XXI«... dar a los escuderos...» (Don Quijote,I, 31.)Era costum establert el que les dames o cavallers que rebien encàrrecs o presents de persones estimades donessin «a los escuderos, doncellas o enanos que les llevan nuevas de sus damas a ellos, a ellas de sus andantes, alguna rica joya en albricias, en agradecimiento de su recado», i Clemencín (II, p. 488), que d’aquestes coses pertanyents a actes o fets cavallerescs en sabia molt, i, en realitat, pocs li han portat avantatge, assenyala passatges de diverses cròniques d’herois paladins, però no esmentant estrenes fetes a escuders, sinó a donzelles. El comentador Bowle (I, p. 111) que coneixia elTirantmés que Clemencín, cita un fragment de la dita novel·la on es parla de les estrenes que donà l’emperador a l’enviat per Tirant, consistents en dos mil ducats, un vestit i un cavall, i l’emperadriu també li fa un obsequi a l’igual que la infanta (cap. 134).A això direm que els cavallers eren molt generosos i esplèndids: recordi’s l’obsequi que fa el comte de Salasberi al trompeta que demana salconduit per a l’ambaixador del rei de la Gran Canaria, donant-li «vna roba de seda e cent dobles» (cap. 14); el que fa Tirant al rei d’armes que li porta la lletra de Kirielayson de Muntalva, donant-li un mantell que valia més de tres mil escuts (cap. 80); o bé el regal que féu a un captiu moro que li serví per a fer el vot (cap. 207). En el cap. 9 d’El VIII Libro de Amadís de Gaulas’hi llegeix que un enviat d’Urganda portà una carta a l’emperador Esplandian, i que «viendo el Emperador que el cauallero se queria boluer a su señora le hizo merced de muchas joyas y ricos dones».En elCurial(III, 84) es llegeix que: «L escuder sich parti, e ana tant fins que troba Curial en Angers, e feta li primerament reuerencia, les letres del Marques li dona, de que Curial hachmolt gran plaer e feu molta honor al portador, e li dona robes e diners».
XXI«... dar a los escuderos...» (Don Quijote,I, 31.)Era costum establert el que les dames o cavallers que rebien encàrrecs o presents de persones estimades donessin «a los escuderos, doncellas o enanos que les llevan nuevas de sus damas a ellos, a ellas de sus andantes, alguna rica joya en albricias, en agradecimiento de su recado», i Clemencín (II, p. 488), que d’aquestes coses pertanyents a actes o fets cavallerescs en sabia molt, i, en realitat, pocs li han portat avantatge, assenyala passatges de diverses cròniques d’herois paladins, però no esmentant estrenes fetes a escuders, sinó a donzelles. El comentador Bowle (I, p. 111) que coneixia elTirantmés que Clemencín, cita un fragment de la dita novel·la on es parla de les estrenes que donà l’emperador a l’enviat per Tirant, consistents en dos mil ducats, un vestit i un cavall, i l’emperadriu també li fa un obsequi a l’igual que la infanta (cap. 134).A això direm que els cavallers eren molt generosos i esplèndids: recordi’s l’obsequi que fa el comte de Salasberi al trompeta que demana salconduit per a l’ambaixador del rei de la Gran Canaria, donant-li «vna roba de seda e cent dobles» (cap. 14); el que fa Tirant al rei d’armes que li porta la lletra de Kirielayson de Muntalva, donant-li un mantell que valia més de tres mil escuts (cap. 80); o bé el regal que féu a un captiu moro que li serví per a fer el vot (cap. 207). En el cap. 9 d’El VIII Libro de Amadís de Gaulas’hi llegeix que un enviat d’Urganda portà una carta a l’emperador Esplandian, i que «viendo el Emperador que el cauallero se queria boluer a su señora le hizo merced de muchas joyas y ricos dones».En elCurial(III, 84) es llegeix que: «L escuder sich parti, e ana tant fins que troba Curial en Angers, e feta li primerament reuerencia, les letres del Marques li dona, de que Curial hachmolt gran plaer e feu molta honor al portador, e li dona robes e diners».
«... dar a los escuderos...» (Don Quijote,I, 31.)
«... dar a los escuderos...» (Don Quijote,I, 31.)
Era costum establert el que les dames o cavallers que rebien encàrrecs o presents de persones estimades donessin «a los escuderos, doncellas o enanos que les llevan nuevas de sus damas a ellos, a ellas de sus andantes, alguna rica joya en albricias, en agradecimiento de su recado», i Clemencín (II, p. 488), que d’aquestes coses pertanyents a actes o fets cavallerescs en sabia molt, i, en realitat, pocs li han portat avantatge, assenyala passatges de diverses cròniques d’herois paladins, però no esmentant estrenes fetes a escuders, sinó a donzelles. El comentador Bowle (I, p. 111) que coneixia elTirantmés que Clemencín, cita un fragment de la dita novel·la on es parla de les estrenes que donà l’emperador a l’enviat per Tirant, consistents en dos mil ducats, un vestit i un cavall, i l’emperadriu també li fa un obsequi a l’igual que la infanta (cap. 134).
A això direm que els cavallers eren molt generosos i esplèndids: recordi’s l’obsequi que fa el comte de Salasberi al trompeta que demana salconduit per a l’ambaixador del rei de la Gran Canaria, donant-li «vna roba de seda e cent dobles» (cap. 14); el que fa Tirant al rei d’armes que li porta la lletra de Kirielayson de Muntalva, donant-li un mantell que valia més de tres mil escuts (cap. 80); o bé el regal que féu a un captiu moro que li serví per a fer el vot (cap. 207). En el cap. 9 d’El VIII Libro de Amadís de Gaulas’hi llegeix que un enviat d’Urganda portà una carta a l’emperador Esplandian, i que «viendo el Emperador que el cauallero se queria boluer a su señora le hizo merced de muchas joyas y ricos dones».
En elCurial(III, 84) es llegeix que: «L escuder sich parti, e ana tant fins que troba Curial en Angers, e feta li primerament reuerencia, les letres del Marques li dona, de que Curial hachmolt gran plaer e feu molta honor al portador, e li dona robes e diners».