VI. «...no quiso desayunarse...»—II. «... meter las manos hasta los codos...» (Don Quijote,I, 8.)Ens diu Cervantes que després d’haver passat D. Quixot aquella desagradable aventura dels molins de vent, se n’entraren amo i criat a un bosc, on passaren la nit, que a l’endemà esmorzà Sancho, però D. Quixot «no quiso desayunarse», y poc després emprengueren novament la ruta, arribant a les tres de la tarda a la vista de Puerto Lapiche, lloc aquest, al dir del cavaller, on «podemos, hermano Sancho, meter las manos hasta los codos, en esto que llaman aventuras».I.—El primer text cervantí, abans esmentat, ço és: «no quiso desayunarse», féu recordar a Bowle (Anotaciones,I, p. 36) que en elTirante, llib.III, cap. 90, s’hi llegeix: «la tercera cosa que el caballero ha menester, es que sepa sostener necesidad de viandas». I això està traduït d’aquelles paraules que posa l’autor delTiranten boca del rei Artús, senyalant «lo que lo home d’armes ha mester» (cap. 196), idea inspirada en el ja citat llibre d’En Lull, en dir que «Glotonía engenra debilitat de cors per sancfoniment e embarguement: e glotonía aduu pobresa per trop despendre en menjar e en beure: e glotonía carrega tant lo cors de viandes, que engenra peresa e flaquesa. On com tots aquets vicis sien contraris a cavaller, per assò lo forts coratge del cavaller se combat ab abstinencia e ab continencia, e tempransa contra gola e contra sos valedors...» (VI, 9).A això es deu el que l’heroi de la Manxa sigui poc menjador o faci vida contemplativa, mentre el seu escuder s’atipa com un golafre.II.—La frase castellana «meter las manos hasta los codos», féu pensar tot seguit a En Bowle (I, p. 36) que l’havia llegida en el llib.IIcap. 2 delTirante, així com en elGuzmán de Alfarache, d’En Mateo Alemán, llib.II, cap. 8, i fins en el de Juan Martí (Mateo Luxan de Sayavedra), llib.II, cap. 6. Direm que l’esmentatcapítol de l’edició castellana delTirantpertany al 100 de l’edició de Spindaler, posant-la l’autor en boca de la infanta Ricomana en parlar amb Tirant, referent a Felip, fill del rei de França: «Ans si res hauia de esser hi volria posar les mans fins als colzes en sentir e saber la sua pratica, estat e condicio quina es».
VI. «...no quiso desayunarse...»—II. «... meter las manos hasta los codos...» (Don Quijote,I, 8.)Ens diu Cervantes que després d’haver passat D. Quixot aquella desagradable aventura dels molins de vent, se n’entraren amo i criat a un bosc, on passaren la nit, que a l’endemà esmorzà Sancho, però D. Quixot «no quiso desayunarse», y poc després emprengueren novament la ruta, arribant a les tres de la tarda a la vista de Puerto Lapiche, lloc aquest, al dir del cavaller, on «podemos, hermano Sancho, meter las manos hasta los codos, en esto que llaman aventuras».I.—El primer text cervantí, abans esmentat, ço és: «no quiso desayunarse», féu recordar a Bowle (Anotaciones,I, p. 36) que en elTirante, llib.III, cap. 90, s’hi llegeix: «la tercera cosa que el caballero ha menester, es que sepa sostener necesidad de viandas». I això està traduït d’aquelles paraules que posa l’autor delTiranten boca del rei Artús, senyalant «lo que lo home d’armes ha mester» (cap. 196), idea inspirada en el ja citat llibre d’En Lull, en dir que «Glotonía engenra debilitat de cors per sancfoniment e embarguement: e glotonía aduu pobresa per trop despendre en menjar e en beure: e glotonía carrega tant lo cors de viandes, que engenra peresa e flaquesa. On com tots aquets vicis sien contraris a cavaller, per assò lo forts coratge del cavaller se combat ab abstinencia e ab continencia, e tempransa contra gola e contra sos valedors...» (VI, 9).A això es deu el que l’heroi de la Manxa sigui poc menjador o faci vida contemplativa, mentre el seu escuder s’atipa com un golafre.II.—La frase castellana «meter las manos hasta los codos», féu pensar tot seguit a En Bowle (I, p. 36) que l’havia llegida en el llib.IIcap. 2 delTirante, així com en elGuzmán de Alfarache, d’En Mateo Alemán, llib.II, cap. 8, i fins en el de Juan Martí (Mateo Luxan de Sayavedra), llib.II, cap. 6. Direm que l’esmentatcapítol de l’edició castellana delTirantpertany al 100 de l’edició de Spindaler, posant-la l’autor en boca de la infanta Ricomana en parlar amb Tirant, referent a Felip, fill del rei de França: «Ans si res hauia de esser hi volria posar les mans fins als colzes en sentir e saber la sua pratica, estat e condicio quina es».
I. «...no quiso desayunarse...»—II. «... meter las manos hasta los codos...» (Don Quijote,I, 8.)
I. «...no quiso desayunarse...»—II. «... meter las manos hasta los codos...» (Don Quijote,I, 8.)
Ens diu Cervantes que després d’haver passat D. Quixot aquella desagradable aventura dels molins de vent, se n’entraren amo i criat a un bosc, on passaren la nit, que a l’endemà esmorzà Sancho, però D. Quixot «no quiso desayunarse», y poc després emprengueren novament la ruta, arribant a les tres de la tarda a la vista de Puerto Lapiche, lloc aquest, al dir del cavaller, on «podemos, hermano Sancho, meter las manos hasta los codos, en esto que llaman aventuras».
I.—El primer text cervantí, abans esmentat, ço és: «no quiso desayunarse», féu recordar a Bowle (Anotaciones,I, p. 36) que en elTirante, llib.III, cap. 90, s’hi llegeix: «la tercera cosa que el caballero ha menester, es que sepa sostener necesidad de viandas». I això està traduït d’aquelles paraules que posa l’autor delTiranten boca del rei Artús, senyalant «lo que lo home d’armes ha mester» (cap. 196), idea inspirada en el ja citat llibre d’En Lull, en dir que «Glotonía engenra debilitat de cors per sancfoniment e embarguement: e glotonía aduu pobresa per trop despendre en menjar e en beure: e glotonía carrega tant lo cors de viandes, que engenra peresa e flaquesa. On com tots aquets vicis sien contraris a cavaller, per assò lo forts coratge del cavaller se combat ab abstinencia e ab continencia, e tempransa contra gola e contra sos valedors...» (VI, 9).
A això es deu el que l’heroi de la Manxa sigui poc menjador o faci vida contemplativa, mentre el seu escuder s’atipa com un golafre.
II.—La frase castellana «meter las manos hasta los codos», féu pensar tot seguit a En Bowle (I, p. 36) que l’havia llegida en el llib.IIcap. 2 delTirante, així com en elGuzmán de Alfarache, d’En Mateo Alemán, llib.II, cap. 8, i fins en el de Juan Martí (Mateo Luxan de Sayavedra), llib.II, cap. 6. Direm que l’esmentatcapítol de l’edició castellana delTirantpertany al 100 de l’edició de Spindaler, posant-la l’autor en boca de la infanta Ricomana en parlar amb Tirant, referent a Felip, fill del rei de França: «Ans si res hauia de esser hi volria posar les mans fins als colzes en sentir e saber la sua pratica, estat e condicio quina es».