XXIV«... por los huesos de mi padre...» (Don Quijote,I, 35.)Sap el coneixedor del text cervantí que, poc abans d’acabar-se la lectura de la filosòfica novel·la delCurioso impertinente, hi ha un gros terrabastall, produït per la lluita de D. Quixot amb el gegant, que no és altra cosa que un dels bots de vi que tenia l’hostaler en una cambra on hi estava D. Quixot, i en veure l’hostalera tot allò, jura «por los huesos de mi padre y por el siglo de mi madre» que totes aquelles molèsties han de pagar-se.El benemèrit Bowle (I, p. 120), en veure la frase objecte d’aquesta nota, recorda que una dita igual l’havia llegit en elTirant, i l’esmenta (cap. 229); però hem de dir que la trobem tant justa com la de «per vida de ma mare», «per la salut de mos fills». L’hostalera jura pels ossos del seu pare, ço és, per una cosa estimada, per una cosa que desitja tingui repòs, i l’emperador de Constantinoble jura pels ossos de son pare l’emperador Albert.
XXIV«... por los huesos de mi padre...» (Don Quijote,I, 35.)Sap el coneixedor del text cervantí que, poc abans d’acabar-se la lectura de la filosòfica novel·la delCurioso impertinente, hi ha un gros terrabastall, produït per la lluita de D. Quixot amb el gegant, que no és altra cosa que un dels bots de vi que tenia l’hostaler en una cambra on hi estava D. Quixot, i en veure l’hostalera tot allò, jura «por los huesos de mi padre y por el siglo de mi madre» que totes aquelles molèsties han de pagar-se.El benemèrit Bowle (I, p. 120), en veure la frase objecte d’aquesta nota, recorda que una dita igual l’havia llegit en elTirant, i l’esmenta (cap. 229); però hem de dir que la trobem tant justa com la de «per vida de ma mare», «per la salut de mos fills». L’hostalera jura pels ossos del seu pare, ço és, per una cosa estimada, per una cosa que desitja tingui repòs, i l’emperador de Constantinoble jura pels ossos de son pare l’emperador Albert.
«... por los huesos de mi padre...» (Don Quijote,I, 35.)
«... por los huesos de mi padre...» (Don Quijote,I, 35.)
Sap el coneixedor del text cervantí que, poc abans d’acabar-se la lectura de la filosòfica novel·la delCurioso impertinente, hi ha un gros terrabastall, produït per la lluita de D. Quixot amb el gegant, que no és altra cosa que un dels bots de vi que tenia l’hostaler en una cambra on hi estava D. Quixot, i en veure l’hostalera tot allò, jura «por los huesos de mi padre y por el siglo de mi madre» que totes aquelles molèsties han de pagar-se.
El benemèrit Bowle (I, p. 120), en veure la frase objecte d’aquesta nota, recorda que una dita igual l’havia llegit en elTirant, i l’esmenta (cap. 229); però hem de dir que la trobem tant justa com la de «per vida de ma mare», «per la salut de mos fills». L’hostalera jura pels ossos del seu pare, ço és, per una cosa estimada, per una cosa que desitja tingui repòs, i l’emperador de Constantinoble jura pels ossos de son pare l’emperador Albert.