(Entren Salarino y Solanio)
SALARINOSí, company, te dic que he vist a Bassanio ferse a la vela;Gracià s'ha embarcat ab ell, més estic segur que Llorenç no elsacompanya.
SOLANIO Aquest coquí de juheu, ab els séus crits, ha desvetllat al dux qui ha anat ab ell a regirar l'embarcació de Bassanio.
SALARINO Ha fet tard; la nau ja brandava a tota vela. Però al dux se li ha fet creure que Llorenç y la seva aimada Jèssica han sigut descoberts, junts, en una góndola, y ademés, Antoni li ha confirmat també que'ls dos amants no eren al navili de Bassanio.
SOLANIO Mai en ma vida he vist furia tant desordenada, tant folla, tant extranya, tant incoherenta com la que aquest goç de juheu mostrava pels carrers:Ma filla! Els meus ducats! Oh! la meva filla fugada ab un cristià! Oh! els meus ducats en mans cristianes! Justicia! La llei! Mos ducats y ma filla! Un sac ple… no! no!… dos sacs plens de ducats, de ducats dobles, a mi robats per la meva filla! Y de joies!… Dues pedres, dues precioses y riques pedres robades per la meva filla… Justicia! Que's trobi la filla! Ella té les pedres y els ducats!
SALARINO Y ja totes les criatures de Venecia el segueixen cridant:Ohé! sa filla, ses pedres, sos ducats!
SOLANIO Ja cal que'l bon Antoni sigui exacte al dia del venciment, sinó ho pagarà ell tot això.
SALARINO Diable! ara m'hi feu pensar, vós; un Francès ab qui jo parlava ahir, me deia que en l'estreta mar que separa la França de l'Anglaterra, un vaixell de la nostra ciutat havia anat a fons ab sa opulenta càrrega. Desseguida, al dirme això, vaig pensar ab Antoni y en mon interior desitjava que no fos un dels séus.
SOLANIO Deurieu dirho an ell lo que sabeu; més sense brusquetat, pera no afligirlo.
SALARINO No hi ha un home mellor en tota la terra. He vist com se despedia de Bassanio. Aquest li deia que s'apressaria a tornar quan més aviat possible. Ell li ha respost:No ho feu pas, Bassanio, no vull que pera mi violenteu les coses, al contrari, espereu que'l temps les hagi madurades. Y en quan a la lletra que jo he firmat al juheu, que'l vostre pensament d'enamorat no sen ocupi. Esteu alegre, consagreuvos tot al vostre festeig y a l'assegurança del vostre amor per les demostracions que us semblin més convincentes. Dit això, els ulls plens de llàgrimes, ha girat la testa, y d'esquena mateix, allargant el braç, ha pres la mà de Bassanio, retenintla ab infinita tendresa entre les seves. Aleshores, s'han separat.
SOLANIO Diria que sols per Bassanio estima la existencia. Creume, anemlo a trobar y ab alguna distracció esvahimli la melancolia que ell mateix se dóna.
SALARINOSí, anem.
(Sen van)
(Entra Nerissa, seguida d'un criat)
NERISSA.Cuita! cuita! descorre les cortines a l'instant, per favor, que'lPríncep d'Aragó acaba de jurar y ve desseguida a provar fortuna.
(Musica de corns)
(Entren El Príncep d'Aragó, Porcia y llurs seguicis)
PORCIA Mireu: aquí hi ha les arques, noble príncep, si esculliu la que guarda mon imatge, nostra festa nupcial serà prompte celebrada, més si sóu dissortat, ja cal que sense planys ni discursos de cap mena, us disposeu a partir immediatament.
EL PRÍNCEP El meu jurament me força a tres coses: per de prompte, mai revelar a ningú l'arca per mí escullida; després, mai pretendre una dòna pera casarmhi, si erro l'arca bona, y per fí, deixarvos a l'instant, si la sòrt no m'acompanya.
PORCIA Aquestes són les condicions a les quals jura sometres aquell qui s'aventura a possehir ma pobra persona.
EL PRÍNCEP Dispost hi estic. Que la fortuna realci les meves esperances!… Or, plata y plom groller.Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que té. Cal que facis més bona cara abans que jo dóni o aventuri res per tu! Què diu l'arca d'or? Ah! Veiam!Qui m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen. Lo què molts homes desitgen? Aquestmoltspotser designa la folla multitut qui es deixa enganyar per les apariencies; qui judica per lo que enlluerna sa mirada, qui no sab veure l'interior de les coses, com el falsiot que fa son niu a la vista de tothom, a l'aire lliure, part defòra del mur, al mateix indret del perill. Jo, doncs, no vull escullir lo que molts homes desitgen, perque no vull anar de parella ab els esperits vulgars ni confòndrem ab les barbres multituts. A tu, a tu vaig ara, reliquiari de plata! Dígam novament quina es la teva divisa:Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix. Ben dit. En efecte, qui voldria abusar de la fortuna obtenint honors mancats del sagell del mèrit? Que ningú tingui la presompció de revertirse ab immerescudes dignitats! Ah! si els imperis, els graus, les places, no s'obtinguessin a força de corrupció; si els honors purs fossin comprats no més al preu del propri mèrit, quanta gent núa veuriem ben abrigada y quants que avui manen serien manats! Quan d'agram rossegaire s'arrebassaria del bon grà de l'honor! Y quantes llevors de noblesa, espigolades en els femers y en el rebutg dels temps, treurien magnifica brostada!… Però anem a escullir.Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix. Jo preng lo que'm mereixo. Doneume la clau d'aquesta arca, que aquí obro la porta a la meva fortuna.
(Obra l'arca de plata)
PORCIALo que hi trobeu no mereixía tant llarga espera.
EL PRÍNCEP Què veig! El retrat d'un estúpit fent ganyotes qui m'allarga un paper! Vaig a llegirlo. Que poc t'assembles a Porcia! Que diferent ets de lo que jo esperava, de lo que jo mereixia!Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix. No mereixia altra cosa que un cap d'idiota? Es aquest el preu equitatiu dels meus mèrits?
PORCIA El jutge y el culpable no poden ocupar el mateix lloc: són dos papers de naturalesa oposada.
EL PRÍNCEPQuè diu aquí?
El foc m'ha trempat set voltes; set voltes deu ser provat per no esser erroni, el judici. Una mena de gent hi ha que no més abraça ombres, y ombra es llur felicitat. Ja ho sé que en eix món hi ha tontos com jo, per fòra brillants. L'esposa que a vós us plagui meneu al llit, mes mon cap serà y es símbol del vostre. Ab això, aneusen, si us plau.
Com més aquí m'estés, més lleig paper hi faria. Ab una testa d'idiota havia vingut a galantejar, més ara men vaig, ab dues. Adéu, dòna encisera! Cumpliré mon jurament y soportaré ab paciencia la meva desgracia.
(El Príncep d'Aragó sen va ab el séu seguici)
PORCIA Mireu el papelló, com s'ha cremat al llum! Oh! aquests tontos carregats de reflexions! Quan se decideixen a obrar tenen el dò de malversarho tot ab llur sapiencia.
NERISSA No es cap disbarat el vell proverbi: forca y casori, coses del destí!
PORCIAAnem! clou les cortines, Nerissa.
(Entra un missatger)
MISSATGERMissenyora aont es?
PORCIAAquí. Missenyor, què vol?
MISSATGER Senyora, acaba d'arribar a la vostra porta un jove venecià, qui precedeix y anuncia la vinguda del séu amo. Porta de part d'ell substancials homenatges, compresos en presents de gran valúa, ademés dels compliments y frasseigs de la més fina gentilesa. No he vist mai un embaixador d'amor tant proprici: cap dia d'abril ha anunciat tant delitosament la vinguda de l'abundós estiu com aquest herald la vinguda del séu amo.
PORCIA Prou, prou, no parlis més! Mitg temo que aviat no'm diguis que es un dels teus parents, quan així dispendíes ta verbositat de les grans festes pera lloarlo. Vina, vina, Nerissa; el temps me manca pera veure aquest lleuger correu de Cupidó que tant apunt arriba.
NERISSAMestre Amor vulgui que siga Bassanio.
(Sen van tots)
(Entren Solanio y Salarino)
SOLANIOY ara digues, quines noves corren pel Rialto?
SALARINO Segueix corrent la brama, per ningú desmentida, que una de les naus d'Antoni, carregada que era una riquesa, ha fet naufragi en el estret, alsGoodwins; penso que així s'anomena aquell indret. Es un baix fons perillós y malestrug aon sepultades geuhen les carcasses de molts navilis de fonda calada. Aquesta es la nova, dat el cas que'l rum rum que jo't porto sigui un fill dels que la veritat engendra.
SOLANIO Voldria que fos tant fals com la més trafica de les comares que mai hagi rosegat pa de pessic o bé fet creure als séus veíns que les llàgrimes l'anegaven per la pèrdua d'un tercer espòs. Més pera no enfonzarme en un mar de digressions y no entorpir la via planera de la senzilla conversa, es ben cert que'l bon Antoni, l'honrat Antoni… Oh! que jo no trobi un calificatiu prou digne de precedir el séu nom!…
SALARINOVaja! vés a la fí!
SOLANIOEh! Què dius?… Y bé, la fí es que ha perdut un navili.
SALARINODéu vulgui que sigui aquesta la darrera de les seves pèrdues.
SOLANIO Déixam dir a l'instantAmen!de tanta por que tinc que'l diable no vingui a trencar la meva oració, perque míratel com ve cap aquí en forma de juheu. (Entra Shilock) Y doncs, Shylock? Què's diu de nou entre'ls marxants?
SHYLOCK Vosaltres, mellor que ningú, heu sabut la fugida de la meva filla.
SALARINO Això es veritat. Y lo que's jo, conec el sastre que li ha fet les ales ab les quals ha emprès la volada.
SOLANIO Y en quan a Shylock ja sabia que l'aucell tenia tota sa ploma, y que en eix punt, està en la natura de tots els aucells el deixar la vella.
SHYLOCKDamnada està per tal fet.
SALARINOBen cert, si el diable la jutja.
SHYLOCKMa sang y ma carn revoltarse així!
SOLANIOQuè, vella carronya! Això't passa a la teva edat?
SHYLOCKVull dir la meva filla; que es ma sang y ma carn.
SALARINO Hi ha més diferencia entre ta carn y la seva que entre la gaieta y l'ivori, y en quan a les vostres sangs, la teva es el roig most, la seva ví del Rhin… Però, digueunos, sabeu si Antoni ha tingut o no alguna pèrdua en mar?
SHYLOCK Quin altre mal negoci pera mí! Heus aquí un fallit, un trist pròdig que ab prou feines gosa a mostrar el cap en el Rialto! Un pidolaire que acostumava a venir a la plaça pera treure més al sol que no tenia a l'ombra! Que no pensi ab sa lletra! No sabía dirme altre nom que usurer. Que descuidi sa lletra! Acostumava a deixar diners sols per delicadesa cristiana. Que oblidi sa lletra!
SALARINO Bah! no dubto que si Antoni't manqués, tu no li voldríes pas la seva carn. De què't serviria?
SHYLOCK D'esqué pels peixos. Y sinó pera satisfer ma venjança. Ell m'ha fet abaixar la cara ab sos menyspreus, per ell he deixat de guanyar mitg milló, s'ha rigut de mes pèrdues, s'ha mofat dels meus tants per cent, ha trepitjat la meva raça, ha esbullat els meus negocis, ha refredat mos amics y encès mos enemics… y per quina raó? Perque sóc juheu! Que no té ulls un juheu? Un juheu no té per ventura mans, órgans, proporcions, sentits, afeccions y passions? No's nodreix ab iguals aliments, no el fereixen les mateixes armes, no està subjecte a malalties d'una mateixa llei, no's cura pels mateixos medis, no l'escalfa el mateix estiu y no el refreda el mateix hivern que a un cristià? Si se'ns trenca la pell no sagnem, acàs? No som forçats a riure si ens pessigollejen? Si ens emmatzinen, que per ventura no morim nosaltres? Y si ens ultratgen no tindrem dret a venjarnos? Si en tot lo demés som com vosaltres, també volem assemblarvos ab això. Quan un cristià es ultratjat per un juheu, aont el conduheix la seva humilitat? A la venjança! Quan un juheu se sent ofès per un cristià, seguint el séu exemple, aon deu dirigir sa paciencia? Doncs siga, a la venjança! La perfidia que de vosaltres he après jo me la faré valdre y caigui la desgracia sobre meu sinó allissono a mos mestres.
(Entra un criat)
EL CRIAT Senyors, mon amo Antoni, que's troba a casa seva, desitja parlarvos a tots dos.
SALARINONosaltres l'hem cercat per tots indrets.
SOLANIO Aquí se'ns en acosta un que també es de la tribu! Dubto que sen trobi un altre pera fer el tres, si es que'l mateix diable no esdevé juheu.
(Sen van Solanio, Salarino y El Criat)
(Entra Túbal)
SHYLOCK Digues, Túbal, quines noves portes de Gènova? Has trobat la meva filla?
TÚBAL D'ella he sentit parlar en més d'un indret, però no m'ha sigut possible trobarla.
SHYLOCK Malament! Malament! Remalament! Dóna per perdut un diamant que m'havia costat dos mil ducats a Francfort! Mai fins ara havia caigut la maledicció sobre la nostra raça; jo no l'he sentida fins ara… Hi perdo dos mil ducats en tot això, sense comptar algunes joies precioses, ben precioses joies!… Aquí la voldria la meva filla, morta, a mos peus, ab les joies penjantli en les orelles!… Enterrada la voldria, aquí, a mos peus, ab els ducats dins de sa caixa!… Y cap nova, cap, dels dos fugats!… No, ni una!… Y ja ni sé quan han pujat tots els treballs de recerca. Sí, pèrdua sobre pèrdua! Fuig el lladre ab tant; tant pera trobar el lladre! Y res pera satisferme, ni una ombra de venjança! Ah! totes les desgracies cauhen sobre mes espatlles, sols en mon pit esclaten els sanglots, pera mon rostre són totes les llàgrimes!
(Plora)
TÚBAL No, per cert, a altres homes persegueix la desgracia. Antoni segons he sentit dir a Gènova…
SHYLOCKQuè! Què! Què? Una desgracia? Una desgracia?
TÚBALHa perdut una nau que retornava de Trípoli.
SHYLOCKGracies a Déu siguin dades, bon Déu, gracies! Ja es ben veritat?Ja es ben veritat?
TÚBALJo he parlat ab uns mariners lliurats del naufragi.
SHYLOCK Te dóno les gracies, bon Túbal!… Es una bona nova; sí, bona nova! Bé! Bé! Y aont això? A Gènova?
TÚBAL M'han dit que la vostra filla, a Gènova, ha malgastat vuitanta ducats en una nit!
SHYLOCK Me claves un punyal… Mai més veuré el meu or. Vuitanta ducats d'un sol cop! Vuitanta ducats!
TÚBAL Han vingut ab mí a Venecia uns acreedors d'Antoni, y asseguraven que no s'escaparà de fer fallida.
SHYLOCKAixò m'anima. El marejaré, el torturaré; això m'entussiasma.
TÚBAL Y un d'ells ha ensenyat una tombaga que l'havia comprat a la vostra filla a preu d'un mico.
SHYLOCK La desgracia l'aplani! Com me tortures, Túbal: era la meva turquesa. Era un present de Lia, de quan joves; no l'hauria donada per tot un bosc de micos.
TÚBALY no hi ha dubte, Antoni està enfonzat.
SHYLOCK Sí, tens raó, es veritat. Vés, corre, Túbal, retentme un home de lleis, quedeu compromesos ab quinze dies d'anticipació… Si no'm paga, vull ferme ab el séu cor: quan ell hagi desaparegut de Venecia faré tot el negoci que a mí em plagui. Corre, Túbal, y vina a retrobarme a la nostra sinagoga; via, bon Túbal. A la nostra sinagoga, Túbal!
(Sen van)
(Entren Bassanio, Porcia, Gracià, Nerissa y altres acompanyantes.Les arques estan visibles)
PORCIA Jo us prego de detindreus. Espereu un dia o dos a aventurarvos; si no acerteu, jo perdo així la vostra companyia. Tardeu doncs, un poc més. Hi ha no sé què (no es pas l'amor, no,) que'm fa sentir quan me doldria perdreus; y un tal pressentiment, ja sabeu vós que no vindrà de l'odi. Pera ferme compendre mellor, doncs, (y això que la verge sols gosa parlar ab el propri pensament), jo voldria retenirvos un mes o dos aquí, abans que pera mí temptessiu la fortuna. Jo podria ensenyarvos la manera de ben escullir, sinó que aleshores seria una perjura y jo no ho seré mai. Per altra part, podeu mal escullir y aleshores me deixareu ab el negre dolor de no haver estat perjura. Malhagin els vostres ulls! Són ells els que m'han encantat y mitg partit en dues: vostra es l'una meitat, l'altra meitat es vostra… ai, volia dir meva; però si es meva es també vostra, y així sóc vostra entera. Oh! crudel destí el que alça un mur entre el proprietari y la proprietat, y fa que sentintme jo vostra, no'm pogueu vós pendre!… Si així passés que sen vagi la sòrt a l'infern y no pas jo! Parlo massa, ja ho veig, més es pera aturar el temps, allargarlo, retenirlo, distreurel y així retardar la vostra elecció.
BASSANIODeixeume, deixeume escullir que aquest estat me posa en tortura.
PORCIA En tortura Bassanio? Digueu així que en vostre amor s'hi amaga alguna traició.
BASSANIO Cap, a no esser que fos la terrible traició del dubte que em fa tèmer per la possessió d'allò que estimo. Hi ha tant de parentiu y afinitat entre la neu y la flama, com entre la traició y el meu amor.
PORCIA Sí, sí; però jo temo que ara no parleu com un home a qui la tortura força a parlar.
BASSANIOPrometeume la vida y diré tota la veritat.
PORCIADoncs siga; confesseu y viviu.
BASSANIO Si haguessiu dit: confesseu y aimeu, en dos termes hauriau enclòs la meva confessió. Oh dolcíssim torment quan l'atormentadora desvetlla en mí la resposta que ha de deslliurarme! Anem! Guieume a les arques y a la meva sòrt.
PORCIA Anem doncs! En una de elles sóc tancada; si m'estimeu m'hi trobareu. Nerissa y tots vosaltres, retireuvos un poc… soni la musica mentres que ell esculleixi! Si perd acabarà com el cigne que expira cantant; y perque sigui més fidel la comparança, mos ulls seran el xaragall aon trobi ell l'humit coixí de mort. Mes potser guanyarà: y aleshores què serà la musica? Oh, serà l'esclat de la trompeteria de quan els vassalls fidels saluden a un rei coronat de nou; serà el dolç ressonar d'aubada que's filtra a l'orella del nuvi ensomniat y el crida a casament… Mireusel! camina ab tanta magestat, però més ric d'amor que'l jove Alcides al deslliurà la verge que l'afligida Troya oferia en tribut al monstre de la mar. Jo estic disposta al sacrifici, aquestes dònes, aquí, a part, són les Dardanianes, qui ab el visatge descompost venen a veure el dessenllàs de l'acte… Coratge, Hèrcul! Viu tu, y em faràs viure… Me corpren molta més ansia a mí qui contemplo el combat, que a tu qui l'afrontes.
(Comença la musica. Mentres Bassanio medita davant les arques, se sent la cançó que segueix:)
Digam aon l'amor s'hostatja?En la testa o en el cor?Digam com naix y es nodreix?Respòn, respòn.
L'amor s'engendra en els ulls, viu de mirades, y mor en el breçol que l'ampara. Brandem tots les campanes per l'amor. Jo canto: Ning, nang, abranda!
TOTSNing, nang, abranda!
BASSANIO Se veu que'ls més hermosos defòres poden esser els més falsos. El món està en contínua decepció per culpa de l'ornament. Quan de justicia's tracta, quina es la causa tant desesperada y negra que un home de paraula dolça no n'atemperi l'horror? En religió hi ha cap heretgia, per condempnable que sigui, que santificada per una calva austera y autorisada per un text, no pugui amagar sa baixesa dessota una bella forma? No hi ha cap vici, per petit que sigui, que no prengui els colors de la virtut. Si n'abonden de covards, ab el cor fals com esgraonada de sorra, que ostenten la barba d'un Hèrcul y d'un Mart ferotge! Penetreu en son interior: el séu fetge es blanc com la mateixa llet! S'acuiracen ab les despulles de la força sols pera ferse temibles… Contempleu la bellesa y veureu com se guanya a pes d'enflocadura; d'aqui ve aquest miracle, nou en la naturalesa, de que les dònes més opulentes siguin al mateix temps les més escuàlides. Mireu com eixes trenes reguinxolades en anelles d'or y què ab l'airè's mouhen tant graciosament sobre una pretesa hermosura, sovint no són més que la deixa d'un altre cap, y aquell aon nasqueren geu en el sepulcre! Què es l'ornament, sinó la platja del mar més perillós? El vel magnífic qui cobreix una bellesa indiana? Es, en una paraula, l'apariencia de la veritat ab que's vesteix un segle pervers que als més prudents voldría esgarriar. Y per això, or cridaner, aspre aliment de Mides, jo't rebutjo. (Senyalant l'arca de plata) Y a tu també, pàlit y ordinari mediador entre home y home… Però tu; oh! plom trist, que més aviat fas una menaça que una promesa, tu'm commous per ta senzillesa més que per tes paraules y jo sóc qui t'escullo! Que'n sigui el resultat la meva ditxa.
PORCIA Com se dissipen en els aires totes les altres emocions, inquietuts, foll desesper y tremolosa esgarrifança, y gelosia d'ull verdós! Modérat tu, oh amor! calma ton èxtassi, atura aqueix torrent de joia, disminueix el sobrepuig; ta beatitut m'omplena massa y atenuarla deus, sinó de goig m'ofegaré.
BASSANIO, (obrint l'arca de plom) Què veig aquí? El retrat de l'hermosa Porcia! Quin semi-déu ha pogut acostarse tant a la vida? Se mouhen aquests ulls o bé es que veientlos els meus tremolen, que ells me semblen mourers? Y aquests llavis mig oberts ab sa alenada de mel que els atravessa; mur tant suau jamai ha separat a més suaus amics. En els cabells l'artista ha imitat a l'Aràgnida teixint un filet d'or aont els cors dels homes queden presos més aviat que els mosquits en les teles d'aranya! Però aquests ulls!… Cóm hi ha pogut veure l'artista pera ferlos? Me sembla que a l'acabar l'un, n'hi havia prou pera enlluernar els dos d'ell y privarlo de dur l'obra a terme. Més observeu una cosa: que tant com la realitat del meu entussiasme elogia ab indigne feblesa aquesta imatge, igualment aquesta ombra, s'arrocega penosament allunyada de la realitat… Aquest es l'escrit clau y resum de la meva ventura:
A vós qui no esculliu pas guiat per l'apariencia, bona sòrt y bona tria! Doncs tal ditxa se us presenta, no aneu a cercarne d'altra, conteuteuvos ab aquesta. Si esteu satisfet, si us don vostra sòrt ditxa completa gireuvos vers vostra dama y ab un dolç bes reclameula.
Escrit deliciós! Ab el vostre permís hermosa dama… (Besa a Porcia) Jo vinc, ab eix paper a la mà, a pendre y a oferir. El lluitador que brega ab son contrari ab l'afany del premi, creu haver triomfat als ulls del poble quan sent batre de mans y aclamacions per tots costats; més s'atura, el seny enterbolit y fixa la mirada, no saben bé si aquella tempestat d'entussiasme s'adressa o no an ell. Així, jo resto davant vós, tres cops hermosa dama, dubtant de la certesa de quan veig, fins que per vós me sigui assegurada, firmada y confirmada.
PORCIA Aquí em veieu, ben bé com sóc, Bassanio. Jo pera mi sola, no tindria l'ambició d'esser molt més de lo que sóc. Pera vós sí que voldria triplicar vint voltes mon saber y esser mil cops més bella y mil voltes més rica y sols pera vèurem crèixer en vostre apreci, voldria tenir en virtuts, bellesa, fortuna y amistats, tot un tresor incalculable. Heu de saber qué la soma del meu valer no es grossa; en un cop d'ull evalueula y us trobareu ab una noia sense saber, sense experiencia, contenta d'estar encara en la edat propria a esser ensenyada y més contenta d'haver nascut ab seny viu pera apendre, y sobre tot joiosa de confiar son esperit dócil a la vostra direcció, oh, senyor meu, mon guiador, mon rei! Jo y tot lo que es meu, d'ara en avant es vostre. Fa poc jo era el senyor d'aquesta bella finca, amo de mos criats, de mi mateixa regna; més ara, en eix instant que us parlo, la casa, els criats y jo també, tot es vostre, senyor. Tot us ho dóno ab aquesta tombaga. Guardeula bé! Si la perdessiu o donessiu, pressagi fóra això de la decadencia del vostre amor y em donariau motiu de recriminarvos.
BASSANIO, (posantse en el dit la tombaga que Porcia li ofereix) M'heu fet emmudir, senyora; es ma sang sola la que us respòn en mes venes; y en totes les potencies del meu ser hi regna aquella confusió que's manifesta en les remors de la multitut commosa per l'amable arenga d'un príncep estimat; es un caos en el quin s'hi barrejen tots els sentiments y es fonen en una suprema joia que sense intenció s'expressa. Quan del meu dit manqui eixa baga, la vida em mancarà; oh! sí, aleshores podeu cridar en veu forta: Bassanio es mort.
NERISSAMissenyor y missenyora, per nosaltres, espectadors, qui hem vistrealisarse els nostres vots, ja ha arribat l'hora de cridar:Ditxosos, ditxosos sigueu senyor y senyora!
GRACIÀ A vós, senyor Bassanio, y a vos, ma gentil dama, jo us desitjo tanta ditxa com pogueu desitjar vosaltres, doncs estic segur que els vostres desitgs no s'oposen a la meva ditxa. El dia que Vostres Exelencies pensin solemnisar l'unió de llurs voluntats, jo demano que a mi també se'm permeti casarme.
BASSANIODe molt bona gana, si pots trobar muller.
GRACIÀ Mercès a Vostra Senyoria; vós mateix men heu trobat una. Els meus ulls són tant llestos com els vostres, missenyor. Vós heu vist la mestreça y jo he mirat la serventa. Si vós estimaveu, jo també he estimat, que no es del gust vostre ni del meu, l'entretenir les coses. Vostra fortuna geia en aquestes arques, y la meva igualment, com el fet us ho prova. Sang y aigua he suat pera ferme voler, seca ting la boca de tan prodigar juraments d'amor, y per fí, si tal promesa es una fí, la promesa he lograt d'aquesta hermosa, que'l séu amor me donaria, si vós teniau la sòrt de fervos vostra la mestreça.
PORCIAY es veritat, Nerissa?
NERISSA.Sí, senyora, si vós hi consentiu.
BASSANIOY vós, Gracià, aneu de bona fe?
GRACIÀSí, en bona fe, senyor.
BASSANIOMolt honrades se veuran nostres nupcies ab vostre casament.
GRACIÀ, (a Nerissa) Ens hem de jugar mil ducats ab ells a veure qui farà la primera criatura.
NERISSAQue deslliguem la borsa?
GRACIÀ Y doncs; ab aquests jócs es impossible guanyar si un no's deslliga la borsa. Qui ve cap aquí? Llorenç y la seva infidel y l'altre! Solanio, mon vell amic Venecià!
(Entren Llorenç, Jèssica, y Solanio)
BASSANIO Sigueu an aquest lloc molt ben vinguts, Llorenç y Solanio, si es que la novetat dels meus drets d'aquí dins, m'autorisa a desitjar tal cosa. Ab el vostre permís, Porcia encisera, a mos amics y compatriotes dóno la benvinguda.
PORCIAMissenyor, igualment dic; són benvinguts del tot.
LLORENÇ A Vostra Mercè, gracies. En quant a mí, missenyor, no m'animava pas l'intent de venir a visitarvos en eix lloc, més, havent trobat a Solanio pel camí, de tal manera m'ha pregat que l'acompanyés, que no m'hi he sabut negar.
SOLANIOEs ben veritat, y raons no'm mancaven pera ferho. El senyorAntoni s'encomana a vós.
(Dóna una lletra a Bassanio)
BASSANIO Abans d'obrir eixa lletra, digueume, si us plau, com està mon lleal amic?
SOLANIO Si està malalt, senyor, no més ho està de l'ànima, y si està bò, el cos no hi té que veure. La seva carta us en donarà compte.
GRACIÀ (senyalant a Jèssica) Nerissa, mostreuvos tendra ab eixa extrangera; doneuli vostra benvinguda. Vinga eixa mà, Solanio! Quines noves porteu de Venecia? Cóm està el magnífic marxant, el nostre bon Antoni? Com l'alegrarà la nostra bella fortuna; som uns Jasons y hem conquerit el llegendari tresor.
SOLANIOTant de bò haguessiu conquerit el que ell acaba de perdre!
PORCIA Aquesta lletra porta horribles noves que roben el color de les galtes de Bassanio; la mort d'un car amic, séns dubte! Sinó, quina altra cosa al món podría desfigurar fins a tal punt la fesomia d'un home coratjós? Oh! Y com més va, pitjor? Bassanio, permeteume, jo sóc una meitat del vostre esser y la meva gran part haig de tenir en lo que eix paper us porta.
BASSANIO Oh, dolça Porcia! Hi ha aquí algunes paraules de les més desoladores que mai hagin ennegrit el paper. Dòna encisera, quan per primera volta us fiu conèixer el meu amor, francament us vaig dir que tota ma riquesa en mes venes circulava, que cavaller jo era. La veritat vaig dirvos aleshores, y ab tot, dòna estimada, heu de veure com no donant cap preu a ma fortuna, encara me realçava massa. Al dirvos que ma riquesa y no res era tot hu, havia de dirvos que era menys que res, ja que pera procurarme medis, m'he convertit en deudor d'un amic meu y an ell l'he fet deudor de son pitjor enemic. El paper d'aquesta lletra, senyora, es com el cos del meu amic: cada paraula es una ferida oberta per aon s'escola la vida. Però es ben veritat, Solanio? Han fallat totes ses empreses? Cap n'hi ha hagut de venturosa? De Trípoli, de Mèxic, d'Anglaterra, de Lisboa, de Berbería, de les Indies, ni un sol vaixell s'ha lliurat de topar ab les roques, perdició dels marxants?
SOLANIO Ni un sol, missenyor! Y després, es provable que per més que Antoni obtingui el diner que cal pera pagar el deute, el juheu no vulgui aceptarlo. Jo no he vist mai un esser ab forma humana llençarse ab tanta feresa a la perdició d'un home. Del matí al vespre està implorant al dux y vol remoure a son favor les llibertats de l'Estat si no se li fa justicia. Han provat de persuadirlo vint marxants, el mateix dux y els nobles de més alta alcurnia, més ningú el treu de les seves rabioses raons: manca de paraula, justicia, compromís firmat!
JÈSSICA Quan jo ab ell era encara, li vaig sentir jurar davant Túbal y Chus, de sa mateixa tribu, que més s'estimaria tenir la carn d'Antoni, que vint voltes doblada, la soma que li deu; y jo sé, missenyor, que si acàs no s'hi oposen l'autoritat, el poder y la llei, malament anirà la cosa pel pobre Antoni.
PORCIA, (a Bassanio)Y es vostre car amic, qui es troba en aquest trànsit?
BASSANIO Mon amic més volgut, l'home més bò, i el cor més prompte, el més incansable en els favors, un home en qui brilla l'antic honor romà més que en cap altre dels que a Italia respiren.
PORCIAQuina quantitat li deu al juheu?
BASSANIOTres mil ducats.
PORCIA Què! No més això? Doneunhi sis mil y esqueixeu la lletra; dobleu y tripliqueu els sis mil abans que'l tal amic perdi un sol cabell per culpa de Bassanio. Primer veniu ab mí a l'iglesia, doneume'l nom d'esposa vostra, y desseguida us en aneu cap a Venecia, vers l'amic; a mon costat, repòs no haurieu ab l'ànima intranquila. Tindreu prou or pera pagar vint voltes aqueix deute y, quan pagat ja sigui, porteu aquí vostre fidel amic. Nerissa, ma serventa, y jo, entre tant, aquí viurem en casta viudetat. Anem, veniu, que us toca empendre la marxa al mateix dia nupcial. Festegeu vostres amics, feuloshi cara alegra; ja que tant car m'haureu costat carament vull estimarvos. Però llegiume la lletra del vostre amic.
BASSANIO, (llegint) «Tendre Bassanio, s'han perdut tots mos vaixells; mos acreedors esdevenen crudels; ma situació es molt apurada, ma lletra al juheu perilla; y, ja que pagantla, a la força he de deixar de viure, vull que sigui nul tot deute entre nosaltres dos, ab tal que abans de morir us vegi; de totes maneres feu com us plagui; si no es vostra amistat, no ha d'esser ma lletra la que us decideixi a venir!»
PORCIAOh! mon amor, enllestiu prompte vostres assumptes y marxeu.
BASSANIO Ja que'm doneu vostre permís, corro a apressarme; més, d'aquí a la tornada, cap llit tindrà la culpa del meu retard, cap repòs s'escorrerà entre vós y jo.
(Sen van tots)
(Entren Shilock, Salarino, Antoni y un Guarda)
SHYLOCKGuarda, no li treieu pas l'ull de sobre… Que no sem parli decompassió… Mireusel l'imbècil que deixava diners sense interès!No li treieu pas l'ull de sobre, guarda.
ANTONINo obstant, escóltam, bon Shylock.
SHYLOCK Jo reclamo ma lletra: no insisteixis per ella, he jurat que ma lletra me seria pagada. Tu m'has tractat de goç sense motiu; doncs bé! ja que sóc un goç no't fihis de mos uials. El dux me farà justicia. Molt m'extranya, guarda infidel, que hagis caigut en la temptació de creurel y sortir ab ell de presó.
ANTONITe prego que m'escoltis.
SHYLOCK Jo reclamo ma lletra, a tu no vull sentirte; jo reclamo ma lletra, es inútil que parlis més. De mi no'n fareu un d'aquests bonassanos d'ulls contrits, que dobleguen el cap, sospiren, s'entendreixen y es corven a la voluntat dels cristians. No vull que'm segueixis; no demano paraules, no vull més que ma lletra.
(Shylock sen va)
SOLANIOMés ferotge mastí no s'ha vist mai entre homes.
ANTONI Deixemlo; no el seguiré més ab pregs inútils. Atenta contra ma vida, prou sé per quin motiu: sovint jo he salvat de ses persecucions a molta gent qui ha vingut a implorarme; d'aquí ve el séu odi.
SOLANIOEstic segur que'l dux no aceptarà com vàlit el vostre compromís.
ANTONI El dux no pot trencar el curs de la llei. No's poden desatendre les garanties que'ls extrangers troben entre nosaltres a Venecia, sense que la justicia de l'Estat resti compromesa als ulls dels marxants de totes nacions que ab llur comerç fan l'esplendor de la ciutat. Que vingui, doncs, lo que hagi de venir! Mes m'han deixat tant extenuat aquestes pèrdues y angunies que ab prou feines si tindré una lliura de carn pera satisfer demà a mon sanguinari acreedor. Anem, guarda, en avant!… Déu vulgui que Bassanio vingui a véurem pagar el séu deute y en pau tot lo del món.
(Sen van)
(Entren Porcia, Nerissa, Llorenç, Jèssica y Baltasar)
LLORENÇ Senyora, ho dic sens vacilar en presencia vostra: teniu una alta y veritable idea de la divina amistat; ne doneu la més ferma prova soportant com vós ho feu l'abscencia del vostre senyor. Més si sabessiu a qui feu tal honor, a quin real cavaller presteu ajuda, de quina abnegació es feta la seva amistat per monsenyor vostre marit, estic segur que'l vostre desprendiment us enorgulliria com mai cap altra bona acció ordinaria.
PORCIA No m'he penedit mai d'haver fet bé, y no serà pas avui que comensi. Entre companys qui viuen y passen el temps junts y quines ànimes estant junyides igualment al llaç de l'amistat, deu regnar una vera harmonia de temperaments, de gustos y maneres. Això em fa creure que aquest Antoni, per esser l'amic de cor de missenyor, deu assemblarse an ell. Essent així, m'ha costat ben poc lliurar l'imatge de la meva vida del domini d'una infernal crudeltat! Mes preng un tò que s'assembla massa al propri elogi; deixem, doncs, això y parlem d'altra cosa. Llorenç, poso en vostres mans la vetlla y direcció de casa meva, fins a la tornada de missenyor. En quan a mí, vaig a cumplir la promesa feta secretament al cel, de pregar y viure en contemplació, ab la sola companyia de Nerissa, fins que son marit y missenyor tornin. A dos llegües d'aquí hi ha un monestir, y allí estarem recloses. Jo us demano que acepteu una càrrega que la meva amistat y les circunstancies del moment us imposen.
LLORENÇ Senyora, gustosament cumpliré ab totes les vostres acertades ordres.
PORCIA Tot mon servei ja sab els meus intents: a vós y a Jèssica us obehiran com al senyor Bassanio y a mí mateixa. Conserveuvos bé, doncs; fins a més veure!
LLORENÇSuaus pensaments y hores de ditxa us acompanyin!
JÈSSICAA Vostra Mércè desitjo, totes les joies del cor!
PORCIA Pel vostre desig, gracies! jo ab goig us el retorno. Adéu, Jèssica! (Sen van Jèssica y Llorenç) Ara, a tu, Baltasar. Sempre fidel y honrat t'he vist: veuret igual avui espero! Pren eixa lletra y fes tots els esforços humans pera esser depressa a Pàdua; pósala a les propries mans del meu cosí el doctor Bellario. Després, pren ab gran cura els papers y els habits que ell te dònarà, y, sobre tot, ab la pressa més gran del món, pòrtals a on cala el llahut públic que fa la via de Venecia. No perdis temps en paraules, marxa; jo seré allà primer que tu.
BALTASARMe n'hi vaig, senyora, ab tota la llestesa possible.
(Sen va)
PORCIA Nerissa, acóstat. Porto entre mans una empresa que t'es desconeguda. Veurem nostres marits més prompte de lo que ells se pensen.
NERISSAY ells a nosaltres, que'ns veuran?
PORCIA Sí, Nerissa, més talment habillades que'ns creurán provistes d'allò que'ns manca. Apostem lo que vulguis que al veurens totes dues engalanades com a dos jovincels, seré jo el cavaller més fí dels dos y el que portarà de més bella faisó la daga. Veuràs com sé estrafer l'aflautada veu que marca'l trànsit de l'adolescent a l'home; com al nostre pas breu sé donarli força masculina, com parlo de baralles ab l'aire fanfarró que'ls joves prenen, y com sabré inventar dolces mentides! Quantes honorables dames hauran caigut malaltes sospirant pel meu amor y llur vida hauré pres ab ma duresa! Jo no podia pas complàureles a totes! Després vindrà'l penediment y em sabrà greu, a la fi, d'haver causat sa mort. Jo diré tant bé una vintena d'aquestes gracioses mentides que no mancarà qui juri com fa més d'un any que he deixat les aules!… Me ballen pel cap mil facecies de les que fan aquests arruixats que ara'm convé imitar pel meu servei.
NERISSAEns pendran per homes?
PORCIA Fuig! Quina pregunta si la sentís un alegre maliciós! Anem! Te faré saber tot el meu plan una volta siguem en mon cotxe que'ns espera defòra el parc. Apressemnos que avui ens toca fer vint llegües.
(Sen van)
Entren Lancelot y Jèssica
LANCELOT No hi ha dubte, no; perque mireu, dels pecats dels pares els fills ne van geperuts; y es per això que jo tremolo per vós. Sempre us he estat franc, que a no esser així no remouria en vostre presencia aquest assumpte. Revestiuvos de coratge perque'm sembla, en bona veritat, que esteu damnada. Sols resta una esperança en vostre favor, y encara es una mena d'esperança borda.
JÈSSICADígam, si et plau, quina es aquesta esperança?
LANCELOT En bona fe que sí; podeu confiar, en últim cas, que no heu estat engendrada pel vostre pare y que no sóu la filla del juheu.
JÈSSICA En efecte, aquesta sí que es una mena d'esperança borda. En aquest cas, fóren els pecats de la meva mare els que caurien sobre meu.
LANCELOT Es cert, y per això jo temo que no sigueu damnada de pare y mare: veieu com al fugir de Scila vostre pare, ensopego ab Caribde, vostra mare. Vaja, que per tots dos costats esteu perduda.
JÈSSICAEl meu marit me salvarà, que m'ha fet cristiana.
LANCELOT La veritat, això no el fa gens abonable; bé erem prou numerosos els cristians; els justos que calien pera poder viure els uns tranquilament vora dels altres. Aquesta empeltada de cristians farà alsar el preu del porc: si tots n'hem de menjar, aviat ni per un ull de la cara podrem gaudir d'una conna a la graella.
(Entra Llorenç)
JÈSSICA Vaig a dir al meu marit aquestes paraules vostres, Lancelot; aquí ve justament.
LLORENÇ Me fareu tornar prompte gelós, Lancelot, si seguiu atraient la meva dòna pels racers.
JÈSSICA Ah! per nosaltres dos podeu estar tranquil, Llorenç que Lancelot y jo no'ns avenim. M'ha dit ben clar que en el cel no hi ha gracia pera mí, perque sóc filla d'un juheu, y gosa a dir que vós sóu un home nefast a la Republica perque al convertir els juheus en cristians, feu alsar el preu del porc.
LLORENÇ, (a Lancelot) Més pla me sería a mi justificarme d'això davant de la Republica, que a vós de l'arrodoniment de la negresa. Sóu vós qui heu engreixat a la serventa moresca, Lancelot.
LANCELOT Y es bò que guanyi en grossaria lo que pert en virtut. Això demostra que la moresca no m'espanta.
LLORENÇ Qualsevol beneit que se't presenti t'arma avui un jóc de paraules! Me sembla que aviat serà el silenci el mellor encís de l'esperit, y que sols els lloros tindran algun mèrit parlar. Vés, estropell, entra a dir que's preparin pel dinar.
LANCELOTEs per demés, senyor, tots tenen gana.
LLORENÇ Bon Déu! estàs fet una estisora de les paraules! Dígalshi, doncs, que preparin el dinar.
LANCELOTTambé el dinar està preparat; el cobert haurieu de dir.
LLORENÇ«Cobert» doncs, si així ho vols.
LANCELOT, (acotantse, el capell a la mà)Oh, no; aquí, jo permaneixo descobert; sé quan us dec, senyor.
LLORENÇ Un altre joc de paraules! Es què vols mostrarnos en aquest moment tot el tresor de les teves gracies? Contesta planerament a mes paraules senzilles. Vés dir a tos companys que posin el cobert a taula, que comensin a servir y que nosaltres venim a dinar.
LANCELOT Sí, senyor, servirem taula, y posarem el cobert dins del plat, senyor; en quan a vós, senyor, vindreu a dinar quan així plagui a vostre humor y fantasia!
(Sen va)
LLORENÇ Visca'l bon seny! Y quina cua porten ses paraules! Aquest imbècil ha allotjat tot un exèrcit de mots xirois en sa memoria; però conec imbècils de més altura, que igualment que ell n'estan tots armats, y que, per una paraula rara, estropellen el sentit comú. Y el teu bon humor com va, Jèssica? Ja es hora que'm diguis el teu parer, ma benaimada; què te'n sembla de l'esposa del senyor Bassanio?
JÈSSICA Sobrepassant tota llohança. Ja cal que'l senyor Bassanio visqui sabiament, perque oferintli la seva esposa una tant gran felicitat, trobarà les alegries del cel aquí a la terra y si no les sab fruhir aquí baix, que no esperi pas retrobarles allà dalt. Ah! si dos déus fessin an el cel una posta sobre la valúa de dues dònes de la terra, y Porcia fos una d'elles, ja caldria realsar de bell nou a l'altra, perque com Porcia no n'hi ha dues en eix món tosc y pobre.
LLORENÇTu tens en mí com a marit, lo que ella es com esposa.
JÈSSICAJa ho sembla! que sem pregunti a mí això.
LLORENÇJa ho preguntaré més tard; primer anem a dinar.
JÈSSICALlorençó, dèixam alabarte ara que tinc gana.
LLORENÇ No, fesme el favor, deixèm això y ho rependrem per sobre taula; allí, dígam lo que vulguis, y ho digeriré tot alhora.
JÈSSICAMolt bé, vull treureus la careta.
(Sen van)
(Entren El Dux, els Senadors, Antoni, Bassanio, Gracià, Salarino,Solanio y d'altres.)
EL DUXS'ha presentat, Antoni?
ANTONIA les ordres de Vostra Mercè.
EL DUX Apesarat estic per tu; has anat a raure ab un adversari de pedra, ab un foll inhumà, un miserable, incapàs de sentir pietat y en quin cor no hi arrela un brí de tendresa.
ANTONI Sé que Vostra Mercè ha fet molts esforços pera apaibagar la seva dura persecució, més com no minva el séu rigor y com no hi ha medi legal per lliurarme dels atacs de la seva rencunia, jo oposo la meva paciencia a la seva furia, y em revesteixo de tota la calma del meu esperit per soportar la rabia y jou de la seva ànima.
EL DUXQue'l juheu se presenti davant del tribunal!
SOLANIOA la porta s'espera; ara ve, mon senyor.
(Entra Shylock)
EL DUX El pas obriu, que's posi davant nostre! Tothom creu, y jo també, Shylock, que tu t'has volgut fingir pervers no més que fins a l'hora del desenllàs, y que en aquell instant, donaràs proves d'una indulgencia y pietat més extremades que ta crudeltat aparenta. Se creu, doncs, que en lloc de reclamar la pena, o sigui una lliura de carn d'aquest pobre marxant, no tant sols renunciaràs a semblant desdita, sinó que corprès d'humana afecció y tendresa, franc el faràs de mitja mota y ab cor apiadat consideraràs quants desastres han caigut sobre d'ell, capassos d'aterrar a un marxant de reis y de desvetllar la compassió en els pits de bronzo, en els cors de marbre, a Turcs despiatats, a Tartars ignorants de tota obligació d'afectuosa gentilesa. Tothom aquí, espera una bona resposta, juheu.
SHYLOCK Informada està Vostra Mercè de les meves intencions. Pel nostre sant Sabath he fet jurament de no perdonar la desdita estipulada en ma lletra. Si sem desatén, que'l mal recaigui sobre'ls vostres privilegis y les llibertats de vostra ciutat! Me preguntareu perque prefereixo una lliura de carnassa a tres mil ducats? An això jo us respondré, solsament, que aquest es el meu gust. Que no es una resposta? Suposeu que per casa meva corre una rata que'm molesta y que a mi em plau donar dèu mil ducats pera ferla emmatzinar!… Us convenç aquesta resposta? Hi ha qui no pot sofrir que un porc respiri, altres que'n veient un gat ja's desaforen, altres que no's poden retenir l'orina quan un sac de gemecs els sona a l'orella; y així, la sensació, que es la mestreça de la passió, la conduheix a mida de sos desigs o de ses repulsions. Vetaquí, doncs, ma resposta: Així com no s'explica, per cap raó fonamentada, perque a l'un l'esgarrifa'l crit del porc, a l'altre'l gat inofensiu y casolà, a l'altre un sac de gemecs que s'infla, y perque, tots obeint a una feblesa inevitable, martiritzen an aquell que'ls ha martiritzat, jo, igualment, per explicar la raó d'aquest crudel procès, no vull, ni en puc donar cap altre, que l'antiga horror y conscient odi que per Antoni sento… Aquesta resposta us acontenta?
BASSANIO Home sense cor, no hi ha resposta que excusi la crudeltat ab que't rabeges.
SHYLOCKNo estic obligat a plàuret ab la meva resposta.
BASSANIOMaten tots els homes als sers a qui no estimen?
SHYLOCKS'odía a un ser que mort no se'l vulgui?
BASSANIONo tot agravi engendra fatalment l'odi.
SHYLOCKQuè! Te plauria sentir dues voltes el fibló d'una serp?
ANTONI Recordeuvos, creieume, que discutiu ab el juheu. Tant valdria encaminarvos a la platja y dir a la grossa mar que abaixés sa natural alsaria; preguntar al llop perque fa belar l'ovella en cerca de son anyell; voler obligar al pins de la montanya a no cimbrejar llurs altes copes y a no brunzir quan pels oratges del cel són agitades; tant us valdria empendre la més dura tasca, com provar (doncs res hi ha més dur) d'entendrir aquest cor juheu. Així demano que no se li ofereixi res més, que no's provi cap més medi. Fòra aplaçaments! Acabin les argucies! Vinga a mí ma sentencia, y al juheu sa requesta!
BASSANIOTe dóno sis mil ducats en lloc dels teus tres mil.
SHYLOCK Si cada hu d'aquests sis mil fos partit en sis y si cada part fos un ducat, jo tampoc te'ls voldria; vull ma lletra y fòra.
EL DUXCom pots esperar misericordia si tu no'n mostres gens?
SHYLOCK Quin judici he de tèmer si no manco a la llei? Teniu vosaltres, en vostres cases, gran nombre d'esclaus a qui feu treballar lo mateix que a vostres goços, per la sola raó que'ls heu comprat… Vindré jo y us diré:Proclameulos lliures! Caseulos ab els vostres fills! Per què'ls feu suar al pes de les càrregues? Doneulos llits tant flonjos com els vostres! Menjars fins com els vostres afalaguin llurs paladars!Y vosaltres me respondreu:Aquests esclaus són nostres…Doncs, bé, jo responc igual: la lliura de carn que d'ell reclamo, prou cara l'he pagada; es meva, y la vull. Si no me la doneu, ai de vostres lleis! Els decrets de Venecia perden tota força! Demano justicia; l'obtindré? Responeu.
EL DUXEl meu poder me permet disoldre'l tribunal a no esser queBellario, sabi doctor que he enviat a cercar pera determinaraquest cas, arribi avui mateix.
SALARINO Missenyor, a fòra hi ha un missatger, recent arribat de Pàdua ab una lletra del doctor.
EL DUXQue's porti eixa lletra! Que vingui el missatger!
BASSANIO Asserènat, Antoni! Vaja, amic meu! més coratge! Tindrà'l juheu ma carn, ma sang, mos ossos, tot, abans que per mí s'escoli una gota de ta sang.
ANTONI Jo sóc l'ovella apestada del remat, la que cal matar. La fruita més madura es la que més aviat cau a terra; deixeume caure. Lo mellor que fareu, Bassanio, es viure per dictar el meu epitafi.
(Entra Nerissa disfressada d'escribà)
EL DUXVeniu de Pàdua, de part de Bellario?
NERISSASí, missenyor, Bellario envia'l séu salut a Vostra Mercè.
(Dóna una lletra al Dux)
BASSANIOPer què tant vivament esmoles eixa fulla?
SHYLOCKPer tallar lo que'm pertoca d'aqueix fallit.
GRACIÀ No en el cuiro, sinó en el teu cor esmoles la teva arma, aspriu juheu! Oh, no; no hi ha cap metall, ni la mateixa destral del butxí, que sigui més tallanta que ta rencunia d'acer! Es que cap preg no't pot commoure?
SHYLOCKCap que tu puguis imaginar.
GRACIÀ Oh! dampnat siguis, inexorable cà! Mala justicia que't deix viure! Tu em poses en perill de ferme perdre la fe y creure com Pitàgores que les ànimes de les besties passen al cos de l'home. Ton esperit ferésteg dava vida a un llop que fou penjat, per haver degollat un home; y aquella ànima ferotge despresa de la bestia s'allotjà dins teu quan eres en el ventre de ta heretja mare! Tos apetits són els d'un llop, sanguinaris, famolencs y furiosos.
SHYLOCK Mentres ab tes injuries no'm raspis la firma d'aquesta lletra, no danyaràs més que tos pulmons cridant tant fort. Referma el teu esperit, bon jove, sinó rebrà una sotregada mortal… Aquí justicia espero.
EL DUX Aquesta lletra de Bellario recomana un jove y sabi doctor a l'Audiencia. Aon se troba?
NERISSAS'espera molt aprop d'aquí, per saber si vós el voleu admetre.
EL DUXAb tota l'ànima. Que tres o quatre de vosaltres surtin y unacompanyament de gentilesa li improvisin! Tot esperant, elTribunal escoltarà la lletra de Bellario.
L'ESCRIBÀ, (llegint) «Sàpiga Vostra Mercè, que la seva lletra m'ha trobat molt malalt; però en el mateix instant que son missatger arribava, jo rebía l'agradable visita d'un jove doctor de Roma que s'anomena Baltasar. L'he informat de la causa pendenta entre el juheu y el marxant Antoni. Hem fullejat abdós molts llibres. Ell us porta la meva opinió; us la mostrarà refinada per sa propria ciencia, tant extensa, que jo em quedaria curt al lloharla; y obeint a mos precs, ell satisfarà en lloc meu les intencions de Vostra Mercè. Que'ls anys que li manquen no el deixin mancat de la vostra alta estima; no, per favor, car mai s'ha vist en un cos tant jove una tant madura testa. Jo el deixo a vostre amable atenció, ben segur de que la prova ha de sobrepujar a mes llohances.»
EL DUX Sentiu lo que escriu el sabi Bellario; y suposo que aquest es el doctor qui ve. (Entra Porcia, en habit de doctor juris) Doneume vostra mà. Veniu de part del vell Bellario?
PORCIASí, missenyor.
EL DUX Són ben vingut aquí. Preneu el vostre lloc. Esteu informat del cas ara present davant del Tribunal?
PORCIA Conec a fons la causa. Quin es aquí el marxant, y quin es el juheu?
EL DUXAntoni, y vós també, vell Shylock, acosteuvos els dos.
PORCIAEs Shylock vostre nom?
SHYLOCKShylock m'anomeno.
PORCIA Intenteu un procès de ben extranya natura; mes haventvos colocat de ple dins del nostre dret, les lleis de Venecia no poden oposarse a la vostra demanda. (A Antoni) Sóu vós el sotmès a sos rigors, no es cert?
ANTONISí, segons ell.
PORCIAReconeixeu com vostra la lletra?
ANTONILa regonec.
PORCIADoncs cal que'l juheu tingui clemencia.
SHYLOCKEn virtut de quin manament, si us plau?
PORCIA No es cosa que's comandi la clemencia. Del cel devalla, com una pluja suau, damunt del lloc aont impera; bàlsam de virtut doble que fa bé a qui el prodiga y al socorregut. Es la força de les forces. An els monarques, desde llur sitial, els escau mellor que la corona. Llur ceptre representa la força del poder temporal, es l'atribut de majestat y de temença del qual emanan el respecte y terror que els reis inspiren. Més la clemencia plana per damunt l'autoritat del ceptre; son sitial està en el cor dels reis, es l'atribut del mateix Déu; y el poder terrenal que més a Déu s'acosta es el que sab atemperar la justicia ab la clemencia. Per lo tant, juheu, ab tot y apoiarte en la raó de la justicia, considera lo següent: que ab l'estricte justicia cap de nosaltres se salvaría. Demanem clemencia ab la pregaria y es la pregaria qui ens condueix a tots a esser clements. Tot quan acabo de dir es pera ablanir la justicia de la teva causa; si tu persisteixes, el recte tribunal de Venecia no té més a fer que pronunciar sa sentencia contra aquest marxant.
SHYLOCK Que'ls meus actes recaiguin sobre el meu cap! Jo reclamo la llei, la pena y la desdita en ma lletra estipulada.
PORCIAEs que ell no està en disposició de tornarvos el diner?
BASSANIO Sí, a fe. Jo li ofereixo davant del Tribunal; fins li doblo la soma. Si això no es prou, jo em comprometré a pagarla dèu voltes, donant com penyora mes mans, mon cap, mon cos. Si encara es poc això, ben palesa es la mostra de que la maldat vol aterrar a l'ignocencia. Jo us ho prego, per una volta trepitgeu la llei ab la vostra autoritat. Davant de la gran justicia, cometeu una injusticia lleu, y dompteu el crudel monstre de sa feresa.
PORCIA Això no té d'esser: cap poder hi ha a Venecia que pugui trencar un decret fixat. Constaria això com un precedent, y ab aquest exemple, no pocs abusos trastornarien l'Estat. Això no pot esser.
SHYLOCKAquest jutge que ens ha arribat es un Daniel! Oh! sí, un Daniel!No sabs, jove y sabi jutge, com t'honoro!
PORCIAEnsenyeume la lletra, si us plau.
SHYLOCKTeniula, reverendíssim doctor; teniula.
PORCIAShylock, aquí se t'ofereix triplicat ton diner.
SHYLOCKHi ha un jurament! Un jurament! Un jurament que jo he fet al cel!Tacaria mon ànima ab un perjur? No, ni per tot Venecia.
PORCIA. Doncs, siga! El venciment ha caigut; y legalment, ab eix paper, el juheu pot reclamar una lliura de carn, que ell mateix deu tallar de vora'l cor del marxant… Tingues clemencia; pren tres cops ton diner y dígam que esqueixi la lletra.
SHYLOCK Quan se m'hagi pagat conforme ab lo que ella dicta! Se veu que sóu un jutge recte; coneixeu bé la llei; heu exposat netament el cas: jo us encarrego, en nom de la llei que vós dignament sosteniu, de procedir al judici. Us juro, per la meva ànima, que cap paraula d'home pot ferme vacilar. Ma lletra es ma força.
ANTONIDemano al Tribunal que dicti prompte el séu judici.
PORCIASabeulo, doncs! (A Antoni) Oferir vostre pit a la seva arma.
SHYLOCKOh, noble jutge! Oh, excelent jove!
PORCIA Doncs el comentari y esperit de la llei, en res s'oposen a la pena estipulada clarament en aquesta lletra.
SHYLOCK Es molt veritat! Oh, sabi jutge equitatiu! Quan més vell ets de lo que sembles?
PORCIA, (a Antoni)Mostreu el vostre pit nuu.
SHYLOCKCert, son pit; així ho diu la lletra. No es veritat, noble jutge?Vora mateix del cor, són aquestes les mateixes paraules.
PORCIAExactes. Hi ha aquí una balança pera pesar la carn?
SHYLOCKJo en tinc una a punt.
PORCIA Tingueu també un cirurgià, pagat per vós, Shylock, a fi d'embenar la ferida per que ell no perdi sang fins a morir.
SHYLOCKAixò està especificat en la lletra?
PORCIA No hi consta això, però què hi fa? Bò seria que ho fessiu per caritat.
SHYLOCKTrobo que no cal; no ho diu pas la lletra.
PORCIA, (a Antoni)A veure, marxant, teniu quelcom pera dir?
ANTONI Poca cosa. Estic dispost y armat perfectament. Doneume vostre mà, Bassanio; adéu! No us entristiu, si per vós me veig reduit a tal extrem, car la fortuna se mostra en aquest cas més indulgenta que de costum. Ella força quasi sempre al desgraciat a viure més que sa opulencia y a contemplar ab ulls llànguits y front arrugat tota una època de pobresa; a mí m'escursa els dies penosament llargs d'una semblant miseria. Encomaneume a vostra noble esposa: conteuli, ab tots els accidents, la fi d'Antoni; dieuli lo molt que us estimava; feu justicia al mort. Y quan li hagi estat contada l'historia, que digui ella si no es veritat que Bassanio ha tingut un amic! No us penediu d'haverlo perdut aquest amic, que ell no's penedeix pas de pagar vostre deute. Espero tant sols que'l juheu talli prou profondament, y a satisferlo vaig desseguida ab tot el meu cor.
BASSANIO Antoni, estic casat ab una dòna a qui vull tant com a ma propria vida; però, ma vida mateixa, ma esposa, el món enter, no són pera mi de més valúa que la teva existencia: estic dispost a perdreuho tot, sí, a sacrificarho tot an aqueix monstre pera salvarte.
PORCIA Poc agraida se us deuria mostrar vostra esposa, si us sentia fer una semblanta oferta.
GRACIÀ Jo us juro que estimo a la meva esposa; doncs bé, al cel la voldria si pogués influir a que algun sant apaibagués aquest juheu ferotge.
NERISSA Feu bé de dirho lluny de sa presencia, altrament aquest desig torbaria la pau de casa vostra.
SHYLOCK, (apart) Quins marits, els cristians! Jo ting una filla; que Déu li dóni per espòs un descendent de Barrabàs primer que un cristià. (En veu alta, a Porcia) Malgastem el temps. Us prego que procediu a la sentencia.
PORCIA Tens dret a una lliura de carn d'aquest marxant. El Tribunal te l'adjudica y la llei te la dóna.
SHYLOCKOh, jutge ponderat!
PORCIA Y deus tallarla de son pit; la llei ho permet y el Tribunal ho concedeix.
SHYLOCK Oh, el sapient jutge! D'això en dic una sentencia! Vaja! prepareuvos.
PORCIA Atúrat un poc. No acaba tot aquí. Aquesta lletra no't dóna ni una sola gota de sang. Els termes fidels són:una lliura de carn.Pren, doncs, lo que't pertoca, pren ta lliura de carn; més, si tallantla, verses una sola gota de sang cristiana, tes terres y tos bens, conforme a les lleis de Venecia, són confiscats a favor de l'Estat venecià.
GRACIÀOh, jutge ponderat! No sents, juheu?… Oh, el sapient jutge!
SHYLOCKAixò consta en la llei?
PORCIA Tu mateix pots veure el text. Ja que tant reclames justicia, justicia tindràs, pots estarne segur, y més de la que desitges.
GRACIÀOh, el sapient jutge! Fíxathi bé, juheu!… Oh, el sapient jutge!
SHYLOCK Així acepto l'oferta… Pagueume tres cops la lletra y en pau el cristià!
BASSANIOAquí tens el diner.
PORCIA Poc a poc! Tindrà el juheu plena justicia… Poc a poc!… Ningú ens apressa! No fugirem de l'esperit de la lletra.
GRACIÀOh, juheu! Quin jutge tant ponderat! Quin sapient jutge!
PORCIA Prepàrat, doncs, a tallar la carn. No versis sang; no'n tallis poc ni massa, sinó ben justa una lliura de carn. Si en talles més o menys de la lliura justa, si aumentes o disminueixes el pes convingut, encara que no més sigui de la vintèssima part d'un sol trist gra, si la balança cau sols un cabell de l'un costat, moriràs y seran confiscats tots els teus bens.
GRACIÀ Oh, un segon Daniel! Un Daniel, juheu! Ara sí que't ting, heretge.
PORCIAQuè esperes, juheu? Pren lo que't toca.
SHYLOCKDoneume la mota y deixeu que me'n vagi.
BASSANIOA punt la ting; prentla.
PORCIA L'ha refusada en plena Audiencia. No tindrà més que lo que en recte justicia li pertoca.
GRACIÀ Un Daniel, ho repeteixo! un segon Daniel! Gracies, juheu, per haverme fet de consueta d'eixos mots.
SHYLOCKQuè! Ni la trista mota em dareu?
PORCIA Tindràs tant sols l'estipulada desdita. Prentla a tos danys y perills, juheu.
SHYLOCK Que la cobri el diable, en aquest cas! No m'aturo més temps a discutir.
PORCIA Espérat, juheu. La justicia no't deixa encara lliure: En les lleis de Venecia consta que, si s'arriba a provar que un extranger, directa o indirectament, atenta a la vida d'un ciutadà, la persona menaçada s'incauta de la meitat dels bens del ofensor; l'altra meitat passa a la caixa especial de l'Estat y la vida del culpable resta a la mercè del Dux que'n disposarà a son albir. Per lo tant, jo dic que tu't trobes en el cas previst, car es de pura evidencia que indirecta y fins directament has atentat a la propria vida del qui ara es defensa, y t'has atret la pena fa poc dita. Flecta, doncs, els genolls y implora la gracia del Dux.
GRACIÀ Demana permís pera anar a penjarte. Més si els teus bens passen a l'Estat, ni diners tindràs pera comprar una corda; caldrà, doncs, que l'Estat te pengi a costa seva.
EL DUX Pera que vegis quan difereix el teu sentir del nostre, te perdono la vida abans de demanarmho. L'una meitat dels teus bens es pera Antoni, l'altra passa a l'Estat; més el teu penediment pot alleugerir la confiscació fins a una senzilla esmena.
PORCIADe part de l'Estat, bé; no, de la part d'Antoni.
SHYLOCK Fòra! preneu ma vida y tot, no'm perdoneu de res. Me deixeu sense casa si us emporteu el séu sostén; me lleveu la vida prenentme els medis de viure.
PORCIAQuina mercè li acorda la vostra pietat, Antoni?
GRACIÀLa mercè d'una forca, res més, en nom de Déu!
ANTONI Que Missenyor, el Dux y tot el Tribunal se serveixin deixarli, neta de tot recàrrec, la meitat dels séus bens. L'altra meitat que me la deixi a mi a interès, y quan ell mori, jo consento en restituirla al jove cavaller que no fa molt se li emportà la filla. Imposo dues condicions an aquesta gracia: la primera, es que's faci cristià al moment; la segona, es que, per acta extesa davant del Tribunal, faci donació a son gendre Llorenç y a la seva filla de tot quan al morir posseheixi.
EL DUXAixò farà, o jo li revoco la gracia que acabo d'otorgarli.
PORCIAHi consens tu, juheu? Què dius?
SHYLOCKHi consento.
PORCIAEscribà, exteneu l'acta de donació.
SHYLOCK Per favor, deixeume anarmen d'aquí; no'm trobo gens bé. Envieume l'acta y la firmaré.
EL DUXVesten, més no deixis de firmarla.
GRACIÀ Dos padrins tindràs a ton bateig. Ah! si jo hagués estat jutge, prou n'hauries tingut una dotzena y que t'haurien acompanyat, no a les fonts babtismals, sinó a la forca.