba!

VIOLA Te juro y no m'amago de dirtho, que'm moro per una barba, però que no la voldria pas en la meva. És a casa la comtessa?

JUTGLAR (mirantse la moneda)No faria cria una parella d'aquestes?

VIOLASegurament: posantles en bon lloc y vigilantles molt.

JUTGLARDe bona gana faria'l paper de mestre Pandarus, per donar unaCrèssida an aquest Troilus.

VIOLAT'he entès, amic; això és captar ab traça.

JUTGLAR No crec que sigui una gran cosa el que un pobre sapiga captar: Crèssida no era altra cosa que una captaire. La comtessa és a casa, senyor. Vaig a explicarli d'on veniu, perquè qui sou y què voleu són coses que no estan en la meva esfera; diria en el meu element però'l mot és massa gastat.

(Sen va)

VIOLA Bé té prou clar l'enteniment, el bergant, per esser boig; discreció li cal per fer bé'l séu ofici, puix té d'observar l'humor, estament y els merits d'aquell a qui escomet, aprofitant destrament, com el falcó ferestec, l'ocasió oportuna per llençarse sobre'l virolat plomall que fereixi sa vista. Sens dubte que és tant dificil l'art del boig com el del savi; perquè al boig li cal enteniment pera fernos plaenta l'agudesa, mentres que'l savi que cau en la follia, perd l'enteniment.

(Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU)

SIR TOBIAS (a Viola)Salut, gentilhome!

VIOLASalut, cavaller.

SIR ANDREU (a Viola)Dieu vous garde, monsieur.

VIOLAEt vous aussi; votre serviteur.

SIR ANDREUCrec, senyor, que ho sóu, com jo ho sóc vostre.

SIR TOBIAS Que voleu entrar? La meva neboda desitja que entreu si és que porteu quelcom per ella.

VIOLA An ella estic destinat, senyor; vui dir que ella és l'objecte del meu viatge.

SIR TOBIASPoseu a prova les cames, cavaller; feules moure.

VIOLA Les meves cames entenen millor que jo lo que voleu dir, dientme que les posi a prova.

SIR TOBIASVui dir que camineu, y que entreu, cavaller.

VIOLA.Us respondré caminant y entrant. Però, mireu, ara men priven.

(Entren OLIVIA y MARIA) Perfecta y incomparable dama, que'l cel faci ploure sobre vós totes ses aromes.

SIR ANDREUAquest jove cavaller és un polid cortisà. «Ploure aromes».Molt bé!

VIOLA. El meu missatge, senyora, sols té veu per vostra orella propicia y condescendenta.

SIR ANDREU «Aromes, propicia, condescendenta». M'apuntaré aquestes tres paraules.

OLIVIAQue tanquin el reixat del jardí y que no entri ningú.

(Sen van Sir Tobias, Sir Andreu y Maria)Doneume la mà, cavaller.

VIOLA.Rebeu ma humil salutació y ma rendida voluntat, senyora.

OLIVIA.Quin és vostre nom, cavaller?

VIOLACesari és el nom d'aquest servidor vostre, bella princesa.

OLIVIA.El meu servidor! No hi hagut més alegria en el món desde quede la baixa adulació ne diem finesa. Vós sóu servidor del ducOrsino?

VIOLA Ell ho és vostre y el d'ell, doncs, també ha d'esserho de vós. El servidor de vostre servidor, és servidor vostre, madona.

OLIVIA No hi penso en ell; y més me plauria que ell no pensés en res, que no que pensés en mi.

VIOLA Doncs, jo, madona, vinc pera inclinar vostres pensaments en favor d'ell.

OLIVIA Oh! perdoneume, jo us ho prego! Us he demanat que no men parlessiu més. Emperò si voleu pledejar una altra causa, vostres paraules seran més dolces que musica d'arcangels, per la meva orella.

VIOLASenyora…

OLIVIA Espereu. Després de l'encantament que haveu obrat aquí, he enviat una anell darrera vostre, enganyant així al meu criat, a mi y, fins potser, a vós mateix. Séns dubte que m'he exposat als vostres severs comentaris, obligantvos per un artifici vergonyós a pendre lo que sabieu bé prou que no era vostre. Què haureu pensat de mi? No és cert que haveu estacat el meu honor al pal de la vergonya y li haveu atiat els més injuriosos pensaments que poden brotar d'un cor inexorable? Temo que vostre subtil enteniment haurà trobat massa atreviment en mes paraules. Un vel finissim y no un pit de carn és lo que cobreix el pobre cor meu. Ara, parleu.

VIOLAUs planyo.

OLIVIAJa és un pas cap a l'amor.

VIOLA. Oh, no! L'experiencia ensenya que molt sovint planyem als nostres enemics.

OLIVIA Així, doncs, ja puc rependre mon somrís. Oh!, ab quanta facilitat l'orgull s'apodera dels humils! Si es té d'esser presa, val més serho del lleó que del llop.

(Se senten tocar hores en un rellotge) El rellotge'm retreu els temps que perdo inutilment. No temeu, jove cavaller, no us pretenc; més quan joventut y seny se us hagin madurat, la vostra muller tindrà la sort de trobar en vós l'home complet. Vostre camí més segur és dret a la porta.

VIOLA Marxo, doncs, a ponent. Que la gracia y la joia facin de corteig a vostra senyoria. No'm dieu res pera qui m'envia, madona?

OLIVIAEspera. Digam què penses de mi?

VIOLAQue us penseu no esser lo que sóu.

OLIVIASi de mi penso això, també ho penso de vós.

VIOLAY penseu bé, senyora, perquè jo no sóc lo que sóc.

OLIVIAEl cel volgués que fossiu lo que jo voldria!

VIOLA Y hi guanyaria ab el cambi, madona? Si fos així l'admetria tot seguit, perquè fins ara no sóc més que la vostra riota.

OLIVIA Oh, que bé hi escau el desdeny en el llavi irat y menyspreuador! Més aviat se mostra l'amor que's vol tenir amagat, que'l crim de l'assassí; la negra nit de l'amor és un soleiat migdia. Cesari, per les roses de la primavera, per la virginitat, per l'honor, per la fe, per tot lo que existeix en el món, te juro que t'estimo tant, que malgrat ton orgull, ni la raó ni el seny poden deturar ma passió. No aprofitis la flaquesa de confessarte'l meu amor, com argument per refusarla; ans bé, tingues present que si és dolç l'amor implorat, l'amor que s'entrega és molt més dolç encara.

VIOLA Us juro per ma ignocencia y per ma joventut, que ni mon pensament ni mon cor, són de cap dòna y que no'ls tindrà mai ningú més que jo. Y ara, adéu, madona; mai més vindré a plorar a vostres peus les llagrimes de qui em mana.

OLIVIA No, vine. Potser tu podras conseguir que son amor sigui grat al meu cor que l'avorreix.

(Sen van)

(Entren SIR TOBIAS, SIR ANDREU Y FABIÀ)

SIR ANDREUNo; us juro que no'm quedaré ni un minut més.

SIR TOBIASY per quina raó, estimat sac de verí, per quina raó? Eh?

FABIÀCal que dongueu una raó, sir Andreu.

SIR ANDREU Mal llamp! He vist que la vostra neboda estava molt més complimentosa ab el patge del duc, que no pas ho està ab mi; ho he vist ara, en el jardí, ara mateix.

SIR TOBIASY ella't veia mentres feia tot això, company? Digam.

SIR ANDREUTant bé com jo us veig a vós.

FABIÀDoncs, així us ha donat una gran prova d'amor.

SIR ANDREUVoto al dimoni! que us penseu que sóc un ase?

FABIÀ Jo us demostraré la llegimitat de la meva afirmació, ab el veredicte del criteri y de l'enteniment.

SIR TOBIAS Que són els que sempre han format el més suprem tribunal, ja d'abans de que Noè s'embarqués.

FABIÀ Si ella, al davant vostre, s'ha mostrat amable ab aquest jove, ha estat no més que per exasperarvos, per despertarvos el valor que teniu endormiscat, per encendreus les sangs y posarvos sofre al fetge. Vós us hi havieu d'acostar, y ab algunes mofes ben triades y noves, acabades de sortir de la forja, enfonsar en un mutisme absolut an aquell jove. Això és lo que ella esperava de vós y vós no ho haveu sabut fer. Haveu permès que'l temps se mengés el doble full d'or de la oportunitat ab que se us presentava aquesta feliç ocasió, y ara vostre vaixell navega cap els mars gelats del sèu afecte, aont us hi quedareu penjat, com un borralló a la barba d'un holandès, si no rescabaleu vostre prestigi, per una lloable gesta de valor o d'alta politica.

SIR ANDREU Si té d'esser així, més m'estimo fer un acte de valor, perquè avorreixo la politica. Tant me faria esser brownista(6) com politic.

SIR TOBIAS Doncs fonamenta la teva fortuna sobre'l terreny del valor. Desafia al patge del duc y fereixlo en onze indrets; la meva neboda s'ho apuntarà, y tingues per cert que no hi ha res an el món que faci valer tant a un home, als ulls d'una dòna, com la anomenada de valentia.

FABIÀNo teniu altra sortida, Sir Andreu.

SIR ANDREUUn de vosaltres li portarà'l cartell?

SIR TOBIAS Vés, escriuli ab mà ben marcial; sigues agut y breu. No hi fa res que no siguis enginyós y polid, mentres siguis eloqüent y original. Befal ab tota la llibertat de la teva tinta y tractal de tu, dues o tres vegades, que no hi estarà de més; digali que ment tantes vegades com t'hi capiga en el paper, encara que sigui més gran que un llençol del llit de Ware(7) a l'Anglaterra. Enllesteix. Posa tanta fel com puguis al tinter y encara que escriguis ab ploma d'oca no hi fa res. A la feina!

SIR ANDREUAont us trobaré?

SIR TOBIASJa't vindrem a cercar a tonCubiculo. Vés.

(Sen va Sir Andreu)

FABIÀUs deu esser ben car aquest ninot, sir Tobias.

SIR TOBIAS Jo li surto car an ell; no trigaré gaire a costarli dues mil lliures.

FABIÀ Me sembla que tindrem una carta ben divertida; però espero que no la cursareu?

SIR TOBIAS Ja ho crec! y faré tot lo pugui perquè aquest jove li respongui. Crec que ni ab tots el parells de bous, ni ab totes les cordes del món, sels podria fer topar. Per lo que toca a Sir Andreu, no més cal obrirlo: si en el fetge se li troba prou sang per negar a una puça, jo'm menjo'l reste del cadavre.

FABIÀ Y el séu jove contrari no fa pas posat de gran valentia, tampoc.

(Entra MARIA)

SIR TOBIASAra ve'l reietó més aixerit del niu.

MARIA Si patiu d'avorriment y voleu riure fins a reventar, seguiume. El babau den Malvolí, s'ha convertit al paganisme; és un renegat, car és impossible que un cristià que vulga salvarse pel camí que la llei de Déu mana, puga creure en tal munt de grolleres extranyeses: s'ha posat mitges grogues!

SIR TOBIASAb lligacames creuades?

MARIA Oh, sí, abominablement! Sembla un saberut d'aquells que posen escola en els portics de l'iglesia. L'he espiat com l'assassí a la victima. Segueix punt per punt la carta que jo li he tirat pera enganyarlo. La rialla li marca més arrugues en el rostre que ratlles no hi ha en el nou mapa-mundi augmentat de les Indies. Us asseguro que mai haveu vist res tant ridicul. Jo no sé com m'he aguantat de tirarli tot pel cap. Estic certa que la comtessa li donarà una bofetada, Y ell s'ho pendrà com una finesa y encara seguirà rient.

SIR TOBIASAnem, portans allà ont es.

(Sen van)

(Entren ANTONI y SEBASTIÀ)

SEBASTIÀ Me doldria molt causarvos el més petit perjudici, però ja que us preneu els perills com un jòc, no us diré res més.

ANTONI No he pogut estar lluny de vós; el desig que tenia de veureus, més agut que afilada daga, m'ha esperonat cap el vostre camí. No sols m'ha guiat aquí l'afany de veureus, per més fort que hagi estat, sinó que també m'hi ha empès l'inquietut que sentia al pensar en lo que us podia succeir en un país desconegut y que per un extranger sense guia y séns amics, sol esser esquerp y gens hospitalari. La temença d'aquests perills és lo que m'ha fet córrer darrera vostre.

SEBASTIÀ Sols puc donarvos mercès, estimat Antoni; mercès y res més que mercès. Sovint els grans serveis se paguen ab aquesta moneda sense curs, però si ma fortuna fos tant gran com el meu desig, altre paga tindria vostra solicitut. Què farem? Visitarem els monuments antics de la ciutat.

ANTONIEsperarem a demà, senyor; val més que cerquem allotjament.

SEBASTIÀ No estic pas cançat y la nit és lluny encara. Donem gust als ulls contemplant els bells records que guarda la ciutat.

ANTONI Perdoneume; però és molt perillós pera mi passejar per aquests carrers. Temps enrera, en un combat naval contra les galeres del duc, vaig fer serveis tant remarcables, que si ara'm trobaven aquí, me farien pagar cara aquella feta.

SEBASTIÀVareu matar molta gent del duc?

ANTONI No és tant greu l'ofensa, encara que'l motiu y els temps que durà la lluita foren prous pera costar la vida a algú. Després tot hauria pogut esmenarse, tornant les preses que haviem fet, y que és lo que, mirant el profit de llur comerç, varen acordar tots els nostres. Jo vaig esser l'unic que no vaig voler entrar en el pacte y perxò és que si ara'm trobessin, m'ho farien pagar més car.

SEBASTIÀAixí, doncs, amagueuvos.

ANTONI Serà lo més prudent. Aquí teniu la meva borsa. Ens allotjarem a l'Elefant, que és el millor hostal del barri del Sur. Mentres vós passegeu donant goig a la vista, jo vaig a encomanar el menjar. Ens trobarem allí.

SEBASTIÀPerò, per què'm doneu els vostres diners?

ANTONI Com que crec que'ls pocs que teniu els haureu de menester, us dono els meus per si fos cas que us vinguessin ganes de comprar alguna de les futeses que veureu.

SEBASTIÀSeré'l vostre tresorer; tot seguit vindré a trobarvos.

ANTONIA l'Elefant.

SEBASTIÀJa men recordaré.

(Sen van)

EL JARDí D'OLIVIA

(Entren OLIVIA y MARIA)

OLIVIA, (apart y abstreta) L'he enviat a cercar y ha respost que vindria. Què faré pera esserli agradable? Què li podré donar? Més facil és comprar a un cor jove, que ablanirlo ab llagrimes y súpliques.

(Per Maria) Potser m'haurà. sentit? Aon deu esser en Malvolí? Un criat seriós y cortès com ell és el que'm convé per aquest assumpte.

(A Maria)Aont és en Malvolí?

MARIAJa ve, senyora; però fa moltes extranyeses. Sembla esperitat.

OLIVIAQuè té? Desvarieja?…

MARIA No, senyora; no més fa que riure. Haurieu de tenir algú a la vora si haveu de parlarhi, perquè jo crec que se li ha girat el cervell.

OLIVIAFeslo venir.

(Apart) Els nostres mals s'assemblen, si semblança hi ha, entre follia alegra y trista bogeria.

(Entra MALVOLÍ)Què tal, Malvolí?

MALVOLÍ (somrient sempre d'una manera fantastica)Madona, bella! oh! oh!

OLIVIASomrius? T'he enviat cercar en una ocasió molt trista.

MALVOLÍ Trista, madona? Jo també puc estar trist… Això de les lligacames creuades causa alguna obstrucció a la sang; però tant-se-val, perquè si elles plauen als ulls de certa persona, ja puc dir com el vers del sonet:

El plaure a una és com el plaure a totes.

OLIVIAPerò, què és això, Malvolí? Què tens?

MALVOLÍ No tinc pas l'ànima negra encara que tingui les cames grogues…

(Somriu) Tot ha arribat a qui anava y lo manat se complirà. Me sembla que hem regonegut la bella mà romana.

OLIVIAVols anarten al llit, Malvolí?

MALVOLÍAl llít? Sí, dolç amor, y m'hi tindras al teu costat.

OLIVIA Déu t'ampari, Malvolí! Per què rius així y tires tants petons ab la mà?

MARIACom esteu, Malvolí?

MALVOLÍRespondreus jo? Sí, com els rossinyols a les cucales.

MARIA Per què us presenteu ab aquesta ridícula impertinencia davant de misenyora?

MALVOLÍ«No t'espanti la grandesa.» Això estava ben escrit.

OLIVIAQuè vols dir ab això, Malvolí?

MALVOLÍ«Hi ha qui neix ab grandesa…»

OLIVIAQuè!

MALVOLÍ«Altres que assoleixen les grandeses…»

OLIVIAQuè dius?

MALVOLÍ«Altres a qui la grandesa sels imposa malgrat llur voluntat.»

OLIVIADéu te faci bé!

MALVOLÍ«Recorda qui és que t'ha vantat les mitges grogues…»

OLIVIALes meves mitges grogues?

MALVOLÍ «y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades»

OLIVIALligacames creuades!

MALVOLÍ«Ara ja pots esser feliç, si tu vols.»

OLIVIAPuc esser feliç?

MALVOLÍ«Si no quédat per sempre un miserable criat.»

OLIVIAOh! això és una bogeria!

(Entra un CRIAT)

CRIAT Madona, el jove patge del duc ha tornat; molt he hagut de pregar pera conseguirho. Ara espera les ordes de vostra senyoria.

OLIVIAJa hi vaig.

(Sen va el criat) Maria, que no deixin ni un instant an aquest bon home. Aont es l'oncle Tobias? Que dos o tres criats se cuidin d'ell; per res del món voldria que li passés cap desgracia.

(Sen van Olivia y Maria)

MALVOLÍ Oh! Oh! Que s'acostin ara! Y tot un personatge, com Sir Tobias, pera que's cuidi de mi! Això lliga admirablement ab lo que deia la carta; mel posa aprop perquè'l pugui tractar ab insolencia; és lo que ella m'aconsella en la carta. «Llença aquesta pell d'humiltat que't cobreix», diu ella; «sigues malcarat ab cert parent; aspre ab els criats; no't treguis mai les raons d'Estat dels llavis y que ton comportament s'allunyi de la vulgaritat». Després m'indica quin té d'esser el meu posat: rostre farreny, l'aire respectable, la paraula lenta cóm personatge de significació, y d'acord ab això tot lo altre. Ara si que és ben meva! Però això és obra del cel; que ell en rebi, doncs, les mercès. Quan se n'anava deia: «Que no deixin un instant an aquest bon home». Bon home! No Malvolí, ni el titol del meu càrrec; sinó, bon home! Lo cert és ,que tot concorda admirablement. No cal tenir ni un gra d'escrupol, ni un escrupol d'escrupol; ni un obstacle, ni una sola circumstancia inversemblable o dubtosa. Què podria passarme? No és possible que puga interposarse res entre jo y l'immens horitzó de les meves esperances. El cel és l'autor de tot això, y no jo; donem mercès an ell.

(Entren SIR TOBIAS, FABIÀ Y MARIA)

SIR TOBIAS Per tots el sants! digueume aont és. Encara que tots els dimonis de l'infern se li haguessin entaforat en el cos, encara que se n'hagi apoderat la mateixa llegió, jo li parlaré.

FABIÀ És aquí, és aquí, Com us trobeu, senyor Malvolí? Com us va això, amic?

MALVOLÍ Aneusen; no vui ningú aquí; deixeume fruir ma soletat; aneuvosen.

MARIA Ah! No sentiu com el dimoni respon, ab aquesta veu tant fonda, de dintre séu? No us ho deia, sir Tobias. La senyora ha dit que us cuidessiu d'ell.

MALVOLÍAh! Ah! Ella ha dit això?

SIR TOBIAS Vaja, vaja; quietut, quietut, Se l'ha de tractar ab dolcesa; deixeume fer… Com us trobeu, Malvolí? Què tal? Vaja home, no us acovardiu; planteuli cara al dimoni, Considereu que és l'enemic del llinatge humà.

MALVOLÍSabeu lo que us dieu?

MARIA Veieu com s'ho pren si se li parla mal del dimoni? Déu faci que no estigui embruixat!

FABIÀPorteuli els orins a casa una curandera.

MARIA Demà mateix, així que surti el sol, ho faré, si no'm moro. La comtessa donaria qualsevol cosa pera salvar lo.

MALVOLÍAh! sí, senyora?

MARIAOh, senyor!

SIR TOBIAS Calla; això no's fa així, no veus que l'exasperes? Deixeume sol ab ell.

FABIÀ Dolcesa y res més que dolcesa, y molt poc a poquet. El diable es ferestec y no vol que sel tracti ab reganys.

SIR TOBIASY doncs, que hi ha bona peça? Com te va això, vailet?

MALVOLÍSir Tobias!

SIR TOBIASVinam aquí, manyaguet. Vaja, això de jugar a barrisca ab enBanyeta, no s'adiu gens ab un home seriós. A la forca,l'emmascarat carboner!

MARIAFeulo resar, sir Tobias; feuli dir alguna oració.

MALVOLÍUna oració, pocs modos!

MARIANo ho veieu? No pot sentir parlar de res d'iglesia.

MALVOLÍ Aneu y que us pengin! Dropos, que no serviu pera res. Alguna cosa hi va de vosaltres a mi; d'aquí una estona sabreu quelcom més.

(Sen va)

SIR TOBIASPerò és possible?

FABIÀ Si això ho veiessim representat en el teatre, diriem que no pot esser.

SIR TOBIASL'havem emmatzinat fins a l'ànima, company.

MARIA Seguimlo; no deixem que's refredi y la broma sen vagi tota en fum.

FABIÀAcabarà per tornarse boig de veres.

MARIAAixí tots estariem més tranquils.

SIR TOBIAS Veniu, que'l lligarem y el tancarem en una cambra fosca. La meva neboda ja està convençuda de que és boig; així podrem allargar la farsa, pera gust nostre y castic d'ell, fins que cançats d'aquest entreteniment, ens faci llastima; llavores ho descobrirem tot y a tu't proclamarem la suprema metgessa dels boigs. Mireu qui ve, mireu.

(Entra SIR ANDREU)

FABIÀUn altre entreteniment per un matí de maig!

SIR ANDREU Aquí teniu el cartell, llegiulo; us asseguro que no hi falta ni sal ni pebre.

FABIÀÉs coent?

SIR ANDREUJo us en responc; no més cal que'l llegiu.

SIR TOBIASDoneu.

(Llegeix) «Jovincel: siguis qui siguis, no ets més que un murri y un masell».

FABIÀBé y valent!

SIR TOBIAS «No't sorprenguis ni vulguis saber perquè't motejo així, car no't donaré cap raó».

FABIÀ Observació molt prudenta y que us salva de les urpes de la llei.

SIR TOBIAS «Vens a casa la comtessa Olivia, y ella al meu davant te tracta amablement; però tu has mentit pel coll; no és per això que't desafio».

FABIÀ.Molt breu y molt sense… sentit.

SIR TOBIAS«T'esperaré quan t'entornis, y si tens la sort de matarme…»

FABIÀ.Molt bé!

SIR TOBIAS«Me mataras com un miserable traidor».

FABIÀEndavant; sempre guardantvos de la llei.

SIR TOBIAS «A reveure, y que Déu vulga admetre en sa gloria a una de les nostres ànimes. Potser serà la meva, però l'esperança'm diu que no serà així; ab això, vigila. Ton amic, segons com el tractaras, o ton irreconciliable enemic, ANDREU ROSTREAIXUT.» Si aquesta carta no'l fa bellugar, serà que les cames no'l podran dur. Jo mateix li donaré.

MARIA Ara tindreu una bona ocasió, perquè està prenent comiat de la comtessa.

SIR TOBIAS Vés, sir Andreu, amàgat com un agutzil en un revolt del caminal y així que'l vegis, desenveina, y, tot desenveinant, renega horriblement, perquè molt sovint un renec ben gros bramat ab veu de tro, dóna més fama de valent que'l fet més coratjós, Endavant.

SIR ANDREUAh, per renecs veniu a mi!

(Sen va)

SIR TOBIAS No, no la cursaré aquesta carta; perquè aquell jove sembla inteligent y ben educat, y que'l duc l'hagi triat per missatger d'amor n'es una prova. Aquesta carta, que tota ella traspúa imbecilitat, no l'espantaria gens ni mica y tot seguit coneixeria que qui l'ha escrita és un ensa. Lo que faré serà trasmetre'l cartell de paraula jo mateix; li explicaré prodigis de valentia del séu contrari, y donaré an aquest donzell, -a qui la seva joventut y manca d'experiencia, necesariament han de fer credol,- la més esgarrifosa idea de la rabia, de la destresa, de la valentia y de la feresa de l'altre. Degut an això se tindran tal basarda l'un de l'altre, que's mataran tant sols ab la mirada.

(Entren OLIVIA Y VIOLA)

FABIÀ Ara ve ab la vostra neboda; espereu fins que ella's retiri y tot seguit empreneulo.

SIR TOBIASMentres tant vaig a rumiarme un discurs ben horrorós.

(Sen van sir Tobias, Fabià y Maria)

OLIVIA Massa he dit ja a un cor de pedra y massa he exposat el meu honor. Sento quelcom en mi que'm retreu la meva lleugeresa; emperò aquest erro és tant toçut que's riu de totes les censures.

VIOLAIgual que a vós, la pasió martirisa l'esperit del duc.

OLIVIA Teniu, porteu aquesta joia en recordança meva; no la refuseu, que no us cançarà ab ses paraules. Torneu demà, us ho prego. Demaneume tot lo que volgueu, que jo no us negaré res de lo que l'honor pot concedir séns greu perjudici.

VIOLA Us demano tant sols una mercè: que dongueu vostre amor al duc.

OLIVIA Com voleu que honradament li dongui lo que ja us he donat a vós?

VIOLAFeuho y jo us absoldré.

OLIVIA Adéu y fins a demà. Per un dimoni com tu, joiosa portaria l'ànima a l'infern.

(Sen va)

(Entren SIR TOBIAS Y FABIÀ)

SIR TOBIASQue Déu vos guard, gentilhome.

VIOLAY a vós, cavaller.

SIR TOBIAS Defénsat; de quina mena són els ultratges que li has fet, no ho sé; però'l teu contrari, ple de ressentiment y sedejant de sang com un tigre, t'espera al cap-d'avall del jardí. Desenveina la espasa depressa, perquè qui va a escometret és ferotge, és destre y és fort.

VIOLA Us deveu enganyar, senyor; estic cert de que no hi ha ningú en el món que pensi batres ab mi. No recordo haver ofès a ningú.

SIR TOBIAS Aviat sortireu del vostre erro, us ho asseguro. Així, doncs, si us estimeu la vida, poseuvos en guarda, perquè'l vostre contrari compta ab totes les ventatges que poden donar a un home la joventut, la destresa, la força y el coratge.

VIOLAPerò, cavaller, digueume qui és.

SIR TOBIAS Es un cavaller ab una espasa séns tara en un camp de catifa, però en el duel és un dimoni; ja ha desaparellat tres ànimes dels llurs cossos, y a hores d'ara és tant implacable l'ira que'l domina, que sols els horrors de la mort y del sepulcre poden satisferlo: en qualsevol circumstancia aquest és el séu lema: vèncer o morir.

VIOLA. Tornaré a entrar y demanaré auxili a la comtessa. No sóc aimant de baralles. Séns dubte que aquest deu esser un d'aquells homes que busquen raons a qualsevol y sense motiu, ab el sol proposit de passar per valents.

SIR TOBIAS No, cavaller; l'indignació li pervé d'un ultratge molt gran; li haveu de donar, doncs, una satisfacció. No penseu en entrar y demanar auxili que primer no us les hagueu ab mi, pera provar que teniu pit per havervosles ab ell. Trieu: o l'aneu a trobar o us poseu en guarda ara mateix, perquè és precís que us bateu o que renuncieu a portar espasa.

VIOLA Però això és tant inaudit com descortès y jo us prego, bon cavaller, que aneu a preguntar an aquest subjecte en que l'he ofès, que si és cert que ha rebut algun ultratge de mi, ha estat séns jo saberho.

SIR TOBIAS Ab molt gust. Senyor Fabià, quedeuvos ab aquest jove fins que jo torni.

(Sen va)

VIOLA.Digueume, senyor, sabeu quelcom d'aquesta qüestió?

FABIÀ Sé que aquest cavaller us té una rabia de mort, però no sé res més.

VIOLAPerò, digueume: quina mena d'home és?

FABIÀ Pel séu aspecte no sembla que sigui lo terrible que és, Y vós mateix ho haureu de regonèixer així que us hi encareu. És el contrari més crudel y més fatal que podieu trobar a Ilyria. Voleu que l'anem a cercar? Procuraré que feu les paus, si m'es possible.

VIOLA Us ho agrairé ab tota l'ànima, perquè us asseguro que més a gust me trobo davant d'un capellà que davant d'un guerrer; y cregueu que poc me paro en que'm titllin de covard.

(Sen van)

(Entren SIR TOBIAS y SIR ANDREU)

SIR TOBIAS Oh company, us dic que és un dimoni de cap a peus! En ma vida he vist res que se li assembli. Jo he fet un punt, ab ell, ab l'espasa a la veina y me n'ha tirat una de tant mortal rapidesa que no hi ha ningú que la eviti, y al parar us respon ab un cop tant segur, com segur és que ara els peus us toquen a terra. Diuen que ha estat mestre d'armes del gran Sophi.

SIR ANDREUDiable! Doncs no hi vui saber res!

SIR TOBIAS Però el cas és que ell no s'entén de raons. En Fabià ab prou feines pot contenirlo.

SIR ANDREU Mala negada!… Si jo hagués sabut que era tant valent i destre esgrimidor l'hauria enviat al dimoni ans que provocarlo. Que deixi córrer aquesta qüestió y li regalaré el meu cavall gris Capulet.

SIR TOBIAS L'hi entaularé. Quedeuvos aquí y no us acoquineu, que tot això s'acabarà sense que's perdi cap ànima.

(Apart) No tinguis por! jo li posaré la sella tant bé com a tu el bast.

(Entren FABIÀ Y VIOLA)

SIR TOBIAS (baix a Fabià)M'ha donat el séu cavall pera que arreglés aquesta qüestió.Li he fet creure que aquest jove és una fera.

FABIÀ (baix a sir Tobias) Lo mateix pensa aquest de l'altre; està groc y tremola tot ell com si un ós l'empaités.

SIR TOBIAS (baix a Viola) No hi ha remei, cavaller; vol batres per sostenir el jurament que ha fet. Després ha reflexionat més serenament sobre'l motiu de la quimera y creu que ni ha de parlarsen tant sols. Treieuvos la espasa no més perquè pugui complir lo jurat; però diu que no us farà cap mal.

VIOLA (apart) Déu me valga! Ben poc me costaria dirlos lo que se n'hi falta per esser un home jo!

FABIÀ (baix a Viola)Si veieu que s'encega, fugiu.

SIR TOBIAS (baix a sir Andreu) Vaja, sir Andreu, no s'hi pot fer res. Aquest cavaller vol tirar un cop, al menys, per mantenir la paraula; diu que segons les lleis del duel, això és necesari; però m'ha promès, ab paraula de cavaller y de soldat, que no us farà cap mal. -Va! En guarda!

SIR ANDREU (apart)Déu faci que sen recordi!

(Desenveina)

(Entra ANTONI)

VIOLA (a sir Andreu)Us juro que és contra la meva voluntat.

(Desenveina)

ANTONI (a sir Andreu) Enveineu la espasa. Si aquest jove us ha ofès, jo mantinc la seva ofensa; si sóu vós qui l'ha ofès an ell, sóc jo qui us desafia.

SIR TOBIASVós! Y qui sóu vós?

ANTONI Un home que per amistat an aquest jove, està disposat a fer més de lo que he dit.

SIR TOBIASOidà! Si us encarregueu dels afers d'altre, aquí em teniu.

(Desenveina)

(Entren dos Agutzils)

FABIÀAtureuvos, bon sir Tobias, que ve la justicia!

SIR TOBIAS (a Antoni)Desseguida estaré per vós.

VIOLA (a sir Andreu)Feume'l favor, enveineu la espasa, cavaller, si us plau.

SIR ANDREU Y tant si em plau! Compliré lo que us he promès; té un pas molt segur y és molt fi de boca.

PRIMER AGUTZIL (senyalant a Antoni)És aquest.

SEGON AGUTZILEn nom del duc Orsino, quedeu pres.

ANTONIUs enganyeu, senyor.

PRIMER AGUTZIL No; regonec vostres faccions encara que no porteu la gorra de mariner. Endueusel; ja sab ell que jo el conec bé.

ANTONITinc d'obeir.

(A Viola) Cercantvos m'ha esdevingut aquesta desgracia; més ja està fet: ben car pagarè ara lo d'aleshores. Què fareu? La necesitat m'obliga a demanarvos el meu diner. Més pena'm dóna el no podervos esser util d'aquí endavant, que lo que'm podrà succeir a mi. Veig que això us ha sobtat, però no us espanteu.

SEGON AGUTZILVaja, passeu; anem.

ANTONIHaig de demanarvos que'm retorneu una part d'aquell diner.

VIOLA Quin diner, senyor? En consideració a la viva simpatia que m'haveu demostrat ara mateix y veient lo aflictiu de la vostra situació, de bon grat faré per vós tot lo que puga. Pocs són els meus cabals, però me partiré ab vós les meves pobreses. Aquí en teniu la meitat.

ANTONI Que'm voleu negar, potser? És possible que'l meu afecte per vós tingui aquest pagament? No ajudeu a la meva desgracia, perquè temo que'm faci perdre'l seny y no podré resistir la temptació de retreureus els molts serveis que us he fet.

VIOLA No sé que me n'hagueu fet cap. No regonec ni la vostra veu ni el vostre rostre, y us juro que avorreixo més la ingratitut que la mentida, l'orgull, la vanitat y la ubriaguesa, o qualsevulga altra repugnanta tara que infecti nostra feble sang.

ANTONIOh, Déu!

PRIMER AGUTZILVaja, anem, depressa.

ANTONI Deixeume dir una paraula no més. An aquest jove, jo l'he arrencat de les urpes de la mort; jo li he donat socors ab la més fervorosa solicitut, y fins adoració m'ha inspirat son virtuós aspecte.

PRIMER AGUTZILY què sens en dóna a nosaltres? Vaja, que'l temps passa.

ANTONI Oh, y en quin miserable idol s'ha transformat aquell déu! Sebastià, tu has deshonrat la noblesa del teu rostre. No hi ha en el món altra lletgesa com la de l'ànima; tant lletja és la malesa, com hermosa la virtut. El vici cobert ab bella aparença no és més que un sepulcre que'l dimoni engala ab bonics y joies.

PRIMER AGUTZILAquest home's torna boig. Emporteusel… Anem, anem.

ANTONIAnem.

(Sen van Antoni y els Agutzils)

VIOLA (apart) Parlava ab tal convicció que semblava que fos veritat lo que deia. Si jo el tingués aquest convenciment! Ah, que siga certa ma sospita, y vulga'l cel que aquest home m'hagi pres per tu, germà meu!

SIR TOBIAS Vine aquí, cavaller, y tu també, Fabià. Tinguem concell y mirem que s'ha de fer.

VIOLA (apart) Ha dit Sebastià!… En el meu mirall veig sempre la fidel imatge del meu germà; ell vestia com jo, igual color, iguals paraments, jo no faig més que copiarlo en tot… Oh! si això fos cert les tempestats serien misericordioses y manses y dolces les ones amargantes.

(Sen va)

SIR TOBIAS És un miserable bergant aquest donzell y més covard que una llebra. Prova que no té ni un dit de vergonya el negar l'amistat a un amic en la desgracia; y tocant a covardia, pregunteu an en Fabià.

FABIÀ.Un covard, devot y religiós de la covardia.

SIR ANDREUMaleitsiga! Si l'atrapo's recordarà de mí.

SIR TOBIASSí, mesuraleshi, però no't treguis la espasa…

SIR ANDREUSi no ho faig!…

(Sen va)

FABIÀ.Anem a veure en què pararà tot això.

SIR TOBIASM'hi jugo qualsevol cosa que tampoc passarà res.

(Sen van)

(Entren SEBASTIÀ y el JUTGLAR)

JUTGLARPotser me voleu fer creure que no m'han enviat a cercarvos?

SEBASTIÀVés, vés; ets un boig; fuigme del davant.

JUTGLAR Feu molt bé'l paper! No, no us conec, ni vinc de part de la comtessa a dirvos que us ha de parlar; tampoc us dieu Cesari, ni aquest nas és el meu nas. Res de lo que és, és.

SEBASTIÀVés a esventar la follia en altre lloc; tu no'm coneixes.

JUTGLAR Esventar la follia! Ha sentit dir aquesta paraula d'algun personatge y ara me l'encaixa a mi. Esventar ma follia! A veure si ara sortiran ab que aquest gran talós, el món, és un faldilletes. Fesme'l favor de desferte d'aquesta extranyesa y digam què li tinc d'esventar a la comtessa. Li esventaré que vens?

SEBASTIÀ Te prego que'm deixis, grec estupid. Aquí tens això pera tu, però si no ten vas, te juro que't pagaré ab altra moneda que no t'agradarà gaire.

JUTGLAR En bona fe que ets generós. Aquests savis que donen diners als necis, arriben a adquirir una bona reputació després de regatejarla catorze anys.

(Entren SIR ANDREU, SIR TOBIAS Y FABIÀ)

SIR ANDREU (a Sebastià)Ah! ja us tinc ara! Preneu això.

(Li pega)

SEBASTIÀY tu pren això altre y això y això!

(Li pega)Tothom és boig aquí!

SIR TOBIASEh! prou; prou o sinó us llenço l'espasa a la teulada.

JUTGLAR Corro a dirho a la comtessa. Ni per dos quartos voldria estar en les vostres pells.

(Sen va)

SIR TOBIAS (deturant a Sebastià)Atureuvos, atureuvos!

SIR ANDREU No, deixeulo, que si a Ilyria hi ha justicia ja l'arreglaré d'altra manera, jo. Entaularé una causa per agressió violenta. Encara que hagi estat jo qui ha començat a pegar, no hi fa res.

SEBASTIÀ (a sir Tobias)Deixam anar!

SIR TOBIAS Minyó, no us vui deixar anar. Vaja, soldadet tendre, enveineu l'espasa. Déu-n'hi-do dels punys que teniu! Vaja, anem!

SEBASTIÀNo'm deixaras anar? No?

(Se desfà de sir Tobias)Què vols ara? Treu l'espasa si goses!

SIR TOBIAS Ah! ah! Us hauré de treure un parell d'unces d'aquesta sang tant insolenta que teniu.

(Desenveina)

(Entra OLIVIA)

OLIVIAAtúrat, sir Tobias, per ta vida atúrat!

SIR TOBIASSenyora!

OLIVIA Sempre sereu el mateix, groller poca-solta, nascut per viure en les montanyes y en coves ferestegues on mai hi hagi entrat ni ombra de bona criança. Lluny de ma vista! Perdoneu, estimat Cesari. Murri, vesten!

(Sen van sir Tobias, sir Andreu y Fabià)

(A Sebastià) Jo't prego, dolç amic meu, que sigui ton serè judici qui et guii per respondre en aquest injust y descortès atentat al teu repòs. Vine ab mi, que quan coneixeras les mil rauxades comeses per aquell malvat, ten riuras d'aquesta. Vine; és necesari, no m'ho refusis. Maleït ell, que al posar en perill ta vida, ha tirat contra la meva!

SEBASTIÀ (apart) Què vol dir tot això? En quina mar navego? O jo estic boig o això és un somni. Doncs, que l'ilusió segueixi enfonsant mos sentits en el Leteu! Si això és somniar que no'm desperti mai més.

OLIVIA Anem, vine, jo t'ho prego, sigues docil a mos precs. Vols seguirme?

SEBASTIÀDe bon grat, senyora.

OLIVIAOh digaho y fesho!

(Sen van)

Back to IndexNext