VI«...orden de los caualleros andantes, para defender las donzellas...» (Don Quijote,I, 11.)En aquell famós discurs que fa D. Quixot als cabrers, on els parla de l’edat primitiva, de l’època aquella en la qual no existien els vocablesmeuiteu, i en dir quelcom de la institució de la cavalleria, fa a saber que «se instituyó la orden de los cavalleros andantes para defender las doncellas, amparar las viudas, y socorrer a los huérfanos y a los menesterosos», i això fa escriure a Bowle (I, p. 45), que en elTirants’hi llegeix cosa igual; és aquella que diu l’ermità comte Guillem del Waroyck al nostre jove paladí: «... perque fill, pots veure com es fort cosa rebre l’ordre de caualleria. Encara tens mes a fer que per aquest ordre es tengut de mantenir pubils, viudes, orfens e dones casades si negu los vol enujar en fer los força, ne leuar los bens...» (cap. 36); senyalant també un altre passatge delTirantque es llegeix en el cap. 59, ço és, enLo jurament que lo rey de Anglaterra feya fer als gentils homens apres que eren examinats, ans que’ls donas l’orde de caualleria.Clemencín (I, p. 234) comenta també aquest passatge delDon Quijotesenyalant-ne un altre de l’Amadís de Grecia(I, p. 145), on es diu que el cavaller deu «defender las dueñas y doncellas que tuerto reciben...», i esmenta també un passatge delTirantque és el segon dels senyalats per En Bowle, i es llegeix quan el rei d’Anglaterra arma cavaller a Tirant: «Mes jurau per lo sagrament que fet haveu, que de tot lo poder vostre mantindreu e defensareu a dones e donzelles, viudes, orfens, desamparades, e encara casades, si socors vos demanen, e de tot vostre poderposareu la persona e entrareu en camp a tota ultrança, si bon dret tenen aquella o aquelles qui socors vos demanaran...» (capítol 59). I això no és altra cosa que còpia delLlibre de l’ordre de Cavalleria, d’En Llull a l’escriure: «Offici de cavallers es mantenir vidues, òrfens, homens despoderats: car en axí com es costuma e rahó que los majors ajuden a deffendre los menors, e los menors ajen refugi als majors, en axí es costuma del orden de cavallería que per so car es gran e honrat e poderós, sia en socors e en ajuda a aquells qui li son dejús en honrament e en forsa» (II, 19).Ha de recordar-se que en lesPartidas(2, tít. 21, llei 21) es diu que «Otrosi acostumbraban mucho de guardar pleyto et homenage que feciesen, o palabra firmada que posiesen con otro de guisa que non la mentiesen nin fuesen contra ella: et guardaban aun que a caballero o dueña que viesen en cuita de pobreza o por tuerto que hobiessen rescebido de que non podiessen haber derecho, que puñasen con todo su poder en ayudallos como saliesen de aquella cuita: et por esta razon lidiaban muchas vegadas por defender el derecho de estos atales.»
VI«...orden de los caualleros andantes, para defender las donzellas...» (Don Quijote,I, 11.)En aquell famós discurs que fa D. Quixot als cabrers, on els parla de l’edat primitiva, de l’època aquella en la qual no existien els vocablesmeuiteu, i en dir quelcom de la institució de la cavalleria, fa a saber que «se instituyó la orden de los cavalleros andantes para defender las doncellas, amparar las viudas, y socorrer a los huérfanos y a los menesterosos», i això fa escriure a Bowle (I, p. 45), que en elTirants’hi llegeix cosa igual; és aquella que diu l’ermità comte Guillem del Waroyck al nostre jove paladí: «... perque fill, pots veure com es fort cosa rebre l’ordre de caualleria. Encara tens mes a fer que per aquest ordre es tengut de mantenir pubils, viudes, orfens e dones casades si negu los vol enujar en fer los força, ne leuar los bens...» (cap. 36); senyalant també un altre passatge delTirantque es llegeix en el cap. 59, ço és, enLo jurament que lo rey de Anglaterra feya fer als gentils homens apres que eren examinats, ans que’ls donas l’orde de caualleria.Clemencín (I, p. 234) comenta també aquest passatge delDon Quijotesenyalant-ne un altre de l’Amadís de Grecia(I, p. 145), on es diu que el cavaller deu «defender las dueñas y doncellas que tuerto reciben...», i esmenta també un passatge delTirantque és el segon dels senyalats per En Bowle, i es llegeix quan el rei d’Anglaterra arma cavaller a Tirant: «Mes jurau per lo sagrament que fet haveu, que de tot lo poder vostre mantindreu e defensareu a dones e donzelles, viudes, orfens, desamparades, e encara casades, si socors vos demanen, e de tot vostre poderposareu la persona e entrareu en camp a tota ultrança, si bon dret tenen aquella o aquelles qui socors vos demanaran...» (capítol 59). I això no és altra cosa que còpia delLlibre de l’ordre de Cavalleria, d’En Llull a l’escriure: «Offici de cavallers es mantenir vidues, òrfens, homens despoderats: car en axí com es costuma e rahó que los majors ajuden a deffendre los menors, e los menors ajen refugi als majors, en axí es costuma del orden de cavallería que per so car es gran e honrat e poderós, sia en socors e en ajuda a aquells qui li son dejús en honrament e en forsa» (II, 19).Ha de recordar-se que en lesPartidas(2, tít. 21, llei 21) es diu que «Otrosi acostumbraban mucho de guardar pleyto et homenage que feciesen, o palabra firmada que posiesen con otro de guisa que non la mentiesen nin fuesen contra ella: et guardaban aun que a caballero o dueña que viesen en cuita de pobreza o por tuerto que hobiessen rescebido de que non podiessen haber derecho, que puñasen con todo su poder en ayudallos como saliesen de aquella cuita: et por esta razon lidiaban muchas vegadas por defender el derecho de estos atales.»
«...orden de los caualleros andantes, para defender las donzellas...» (Don Quijote,I, 11.)
«...orden de los caualleros andantes, para defender las donzellas...» (Don Quijote,I, 11.)
En aquell famós discurs que fa D. Quixot als cabrers, on els parla de l’edat primitiva, de l’època aquella en la qual no existien els vocablesmeuiteu, i en dir quelcom de la institució de la cavalleria, fa a saber que «se instituyó la orden de los cavalleros andantes para defender las doncellas, amparar las viudas, y socorrer a los huérfanos y a los menesterosos», i això fa escriure a Bowle (I, p. 45), que en elTirants’hi llegeix cosa igual; és aquella que diu l’ermità comte Guillem del Waroyck al nostre jove paladí: «... perque fill, pots veure com es fort cosa rebre l’ordre de caualleria. Encara tens mes a fer que per aquest ordre es tengut de mantenir pubils, viudes, orfens e dones casades si negu los vol enujar en fer los força, ne leuar los bens...» (cap. 36); senyalant també un altre passatge delTirantque es llegeix en el cap. 59, ço és, enLo jurament que lo rey de Anglaterra feya fer als gentils homens apres que eren examinats, ans que’ls donas l’orde de caualleria.
Clemencín (I, p. 234) comenta també aquest passatge delDon Quijotesenyalant-ne un altre de l’Amadís de Grecia(I, p. 145), on es diu que el cavaller deu «defender las dueñas y doncellas que tuerto reciben...», i esmenta també un passatge delTirantque és el segon dels senyalats per En Bowle, i es llegeix quan el rei d’Anglaterra arma cavaller a Tirant: «Mes jurau per lo sagrament que fet haveu, que de tot lo poder vostre mantindreu e defensareu a dones e donzelles, viudes, orfens, desamparades, e encara casades, si socors vos demanen, e de tot vostre poderposareu la persona e entrareu en camp a tota ultrança, si bon dret tenen aquella o aquelles qui socors vos demanaran...» (capítol 59). I això no és altra cosa que còpia delLlibre de l’ordre de Cavalleria, d’En Llull a l’escriure: «Offici de cavallers es mantenir vidues, òrfens, homens despoderats: car en axí com es costuma e rahó que los majors ajuden a deffendre los menors, e los menors ajen refugi als majors, en axí es costuma del orden de cavallería que per so car es gran e honrat e poderós, sia en socors e en ajuda a aquells qui li son dejús en honrament e en forsa» (II, 19).
Ha de recordar-se que en lesPartidas(2, tít. 21, llei 21) es diu que «Otrosi acostumbraban mucho de guardar pleyto et homenage que feciesen, o palabra firmada que posiesen con otro de guisa que non la mentiesen nin fuesen contra ella: et guardaban aun que a caballero o dueña que viesen en cuita de pobreza o por tuerto que hobiessen rescebido de que non podiessen haber derecho, que puñasen con todo su poder en ayudallos como saliesen de aquella cuita: et por esta razon lidiaban muchas vegadas por defender el derecho de estos atales.»