XVIIII. «Beltenebros...»—II. «... es la que merece ser señora de todo el universo mundo...»—III. «Soberana y alta señora...»—IV. «voto hago solene a quien puedo...» (Don Quijote,I, 25.)I.—En Clemencín (II, p. 285), en parlar d’aquest pseudònim que usà Amadís de Gaula quan se n’anà a Penyapobre, recorda que en elTiranthi surt un «Tenebros» acompanyant a l’heroi en la defensa de Rodes (cap. 100).II.—En el cap. 25 de la primera part és on ens diu Cervantes la família a què pertany Dulcinea, i que no és altra que la d’En Llorenç Corchuelo i N’Aldonza Nogales. En saber això l’escuder de D. Quixot exclama: «—Ah! És a dir que la filla d’En Llorenç Corchuelo és Na Dulcinea del Toboso!»; contestant-li l’heroi que aquesta «es la que merece ser señora de todo el vniverso mundo».Cosa igual diu Estefania de Macedònia referint-se a Carmesina, com ja senyalà Bowle (I, 95). Cert que en el cap. 138 es llegeix: «Axi com Tirant es stat de la majestat de ella, qui tot lo mon senyoreja per bellea e dignitat...»; però nosaltres esmentarem un altre passatge on hi ha una frase quasi igual a la que és objecte d’aquesta observació; és aquella que ens diu el novel·lista en el cap. 119: «e no m dol dels treballs que sofert hauem, ni los que son per a venir, per hauer trobada vostra majestat, qui es mereixedora de senyorejar lo vniuerç mon...», i poc després, en el mateix capítol, ens diu que Carmesina: «Be mostraua lo seu agraciat gest ab la bellea infinida, que era mereixedora de senyorejar del mon totes les dames, si la fortuna li hagués volgut ajudar».III.—Aquella graciosa carta que tramet D. Quixot a Dulcinea i de la qual n’és portador Sanxo, fa escriure a Clemencín una llarga nota (II, 320), erudita com totes les seves que tracten de llibres o costums cavallerescos, demostrant que això de lescartes és cosa abundosa en les cròniques dels paladins, i aquell acabament de l’escrit de D. Quixot, en dir que «si gustares de acorrerme, tuyo soy, y si no haz lo que te viniere en gusto, que con acabar mi vida aure satisfecho a tu crueldad y a mi desseo», fa recordar l’erudit crític que en elTirants’hi veu una carta en la que diu l’heroi a Carmesina que li digui si vol que visqui o que mori, car en ambdós casos està disposat a obeir-la.Aquesta carta, de què fa menció Clemencín, es troba en el cap. 247, i el text del fragment que recorda el dit comentarista, diu així: «si lo vostre entendre conexera yo sia digna de resposta, sia tal e que vischa o que fenescha prest ma vida, car nom trobe dispost sino en seguir tot ço que per la vostra celsitut manat me sera».IV.—El pacífic Sanxo, que de tant anar amb D. Quixot sembla que se li ha empeltat un xic de valentia, i que de tant sentir parlar a aquest de llibres i fets de cavallers ja comença a aficionar-s’hi, diu que «voto hago solene a quien puedo, que la tengo de sacar la buena respuesta del estómago a coces y a bofetones». Hem de dir que qui encara no ha rebut l’ordre de cavalleria, pot anar amb bufets a reclamar o pendre’s la justícia per sa mà, però un cavaller ho deu fer d’altra manera.Referent a vots fets per cavallers, l’anglès Bowle (I, 96) esmenta el fet pel rei ermità (cap. 20) i els que feren aquest i els de la seva parentela (caps. 203 al 206), però hem de dir que en el cap. 113 s’hi llegeix: «Lo vot que Tirant feu dauant lo rey de França a molts altres cauallers».Això de fer vots era cosa corrent entre els cavallers; recordi’s el que féu el marquès de Mantua:«De nunca peinar mis canasni las mis barbas cortare,De no vestir otras ropasni renovar mi calzare,De no entrar en pobladoni las armas me quitareSi no fuere una horapara mi cuerpo limpiare,De no comer en mantelesni a mi mesa asentare,Hasta matar a Carlotopor justicia o peleare,O morir en la demandamanteniendo la verdade.»Vegeu referent als vots que feien els cavallers, ço que hem dit en la notaVII.
XVIIII. «Beltenebros...»—II. «... es la que merece ser señora de todo el universo mundo...»—III. «Soberana y alta señora...»—IV. «voto hago solene a quien puedo...» (Don Quijote,I, 25.)I.—En Clemencín (II, p. 285), en parlar d’aquest pseudònim que usà Amadís de Gaula quan se n’anà a Penyapobre, recorda que en elTiranthi surt un «Tenebros» acompanyant a l’heroi en la defensa de Rodes (cap. 100).II.—En el cap. 25 de la primera part és on ens diu Cervantes la família a què pertany Dulcinea, i que no és altra que la d’En Llorenç Corchuelo i N’Aldonza Nogales. En saber això l’escuder de D. Quixot exclama: «—Ah! És a dir que la filla d’En Llorenç Corchuelo és Na Dulcinea del Toboso!»; contestant-li l’heroi que aquesta «es la que merece ser señora de todo el vniverso mundo».Cosa igual diu Estefania de Macedònia referint-se a Carmesina, com ja senyalà Bowle (I, 95). Cert que en el cap. 138 es llegeix: «Axi com Tirant es stat de la majestat de ella, qui tot lo mon senyoreja per bellea e dignitat...»; però nosaltres esmentarem un altre passatge on hi ha una frase quasi igual a la que és objecte d’aquesta observació; és aquella que ens diu el novel·lista en el cap. 119: «e no m dol dels treballs que sofert hauem, ni los que son per a venir, per hauer trobada vostra majestat, qui es mereixedora de senyorejar lo vniuerç mon...», i poc després, en el mateix capítol, ens diu que Carmesina: «Be mostraua lo seu agraciat gest ab la bellea infinida, que era mereixedora de senyorejar del mon totes les dames, si la fortuna li hagués volgut ajudar».III.—Aquella graciosa carta que tramet D. Quixot a Dulcinea i de la qual n’és portador Sanxo, fa escriure a Clemencín una llarga nota (II, 320), erudita com totes les seves que tracten de llibres o costums cavallerescos, demostrant que això de lescartes és cosa abundosa en les cròniques dels paladins, i aquell acabament de l’escrit de D. Quixot, en dir que «si gustares de acorrerme, tuyo soy, y si no haz lo que te viniere en gusto, que con acabar mi vida aure satisfecho a tu crueldad y a mi desseo», fa recordar l’erudit crític que en elTirants’hi veu una carta en la que diu l’heroi a Carmesina que li digui si vol que visqui o que mori, car en ambdós casos està disposat a obeir-la.Aquesta carta, de què fa menció Clemencín, es troba en el cap. 247, i el text del fragment que recorda el dit comentarista, diu així: «si lo vostre entendre conexera yo sia digna de resposta, sia tal e que vischa o que fenescha prest ma vida, car nom trobe dispost sino en seguir tot ço que per la vostra celsitut manat me sera».IV.—El pacífic Sanxo, que de tant anar amb D. Quixot sembla que se li ha empeltat un xic de valentia, i que de tant sentir parlar a aquest de llibres i fets de cavallers ja comença a aficionar-s’hi, diu que «voto hago solene a quien puedo, que la tengo de sacar la buena respuesta del estómago a coces y a bofetones». Hem de dir que qui encara no ha rebut l’ordre de cavalleria, pot anar amb bufets a reclamar o pendre’s la justícia per sa mà, però un cavaller ho deu fer d’altra manera.Referent a vots fets per cavallers, l’anglès Bowle (I, 96) esmenta el fet pel rei ermità (cap. 20) i els que feren aquest i els de la seva parentela (caps. 203 al 206), però hem de dir que en el cap. 113 s’hi llegeix: «Lo vot que Tirant feu dauant lo rey de França a molts altres cauallers».Això de fer vots era cosa corrent entre els cavallers; recordi’s el que féu el marquès de Mantua:«De nunca peinar mis canasni las mis barbas cortare,De no vestir otras ropasni renovar mi calzare,De no entrar en pobladoni las armas me quitareSi no fuere una horapara mi cuerpo limpiare,De no comer en mantelesni a mi mesa asentare,Hasta matar a Carlotopor justicia o peleare,O morir en la demandamanteniendo la verdade.»Vegeu referent als vots que feien els cavallers, ço que hem dit en la notaVII.
I. «Beltenebros...»—II. «... es la que merece ser señora de todo el universo mundo...»—III. «Soberana y alta señora...»—IV. «voto hago solene a quien puedo...» (Don Quijote,I, 25.)
I. «Beltenebros...»—II. «... es la que merece ser señora de todo el universo mundo...»—III. «Soberana y alta señora...»—IV. «voto hago solene a quien puedo...» (Don Quijote,I, 25.)
I.—En Clemencín (II, p. 285), en parlar d’aquest pseudònim que usà Amadís de Gaula quan se n’anà a Penyapobre, recorda que en elTiranthi surt un «Tenebros» acompanyant a l’heroi en la defensa de Rodes (cap. 100).
II.—En el cap. 25 de la primera part és on ens diu Cervantes la família a què pertany Dulcinea, i que no és altra que la d’En Llorenç Corchuelo i N’Aldonza Nogales. En saber això l’escuder de D. Quixot exclama: «—Ah! És a dir que la filla d’En Llorenç Corchuelo és Na Dulcinea del Toboso!»; contestant-li l’heroi que aquesta «es la que merece ser señora de todo el vniverso mundo».
Cosa igual diu Estefania de Macedònia referint-se a Carmesina, com ja senyalà Bowle (I, 95). Cert que en el cap. 138 es llegeix: «Axi com Tirant es stat de la majestat de ella, qui tot lo mon senyoreja per bellea e dignitat...»; però nosaltres esmentarem un altre passatge on hi ha una frase quasi igual a la que és objecte d’aquesta observació; és aquella que ens diu el novel·lista en el cap. 119: «e no m dol dels treballs que sofert hauem, ni los que son per a venir, per hauer trobada vostra majestat, qui es mereixedora de senyorejar lo vniuerç mon...», i poc després, en el mateix capítol, ens diu que Carmesina: «Be mostraua lo seu agraciat gest ab la bellea infinida, que era mereixedora de senyorejar del mon totes les dames, si la fortuna li hagués volgut ajudar».
III.—Aquella graciosa carta que tramet D. Quixot a Dulcinea i de la qual n’és portador Sanxo, fa escriure a Clemencín una llarga nota (II, 320), erudita com totes les seves que tracten de llibres o costums cavallerescos, demostrant que això de lescartes és cosa abundosa en les cròniques dels paladins, i aquell acabament de l’escrit de D. Quixot, en dir que «si gustares de acorrerme, tuyo soy, y si no haz lo que te viniere en gusto, que con acabar mi vida aure satisfecho a tu crueldad y a mi desseo», fa recordar l’erudit crític que en elTirants’hi veu una carta en la que diu l’heroi a Carmesina que li digui si vol que visqui o que mori, car en ambdós casos està disposat a obeir-la.
Aquesta carta, de què fa menció Clemencín, es troba en el cap. 247, i el text del fragment que recorda el dit comentarista, diu així: «si lo vostre entendre conexera yo sia digna de resposta, sia tal e que vischa o que fenescha prest ma vida, car nom trobe dispost sino en seguir tot ço que per la vostra celsitut manat me sera».
IV.—El pacífic Sanxo, que de tant anar amb D. Quixot sembla que se li ha empeltat un xic de valentia, i que de tant sentir parlar a aquest de llibres i fets de cavallers ja comença a aficionar-s’hi, diu que «voto hago solene a quien puedo, que la tengo de sacar la buena respuesta del estómago a coces y a bofetones». Hem de dir que qui encara no ha rebut l’ordre de cavalleria, pot anar amb bufets a reclamar o pendre’s la justícia per sa mà, però un cavaller ho deu fer d’altra manera.
Referent a vots fets per cavallers, l’anglès Bowle (I, 96) esmenta el fet pel rei ermità (cap. 20) i els que feren aquest i els de la seva parentela (caps. 203 al 206), però hem de dir que en el cap. 113 s’hi llegeix: «Lo vot que Tirant feu dauant lo rey de França a molts altres cauallers».
Això de fer vots era cosa corrent entre els cavallers; recordi’s el que féu el marquès de Mantua:
«De nunca peinar mis canasni las mis barbas cortare,De no vestir otras ropasni renovar mi calzare,De no entrar en pobladoni las armas me quitareSi no fuere una horapara mi cuerpo limpiare,De no comer en mantelesni a mi mesa asentare,Hasta matar a Carlotopor justicia o peleare,O morir en la demandamanteniendo la verdade.»
«De nunca peinar mis canasni las mis barbas cortare,De no vestir otras ropasni renovar mi calzare,De no entrar en pobladoni las armas me quitareSi no fuere una horapara mi cuerpo limpiare,De no comer en mantelesni a mi mesa asentare,Hasta matar a Carlotopor justicia o peleare,O morir en la demandamanteniendo la verdade.»
«De nunca peinar mis canasni las mis barbas cortare,De no vestir otras ropasni renovar mi calzare,De no entrar en pobladoni las armas me quitareSi no fuere una horapara mi cuerpo limpiare,De no comer en mantelesni a mi mesa asentare,Hasta matar a Carlotopor justicia o peleare,O morir en la demandamanteniendo la verdade.»
«De nunca peinar mis canasni las mis barbas cortare,
De no vestir otras ropasni renovar mi calzare,
De no entrar en pobladoni las armas me quitare
Si no fuere una horapara mi cuerpo limpiare,
De no comer en mantelesni a mi mesa asentare,
Hasta matar a Carlotopor justicia o peleare,
O morir en la demandamanteniendo la verdade.»
Vegeu referent als vots que feien els cavallers, ço que hem dit en la notaVII.