XLIX«... hallose el escriuano presente, y dixo que nunca auia leydo en ningun libro de cauallerias que algun cauallero andante huuiese muerto en su lecho tan sosegadamente y tan christiano como don Quixote...» (Don Quijote,II, 74.)Les paraules dites per l’escrivà necessiten una aclaració. Es veu que no era hom de lectures cavalleresques, i si és que ho era no coneixia elTirant, ni altres llibres d’aquest gènere literari; diem això, perquè una de les característiques d’aqueixes obres és la següent: L’heroi en la seva joventut lluita, no quotidianament però si molt sovint, trobant-se amb un sens fi de batalles, desafiaments, encontres i altres entrebancs per l’estil; ja casat i havent adquirit un regne o imperi, ja sia guanyat per la força del seu braç, ja perquè sa muller era princesa o bé per herència directa, reposa dels treballs portats a cap en sa jovenesa, però alguna que altra vegada ha d’empunyar la llança, pujar a cavall, reunir un fort exèrcit i sortir per a anar en contra d’infidels que li han envaït el seu regne o bé algun rei ambiciós que li vol arrabassar la corona, però a la fi triomfa de tots els seus enemics, viu amb pau amb els reis veïns i mor tranquil·lament, deixant el regne als seus hereus.Quan férem la nota d’aquest passatge cervantí en l’edició de Cortejón (VI, 532) diguérem que en dir l’escrivà que cap cavaller havia mort tan «sosegadamente» hi estàvem d’acord, però no en dir que cap cavaller havia mort tan cristianament com D. Quixot. Recordi’s les últimes paraules de Tirant i es veurà que són les d’un veritable cristià en l’hora del seu trànsit: «¡Jhesus, fill de Dauid, hages merce de mi, credo, proteste, confesse, penitme confie, misericordia reclame! ¡Verge Maria, angel Custodi, angel Miquel, emparau-me, defeneu-me! ¡Jhesus, en les tues mans Senyor coman lo meu sperit!» (cap. 471).* * * * *En resum: Com ha pogut veure el llegidor, creiem haver demostrat que en elDon Quijotes’hi troba: 1.rEl fort coneixement que tenia Cervantes del llibre de Martorell i Galba, i 2.nUna influència, propera o llunyana, de l’esmentada novel·la cavalleresca.
XLIX«... hallose el escriuano presente, y dixo que nunca auia leydo en ningun libro de cauallerias que algun cauallero andante huuiese muerto en su lecho tan sosegadamente y tan christiano como don Quixote...» (Don Quijote,II, 74.)Les paraules dites per l’escrivà necessiten una aclaració. Es veu que no era hom de lectures cavalleresques, i si és que ho era no coneixia elTirant, ni altres llibres d’aquest gènere literari; diem això, perquè una de les característiques d’aqueixes obres és la següent: L’heroi en la seva joventut lluita, no quotidianament però si molt sovint, trobant-se amb un sens fi de batalles, desafiaments, encontres i altres entrebancs per l’estil; ja casat i havent adquirit un regne o imperi, ja sia guanyat per la força del seu braç, ja perquè sa muller era princesa o bé per herència directa, reposa dels treballs portats a cap en sa jovenesa, però alguna que altra vegada ha d’empunyar la llança, pujar a cavall, reunir un fort exèrcit i sortir per a anar en contra d’infidels que li han envaït el seu regne o bé algun rei ambiciós que li vol arrabassar la corona, però a la fi triomfa de tots els seus enemics, viu amb pau amb els reis veïns i mor tranquil·lament, deixant el regne als seus hereus.Quan férem la nota d’aquest passatge cervantí en l’edició de Cortejón (VI, 532) diguérem que en dir l’escrivà que cap cavaller havia mort tan «sosegadamente» hi estàvem d’acord, però no en dir que cap cavaller havia mort tan cristianament com D. Quixot. Recordi’s les últimes paraules de Tirant i es veurà que són les d’un veritable cristià en l’hora del seu trànsit: «¡Jhesus, fill de Dauid, hages merce de mi, credo, proteste, confesse, penitme confie, misericordia reclame! ¡Verge Maria, angel Custodi, angel Miquel, emparau-me, defeneu-me! ¡Jhesus, en les tues mans Senyor coman lo meu sperit!» (cap. 471).* * * * *En resum: Com ha pogut veure el llegidor, creiem haver demostrat que en elDon Quijotes’hi troba: 1.rEl fort coneixement que tenia Cervantes del llibre de Martorell i Galba, i 2.nUna influència, propera o llunyana, de l’esmentada novel·la cavalleresca.
«... hallose el escriuano presente, y dixo que nunca auia leydo en ningun libro de cauallerias que algun cauallero andante huuiese muerto en su lecho tan sosegadamente y tan christiano como don Quixote...» (Don Quijote,II, 74.)
«... hallose el escriuano presente, y dixo que nunca auia leydo en ningun libro de cauallerias que algun cauallero andante huuiese muerto en su lecho tan sosegadamente y tan christiano como don Quixote...» (Don Quijote,II, 74.)
Les paraules dites per l’escrivà necessiten una aclaració. Es veu que no era hom de lectures cavalleresques, i si és que ho era no coneixia elTirant, ni altres llibres d’aquest gènere literari; diem això, perquè una de les característiques d’aqueixes obres és la següent: L’heroi en la seva joventut lluita, no quotidianament però si molt sovint, trobant-se amb un sens fi de batalles, desafiaments, encontres i altres entrebancs per l’estil; ja casat i havent adquirit un regne o imperi, ja sia guanyat per la força del seu braç, ja perquè sa muller era princesa o bé per herència directa, reposa dels treballs portats a cap en sa jovenesa, però alguna que altra vegada ha d’empunyar la llança, pujar a cavall, reunir un fort exèrcit i sortir per a anar en contra d’infidels que li han envaït el seu regne o bé algun rei ambiciós que li vol arrabassar la corona, però a la fi triomfa de tots els seus enemics, viu amb pau amb els reis veïns i mor tranquil·lament, deixant el regne als seus hereus.
Quan férem la nota d’aquest passatge cervantí en l’edició de Cortejón (VI, 532) diguérem que en dir l’escrivà que cap cavaller havia mort tan «sosegadamente» hi estàvem d’acord, però no en dir que cap cavaller havia mort tan cristianament com D. Quixot. Recordi’s les últimes paraules de Tirant i es veurà que són les d’un veritable cristià en l’hora del seu trànsit: «¡Jhesus, fill de Dauid, hages merce de mi, credo, proteste, confesse, penitme confie, misericordia reclame! ¡Verge Maria, angel Custodi, angel Miquel, emparau-me, defeneu-me! ¡Jhesus, en les tues mans Senyor coman lo meu sperit!» (cap. 471).
* * * * *
En resum: Com ha pogut veure el llegidor, creiem haver demostrat que en elDon Quijotes’hi troba: 1.rEl fort coneixement que tenia Cervantes del llibre de Martorell i Galba, i 2.nUna influència, propera o llunyana, de l’esmentada novel·la cavalleresca.