Els mateixos, més l’Engracieta
ENGRACIETA
Digueu.
XALET (falaguer)
Escolta, maca; escolta una cosa.
ENGRACIETA
Expliqueu-vos.
XALET
Vaia, no estiguis trista. Que te l’has cregut, a l’Agustinet?
ENGRACIETA
Per què m’ho pregunteu?
XALET
Bé: que te l’has cregut?
ENGRACIETA
Per què no?
XALET
Que no saps que es d’aquella manera? Encara no li coneixes el caràcter? Es un xicot molt nerviós, tot cor, com jo, si fa o no fa. Que’t penses que no li sap greu allò que t’ha dit aquest matí? Sí, noia, sí, que n’hi sap.
ENGRACIETA
L’Agustinet es molt resolut.
XALET
No, dòna, no! Mira: ara no fa gaire, tot dinant, li he fet prometre que tornaria a veure-t. Vés, amoixa-l, quan el vegis. No li facis mala cara, i ja veuràs com, ben garbellat, no haurà passat res. Es un bon noi, l’Agustí!
ENGRACIETA
Ningú us diu lo contrari.
XALET
Hi estàs, eh, en que es un bon noi?
ENGRACIETA
Sí.
XALET
Ara mateix deia a ta mare, sinó que ella no vol creure-m: juro que’m penedeixo de lo que he fet am vosaltres, sobre tot am tu! Perquè, vaja, no t’ho mereixes! No sé en què m’havia fixat! Com que en aquest món tot-hom diu mal l’un de l’altre i això s’encomana… Me dol més lo que he dit!…
ENGRACIETA
Ja us ho perdono tot!
XALET
Gràcies. Però, costi lo que costi, aquesta qüestió ha d’arreglar-se. Jo faré mans i mànegues pera que’t casis am l’Agustí.
URSULA
Sí, ara…
XALET
Encara s’hi es a temps.
SUSAGNA
Mentres hi ha vida hi ha esperança.
XALET
Jo’l convenceré de que va errat; me donaré tota la culpa de lo que passa… i el noi me farà quedar bé.
ENGRACIETA
Que poc el coneixeu!
XALET
Sí, dòna, sí, que’l conec! L’Agustinet no ve de mala sang. Es tallat de bona lluna.
ENGRACIETA
Tot es en va!
XALET
Tu deixa-m fer!
SUSAGNA
Sí, Xalet: mireu si podeu arribar-ho a cap.
XALET (am resignació)
Vaia! I un cop sigueu casats, jo’m conformaré de tot. Pels anys que’m queden de vida…
SUSAGNA (somrient)
Aixís m’agradeu!
XALET
Us prometo no anar més a la taverna. D’avui endavant seré tot un altre: ja està dit.
ENGRACIETA
Es inútil!
XALET
Deixa, dòna! (Se sent la campaneta.) Truquen.
URSULA (alçant la veu)
Entreu, entreu, que la porta es oberta.
(Per la porta de l’escala compareixen l’Olaguer i en Geroni. El primer es molt curt de vista i té dolor a les cames. Tant l’un com l’altre vesteixen de la manera tipica dels obrers filadors.)
Els mateixos, més l’Olaguer i en Geroni
OLAGUER (desde la porta)
Que no hi es en Joan?
URSULA
No. Es a dalt amb en Valeri. Entreu, que ja ve desseguida.
OLAGUER (entrant)
Déu vos guard.
SUSAGNA
Hola, Olaguer!
GERONI
Bones tardes.
XALET
Què hi ha, nois, què hi ha?
OLAGUER
Ah! Sou vós, Xalet?
XALET
El mateix.
OLAGUER
Dispenseu: no m’hi havia fixat.
XALET
Es fàcil!
URSULA
Seieu, si us plau.
ENGRACIETA (oferint-los cadires)
Teniu, Olaguer. Teniu, Geroni.
OLAGUER (asseient-se)
Gràcies.
GERONI (també asseient-se)
M’he cansat, pujant l’escala.
OLAGUER
Jo també. Les cames ja gairebé no poden portar-me.
XALET
No us espanteu, home!
OLAGUER
No! Jo no m’espanto mai. Qui ha fet avui, farà demà.
GERONI
A mi no més m’espanta’1 fred!
SUSAGNA
No’n fa pas, ara.
OLAGUER
No! I a fe que en tot el dia no s’ha vist el sol.
GERONI
Me sembla que avui plourà.
XALET
Voleu dir?
GERONI
Vaia!
OLAGUER
Prou que ho conec am les cames.
XALET
Que senyalen el temps?
OLAGUER
Són el meu pronòstic. Aquest dolor, que no’m deixa viure en repòs!…
XALET
Feu-vos-hi unes fregues amb aiguarràs.
OLAGUER
Ja ho he provat tot. Sabeu què es el meu mal?
XALET
Masses anys!
OLAGUER
Endavinat.
GERONI
No’s pot-ser vell!
(Curt silenci i cambi de to.)
XALET
I bé: que heu rebut un avís?
OLAGUER
Sí: me l’ha donat en Valeri.
GERONI
A mi, en Joan.
OLAGUER
Que sabeu què volen?
XALET(vacil·lant)
Del cert, no.
OLAGUER
I vós, Ursula?
URSULA
Tampoc. Espereu que tornin.
SUSAGNA
Ja us ho podeu pensar: coses de la fàbrica.
OLAGUER
Ah! Ja m’ho mig temia. No hauria vingut pas; sinó que he pensat: “Vés, arriba-t’hi; allò, per no quedar malament”. Compreneu?
XALET
Penseu com jo.
OLAGUER
Deuen volguer fer una reclamació a l’amo.
XALET
De segur.
OLAGUER
Me sembla que no se’n treurà res.
GERONI
Es feina en va.
OLAGUER
Es clar, home! Quan ens han despedit, ells sabran per què. I, després, jo entenc que qui paga governa, a casa seva.
URSULA
Que no es mal fet, pera vós?
OLAGUER
Lo què? Que’ns hagin despatxat?
URSULA
Sí!
OLAGUER
Oh! Veureu, veureu… Si al nostre lloc hi poden posar filadors joves, que al cap de la setmana facin més mudades que nosaltres, trobo que obren santament traient-nos de les màquines. Jo, en el seu cas, pot-ser faria lo mateix. Els joves tenen més llestesa.
GERQNI
No hi passo!
OLAGUER
No?
GERONI
En lo únic en que pot guanyar-me un jove es en untar el rodatge.
OLAGUER
En tot, home, en tot.
GERONI
Oh! Cah! En untar el rodatge, sí; però, si no’m rodés el cap, pera pujar a les bancades, encara’n parlaríem. Comprens el sentit?
OLAGUER (amb enfasi)
Oh! Si jo tingués la vista bona i no patis de dolor i em fessin trenta anys de descompte…
GERONI (interrompent-lo)
Bé: tu ja ho agafes per alt.
OLAGUER
Veuràs: jo no estic pera moure raons: ja he fet a tots.
URSULA
I, doncs, de què us refieu?
OLAGUER
Ai, ai! Dels meus fills.
URSULA
Dels vostres fills?
OLAGUER
Sí! En tinc dos, i tots dos casats, que defensen una bona setmanada. Molt serà que un o altre no’m reculli!
URSULA
Ai! Quina sort!
GERONI
A mi l’encarregat m’ha promès que m’ocuparia a ensacar borra.
XALET
Doncs, sent aixís, vosaltres ja esteu salvats…
OLAGUER
Es clar que sí! Vés quina reclamació hem de fer ni jo ni aquest!
SUSAGNA
I en Joan? I en Valeri?
OLAGUER
En Joan ja té l’Engracieta.
SUSAGNA
I nosaltres?
OLAGUER
Vosaltres?… Ai! Que aviat us desespereu!
SUSAGNA
Vós us hi trobéssiu en el nostre cas!
OLAGUER
S’ha de pendre paciència, Susagna!
XALET
Si; però l’un té d’ajudar a l’altre.
OLAGUER
No dic que no.
GERONI
Jo tampoc.
OLAGUER
Bé… però no vui treure la cara pera res. Per sota mà, tot lo que vulguin. (Cambiant de to i aixecant-se.) Apa, anem, anem a veure aquells, que tinc una mica tard.
ENGRACIETA
Espereu, que vaig a avisar-los.
GERONI (també aixecant -se)
Ja hi pujarem.
ENGRACIETA
Es que l’Olaguer està cansat.
OLAGUER
No hi fa res. Anem, anem, Geroni, que a casa m’esperen.
GERONI
Som-hi, doncs.
XALET
Apa: jo també vinc am vosaltres.
URSULA
Aneu, aneu.
OLAGUER
Passeu vós al davant, Xalet.
XALET
Va ja. (A les dones.) Adeussiau.
URSULA
Bon vent!
SUSAGNA
Adéu, adéu!
XALET
Ja tornaré.
(En Xalet, l’Olaguer i en Geroni desapareixen per la porta de l’escala.)
L’Ursula, la Susagna i l’Engracieta
URSULA
Quina indignació fa la gent!
SUSAGNA
Ai, sí! Tot-hom no més procura pera ell!
URSULA
Tota m’irrito, quan sento parlar així!
SUSAGNA
Però, mira en Xalet! Vès qui ho hauria dit que tingués tanta bondat de cor?
URSULA (amb ironia)
Que te’l creus?
SUSAGNA (am convicció)
Sí.
URSULA
Jo no. Es més fals que la sorra del mar!
ENGRACIETA
Jo també me’l crec.
URSULA
Si no pot enraonar que no menteixi!
SUSAGNA
Bé, vaja…
URSULA
Per què no ho feia abans, quan era hora, lo que ara fa?
SUSAGNA
Ja’s penedeix de tot.
URSULA
Oh! Si’ls penedits poguessin tornar a Roma!…
SUSAGNA
Que ets mal pensada!
URSULA
Pensa mal i no erraràs.
(Compareix l’Agustí per la porta de l’escala.)
Les mateixes, més l’Agustí
AGUSTÍ
Bones tardes.
SUSAGNA
Déu te guard, Agustí.
URSULA
Ah! Tant mateix has tornat?
AGUSTÍ
Per què no haig de tornar? Que us-e sap greu?
URSULA
No. Se veu que has cregut el teu pare.
AGUSTÍ
No’l culpeu de res, an ell.
URSULA
Oh! No’l culpem pas. Ha dit que tornaries, i veig que no’ns ha enganyat. Si abans l’escoltaves pel mal, l’escoltes ara pel bé.
AGUSTÍ
De tot lo que’m diu el pare me’n prenc lo que mellor me sembla. Si l’escolto i no’l contradic, es perquè no parla mai am malicia. El pobre no pot veure’l món sinó a la seva manera.
SUSAGNA
Li tens molt respecte.
AGUSTÍ
Sempre n’hi he tingut.
URSULA
L’haguessis sentit no fa gaire: tot volia adobar-ho. Oi, Engracieta?
ENGRACIETA
Sí.
URSULA
Ha promès fer tota mena de sacrificis, fins el de no acostar-se més a la taverna.
AGUSTÍ
Us dic i us repeteixo que ell no té la culpa de res. Torno an aquesta casa perquè no puc despendre-m, aixís com aixis, de vosaltres. L’afecte arrelat no’s mata tant fàcilment, ni jo’m proposo matar-lo. Engracieta: sempre t’he dit que t’estimava.
ENGRACIETA
I encara m’ho dius.
AGUSTÍ
Perquè es veritat. Si no t’estimés, també ho diria.
URSULA
Però, quina estimació més extranya la teva!
AGUSTÍ
No la compreneu, oi?
URSULA
No. Si l’estimessis, a l’Engracieta, no la deixaries patir.
AGUSTÍ
Vós no més podeu creure en el meu amor veient-me casat.
SUSAGNA
Deixeu-ho córrer. Us tornareu a enfadar.
URSULA
No tingueu por, Susagna.
SUSAGNA
Pot-ser me fico allà on no’m demanen; però, jo, saps?…
URSULA
Tu ja ets com de familia.
SUSAGNA
Ja ho sé. Sinó que en això dels casaments…
URSULA
Ai! Ara que tot ja estava a punt!
SUSAGNA
Oi tal! Quina llàstima!
AGUSTÍ
Però, què té més que’m casi avui que demà? Per què hem de parlar-ne ara, en aquesta ocasió? Que no podem esperar-nos?
URSULA
Si; anem esperant!
AGUSTÍ
Vós no teniu confiança en mi.
URSULA
No ha de ser, tard o d’hora?
AGUSTÍ (convençut)
Sí. I serà.
URSULA
Doncs, si ha de ser, que sigui com més aviat mellor.
SUSAGNA
Sí, sí, Agustinet.
AGUSTÍ
Però, espereu-vos, dòna. Pot-ser jo trobaré un medi…
URSULA
Malaltia llarga, parenta de la mort.
AGUSTÍ
Que voleu que faci un cop de boig, sense cap mirament?
URSULA
No ho deies pas aixís, abans.
AGUSTÍ
No’m feu enraonar, Ursula, perquè diria lo que no tinc ganes de dir!
URSULA
Explica-t, home!
AGUSTÍ
Però, que no sabeu de comptar?
URSULA
Més que tu.
AGUSTÍ
Que no us feu càrrec de lo que jo guanyo cada setmana?
URSULA
No guanyava tant en Joan el dia que vam casar-nos.
SUSAGNA
En Valeri tampoc.
AGUSTÍ
Aquells eren uns altres temps.
URSULA
Amb el teu jornal i amb el de la noia, ben repartits, encara podeu estalviar alguna cosa.
AGUSTÍ
Oh! Es que jo, un cop casat, no vui que l’Engracieta vagi a la fàbrica.
URSULA
Ah! No?
AGUSTÍ
No. La dòna que sap els seus devers té prou feina a casa.
URSULA
Jo hi vaig anar, quan era jove, a la fàbrica. I la Susagna també.
SUSAGNA
Qui pogués tornar-hi an aquella edat!
AGUSTÍ
No’n parlem d’allavores: parlem de lo d’ara.
URSULA
Ai! Quins joves més espantadiços corren avui!
AGUSTÍ
Digueu-me lo que volgueu; digueu-me covard: tant se m’endona. Jo no hi dec anar, aixís a l’esbogerrada, contra les circumstancies. Si jo tenia l’esperança de mellorar la meva situació… enteneu?… si jo vegés… què us diré!… que, treballant amb amor com treballo…
URSULA (interrompent-lo)
Que no ets com els altres?
AGUSTÍ
Quins altres?
URSULA
Que no’t veus capaç, portant-te bé, d’arribar a ser encarregat?
AGUSTÍ (interrompent-la)
No; no hi he pensat mai. Ni ho acceptaria.
URSULA
Doncs, no’t queixis!
AGUSTÍ
Si no sóc jo qui’s queixa: sou vosaltres.
URSULA
Que no’l sents, Susagna?
SUSAGNA (excusant-se)
Oh!…
URSULA
Que te’n sembla, noia?
ENGRACIETA
No’n parlem més, creieu-me.
URSULA (amb ironia trista)
Som nosaltres, nosaltres, els que’ns queixem!
AGUSTÍ
No m’heu entès, Ursula!
URSULA (plorant)
Ai, Senyor! Qui’ns ho tenia de dir de tu!
SUSAGNA (sentint passos)
No ploris, Ursula, no ploris!
(Torna en Xalet per la porta de l’esquerra.)
Els mateixos, més en Xalet
SUSAGNA (al veure en Xalet)
Que ja baixen?
XALET
Cah!… (A l’Agustí.) Hola, noi!
URSULA
Què diuen?
XALET
No arribaran pas a entendre-s.
URSULA
Qui sap !
XALET
Jo m’he ofert en tot i per tot an en Joan, i ni tampoc m’ha escoltat.
(Compareixen el Menut, en Borra i el Tit per la primera porta de l’esquerra. Vesteixen per l’estil de l’Olaguer i en Geroni.)
Els mateixos, més el Menut, en Borra i el Tit
MENUT
Se pot passar?
URSULA
Sense trucar. Entreu, entreu.
(Entren tots i saluden. Els altres els corresponen.)
TIT
Apa!
URSULA (a tots)
Seieu, si us plau.
(L’Engracieta’ls ofereix cadires.)
ENGRACIETA
Teniu, Borra.
BORRA (asseient-se)
Vinga.
ENGRACIETA
Teniu, Menut. Teniu, vós.
MENUT
Gràcies.
(El Menut i el Tit s’asseuen.)
TIT
Seiem-hi.
MENUT (després d’un curt silenci)
I, doncs, en Joan?
URSULA
Ja vé: es amb en Valeri.
BORRA
Que han anat molt lluny?
URSULA
No: són aquí mateix.
SUSAGNA
Són a casa.
XALET
Jo, ara acabo de deixar-los.
BORRA
Anàvem a posar-nos a dinar, quan veig que compareix en Valeri pera donar-me l’avís de que aquesta tarda’m deixés caure aquí.
TIT
A mi m’ha avisat en Joan.
MENUT
A mi també. Però no ha volgut donar-me cap explicació. Això sí, m’ha encomanat en gran manera que no fes falta. Justament avui que volia anar a trobar el metge!
SUSAGNA
Que no esteu bo?
MENUT
No gaire: tinc la caixa espatllada,
SUSAGNA
Ah! Sent aixi…
MENUT
Que pot-ser vol fer una reclamació, en Joan?
XALET
Crec que sí.
TIT
Què hi dius, Borra?
BORRA
Jo?
MENUT
No estàs per reclamacions tu.
BORRA
Noi, tenim mala peça al teler.
SUSAGNA
Devegades…
URSULA
Que aviat perdeu l’esperança!
BORRA
L’esperança era una noia molt bonica que va morir asseguda. Què’t sembla: hi toco, Agustinet?
AGUSTÍ
Què us diré jo?…
BORRA
De què’m servirien els anys i l’experiencia?
TIT
Jo tampoc hi crec massa en les reclamacions.
MENUT
I, doncs, en què creus?
TIT
Què vols que’t digui? No hi ha com en Xalet.
XALET
Jo?
TIT
Sí. Vès qui t’empeta la base, a tu!
XALET
Les teves agalles voldria!
TIT
Jo fos jove!
BORRA
Tant se m’endona.
MENUT (an el Tit)
Que t’agradaria tornar a començar la vida?
TIT
Sí. Ara rai, que ja sé les tasqueres!
BORRA
Jo, ja voldria haver arribat a la darrera fita. Perquè, pera ser jove i haver de rependre aquest calvari…
TIT
Cah, home! No’t donguis mai! Fes com uns girassols que aquest estiu tenia a l’eixida de casa.
BORRA
Vaia uns girassols, nosaltres, més pansits i coll-torçats!
TIT
Ves sempre de cara a la llum.
MENUT
Això ho has sentit a dir.
SUSAGNA
Bé: me’n vaig a avisar aquells.
BORRA
Ah! No’ls dongueu pressa.
MENUT
Ja baixaran, si volen.
TIT
Que estan sols?
SUSAGNA
No: també hi ha l’Olaguer i en Geroni.
TIT
Aquell camandules de l’Olaguer ha comparegut? Que es extrany!
MENUT
Si… I en Geroni?
TIT
Vaia un altre!
MENUT
Quin parell d’emplastres!
BORRA
Cada hu es com Déu l’ha fet.
TIT
Que va que si acordem nomenar una comissió pera anar a avistar-se am l’amo, que ni l’un ni l’altre volen ser-ho?
BORRA
Com que no tenen paraules…
TIT
Ni fets! I encara que’n tinguessin, de paraules.
BORRA
Veuràs: l’Olaguer compta amb els dos nois que té casats.
TIT
I en Geroni?
BORRA
Aquest, rai! Deixa-l anar.
SUSAGNA (aixecant-se)
Me’n vaig a dir an aquells que vinguin.
URSULA
Vés, vés, Susagna.
SUSAGNA
Adeussiau tots.
(Tols li tornen la salutació.)
AGUSTÍ
Salut!
ENGRACIETA
Estigueu bona, Susagna.
(La Susagna desapareix per la porta de l’escala.)
Els mateixos, menys la Susagna
BORRA
I, doncs, Menut, qui hi posaran ara al nostre lloc?
MENUT
Ja pots comptar: els nuadors més avispats.
BORRA
Per això’ns han despedit a nosaltres!
XALET
Tinguessin vinticinc anys!
MENUT
Ja veurem els joves!
BORRA
Jo, si hagués fet anar una màquina de cinccentes pues, hauria aconseguit més la feina.
TIT
No, home, no: hauries tingut de córrer el doble: les màquines petites van més depressa.
BORRA
Es clar que sí; però…
TIT
Però, re. Vès què’ls expliques als amos! Ells no més veuen que portem un feix d’anys al damunt.
MENUT
I lescordesde l’espiralja estan gastades.
TIT
Aquests són! La qüestió es el negoci; que’l capital creixi!
ENGRACIETA
Ditxós negoci!
AGUSTÍ
Sempre’ls diners!
BORRA
I doncs?
MENUT
També haurien de mirar una altra cosa.
TIT
Que’ns deixen a la misèria?
MENUT
Sí.
TIT
Vès que’ls contes! No hi estàs en això, Agustinet?
AGUSTÍ
Conforme del tot.
TIT (an el Menut)
Ho veus?
URSULA
Ai! Que triguen!
(Se senten enraonaments a l’escala.)
ENGRACIETA
Me sembla que ja baixen.
URSULA
Sí. Ja ls-e sento.
XALET (a l’Agustí)
Noi: nosaltres pot-ser que’ns en anessim.
AGUSTÍ
Tinc de veure en Joan.
XALET
Ah! Fes, doncs.
URSULA
Ja són aquí.
(Per la primera porta de l’esquerra compareixen, enraonant, en Joan, en Valeri, l’Olaguer i en Geroni.)
Els mateixos, més en Joan, l’Olaguer, en Valeri i en Geroni
JOAN (molt satisfet i animat)
Hola, nois!
(Mira, extranyat, a l’Agustí.)
TIT
Hola, Joan!
(Tots se saluden. Molta animació.)
JOAN
I els altres companys?
BORRA
Quins?
JOAN
Que no us heu trobat, tot venint?
OLAGUER
Ja faran cap.
GERONI
Encara es d’hora.
JOAN
Apa, seieu. Agafeu cadires.
(Se van asseient en desordre.)
MENUT
De què’s tracta, Joan?
JOAN
Espera que hi siguem tots.
MENUT
Que has citat algú més?
JOAN
Sí: tots els companys despatxats. L’un ha avisat l’altre. Ursula! Engracieta!
URSULA
Què vols?
JOAN
Més cadires, que no n’hi ha prous! Porteu les de la sala.
URSULA
Ja va.
(L’Ursula i l’Engracieta desapareixen per Ja primera porta de la dreta.)
Els mateixos, menys l’Ursula i l’Engracieta
JOAN
Apa, enllestiu.
XALET
Jo, tant-se-val que me’n vagi.
AGUSTÍ
Joan: us hauria de veure.
JOAN
(després de mirar-se’l una estona)
Queda-t.
AGUSTÍ
Si us haig de ser útil…
JOAN
Sí, queda-t; tu tens lletra: pot-ser que convingui assentar alguna cosa.
AGUSTÍ
Com volgueu.
XALET
Doncs, me’n vaig.
MENUT
Us en aneu, Xalet?
XALET
Sí. Vaja, salut tot-hom, i bona sort.
(Tots el corresponen. En Xalet desapareix per la porta de l’esquerra.)