XXXVI. «... este buen hombre, que me ha pedido encarecidamente que vaya a poner en la caballeriza a un asno suyo que está en la puerta del castillo.»—II «... Seis doncellas le desarmaron y sirvieron de pajes...» (Don Quijote,II, 31.)I.—El que demana l’escuder del cavaller manxec és una cosa que havia sentit a dir al seu amo parlant de Lançalot:«Nunca fuera cavalleroDe damas tan bien servidoComo lo fué LanzaroteCuando de Bretaña vinoQue dueñas curaban delprincesas del su rocino.»En l’edició de Cortejón (V, 108) s’esmenta un passatge delTirant, on es diu que l’estrenu cavaller, «ab voluntat dels jutges del camp e dels fels, obriren li la porta del camp, e les donzelles qui ja speraven per rebre l per que hauien vist mort l altre caualler, e ab molta alegria lo reberen e ab molta honor lo acompanyaren fins al seu aleujament» (cap. 72). I ço demostra, comparant aquest text de Martorell i Galba amb el de Cervantes, fins a quin punt hi ha força còmica en les paraules que diu l’escuder de D. Quixot a D.ª Rodríguez de Grijalba: «Les donzelles prestament foren a la porta del camp e demanaren als fels que ls fos restituhit lo lur caualler. Los fels los feren obrir les portes, e les donzelles prengueren lo cauall de Tirant per les regnes e ab molt gran honor lo se n portaren al seu alleujament, desarmaren lo e curaren li la nafra que tenia al coll...» (cap. 59).II.—Hostatjats l’amo i criat en el palau dels ducs, just era que els tractessin com representaven ésser, millor dit, com creien que eren, per això trobem just, coneixent el text d’algunes cròniques cavalleresques, ço que diu el novel·lista, que «seis doncellas le desarmaron y sirvieron de pages».Bowle (Anot.,II, 83) i Clemencín (V, 133) assenyalen passatges d’alguns llibres de cavalleries on es descriu ço que les donzelles del palau dels ducs feren a D. Quixot, però el primer recorda que en elTiranthi ha quelcom per l’estil, i transcriu dos passatges; hem de dir, però, que no són els únics on les donzelles fan important paper, ja fent d’escuder o d’acompanyant, per tal com llegint els passatges en què el jove paladí es troba en la cort del rei d’Anglaterra, poc després d’ésser armat cavaller, el veiem acompanyat per donzelles en sortir del camp clos on lluità amb el senyor de les Viles-Ermes, els reis de Frisa i Polònia, els ducs de Bavera i Burgunya, i amb Thomas de Muntalva (caps. 67-84).Vegeu, referent a aquest tema, la nostra notaIV.
XXXVI. «... este buen hombre, que me ha pedido encarecidamente que vaya a poner en la caballeriza a un asno suyo que está en la puerta del castillo.»—II «... Seis doncellas le desarmaron y sirvieron de pajes...» (Don Quijote,II, 31.)I.—El que demana l’escuder del cavaller manxec és una cosa que havia sentit a dir al seu amo parlant de Lançalot:«Nunca fuera cavalleroDe damas tan bien servidoComo lo fué LanzaroteCuando de Bretaña vinoQue dueñas curaban delprincesas del su rocino.»En l’edició de Cortejón (V, 108) s’esmenta un passatge delTirant, on es diu que l’estrenu cavaller, «ab voluntat dels jutges del camp e dels fels, obriren li la porta del camp, e les donzelles qui ja speraven per rebre l per que hauien vist mort l altre caualler, e ab molta alegria lo reberen e ab molta honor lo acompanyaren fins al seu aleujament» (cap. 72). I ço demostra, comparant aquest text de Martorell i Galba amb el de Cervantes, fins a quin punt hi ha força còmica en les paraules que diu l’escuder de D. Quixot a D.ª Rodríguez de Grijalba: «Les donzelles prestament foren a la porta del camp e demanaren als fels que ls fos restituhit lo lur caualler. Los fels los feren obrir les portes, e les donzelles prengueren lo cauall de Tirant per les regnes e ab molt gran honor lo se n portaren al seu alleujament, desarmaren lo e curaren li la nafra que tenia al coll...» (cap. 59).II.—Hostatjats l’amo i criat en el palau dels ducs, just era que els tractessin com representaven ésser, millor dit, com creien que eren, per això trobem just, coneixent el text d’algunes cròniques cavalleresques, ço que diu el novel·lista, que «seis doncellas le desarmaron y sirvieron de pages».Bowle (Anot.,II, 83) i Clemencín (V, 133) assenyalen passatges d’alguns llibres de cavalleries on es descriu ço que les donzelles del palau dels ducs feren a D. Quixot, però el primer recorda que en elTiranthi ha quelcom per l’estil, i transcriu dos passatges; hem de dir, però, que no són els únics on les donzelles fan important paper, ja fent d’escuder o d’acompanyant, per tal com llegint els passatges en què el jove paladí es troba en la cort del rei d’Anglaterra, poc després d’ésser armat cavaller, el veiem acompanyat per donzelles en sortir del camp clos on lluità amb el senyor de les Viles-Ermes, els reis de Frisa i Polònia, els ducs de Bavera i Burgunya, i amb Thomas de Muntalva (caps. 67-84).Vegeu, referent a aquest tema, la nostra notaIV.
I. «... este buen hombre, que me ha pedido encarecidamente que vaya a poner en la caballeriza a un asno suyo que está en la puerta del castillo.»—II «... Seis doncellas le desarmaron y sirvieron de pajes...» (Don Quijote,II, 31.)
I. «... este buen hombre, que me ha pedido encarecidamente que vaya a poner en la caballeriza a un asno suyo que está en la puerta del castillo.»—II «... Seis doncellas le desarmaron y sirvieron de pajes...» (Don Quijote,II, 31.)
I.—El que demana l’escuder del cavaller manxec és una cosa que havia sentit a dir al seu amo parlant de Lançalot:
«Nunca fuera cavalleroDe damas tan bien servidoComo lo fué LanzaroteCuando de Bretaña vinoQue dueñas curaban delprincesas del su rocino.»
«Nunca fuera cavalleroDe damas tan bien servidoComo lo fué LanzaroteCuando de Bretaña vinoQue dueñas curaban delprincesas del su rocino.»
«Nunca fuera cavalleroDe damas tan bien servidoComo lo fué LanzaroteCuando de Bretaña vinoQue dueñas curaban delprincesas del su rocino.»
«Nunca fuera cavalleroDe damas tan bien servido
Como lo fué LanzaroteCuando de Bretaña vino
Que dueñas curaban delprincesas del su rocino.»
En l’edició de Cortejón (V, 108) s’esmenta un passatge delTirant, on es diu que l’estrenu cavaller, «ab voluntat dels jutges del camp e dels fels, obriren li la porta del camp, e les donzelles qui ja speraven per rebre l per que hauien vist mort l altre caualler, e ab molta alegria lo reberen e ab molta honor lo acompanyaren fins al seu aleujament» (cap. 72). I ço demostra, comparant aquest text de Martorell i Galba amb el de Cervantes, fins a quin punt hi ha força còmica en les paraules que diu l’escuder de D. Quixot a D.ª Rodríguez de Grijalba: «Les donzelles prestament foren a la porta del camp e demanaren als fels que ls fos restituhit lo lur caualler. Los fels los feren obrir les portes, e les donzelles prengueren lo cauall de Tirant per les regnes e ab molt gran honor lo se n portaren al seu alleujament, desarmaren lo e curaren li la nafra que tenia al coll...» (cap. 59).
II.—Hostatjats l’amo i criat en el palau dels ducs, just era que els tractessin com representaven ésser, millor dit, com creien que eren, per això trobem just, coneixent el text d’algunes cròniques cavalleresques, ço que diu el novel·lista, que «seis doncellas le desarmaron y sirvieron de pages».
Bowle (Anot.,II, 83) i Clemencín (V, 133) assenyalen passatges d’alguns llibres de cavalleries on es descriu ço que les donzelles del palau dels ducs feren a D. Quixot, però el primer recorda que en elTiranthi ha quelcom per l’estil, i transcriu dos passatges; hem de dir, però, que no són els únics on les donzelles fan important paper, ja fent d’escuder o d’acompanyant, per tal com llegint els passatges en què el jove paladí es troba en la cort del rei d’Anglaterra, poc després d’ésser armat cavaller, el veiem acompanyat per donzelles en sortir del camp clos on lluità amb el senyor de les Viles-Ermes, els reis de Frisa i Polònia, els ducs de Bavera i Burgunya, i amb Thomas de Muntalva (caps. 67-84).
Vegeu, referent a aquest tema, la nostra notaIV.