Entren la senyora PAGE, la senyoraQUICKLY y WILLIAM
SENYORA PAGETe penses que ja es a câ la senyora Ford?
QUICKLY De segur que hi deu esser, o està a frec a frec d'arribarhi; però us ben asseguro que està enutjat de mala manera perque el remullàreu. La senyora Ford us prega que vingueu tot d'una.
SENYORA PAGE D'aquí un segón estic per ella; no'm cal altra cosa sinó acompanyar a l'escola mon homenic. Però calla, aquí ve son mestre. Me jugaria qualsevol cosa que avui fan festa.Entra EVANSCòm es això, sir Huc, què no hi ha escola avui?
EVANS No; el senyor Slender vol que deixem jugar els infants.
QUICKLYBenehit sigui el séu bon cor!
SENYORA PAGE Sir Huc, diu el meu marit que el noi no lleva gaira profit dels séus estudis. Feuli algunes preguntes, si us plau, sobre el séu rudiment.
EVANSWilliam, acòstat; aixeca la testa, vaja.
SENYORA PAGE Vina, fillet meu, aixeca la testa, respón al senyor mestre. No t'esporugueixis.
EVANS Veiam, digueume quantes són les menes de nombres del sustantiu.
WILLIAMDues.
QUICKLY Ai, ai! jo haguera dit que denombrano n'hi havía més que una, per que la gent sempre enrahona només que de lanombra.
EVANS Deixeuvos de parlotejar. Còm se diu infant en llatí?
WILLIAMPuer.
QUICKLY Ai, senyor, ja es una bona veritat que la quitxalleta són unes pues!
EVANS Sóu la dòna més bajoca de la terra; calleu, per amor de Déu. Què eslapis, xiquet?
WILLIAMUna pedra.
EVANSY la pedra, què es?
WILLIAMUn roc.
EVANS No, home, no; una pedra eslapis. Fícatho bé al cap, fesme el favor.
WILLIAMLapis.
EVANSMolt bé. William, d'aont ixen els articles?
WILLIAM Del pronom, y es declinen així:Singulariter nominativo, hic haec hoc.
EVANSNominativo, hic haec hoc. Posahi els cinc sentits, fixati bé.Genitivo, hujus. Doncs bé, quin es l'acusatiu?
WILLIAMAccusativo, hunc.
EVANS Per favor, mira de fer memoria, xiquet.Accusativo, hunc, hanc, hoc.
QUICKLYUn cranc coc. Vet-aquí un llatí de cuina.
EVANS Dòna, abandoneu la xerrameca. Com fa el cas vocatiu, William?
WILLIAM _O! vocativo, o!.
EVANS William, el vocatiu escaret, recordeusen bé.
QUICKLY Ara veieu! Tantes vegades que ho dic jo això de carat!
EVANSAcabeu d'un cop, mestressa.
SENYORA PAGEVaja, vaja, quietut.
EVANS A veure, William, digueu el cas genitiu en plural.
WILLIAMEl cas genitiu?
EVANSSí.
WILLIAMGenitiu:horum, harum, horum.
QUICKLY Què diables li conta deltiude Jenny? L'oncle de Jenny es un trapella, y la seva vida no li pot servir de cap exemple al infantó.
EVANSBona dòna, sóu una descarada.
QUICKLY Maldament ho fós! Vés ara que li conta al xiquet! A què vé esplicarli tot això del hic, y del coure crancs, y ferli saber les histories dels perduts de la ciutat! Es una manera ben lletja de quedar!
EVANS Oh, dòna, jo penso que tens el cap esquerdat. No comprens la natura dels casos, dels genres y dels nombres? Ets una criatura tant estulta com un hom pugui desitjar.
SENYORA PAGESilenci, per amor de Déu.
EVANS Ara, William, digueume alguna declinació pronominal.
WILLIAMLes he oblidades; en bona refé.
EVANSHic, haec, hoc. Si oblideu elshics, els haecs_ y elshocs, us castigaré ab el fuet. Y ara, aneu a jugar si voleu. Aneu.
SENYORA PAGEEstà més entrenat del que'm pensava.
EVANSTe la memoria desperta. Adéu, senyora Page.
SENYORA PAGE Adéu, benvolgut sir Huc.Exit sir HucCap a casa, minyonet; no podem perdre ni un minut.
Exeunt
Entren la senyora FORD y FALSTAFF
FALSTAFF Senyora Ford, el greu que sentiu, esvaheix el que jo sentía. Veig que l'amor que'm dueu sab bé les consideracións que'm són degudes; jo prometo complir ab vós acuradament, y aixó no ja, senyora Ford, en lo que pertoca al simple dever amatori, sinó en tots els séus encontorns, dependencies y cerimonies. Però avui esteu assegurada contra les irrupcións del marit?
SENYORA FORD Sen es anat a la caça d'aucells, tendre sir Joan.
La senyora Page, dins
SENYORA PAGEDéu us guard, senyora Ford.
SENYORA FORDEntreu a la meva cambra, sir Joan.
Exit FalstaftEntra la senyora PAGE
SENYORA PAGE Bon dia, cara de rosa. Digueume, teniu algú a casa?
SENYORA FORDJo? Ningú, si no es els meus criats.
SENYORA PAGEMen puc refiar?
SENYORA FORDNingú, es ben cert.BaixEnraoneu més alt.
SENYORA PAGE Molt bé; estic contentíssima de que no hi hagi ningú.
SENYORA FORDPer què?
SENYORA PAGE Per què, veína? Sapigueu que vostra marit es recaigut en ses primeres follies. L'hauríeu de sentir allà abaix, ab el meu marit, com s'encaterina, com s'enrogalla de parlar contra tots els casats, com maleheix la descendencia d'Eva, de qualsevol color que sía; l'haurieu de veure copejantse el front y clamant: -Eixiu, oh branques!- De manera que qualsevol frenesí que jo hagi vist en aquest món, ara m'apar dolcesa, moderació y apaibagament si el comparo ab la seva febre. Us ben felicito de tot cor de no tenir el cavaller a casa.
SENYORA FORDCòm! Tal volta enraona d'ell?
SENYORA PAGE No parla d'altra cosa, y declara ab juraments que mentres ahir el cercava, ell fou endut en un cove; assegura an el meu marit que el cavaller es aquí a pesar de tot; y li ha fet abandonar la cacera tant an ell com a tots els demés per demostralse la justicia de les seves sospites.
SENYORA FORDQuè encara són lluny, senyora Page?
SENYORA PAGE Cà, molt aprop, al capdevall del carrer; desseguida arribaràn.
SENYORA FORDEstic perduda; el cavaller es aquí.
SENYORA PAGE Ah! doncs esteu perduda, no hi ha remei; y el cavaller es pot donar per mort. ¿Quina mena de dòna sóu? Feulo eixir, feulo eixir. Val més una mica d'empaguehiment que no pas l'assessinat.
SENYORA FORDY per aont eixirà? Aon podrem escondirlo?No el podem pas ficar dintre un cove.
Entra FALSTAFF
FALSTAFF No, no'm vull posar un altre camí dins el cove; però no'm puc escapar abans de de què arribi?
SENYORA PA GE En nom de Déu! tres germàns del senyor Ford, ab pistoles a les mans guarden la porta perque ningú no ixi; si no fos per ells, us podríeu escapar abans de que comparegués. Però què feu? Y ara!
FALSTAFFQuè faig? Vaig a enfilarme per la xemeneia.
SENYORA FORD Desgraciat! es aon tothom descarrega els fusells al arribar de la cacera. Devalleu al forn.
FALSTAFFAont es?
SENYORA FORD Allà y tot us cercaríen, a fe a fe. No hi ha a casa un armari, un cofre, una caixeta, un forat, un pou, una volta que ell no hagi detallat en un inventari que té per escrit, y que li serveix per fer memoria; tot ho repassa ab l'inventari a la mà. No veig manera d'amagarvos dintre de casa.
FALSTAFFAleshores cal eixir?
SENYORA PAGE Si eixiu ab vostra mateixa figura, sóu mort. Potser si eixisseu disfreçat…
SENYORA FORDCòm el podríem disfreçar?
SENYORA PAGE Déu meu, no ho sé, en bona veritat. No hi ha cap roba de dòna prou ample per ell; que si n'hi hagués, ab un capell de dòna, una màscara y una cofia, no el deuríen pas regonèixer.
FALSTAFF Amigues caríssimes, que se us acudeixi alguna cosa, qualsevol cosa, abans de permetre que passi una desgracia.
SENYORA FORDLa tia de ma criada, aquella donaça deBrentford, va deixar un vestit a dalt.
SENYORA PAGEA fe que es això lo que ens convenía.Es tant grossa ella com ell. També tindreuson capell de frisa, y sa màscara.Pugeu a dalt sense perdre temps, sir Joan.
SENYORA FORD Munteu, munteu, estimat sir Joan, mentres la senyora Page y jo us cerquem alguna cofia que us escaigui.
SENYORA PAGECorreu, correu; desseguida estareu arreglat.Poseuvos el vestit.
Exit Falstaff
SENYORA FORD Voldría de tot cor que mon marit el trobés fet un carnestoltes. No pot sofrir la vella de Brentford, la té per bruixa, li ha proibit que vingués a casa, y l'ha amenaçada ab pegarli una palliça.
SENYORA PAGE Pugui conduirlo el cel fins al bastó del teu marit, y en acabat que el diable mogui el bastó!
SENYORA FORDPerò es de debò que ve el meu marit?
SENYORA PAGE Ja ho crec si es de debò! Fins y tot parla del cove. Cal que n'hagi olorat alguna cosa, no puc atinar com.
SENYORA FORD No trigarem a saberho. Diré als meus criats que's tornin a endur el cove, y així el trobarà a la porta com l'altra vegada.
SENYORA PAGE Bé, però tingueu estés que arribarà d'un moment al altre. Pensem en l'agençament de la bruixa de Brentford.
SENYORA FORDDeixeu que primer de tot dongui lesmeves ordres als servents per lo del cove,Pugeu; ja us daré una cofia.
SENYORA PAGE Tant-de-bo acabi en una forca, el miserable disbauxat! mai l'haurem malmenat com ell se mereix! En nostra tasca s'hi veurà la demostració de que les dònes poden esser joioses y virtuoses ensemps. Nosaltres, que riem y joguinegem tothora, no fem tort a ningú. Bé ha dit el refrany:Guàrdat del gat que no miola.
Exit Entren els CRIATS
SENYORA FORD Hala, vosaltres aneu a posarvos altre cop el cove damunt les espatlles; vostre senyor es gairebé a la porta; si us ordena que el deixeu a terra, obeiulo. Hala, depressa.
Exit
PRIMER CRIATVina, tú, y aixequem el tumbol.
SEGON CRIATDéu vulgui que no l'ompli encara un cavaller!
PRIMER CRIAT Me sembla que no. Tant m'estimaría portar el mateix cove carregat de plom.
Entren FORD, PAGE, SHALLOW, CAIUS y EVANS
FORD Com volgueu, senyor Page. Però si la cosa se demostra, sabríeu algun remei per obtenir que jo no fos un ximple? A terra el cove, grandíssims. Crideu la meva dòna. Hala, galàn donzell, eixiu del cove! Sóu els sustentàculs de l'infamia, oh bergants! Hi ha una coalició, una lliga, un complot, una conspiració en contra meu; però tot se girarà contra el malehit dimoni. Ep! muller! eixiu, comparegueu, comparegueu; comparegueu quan us demano; ara sabrem quina roba honestíssima envieu a la bugadera.
PAGEFrancament, això ja es massa, senyorFord; no se us pot deixar en llibertat permés estona; us haurem de tancar.
EVANS Això es follia, està tant foll com un cà rabiós.
Entra la senyora FORD
SHALLOW Això no es bonic, senyor Ford, creieume, no es gens bonic.
FORD Aquesta es precisament la meva opinió. Atanceuvos, senyora Ford, senyora Ford, dòna com cal, dòna com cal, esposa modesta, criatura virtuosíssima que té per marit un gelós trastocat; atanceuvos. La meva sospita es bajoca, veritat, senyora?
SENYORA FORD El cel es testimoni de que obreu injusticia si sospiteu que he comés cap turpitut.
FORD Molt ben dit, oh front altívol! manteniu aquest tò. Hala, bergant, eixiu.
Llença la roba fóra del paner
PAGEAixò passa de ratlla.
SENYORA FORDNo us cau la cara de vergonya? Deixeu la roba.
FORDUs llevaré la careta.
EVANSAixò es no tenir ombra de seny. Aravoleu atacar la roba de la vostra muller?Vaja, deixeuho corre.
FORDUs dic que buideu el cove!
SENYORA FORDCom s'entén, senyor, còm s'entén?
FORD Senyor Page, tant cert com ara es de dia, ahir un home fou tret de casa meva ficat dins el cove. Per què no hi podria esser avui? Tinc la certesa de que es dintre de casa. Tinc claricies que no menten; la meva gelosía te bon fonament. Lleveu tota aquesta roba.
SENYORA FORD Si trobeu aquí dins un home a qui matar, caldrà que sigui del tamany de les mosques.
PAGENo hi ha cap home aquí.
SHALLOW Per la meva ànima lleal! això no està gota bé, senyor Ford; us esteu perjudicant.
EVANSSenyor Ford, acudiu a la pregaria, yno seguiu les inclinacións del vostre cor.Tot això es passió de gelosía.
FORDHo regonec. El que jo cerco no es aquí dins.
PAGE No es en cap altra banda més que en vostre cervell.
FORD Ajudeume a capgirarho tot, aquesta sola vegada. Si no trobo res, us dispenso d'excusar ma follia; que jo sigui qui rebi en les verbes del dinar; digueu de mí «gelós com en Ford qui cercava el galant de sa muller dins una esclofolla de nou». Però volgueume assistir encara una vegada; una vegada y prou.
SENYORA FORD Ei, senyora Page! baixeu ab la vella, que el meu marit vol pujar a la cambra.
FORDLa vella? Quina vella?
SENYORA FORDLa vella de Brentford, la tia de la criada.
FORD Ella! Aquesta bruixa, aquesta malenada, aquesta desvergonyida criatura? No li he dit que no tornés a posar els peus a casa? Ja ho estic veient, deu esser vinguda a portar algun missatge. Nosaltres, simples mortals, no podem imaginar tot lo que passa per la destra d'una fatillera que diu la bonaventura. Ella es val d'encisos, de xifres, de ninots y altres embusteríes de la mateixa casta. Tot això està fòra de la nostra inteligencia; no'n podem atènyer res. Devalleu, bruixa, gitana de cent anys, devalleu, que jo us ho mano.
SENYORA FORD No, no, maridet meu estimat. Senyors benvolguts, impediuli que bati aquesta vella.
Entra FALSTAFF disfreçat de dòna,menat per la senyora PAGE
SENYORA PAGEVeniu. Na Xerrameca; veniu, deume la mà.
FORD Ah! bona xerrameca te donaré jo! Fòra de casa, bruixa!El batEspectoració, infamia, perdició, pecat! Ah, jo un faré un bell conjur; jo us diré la bonaventura!
Exit Falstaff
SENYORA PAGE No us en deu pena? Juraría que heu matat aquesta pobre dòna.
SENYORA FORD Podría ben esser, en bona fe. Vaus-aquí una gesta que us honora.
FORDVoldría vèurela penjada aquesta bruixa.
EVANS Si haig de dir les coses tal com són, me temo que aquesta dòna ho sigui, de bruixa. No m'agrada que una dòna tingui el pel ufanós, y he vist tota una boscuria devall la seva màscara.
FORD Senyors, me voleu seguir? Us ho prego, veniume en seguiment; sereu testimoni del resultat de les meves sospites. Si us dóno una pista falsa, no'm cregueu mai més quan faci el lladruc.
PAGEAnem, obeím encara les seves fantasíes.Veniu, senyors.
Exeunt Page, Ford, Shallow y Evans
SENYORA PAGE Us responc de que l'ha batut d'una manera llastimosa.
SENYORA FORDAl contrari, sense cap llàstima.
SENYORA PAGE Soc de parer de que el bastò ha d'esser benehit y penjat al altar; ha servit per una tasca meritoria.
SENYORA FORD Conteu que, autorisades com estem per la nostra dignitat de mullers y el testimoni de la nostra conciencia podem portar més enllà la nostra venjança? .
SENYORA PAGE Me sembla verament que l'esperit llibertí està ben alliçonat a hores d'ara; y que, de no haverse compromés ab el diable per un pacte fet davant de notari, no tindrà més ganes d'atentar a la nostra virtut.
SENYORA FORD Direm als nostres marits les facecies que li hem jugades?
SENYORA PAGE Certament, encara que no més fos per llevar del esperit del vostre les cavilacións ab que s'atormenta. Si ells judiquessin en llur prudencia que aquest infeliç bergant, el gros cavaller, mereix encara una lliçó, nosaltres continuarèm essent els ministres de la venjança.
SENYORA FORD Us garanteixo que'l voldràn avergonyir davant de tothom. Jo, francament, trobo que l'escarni no fóra complert si no s'acabava ab una vergonya ben sonada.
SENYORA PAGE Anem desseguida a posar el ferro al foc; no acabés refredantse.
Exeunt
Entren l'HOSTALER y BARDOLF
BARDOLF Senyor, els alemanys preguen que els hi dèu tres cavalls. Demà llur duc, en persona, arriba a la cort, y ells l'hi han d'eixir al encontre.
L'HOSTALER Y ara! Qui es aquest duc que viatja tant secretament? No he sentit pas dir que vingués a la cort. Fes per manera de que enraoni ab aquests estrangers. Parlen anglès?
BARDOLFSi, senyor; us els enviaré tot seguit.
L'HOSTALER Tindràn els cavalls, però els pagaràn; els hi costaràn un ull de la cara. Fa vuit dies que comanden a casa meva, y per culpa d'ells he hagut de dar comiat als hostes que hi havía. Cal que paguin, ja es poden preparar. Anem, vina.
Exeunt
Entren PAGE, FORD, SENYORA PAGE, SENYORA FORD y Sir HUC EVANS
EVANS Es el mellor acudit de testa femenina que hagi mai sentit a dir!
PAGEY us envià les dues lletres ensemps?
SENYORA PAGEAl mateix quart d'hora.
FORD Muller, perdònam. D'ara en endavant, fes lo que't plagui; primer sospitaria el sol de fredor que no pas tú d'esser lleugera. Tu feres que tornés a la meva ànima heretge una fe incontrastable en la teua virtut.
PAGE Molt bé, molt bé; s'ha acabat. No sigueu tant extremós en la reparació com ho fóreu en l'atac; més val que'ns ocupem pel nostre afer. Cal doncs, per disposar una gaubança pública, que nostres mullers donguin encara una cita an aquest vell bergantaç, y allà el sorpendrèm y quedarà aclaparat.
FORDNo se m'acut idea més bona que la llur.
PAGE Què? Ferli dir que a mitja nit l'esperen al parc? Per amor de Déu; no s'ho creurà jamai.
EVANS Heu dit que fou llençat a l'aigua, y el capolàren quan duia el vestit de la vella? Me sembla que tindrà temences que no el deixaràn venir. Me penso que sa carn està mortificada; a hores d'ara ja son desig deu esser consumit.
PAGEJo bé ho conto.
SENYORA FORD Bah! cavileu no més la jugada que li podrieu fer, y nosaltres ja cavilarem els medis de ferli anar.
SENYORA PAGE Hi ha una antiga rondalla d'Herne, el caçador, qui era estat guarda de les boscuries de Windsor, y qui, mentres dura l'hivern, cada nit retorna al punt de la mitja nit a giravoltar al entorn d'un roure, ab unes grans banyes de cérvol damunt la testa. En sa carrera llampa l'arbre, encisa el bestiar, trasmuda en sang la llet de les vaques, y arrocega una cadena qui fa un renou esglaiador. Vosaltres heu sentit parlar d'aquesta aparició y sabeu que nostres avis ignocents y supersticiosos recullíren y ens trasmeteren, com a veritable, l'historia d'Herne, el caçador.
PAGE Y tal! encara hi ha gent que no gosaria passar de nit vora del roure d'Herne. Però a què ve l'historia?
SENYORA FORD Figureuvos! es el fonament del nostre plà. Convé que Falstaff vingui a trobarvos al peu del roure disfreçat d'Herne, ab unes grans banyaces damunt del cap.
PAGE Bé, suposem que hi vagi. Y, disfreçat així, de què us servirà? Quin es el plà que se us acut?
SENYORA PAGE L'hem meditat, y es aquest. Disfreçarem Anneta Page, ma filla, y mon xiquet, y també tres o quatre infants de llur mida, que vindràn a esser follets, fades, semaniots, habillats de blanc y de verd, ab corones de bugíes enceses damunt la testa, y ab campanetes a les mans. Els amagarem en qualque fossa de l'encontrada; y al moment que trobessim Falstaff les dues amigues, ells eixiríen sobtadament, deixant oir canturies singulars. Al ovirarlos, fugiríem totes dugues esparverades, ells l'envoltaríen, y, segons l'habitut fadesca, pessigaríen l'impur cavaller demanantli com es que a l'hora de les màgiques folgances gosa penetrar en llur domini sagrat sota un agençament profà.
SENYORA FORD Y fins que hagi confessat la veritat, nostres genis enganyosos el pessigaràn de valent y el cremaràn ab llurs bugíes.
SENYORA PAGE Quan tot ho hagi confessat, compareixerem tots plegats, arrebaçarèm les banyes al esperit y el conduhirem a Windsor, fentne riota.
FORD Si la minyonía no està ben ensinestrada, no jugaràn bé llur paper.
EVANS Jo ensenyaré als infants lo que han de fer, y també hi vull esser, com un d'aquests diablets, a cremar el cavaller ab la meva atxa.
FORD Serà una gran facecia! m'encarrego de comprar les màscares.
SENYORA PAGE La meva Anneta serà la regina de les fades; la disfreçaré gentilment ab un vestit blanc.
PAGE Vaig a comprar l'estofa.ApartY a dir en secret a Slender que robi la meva Anneta, per casarshi a Eton.AltAnem, envieu desseguida el missatge a cân Falstaff.
FORDY jo tornaré a vèurel sota el meu nomde Brook, perque'm digui sos projectes.Estic segur de que hi anirà.
SENYORA PAGE Séns dubte. Aneu y cuideuvos de fernos a mans tota la disfreça dels semaniots, ab tots els accessoris.
EVANS Cuitem; serà una gaubança admirable, y una facecia molt virtuosa.
Exeunt Ford, Page y Evans
SENYORA PAGE Senyora Ford, encarregueuvos d'enviar Quickly a sir Joan per escatir lo que pensa.Exit senyora FordJo, men vaig cap a cal doctor; ell es el meu predilecte. No consentiré que un altre esdevingui el marit d'Anneta Page. Slender té molts cabals, però es un bajoc. Mon marit el prefereix, però el doctor té una pila de diners y bones amistats a la cort. Ell assolirà ma filla; ell es qui l'assolirà, maldament vinguessin mil pretendents de més valúa que ell a demanarla.
Exit
Entren l'HOSTALER Y SIMPLE
L'HOSTALERQuè cerques, bajoc, testa de suro? Què hi ha?Digues, parla, respón, aviat, prompte, abllestesa y a corre cuita.
SIMPLE Senyor l'Hostaler, en bona fe, jo voldría parlar a sir Joan Falstaff de part del senyor Slender.
L'HOSTALER Heus-aquí sa cambra, son casal, son castell, el séu llit y el de son cambrer. A la pared hi es pintada de nou y de fresc l'historia del Fill pròdig. Aneu, tusteu, crideu; ell us contestarà com un antropofàgic. Tusteu, repeteixo.
SIMPLE Una dòna vella, una donaça pujà a la seva cambra. Senyor, jo pendré la llibertat de romandre fins y tant que devalli; a dir veritat,es ella a qui jo voldría veure.
L'HOSTALER Ah! una donaça! Podría raptarnos el cavaller. Vaig a cridarlo. Ep, mon gros cavaller, sir Joan groixut, pàrlans desde la profunditat de tos pulmóns belicosos. Ets aquí? Es ton hostaler, ton Efesià qui et demana.
FALSTAFF,desde daltQuè passa, l'hostaler!
L'HOSTALER Veus-aquí un tartarès de la Bohemia qui espera que la donaça devalli; déixala devallar, déixala devallar, mon gros amic. La meva casa es honrada. Ex! entrevistotes, ex!
Entra FALSTAFF
FALSTAFF L'Hostaler, fa una estona que hi havía dins una cambra una donaça vella; però ja es partida.
SIMPLE Senyor, feume la mercè de dir si no era pas la endevinaire de Brentford!
FALSTAFFDoncs bé, sòpita criatura, sí, ho era.Què li voleu?
SIMPLE El meu amo, senyor, el meu amo, el senyor Slender, m'ha enviat a sa requesta al véurela pel carrer, desitjant escatir si un tal senyor Nym que li ha emblat una cadena, té o no la cadena.
FALSTAFF Ja he parlat a la vella sobre aquest particular.
SIMPLEDigueume, si us plau, la seva resposta.
FALSTAFF Me digué, per mon nom, que l'home qui s'ha endut la cadena del senyor Slender es exactament l'home que li ha presa.
SIMPLE Hauria volgut enraonar jo mateix ab aquesta dòna. Encara li havía de preguntar altres coses.
FALSTAFFQuines coses? Digueu.
L'HOSTALERSí, hala, desseguida.
SIMPLENo us les puc dissimular.
FALSTAFF Si no les dissimules, ja't poden cantar les absoltes.
SIMPLE Doncs, senyor, no era altra cosa sinó demanar una cosa referent a la senyoreta Anna Page: que es saber si la planeta de mon senyor voldrà que l'assoleixi o no la assoleixi.
FALSTAFFSí, aquesta es sa planeta.
SIMPLEQuina, senyor?
FALSTAFF Assolirla, o no assolirla. Aneu, feuli avinent que així m'ho ha dit la vella.
SIMPLE Me puc pendre la llibertat de dirli així mateix, senyor?
FALSTAFFSí, betzol, preneuvos aquesta gran llibertat.
SIMPLE Dóno mercès a Vostra Senyoría. Mon senyor estarà ben content d'aquestes noves.
Exit Simple
L'HOSTALER Ets un sabi, un gran sabi, sir Joan. De bò de bò hi havía en ta cambra una endevinadora?
FALSTAFF Sí, n'hi havía una, l'hostaler, una que m'ha ensenyat més coses que totes les que havía apreses durant la meva vida, y no he pagat res per saberles; al contrari, m'han pegat a mí.
Entra BARDOLF
BARDOLF Ai de nosaltres! pietat, senyor! ens han estafat, estafat ab tota conciencia!
L'HOSTALER Aon són mos cavalls! Ja cal que men duguis noves detallades, bergant.
BARDOLF Han escapat ab els traidors. Tot d'una que havíem deixat Eton, estant jo a la gropa darrera un d'ells, m'han agafat, y em llençàren dins una fossa plena de llot; tots tres punyíren els corcers, y desapareguéren com tres diables alemanys, tres doctors Fost.
L'HOSTALER Són eixits al encontre de llur duc, bergant; no diguis que fugíren, els Alemanys són gent de bé.
Entra sir Huc EVANS
EVANSAont es nostre hostaler?
L'HOSTALERQuè maneu, senyor?
EVANS No podeu aclucar l'ull. Un amic meu qui arriba de la ciutat me conta que hi havía tres Alemanys qui estafàren tots els hostalers de Readings, de Maidenhead y de Colebrook. Us aviso, perque us porto llei, ja veieu. Sóu un home de seny, un home tot ple de sarcasmes y de riotes que fan riure; no estaría bé que us enganyessin. Adéu.
ExitEntra CAIUS
CAIUSAont es, l'hostaler de la Lligacama?
L'HOSTALER Aquí, senyor doctor, aquí, y tot cavilós, y ficat en un dilema ben terrible.
CAIUS No sé quin serà; més algú m'ha innovat que fèieu grans preparatius per un duc de Germania. Per ma fe, a la Cort ningú sab que vingui un duc d'aquesta mena. Us dic això perque us tinc apreci. Adéu.
Exit
L'HOSTALERAuxili! Assistencia! Corre, mala pècora.Assistiume, cavaller! Quedo sense una malla!Corre, en nom de Déu! Crida assistencia,crida. Perdició! Ni una malla!
Exeunt l'Hostaler y Bardolf
FALSTAFF,tot solVoldría que tot el món fos enganyat, ja que a mí m'enganyàren, y a més a més me batéren. Si a la Cort arribaven a saber com he sigut matamorfosejat, y com en aquesta metamòrfossi em banyàren y em bastonejàren, gota a gota faríen fondre el meu greix per untarne les botes dels pescadors. Els cortesàns me perseguiríen ab llurs acudits fins que quedés remollit com una pèra macada. Mai més he tingut fortuna d'ençà del dia que vaig fer trampa en el jóc de cartes. Si tenía prou alè per dir les pregaries, faría penitencia.Entra QUICKLYAh! vós aquí? D'aon veniu?
QUICKLYPer comanda de totes dues, en bona fe.
FALSTAFF Que el diable sen dugui l'una y la diablesa l'altra; totes dues estaràn ben aparellades. Per amor d'elles he soportat més angoixes de lo que permet la malhaurada inconstancia del cor humà.
QUICKLY Com si elles no haguessin sofert! De bò de bò, us en responc. Una d'elles, sobretot la senyora Ford, pobriçona, està tota blava y morada dels vituperis, y en tot el séu cos no hi ha un reconet de blanc.
FALSTAFF Què'm parles de blau y de morat! Jo porto tots els colors del arc de Sant Martí, a causa de la gran batuda. Fins he estat apunt de que m'empresonessin pensantse que era la fatillera de Brentford. Si no fos estada la traça admirable ab que he pres l'aspecte d'una vella pacífica, el poca pena del constable m'enviava al cep en qualitat de fatillera, al cep de la gent mal nascuda.
QUICKLY Permeteu, sir Joan, que us parli dins la vostra cambra; sabreu com marxen els afers, y us responc de que no posareu mala cara; veus-aquí alguna lletra que us innovarà alguna cosa d'això. Pobre gent! quines angoixes per conjuminar una cita! Segurament algú de vosaltres no va ab prou dalit pel camí del cel; bé ho fan coneixedor aquestes malaventures.
FALSTAFFPugeu a ma cambra.
Exeunt
Entren FENTON y l'HOSTALER
L'HOSTALER Senyor Fenton, no'm digueu una sola paraula; els disgustos m'acaben la vida; que sen vagi tot a rodar.
FENTON Vúlgasme parar atenció; favoreix el meu dalè, y assoliràs, a fe de gentilhome, cent lliures d'or a més a més de lo que hagis perdut.
L'HOSTALER Us escolto, senyor Fenton, y al menys us prometo conservaros el secret.
FENTON Us he parlat manta vegada de mon dolç amor per la gentil Anna Page. Ella, per la seva part, ha correspost al meu afecte tant com jo pogués desitjar. Porto una lletra seva, y us meravellaríen les coses que hi diu. Els detalls de la facecia que m'innova, estàn de tal manera barrejats ab lo que a mí m'interessa, que no us podría contar cada cosa separadament y sense posarvos al corrent de tot. El gros Falstaff ha de jugar un gran paper en tot això. Aquí veureuLi mostra la lletratot el plà de l'escena; escolteume bé, hostaler de ma vida. La dolça Anneta cap a la mitja nit sen té d'anar al roure d'Herne per representarhi la Regina de les Fades; ja trobareu aquí per qual motiu. Son pare li ha recomanat que mentres cadescú estigui enfeinat ab el séu paper, s'escapi, disfreçada com anirà, ab Slender, y sen vagin a Eton per casarse immediatament. Ella ha fet veure que consentía. Al mateix temps sa mare, qui sempre ha sigut oposada a aquest matrimoni y es romasa fidel a Caius, son protegit, ha donat també consigna al doctor perque se l'emmeni a l'hora en que cadescú s'ocupi de la seva figuració, y la dugui al decanat, aont un capellà estarà avisat per casarlos tot d'una; y Anna, sotmesa en apariencia als progectes de sa mare, ha promès al doctor que cumpliría. Ara, doncs, oiu l'acabament; el pare conta que sa filla anirà vestida de blanc, y que Slender, en el moment oportú, regoneixentla pel vestit, li pendrà la mà, li dirà que'l segueixi, y ella sen anirà ab ell; per sa banda la mare, volent designarla bé al doctor, ja que tothom anirà ab màscares y disfreces, conta vestirla d'una faisó ben singular, ab unes teles verdes y vaporoses, cintes penjants, y bonics de gran fulgurança al volt de la testa. Quant el doctor pensi que el moment es vingut, ha de copçarli la mà, y la noia ha promès que seguiría quan li fessin aquesta senyal.
L'HOSTALER Y ella qui pensa enganyar, son pare o sa mare?
FENTON Hostaler, pensa enganyarlos tots dos, per anarsen ab mí. Lo que jo us demano es que comprometeu el vicari perque m'esperi a l'esglesia entre mitja nit y la una, perque ab el llaç d'un llegítim matrimoni junyeixi nostres cors.
L'HOSTALER Molt bé, arrangeu les vostres coses; jo men vaig a cercar el vicari; porteu la donzella, el capellà no ha de mancarvos.
FENTON Ten seré eternament lligat, sense contar ab el guesardó que't donaré tot seguit.
Exeunt
Entren FALSTAFF y la senyora QUICKLY
FALSTAFF Estronca d'una vegada el parloteig. Adéu; hi aniré. Aqnesta serà la tercera probatura; el nombre impar me darà benastrugança. Prou, vésten. Diuen que els nombres impars contenen una virtut divinal, tant si sels aplica a la naixença, com a la fortuna, com a la mort. Adéu.
QUICKLY Us tindré apunt una cadena, y faré mans y mànegues perque no us faltin un parell de banyes.
FALSTAFF Adéu, d'una vegada. El temps se pert. Ala, dreceu el cap, comenceu a fer samaniat.Exit la senyora Quickly Entra FORDAh, senyor Brook, ditxosos ulls! Senyor Brook; aquesta nit s'ha d'aclarir tot això, aquesta nit o mai de la vida. Sigueu al parc a mitja nit, a la vora del roure d'Herne; hi veureu coses meravelloses.
FORD Mes no acudíreu air, senyor, a la cita que us donguéren?
FALSTAFF Hi aní, tal com me veieu, senyor Brook, fet un pobre vell, y en vaig retornar fet una pobra vella; el marit, el belitre den Ford, té en el cos el més prodigiós, el més estrafalari dimoni de gelosía que mai s'hagi ficat a governar, senyor Brook, estrafalaris d'aquesta guisa. Sapigueu que m'ha cruelment batut sota la meva apariencia de jaia; ah, en mon aspecte d'home no tindría temença d'un Goliath que vingués ab una llençadora a la mà, perque al capdevall, què es la vida sinó una llençadora? Porto pressa; veniu ab mí; us ho contaré per peces menudes, senyor Brook. D'ençà del temps en que plomava les oques vives, feia campana y jugava a la baldufa, no havía sabut fins avui que cosa era una bona palliça. Seguiume, y us diré coses ben singulars d'aquest belitre de Ford. Aquesta nit seré venjat, y us faré a mans la seva dòna. Tenim l'aventura apunt; m'he ficat en Ford a la butxaca. Veniu, coses misterioses se colombren; veniu, senyor Brook.
Exeunt
Entren PAGE, SHALLOW Y SLENDER
PAGE Atanceuvos, atanceuvos. Ens hem d'ajocar dins aquestes fosses del castell fins y tant que les atxes de nostres follets donguin la senyal. Slender, fill meu, recordeuvos de la meva filla.
SLENDER Sí, en bona refè; hi he parlat, y hem convingut en la paraula d'avís per regonèixens l'un a l'altre. Jo aniré vers ella, que durà un vestit blanc; li dirépsit!y ella me diràtitit; y d'aquesta manera, ja veieu, ens farem coneixedors l'un de l'altre.
SHALLOW Bé està, però no us calen el vostrepsity el séutitit. Tant mateix el color blanc l'anunciarà y us la farà conèixer. Han sonat dèu hores.
PAGE La nit es ombrívola. Els semaniots, les llumenetes hi faràn d'allò més bonic. Que el cel protegeixi aquest divertiment! Ningú de nosaltres cavila cap iniquitat si no es el diable, y an aquest el reconeixerem per les banyes. Anem, seguiume.
Exeunt
Entren les senyores PAGE, FORD y el doctor CAIUS
SENYORA PAGE Senyor doctor, la meva filla anirà vestida de verd. Doneuli el braç tant aviat com us llegui, enduéusela al decanat, y apresseu la cerimonia. Aneu al parc; nosaltres dues hem d'entrarhi plegades.
CAIUSJa sé lo que'm pertoca fer. Adéu.
SENYORA PAGE Bona sòrt, doctor.Exit el doctor CaiusEl meu marit tindrà més rabia pel casament d'Anneta ab el doctor, que joia per la facecia que preparem a Falstaff. Tantseval. Més m'estimo el reny d'una hora, que una engunia per tota la vida.
SENYORA FORD Aont es en Joan ab el séu exèrcit de semaniots? y l'Huc, nostre dimoni galès?
SENYORA PAGE Estàn aclofats dintre d'un xaragall que hi ha a la vora del roure d'Herne, ab els llums amagats. Tot d'una que Falstaff comparegui y séns acosti, els faràn resplandir ensems en mig de les tenebres.
SENYORA FORDEs impossible que no s'esporugueixi.
SENYORA PAGE Si no s'esporugueix, almenys serà avergonyit, y si s'esporugueix, la vergonya serà major.
SENYORA FORD L'anem conduhint al parany ab força gentilesa.
SENYORA PAGE Per castigar llibertíns d'aqueixa mena, y les innobles cobejances llurs, un parany no es una traició.
SENYORA FORD L'hora s'atança. Cap a l'alzina, cap a l'alzina.
Exeunt
Entren EVANS y FADES
EVANS Tresqueu, menudalla, fades xiroies; endavant, y recordeuvos del vostre paper. Sobretot, coratge. Seguiume cap al xaragall, y quan us digui el mot d'avís, feu lo que ja sabeu. Avant, tresqueu, avant, feu vía.
Exeunt
Entra FALSTAFF, disfreçat ab unes banyes de cérvol damunt la testa
FALSTAFF Han sonat les dotze batallades al rellotge de Windsor; l'hora s'acosta. Oh, déus de geia amorosa, assistiume en aquest trànzit. Oh, Jupitre; fes memoria de que per amor d'Europa te mudares en brau; s'asseia Cupidó en mig de les teves banyes. Oh, força del amor qui de tant en tant fa que una bestia sembli persona, o que una persona sembli bestia! Quan fóres enamorat de Leda, també, oh Jupitre, te convertires en cigne. Oh, amor omnipotent! fins a quin estrem el déu se vegé aprop de fer l'anec. La primera culpa te convertí en bestia; pecat bestial, oh, Jupitre! La segona culpa te convertí en au! y:Au!va esser lo que diguéres a Leda. Si els déus tenen un cap tant ple de pardalets, què han de fer els pobres humàns? Ara bé, jo sóc cérvol de Windsor, y bé puc dir que sóc el més fornit de la boscuria. Jupitrel-lo, amàram de frescor y assosega mon autumne, o bé no prenguis a mala part que jo escampi la virior sobrera de ma figura gegantina. Qui vé? Serà la meva cervoleta?
Entren la senyora FORD y PAGE
SENYORA FORD Sir Joan, sóu vós? Sóu aquell cérvol, aquell cérvol potentíssim?
FALSTAFF Sí, ma cervoleta bruna. Y ara, que l'espai versi un ruxat de patates de Màlaga, faci ressonar el llamp al ritme de la cançó deles Mànigues Verdes, me llenci una calabruixada d'especies, una nevada d'escarxofes, un oratge desencadenat de temptacións! Aquest es el meu sopluig.
L'abraça
SENYORA FORD La senyora Page es vinguda ab mí, coret meu estimat.
FALSTAFF Dividiume com un cabrit que s'ofereix a dos jutges; preneu un quart cadescuna; jo conservaré les meves costelles; el llom serà pel guardabosc, com vol l'usatge. El frondós ornament, sigui llegat a vostres marits. Oh, oh! sóc o no l'home de la selva? Sé imitar o no sé imitar Herne, el caçador? Tant mateix, Cupidò s'ha mostrat a la fí brivall de consciencia, y restitueix. A fe d'espectre de bones costums, sieu benvingudes.
Renou adins
SENYORA PAGEDéu meu! què es aquest aldarull?
SENYORA FORDEl cel perdoni nostres pecats!
FALSTAFFPerò què diable pot esser?
SENYORA FORD Y SENYORA PAGEFugim! fugim!
S'escapen corrents
FALSTAFF Me penso que el diable no vol que'm condempni, tement que el meu greix reviscoli les flames infernals; car, si això no fos, no impediría mos designis.
Entra sir Huc disfreçat de sàtir, la senyora QUICKLY y PISTOLA; ANNA PAGE fent de regina de les fades, acompanyada de son germà y de força altres minyòns disfreçats de fades y ab llumenetes enceses a la testa
QUICKLY Follets de mena blanca, verda o bruna saltant escotorits al clar de lluna y en la tenebra de la nit; infants qui meneu lo Futur en vostres mans, compliu tot d'una les missións sagrades. Oh, Follet pregoner! vinguin les fades.
PISTOLA Escolteu, oh Follets, el vostre amic; calleu, bolves del aire! Tú,Ric-riccap a les llars de la ciutat camina, y aon no amagui el foc la cendra fina, ont escombrat no vegis el fogar pessiga les serventes als passar, y elles com mores devindràn morades. Perque la Sobirana de les Fades qui dú corona d'un etern esclat odia els sutzes y la sutzetat.
FALSTAFF,baix, tremolósOh, són fades! Qui els hi parli, ja es tot d'una agonejant. Tanco els ulls; m'agec a terra; no's pot veure lo que fan.
EVANS Aneu, oh,Beth!damunt la vostra vía si una donzella per etzar hi havía qui piadosa abans d'entrâ en el llit per tres vegades la pregaria ha dit tingui una bella visió joconda; del nin lieuger deuli la sòn profonda. Si una dorm sense angoixa dels pecats, pessigueula en els braços y els costats, en espatlles y barba, peus y esquena.
QUICKLY A la tasca, esperits de tota mena, y pel castell de Windsor, esperits aneuse esparpillant en tots sentits. Oh, fades! espandiu de la fortuna una mercè preuada en cadescuna de les sagrades sales; fins al jorn del judici final aquest sojorn en jovenesa y esplendor estigui; de son senyor que sigui digne, y sigui el senyor digne d'ell! Ab les sentors d'un baume excels y de les flôs mellors aneu polint el cadiratge on munten les dignitats de l'Orde quan s'ajunten; les estàtues ab llur decoració, y armadures y escuts, sota un blasó immaculat, qui els santifica. -Fades qui danceu a la nit damunt les prades, feu tot cantant una rodona com la del cancell de l'Orde.- Que'l tocom on la petjada de la dança abonda hegui verdô més pura y més feconda que no cap prada que hagi vist l'humà. «Qui pensi mal, avergonyit serà», escribiu ab colôs esmeragdines ab flôs albes, d'atzur y purpurines; que elles facin memoria del esclat dels safirs y les perles y el brodat que la llegió de l'Orde, molt potenta, sota el genoll doblegadiç ostenta; ja un alfabet de flors tenen les fades. Ara no cal que romanguem plegades marxeu tot d'una, però no oblidem la dança acostumada que farem a vora el roure d'Herne, fins que sía una hora.
EVANS Jo us ho prec, senyora mía; demnos la mà pel orde de costum ja per menar la dança hi haurà llum; tindrem una dotzena de lluhernes que ens serviràn a guisa de llanternes! Mes atureuvos, que he sentit ençà de la terra mitgera un cos humà.
FALSTAFF Un follet! y accent de Gàles? Sigui el cel apiadat y men lliuri! De formatge en un troç fóra mudat.
EVANS D'ençà de l'hora en que a la vida eixires, oh insecte vil, has congriat les ires.
QUICKLY Que toqui el flam experimentador la punta de son dit; si pecador no es, el flam s'entornarà endarrera séns ultratjarlo mica; si ell s'altera es que ha ensutzat el cor innoblement.
PISTOLAProveuho tots!
EVANSVeiam si el foc l'encén!
El cremen ab llurs atxes
FALSTAFFAi, ai, ai!
QUICKLY Podridura, podridura, tot sadollat de cobejança impura! volteulo fades, y ab el vostre cant avergonyiulo; mentre aneu voltant pessigueulo a compàs.
EVANS Es justa empresa, que es un abassegat, pou de vilesa.
CANT Doncs, vergonya al desig afrontós doncs, vergonya a impuresa y luxuria la luxuria es un foc ple de furia; la goluderia -del cor cobejós encén en les venes- aitals flamarades. Si l'home hi cavila, el van eixes flames cremant cada punt y cada vegada sen van més amunt. Pessigueulo plegades, oh fades, castigueuli les males passades, pessigueulo, cremeulo, gireuli al voltant, fins que morin les atxes novelles, les blanques estrelles, la claror de la lluna minvant.
Entren PAGE y FORD, senyora PAGE y senyora FORD. S'apoderen de FALSTAFF
PAGE No; no fugiu d'aquesta manera. Me sembla que aquesta vegada no us fareu fonediç; no teniu cap altra disfreça que la d'Herne, el caçador, per escaparvos?
SENYORA PAGE Veniu, si us plau; tant mateix no hem de fer durar més la facecia. Y bé, sir Joan estimat, què men dieu de les dònes de Windsor? Y vós, guaiteu, senyor marit; l'ornament de la testa de cérvol no escau mellor a la boscuria que a la ciutat?
FORD Benvolgut senyor, ara podeu dir qui es el beneit, vós o jo? Senyor Brook, Falstaff es un belitre, un belitre ab la testa enramada. Veus-aquí ses branques, senyor Brook; y de tots els gàudis que Falstaff se prometía en el verger que Ford posseheix, no ha assolit més que el del cove de la bugada, el del bastó y el de vint lliures esterlines que caldrà retornar al senyor Brook. Senyor Brook, els cavalls de Falstaff estàn retinguts en penyora d'aquest manlleu.
SENYORA FORDSir Joan, estem de mala sòrt; no hemarribat jamai a trobarnos en santa pau.No sóu bò per casar sinó per caçar.
FALSTAFF Començo a entendre que m'ha tractat com si fos un ase.
SENYORA FORDSí, y com un bou; vet-aquí les proves.
Senyalant les banyes
FALSTAFF De manera que els follets, no eren follets? Dues o tres vegades m'ha passat pel magí l'idea de que no eren follets; però el remordiment de la conciencia, l'esglai que sobtadament invadí mes facultats no'm deixava advertir la grollería del parany, y em feren pujar de peus, contra tota llei d'apariencia, en que els follets eren follets. Ja veieu com l'esperit se pot veure contorbat quan s'ocupa en la malicia.
EVANS Sir Joan Falstaff, serviu a Déu, amolleu els desitjos pecaminosos, y els follets no us pessigaràn cap més vegada.
FORDMolt bé, Huc espiritual!
EVANS Y vós, deixeu corre les gelosíes, si us plau.
FORD Ningú em veurà mai més desconfiar de la meva dòna a no esser que vós, capellà galès, arribessiu a saber prou la llengua d'Anglaterra per festejarhi.
FALSTAFF M'he assecat, m'he arborat la testa sota el foc solar de tal manera que ja no men quedi per escapar d'un desengany matucer? Un boc galès m'haurà fet dançar a la seva guisa, y em podrà cofar ab un barret de foll com els del séu país? Fóra hora de que m'escanyessiu ab una bola de formatge tou.
EVANS El formatge y la mantega no s'ajunten gaire; y tot vós sou una mantega.
FALSTAFF Formatge y mantega! He hagut de viure fins el dia d'avui perque m'alliçoni un cavaller que malmet l'idioma d'Anglaterra? N'hi ha prou y massa per fastiguejar tot el reialme de la vida alegra y les aventures nocturnes!
SENYORA PAGE Molt bé, sir Joan! Us pensaveu que, maldament la virtut fos desterrada de nostres cors, y evaporada per les bandes sobiranes, y haguessim determinat condempnarnos sense cap mica d'escrúpol, ens hagués pogut mai el diable enamorar de vós?
FORDD'un pudding amarat, d'un capdell d'estopes?
SENYORA PAGED'un panteig eternal?
PAGE Vell, glaçat, marcit, d'un sí com una montanya?
FORDAb una llengua Satànica!
PAGEAb la pobresa de Job.
FORDY dolent com la seva muller.
EVANS Entregat a les fornicacións, a les tabernes, al ví d'Espanya, al beire, a les licors, a la beguda, als juraments y a les desvergonyes, y a tota mena d'etcéteres!
FALSTAFF Molt bé! jo sóc el motiu de vostres eloqüencies; estic retut, m'heu confós, ni tant sols me veig ab cor de respondre an aquest xitxarel·lo de Gales, y l'ignorancia en persona me trepitja. Endavant, per mi no estigueu.
FORD Us prometo, benvolgut, que no trigarem en durvos a Windsor a un cert senyor Brook a qui heu estafat el diner, y per qui consentíreu en fer de comissionista; m'apar que quan torneu aquest diner, la vostra amarguesa serà força més aguda que les que fins ara us hagin malmès.
SENYORA FORD No, maridet, deixeuli aquest diner; així tot quedarà arreglat, y serem amics.
FORD Ben dit, així sigui; encaixem; tot està perdonat.
PAGE Vaja, alegre cavaller,aquesta nit soparàs a casa meva, y riuràs a les despeses de la meva dòna, així com ella riu a les teves; dígali que el senyor Slender acaba de casarse ab la noia.
SENYORA PAGE,apartHi ha gent qui es doctora y no sab tant. Si es veritat que Anna Page sigui ma filla, a aquestes hores es muller del doctor Caius.
Entra SLENDER
SLENDEROh, oh, oh! pare Page.
PAGE Què passa, fill meu, què passa? Esteu llestos?
SLENDER Sí, ben llestos… Voldría que hi fiqués el nas l'home més aixerit del comtat de Glocester, y estic segur de que's quedaríain albiso sinó que'm pengin.
PAGEDoncs que ha succeit, fill meu?
SLENDER Arribo allà baix, a Eton, per casarme ab la senyoreta Anna Page; y en contes d'ella hi havia un minyò com un Sant Pau; si no haguessim sigut a l'esglesia li hauría fet un cap nou, o ell me l'hauría fet a mi. Que no'm bellugui mai més, si no'm pensava que era l'Anna Page; y era un xaval de la diligencia!
PAGEPer ma fe, us haureu equivocat.
SLENDER Oi! Vés quina troballa! Prou que ho sé, fonoll; si he trobat un minyò en contes d'una noia! Si m'hi hagués arribat a casar refiat de les apariencies, hauría fet un bon negoci!
PAGE Això es culpa de vostra beneitería. No us vaig esplicar com havíeu de regonèixer la meva filla per son vestit?
SLENDER M'he adreçat a la que duia vestit blanc; li he ditpsity ella em diguétititcom estava entès ab la senyoreta Anna; y doncs no era la senyoreta Anna, sinó un xaval de la diligencia.
EVANS Bon Jesús! Senyor Slender, sóu tant curt de vista que us aneu a casar ab un bordegaç?
PAGE Això m'inquieta de mala manera. Què faig ara?
SENYORA PAGE Benvolgut amic, no us enfadeu; savía el vostre intent, y aleshores vaig fer que la meva filla se vestís de verd, y si haig de dir veritat, a hores d'ara es ab el doctor, al decanat, y s'està casant.
Entra CAIUS
CAIUS Mala negada! Aont es la senyoreta Anna Page? M'han ben ennavegat, m'he casat ab un donzell, un pagès; no té res que veure ab Anna Page. Mala negada! M'han ben ennavegat!
SENYORA PAGE Y ara! No heu pres la qui anava vestida de verd?
CAIUSSí, mala negada, y era un donzell.Mala negada! vaig a alçar el coure pertot Windsor.
Exit
FORD Es ben estrany? Doncs qui s'haurà endut la llegítima Anna Page?
PAGEEl meu cor no pressent cap cosa bona.Aquí està el senyor Fenton.Entren FENTON Y ANNA PAGEQuè hi veniu a fer aquí, senyor Fenton?
ANNAPerdó, mon bon pare; perdó, ma bona mare.
PAGE Què es això? Senyoreta, com pot esser que no sigueu ab el senyor Slender?
SENYORA PAGEPer quin etzar no sóu ab el doctor, senyoreta?
FENTON L'esporuguiu. Escolteume; us diré tota la veritat. Cadescú de vosaltres la casava d'una mala faisó, sense cap fonament d'amor correspost. Lo que hi ha, de bon de veres, es que ella y jo fa estona que ens hem lligat amorosament, y que avui ja ho estem d'una manera tant forta que cap accident ens podría separar. El pecat que ella ha comès es una virtut; aquest frau no ha d'esser calificat ni d'engany criminal, ni de desobediencia ni de falta de respecte, ja que la vostra filla ha evitat els dies de malenança y de maledicció que li hauría fet passar un casament per força.
FORD Tantseval, no us quedeu embadalits, ja no hi ha remei; en els afers amorosos, es el cel qui tría les condicións. Els diners compren les terres, la fortuna entrega les dònes.
FALSTAFF Estic banyantme en aigua de roses; no més tiràreu contra meu y algun tret ha caigut damunt de vosaltres.
PAGE Tant mateix, es com ell diu; quín remei hi ha? Fenton, que el cel te dongui benhaurança! Un hom ha d'acceptar lo que ja no pot discutir.
FALSTAFF Quan els càns són desfermats, heuen tota mena de presa.
EVANSJo dançaré y menjaré confits a les noces.
SENYORA PAGE Què s'hi farà! Jo també em rendeixo! Senyor Fenton, que el cel us dongui dies interminables de felicitat. Mon bon marit, aneusen tots a casa, a riure d'aquesta alegre historia, davant d'una bona fogarada, y sir Joan que rigui com els demés.
FORDAmen. Sir Joan; vostra paraula serà complerta; el senyor Brook disposarà aquesta nit de la senyora Ford.
Exeunt omnes