IV«...para coronarte por rey...» (Don Quijote,I, 7.)Ens diu Cervantes que anant D. Quixot i Sanxo per terres del camp de Montiel, a poc d’haver eixit del poble, digué el cavaller a l’escuder que era cosa molt corrent en els llibres de cavalleries llegir com el senyor guanya en una lluita amb altre cavaller un comtat, marquesat o ducat, donant-ho d’estrenes al seu escuder; i així enraonant, digué al bo de Sanxo que «bien podría ser que antes de seis días ganase yo tal reino, que tuviese otros a él adherentes que viniesen de molde para coronarte por Rey de uno dellos».Això de donar un cavaller al seu escuder un títol nobiliari, un castell, una població, etc., és cosa abundosa en els llibres de cavalleries. Clemencín, en trobar-se amb el passatge objecte d’aquesta nota, remembra tot seguit que en l’Amadís de Gaula, es diu que la donzella Filistea, que fou un llarg temps escuder del dit cavaller, rebé en premi dels seus serveis el regne de Tebes, i que en elTirant, l’heroi dóna el regne de Fez i de Bògia, a son cosí germà Agramunt de Muntalt (cap. 382), i encara hauria pogut dir que en el cap. 355 delTirant, diu Plaerdemavida les estrenes que havia donat l’heroi a son cosí germà Diafebus, «al qual tu graciosament li donist lo comdat de sent Angel, apres lo fist duch de Macedonia e li donist Stephania, neboda del Emperador, per muller».Hem de dir que no és cosa novella veure una donzella fent l’ofici d’escuder. En elCurialtrobem el cas de l’heroi qui va llarg temps acompanyat per Larta, i en el mateixTirants’hi veuen exemples, i sia un d’ells els accidentats desafiaments que té el fill del senyor de Marca de Tirania amb aquells quatre incògnits germans d’armes, que resulten ésser els reis de Polònia i de Frisa, i els ducs de Borgunya i de Bavera, presentant-se al camp el jove paladí acompanyat de «totes les sues donzelles, ab tot lo stat de cauallers» (cap. 71). Recordi’s, també, que en el ditTirantes troben casos on una donzella o diverses fan l’ofici d’escuder; un dels tals és aquell en què una donzella es presenta davant dels reis d’Anglaterra dient que Tirant, amb armes falses o dissimulades, ha donat mort als reis de Polònia i Frisa (cap. 75 i ss.); i encara anem a esmentar-ne un on hi prenen part moltes donzelles fent l’ofici d’escuders: La presentació del jove paladí al camp clos on havia de lluitar amb el gegantí Tomàs de Montalva, anant acompanyat i portant les llances de Tirant no prínceps, ducs, comtes ni marquesos con les del seu rival, «empero no volgue consentir cauallers portassen les lances, sino doncelles a totes les iiij parts de les lances, les mes belles, mes galanes e mes abillades de tota la cort» (cap. 81).
IV«...para coronarte por rey...» (Don Quijote,I, 7.)Ens diu Cervantes que anant D. Quixot i Sanxo per terres del camp de Montiel, a poc d’haver eixit del poble, digué el cavaller a l’escuder que era cosa molt corrent en els llibres de cavalleries llegir com el senyor guanya en una lluita amb altre cavaller un comtat, marquesat o ducat, donant-ho d’estrenes al seu escuder; i així enraonant, digué al bo de Sanxo que «bien podría ser que antes de seis días ganase yo tal reino, que tuviese otros a él adherentes que viniesen de molde para coronarte por Rey de uno dellos».Això de donar un cavaller al seu escuder un títol nobiliari, un castell, una població, etc., és cosa abundosa en els llibres de cavalleries. Clemencín, en trobar-se amb el passatge objecte d’aquesta nota, remembra tot seguit que en l’Amadís de Gaula, es diu que la donzella Filistea, que fou un llarg temps escuder del dit cavaller, rebé en premi dels seus serveis el regne de Tebes, i que en elTirant, l’heroi dóna el regne de Fez i de Bògia, a son cosí germà Agramunt de Muntalt (cap. 382), i encara hauria pogut dir que en el cap. 355 delTirant, diu Plaerdemavida les estrenes que havia donat l’heroi a son cosí germà Diafebus, «al qual tu graciosament li donist lo comdat de sent Angel, apres lo fist duch de Macedonia e li donist Stephania, neboda del Emperador, per muller».Hem de dir que no és cosa novella veure una donzella fent l’ofici d’escuder. En elCurialtrobem el cas de l’heroi qui va llarg temps acompanyat per Larta, i en el mateixTirants’hi veuen exemples, i sia un d’ells els accidentats desafiaments que té el fill del senyor de Marca de Tirania amb aquells quatre incògnits germans d’armes, que resulten ésser els reis de Polònia i de Frisa, i els ducs de Borgunya i de Bavera, presentant-se al camp el jove paladí acompanyat de «totes les sues donzelles, ab tot lo stat de cauallers» (cap. 71). Recordi’s, també, que en el ditTirantes troben casos on una donzella o diverses fan l’ofici d’escuder; un dels tals és aquell en què una donzella es presenta davant dels reis d’Anglaterra dient que Tirant, amb armes falses o dissimulades, ha donat mort als reis de Polònia i Frisa (cap. 75 i ss.); i encara anem a esmentar-ne un on hi prenen part moltes donzelles fent l’ofici d’escuders: La presentació del jove paladí al camp clos on havia de lluitar amb el gegantí Tomàs de Montalva, anant acompanyat i portant les llances de Tirant no prínceps, ducs, comtes ni marquesos con les del seu rival, «empero no volgue consentir cauallers portassen les lances, sino doncelles a totes les iiij parts de les lances, les mes belles, mes galanes e mes abillades de tota la cort» (cap. 81).
«...para coronarte por rey...» (Don Quijote,I, 7.)
«...para coronarte por rey...» (Don Quijote,I, 7.)
Ens diu Cervantes que anant D. Quixot i Sanxo per terres del camp de Montiel, a poc d’haver eixit del poble, digué el cavaller a l’escuder que era cosa molt corrent en els llibres de cavalleries llegir com el senyor guanya en una lluita amb altre cavaller un comtat, marquesat o ducat, donant-ho d’estrenes al seu escuder; i així enraonant, digué al bo de Sanxo que «bien podría ser que antes de seis días ganase yo tal reino, que tuviese otros a él adherentes que viniesen de molde para coronarte por Rey de uno dellos».
Això de donar un cavaller al seu escuder un títol nobiliari, un castell, una població, etc., és cosa abundosa en els llibres de cavalleries. Clemencín, en trobar-se amb el passatge objecte d’aquesta nota, remembra tot seguit que en l’Amadís de Gaula, es diu que la donzella Filistea, que fou un llarg temps escuder del dit cavaller, rebé en premi dels seus serveis el regne de Tebes, i que en elTirant, l’heroi dóna el regne de Fez i de Bògia, a son cosí germà Agramunt de Muntalt (cap. 382), i encara hauria pogut dir que en el cap. 355 delTirant, diu Plaerdemavida les estrenes que havia donat l’heroi a son cosí germà Diafebus, «al qual tu graciosament li donist lo comdat de sent Angel, apres lo fist duch de Macedonia e li donist Stephania, neboda del Emperador, per muller».
Hem de dir que no és cosa novella veure una donzella fent l’ofici d’escuder. En elCurialtrobem el cas de l’heroi qui va llarg temps acompanyat per Larta, i en el mateixTirants’hi veuen exemples, i sia un d’ells els accidentats desafiaments que té el fill del senyor de Marca de Tirania amb aquells quatre incògnits germans d’armes, que resulten ésser els reis de Polònia i de Frisa, i els ducs de Borgunya i de Bavera, presentant-se al camp el jove paladí acompanyat de «totes les sues donzelles, ab tot lo stat de cauallers» (cap. 71). Recordi’s, també, que en el ditTirantes troben casos on una donzella o diverses fan l’ofici d’escuder; un dels tals és aquell en què una donzella es presenta davant dels reis d’Anglaterra dient que Tirant, amb armes falses o dissimulades, ha donat mort als reis de Polònia i Frisa (cap. 75 i ss.); i encara anem a esmentar-ne un on hi prenen part moltes donzelles fent l’ofici d’escuders: La presentació del jove paladí al camp clos on havia de lluitar amb el gegantí Tomàs de Montalva, anant acompanyat i portant les llances de Tirant no prínceps, ducs, comtes ni marquesos con les del seu rival, «empero no volgue consentir cauallers portassen les lances, sino doncelles a totes les iiij parts de les lances, les mes belles, mes galanes e mes abillades de tota la cort» (cap. 81).