XVII«... y juro ... por la orden de caualleria que recebi...» (Don Quijote,I, 24.)Ens explica el novel·lista alcalaí que D. Quixot va demanar a Cardeni li digués quines eren les desgràcies que li havien passat, que ja el defensaria o procuraria aminorar-li les penes que demostrava tenir, jurant, el fer-ho, per l’ordre que havia rebut.La frase objecte d’aquesta nota l’havem vista en quasi tots els llibres de cavalleries que han passat per les nostres mans; Clemencín (II, p. 254) esmenta passatges deBelianis de GreciaiPolicisne de Boeciaon s’hi veu aquesta frase; després assenyala un passatge delTirant(cap. 57). Hem de dir que Cervantes, que coneixia la força que tenia aquest jurament, la posa en boca de D. Quixot en un altre passatge de la novel·la, en la famosa discussió de la bacina de barber en dir d’un, i de l’elm de Mambrino segons D. Quixot.El comentador Bowle (I, p. 88), qui es veu que tenia molt bona memòria, recorda haver llegit la frase objecte d’aquesta nota, en elTirant, i assenyala dos passatges on hi ha la dita frase. «Senyor, paraules hi ha que no han resposta; empero, senyor, jo us jur per aquell sanct orde de caualleria que jo indigne rebi...» (cap. 57), «... car yo vs promet, per l orde que tinch de caualleria, que...» (cap. 444).En elCurials’hi veu la següent variant a la frase esmentada més amunt: «Caualler, prech te per aquell be e per aquella honorque en tu es... Gentil home, yo t prech per aquell be e per aquella honor que es en tu» (I, 17 i 18).
XVII«... y juro ... por la orden de caualleria que recebi...» (Don Quijote,I, 24.)Ens explica el novel·lista alcalaí que D. Quixot va demanar a Cardeni li digués quines eren les desgràcies que li havien passat, que ja el defensaria o procuraria aminorar-li les penes que demostrava tenir, jurant, el fer-ho, per l’ordre que havia rebut.La frase objecte d’aquesta nota l’havem vista en quasi tots els llibres de cavalleries que han passat per les nostres mans; Clemencín (II, p. 254) esmenta passatges deBelianis de GreciaiPolicisne de Boeciaon s’hi veu aquesta frase; després assenyala un passatge delTirant(cap. 57). Hem de dir que Cervantes, que coneixia la força que tenia aquest jurament, la posa en boca de D. Quixot en un altre passatge de la novel·la, en la famosa discussió de la bacina de barber en dir d’un, i de l’elm de Mambrino segons D. Quixot.El comentador Bowle (I, p. 88), qui es veu que tenia molt bona memòria, recorda haver llegit la frase objecte d’aquesta nota, en elTirant, i assenyala dos passatges on hi ha la dita frase. «Senyor, paraules hi ha que no han resposta; empero, senyor, jo us jur per aquell sanct orde de caualleria que jo indigne rebi...» (cap. 57), «... car yo vs promet, per l orde que tinch de caualleria, que...» (cap. 444).En elCurials’hi veu la següent variant a la frase esmentada més amunt: «Caualler, prech te per aquell be e per aquella honorque en tu es... Gentil home, yo t prech per aquell be e per aquella honor que es en tu» (I, 17 i 18).
«... y juro ... por la orden de caualleria que recebi...» (Don Quijote,I, 24.)
«... y juro ... por la orden de caualleria que recebi...» (Don Quijote,I, 24.)
Ens explica el novel·lista alcalaí que D. Quixot va demanar a Cardeni li digués quines eren les desgràcies que li havien passat, que ja el defensaria o procuraria aminorar-li les penes que demostrava tenir, jurant, el fer-ho, per l’ordre que havia rebut.
La frase objecte d’aquesta nota l’havem vista en quasi tots els llibres de cavalleries que han passat per les nostres mans; Clemencín (II, p. 254) esmenta passatges deBelianis de GreciaiPolicisne de Boeciaon s’hi veu aquesta frase; després assenyala un passatge delTirant(cap. 57). Hem de dir que Cervantes, que coneixia la força que tenia aquest jurament, la posa en boca de D. Quixot en un altre passatge de la novel·la, en la famosa discussió de la bacina de barber en dir d’un, i de l’elm de Mambrino segons D. Quixot.
El comentador Bowle (I, p. 88), qui es veu que tenia molt bona memòria, recorda haver llegit la frase objecte d’aquesta nota, en elTirant, i assenyala dos passatges on hi ha la dita frase. «Senyor, paraules hi ha que no han resposta; empero, senyor, jo us jur per aquell sanct orde de caualleria que jo indigne rebi...» (cap. 57), «... car yo vs promet, per l orde que tinch de caualleria, que...» (cap. 444).
En elCurials’hi veu la següent variant a la frase esmentada més amunt: «Caualler, prech te per aquell be e per aquella honorque en tu es... Gentil home, yo t prech per aquell be e per aquella honor que es en tu» (I, 17 i 18).