Els mateixos, menys en Xalet
JOAN
Valeri.
VALERI
Mana.
JOAN
Apa, vine a ajudar-me: agafa la taula per aquell cap.
AGUSTÍ
No: deixeu… (Agafant-la ell.) On voleu posar-la?
JOAN
Allà, de cara a la paret.
(Col·loquen la taula de cara a la paret de la dreta. Compareix en Calderí per la porta de l’escala.)
Els mateixos, més en Calderí
CALDERI
Salut!
(Tots el saluden.)
JOAN
Hola, Calderí!
TIT (volguent agafar la taula)
Deixa, Agustinet…
AGUSTÍ
No us amoïneu.
JOAN(an en Calderí)
Seu, noi, seu.
CALDERÍ (buscant cadira)
Oh!…
JOAN
Noies! (Acabant de col·locar la taula.) Aixís. Ara no més hi falta paper i ploma.
VALERI
I tinta.
JOAN (nerviós i satisfet)
Se suposa.
TIT
(posant una cadira davant de la taula)
I aquí una cadira, eh?
JOAN (content)
Sí, noi!
(Tornen l’Ursula i l’Engracieta, cada una am dugués cadires de palla fina, que han tret de la sala.)
Els mateixos, més l’Ursula i l’Engracieta
JOAN
Què fèieu tanta estona am les cadires?
URSULA
Vès, Joan.
JOAN
(prenent-li les dugues cadires)
Apa, vinga!
VALERI
(a l’Engracieta, prenent-li també les seves)
Dô-m, noia.
ENGRACIETA
Teniu.
JOAN (oferint una cadira)
Té, tu, Calderí: séu. Té, tu. Borra. Apa, seieu. Porta, Valeri.(Prenent-li una cadira.) Aquí. (La col·loca. A les dones.) Porteu-ne un parell més.
(L’Ursula i l’Engracieta desapareixen per la primera porta de la dreta.)
URSULA
Desseguida.
JOAN
Noia!
ENGRACIETA (deturant-se)
Què mana?
JOAN
Vès, porta les endròmines d’escriure.
ENGRACIETA (anant-se’n)
Ja les porto.
Els mateixos, menys l’Ursula I l’Engracieta
JOAN
Ja veureu: posem les cadires de rengle, davant de la taula.
OLAGUER
Se prepara una gran reunió.
JOAN
Am tots els ets i uts.
OLAGUER
Sembla que anem a conspirar.
JOAN
Qui sap! Apa, enllestiu!
(Tots se col·loquen paralelament a la taula.)
BORRA (acostant la seva cadira)
Ah, ah!,
JOAN
I seieu: no feu compliments.
(Tornen l’Ursula i l’Engracieta, la primera am dugues cadires més, de palla fina; la segona, amb un tinter de vidre, senzill, una ploma i uns quants fulls de paper ratllat. Simultàniament, per la porta de l’escala, compareixen en Pere i en Vador. Van am la roba de treballar, lo mateix que tots els altres.)
Els mateixos, més l’Ursula l’Engracieta, en Pere i en Vador
URSULA (donant-li les cadires)
Té, Joan.
JOAN
Porta.
PERE
Salut i fraternitat!
VADOR
Bones tardes.
(Tots tornen la salutació. Força animació.)
JOAN (molt content)
Hola, Pere!
PERE
Hola, valent!
JOAN (oferint-li una cadira)
Té, seu.
PERE
Vinga!
(Pren la cadira i s’asseu.)
JOAN (també oferint-li una cadira)
Té, tu, Vador.
VADOR
Dô-m.
(Pren la cadira i s’asseu.)
JOAN (molt engrescat)
Nois! L’unió fa la força!
ENGRACIETA
Teniu, pare,
(Li dóna’l tinter, paper i ploma.)
JOAN
Té, Agustinet.
AGUSTÍ
Veiam…
JOAN
Seu aquí, al cap de la taula.
AGUSTÍ
(seient a un extrem de la taula, de cara al públic)
Molt bé.
JOAN
(mirant, tot satisfet, la reunió)
No sabeu si n’hi ha cap més, de despatxat?
BORRA
Per ara, no.
JOAN
Doncs, ja podem començar…
PERE (interrompent-lo)
La conspiració.
JOAN
Tu, Ursula, si tens feina…
URSULA
Ja me’n vaig, ja.
JOAN
I tu també, Engracieta: no són coses de dones.
URSULA
Prudència, Joan!
JOAN
Vés!
(L’Ursula i l’Engracieta desapareixen per la primera porta de la dreta.)
Els mateixos, menys l’Ursula i l’Engracieta
JOAN
(dret darrera la taula, molt emocionat)
Doncs, comencem.
PERE (mirant la reunió)
N’hi falta un que m’ha promès que vindria.
JOAN
Qui
PERE
El Rovellat.
TIT
Ara es aquí.
(Compareix el Rovellat per la porta de l’esquerra.)
Els mateixos, més el Rovellat
ROVELLAT
Bones tardes.
(Tot-hom li torna la salutació.)
PERE
Ara són hores…?
JOAN
Sempre perds un quart de jornal, tu!
ROVELLAT
Que ja heu engegat?
JOAN
No encara.
ROVELLAT
Ah! Això es venir a punt de carmel·lo.
JOAN
Seu i calla.
ROVELLAT (asseient-se)
Seiem-hi, doncs.
JOAN (aixecant-se, molt emocionat)
Companys: el motiu de convocar-vos… el motiu de convocar-vos an aquesta reunió… (Barboteja, tambalejant, com si li anés a venir un cobriment de cor. Deixa d’enraonar, apoiant-se a la taula. Al veure-l en semblant estat, tots els reunits s’aixequen i s’hi acosten, fent una exclamació de sorpresa.)
AGUSTÍ (am sol·licitud)
Joan: què teniu?
JOAN (am veu ofegada)
Res… res.
VALERI (acostant-s’hi)
Què’t passa?
JOAN (pantejant)
Seieu… seieu…
(Tots tornen a asseure-s.)
VALERI (am gran prec)
Calma, Joan!
JOAN
Ja m’ha passat… No ha estat res… Es que’l cor se’m nua, de tant alegre que estic veient-vos…
OLAGUER (pietosament)
Apa, digues, digues, Joan.
JOAN (fent un esforç, redreçant-se)
Doncs, sí, companys: el motiu de convocar-vos es senzillament pera tractar de la nostre baixa en el treball.
PERE
Ben dit!
OLAGUER
No t’exaltis!
PERE
Sí, ben dit! Que consti!
(L’un fa callar l’altre. Moment de confusió.)
TIT (cridant)
Demano la paraula prèvia!
JOAN (sense fer-ne cas)
Jo entenc, estimats companys… jo entenc que som mal despatxats.
PERE
Jo també.
MENUT
I jo.
(Crits d’aprovació per part de tots.)
TIT
(cridant més fort que de primer)
Demano la paraula pera fer una proposició prèvia!
JOAN
Qui es?
TIT
Jo.
JOAN
Té la paraula’l company Tit.
TIT (aixecant-se)
Jo sóc del parer que’s nomeni una comissió pera que vagi a avistar-se am l’amo.
PERE
Ben pensat!
(Aprovació general.)
TIT
Doncs, apa, anem al gra!
OLAGUER
Calla, si vols!
TIT
Calla tu!
OLAGUER
No’m dóna la gana!
PERE
Cada hu que hi digui la seva!
ROVELLAT
Que parli’l que’n sàpiga més!
PERE
Aquí tots som iguals! Idees, idees falten!
VADOR
I fets!
(Crits i confusió.)
JOAN
Ordre! Ordre!
GERONI
Vés dient.
JOAN
Calleu!
CALDERÍ
Que parli en Joan!
ROVELLAT (brandant el cap)
No farem res! No farem res!
BORRA
Ni’ns arribarem a entendre!
OLAGUER
Digues, Joan, digues!
PERE
Sentem bases!
JOAN
No’m trenqueu les oracions!
CALDERÍ
Calma! Calma!
BORRA (així que’s fa silenci)
Apa, digues.
JOAN
Si’ns han despatxat, no es perquè no fessim bona feina, sinó perquè’n volien més.
PERE
Com que ells treballen tant!
TIT
No tenen raó!
(Crits d’aprovada.)
PERE
I que han de tenir!
BORRA
Com que lesmetxeresvan tant ganses…
OLAGUER (interrompent-lo)
Ben nèt que hi van!
GERONI
(interrompent-los a tots dos)
No’ns donen l’abast pera cambiar lafileta.
ROVELLAT
I, es clar, no podem fer la feina que vol l’amo.
VALERI
I d’ençà que gastem metxadel número dèu…
MENUT (recalcant-t’ho)
Que no val re!
VALERI
… tot sóngatesiaixemics.
ROVELLAT
I mals-de-cap.
PERE
Vès qui treballa amb aquest cotó!
TIT
Després s’ha de descomptar el temps que’s perd, quan el contramestre arregla l’estiratgeperquè facargolí.
MENUT
Am tants entrebancs, lesmudadesse retrassen.
JOAN
Per això mateix. La qüestió es anar a trobar l’amo i fer-li veure.
OLAGUER
Si ja som vells!
JOAN
Ja’t dones?
GERONI
Tenim masses anys!
VADOR
Al nostre lloc més s’estimaran posar-hi joves. Som gent sobrera, nosaltres!
JOAN
Que n’hi posin un, de jove, a la mevamàquina!
PERE
I a hi meva!
JOAN
Si treu elssetantesque jo treia…
TIT
I jo!
JOAN
Allò era una seda!
MENUT (aixecant-se, cridant)
Demano la paraula!
JOAN
Digues.
MENUT
Jo sóc del parer, com ha exposat molt bé’l company Tit, que’s nomeni una comissió, donant-li amplies facultats pera resoldre lo que cregui més convenient.
JOAN
Apa, doncs. Qui la compondrà aquesta comissió?
PERE (an en Joan)
Tu, un.
MENUT
I en Valeri.
ROVELLAT
I l’Olaguer.
JOAN
Apunta, Agustinet.
(Crits d’aprovació.)
GERONI
Que’s passi a votació!
JOAN
Tira, home, tira! No cal!
OLAGUER
No, jo no puc ser-ho.
JOAN
No?
OLAGUER
Jo… no m’embolico. Tampoc sóc bo pera treballar…
JOAN
I tu, Geroni?
GERONI
Jo?… Veuràs…
JOAN (a l’Olaguer, amb ironia)
Sí: tu comptes amb els teus fills. (An en Geroni.) I tu encara tens esperances de que’t donguin una plaça, a triar el reco.
GERONI
No ho nego.
JOAN
Oh! Ja, ja! I tu, Menut?
MENUT
Jo, sempre vaig am la majoria.
JOAN
I en Calderí què hi diu?
CALDERÍ (no gosant-ho dir)
Veuràs, Joan: una persona que’m vol bé me deixa diners pera posar-me a vendre bitllets i apuntacions de la loteria pels carrers.
PERE (amb sarcasme)
No més te faltava això!
JOAN
I en Vador?
VADOR
Jo, com que, estalviant, he arribat a arreconar cosa de trescents durets…
JOAN (amb impaciència)
Digues.
VADOR
Te seré franc: penso posar una mica de tenda, que pera mi i la dòna molt serà que no’ns dongui pera les tristes caixalades.
JOAN (indignat)
Vés, formiga vella!
PERE (an en Vador)
Garça!
VADOR
Envejós!
JOAN
I en Borra, què hi diu?
BORRA
Feu lo que volgueu. Jo, de tot dic amén.
JOAN
Bé, però…
BORRA
Jo aniré vivint com puga, i allà on caigui… m’hi deixaré anar.
JOAN
Això no es dir re.
BORRA
I es dir molt.
ROVELLAT (abstret i en to tragic)
Jo, ja tinc pres el meu determini.
JOAN (amb ansietat)
Què?
ROVELLAT
(més accentuat i grave que de primer)
Sé ont es la via del carril i…
JOAN (esgarrifat)
Calla!
(Tots, menys en Borra, protesten de les paraules d’en Rovellat.)
PERE
(aixecant-se, am desesperació)
Jo crec que lo més ben pensat es anar a escometre’ls joves!
JOAN
Com s’entén?
PERE
Nosaltres som l’idea: ells, la força!
JOAN (entusiasmat)
Explica-t, que m’agrada això!
PERE
Sí! Hauriem d’engrescar-los pera que’s declaressin en vaga!
JOAN
A favor nostre?
OLAGUER (movent el cap)
No pot-ser.
GERONI (am somriure amarc)
I cah!
BORRA (am sentiment)
No’ns escoltaran.
TIT
Ells fan el mateix camí que nosaltres, i si arriben a vells…
OLAGUER (interromptent-lo)
Vès què’ls contes! No hi pensen en demà.
MENUT
No, que no hi pensen!
BORRA
Som arbres caiguts!
ROVELLAT
(mirant a terra i en to concentrat)
El carril ho arreglarà tot!
JOAN (a l’Olaguer, fòra de sí).
Es a dir que no’ns escoltaran, els joves?
OLAGUER
No!…
JOAN
Què’t sembla, Agustinet?
AGUSTÍ
L’Olaguer té raó!
JOAN (fòra de si)
Però, es just això?
AGUSTÍ
Just, no; natural, sí.
JOAN
Pera defensar-nos a nosaltres no’s declararan en vaga?
AGUSTÍ
No.
JOAN
Quantes vegades s’hi han declarat per un mal treballador?
AGUSTÍ
Lo que haurien de fer, si de cas, els joves, es no consentir que s’hagi de treballar a la vostra edat!
MENUT
Això en el nostre temps no passava.
PERE
Els joves d’avui en dia no són ningú.
CALDERÍ (depreciatiu)
No van enlloc.
PERE
Deixa-ls presumir i divertir-se força!
OLAGUER
Això!
GERONI
No’ls amoïna res més.
JOAN
Perquè són uns ignorants.
TIT
I uns fatxendes!
VADOR
Que no estimen.
ROVELLAT
Ni als seus pares.
AGUSTÍ (aixecant-se serenament)
Per què’n dieu mal dels joves?
PERE
Perquè s’ho mereixen!
AGUSTÍ (amb amor)
Però, no veieu que feu mal fet?
JOAN
Que’ns defensin! Que prenguin exemple de nosaltres!
AGUSTÍ
Ja ho fan.
JOAN
Que no!
AGUSTÍ
Com vàreu portar-vos amb els vostres pares?
JOAN
AUavors tot anava d’una altra manera.
AGUSTÍ
I amb els vostres fills? Què’ls heu ensenyat?
JOAN
Tot lo que hem pogut.
AGUSTÍ
De petits que’ls feu anar a la fàbrica am vosaltres.
PERE
La necessitat no té llei.
AGUSTÍ
Per què no’n protestàveu?
JOAN
Ja vàrem protestar-ne, en el nostre temps!
PERE
Convé que’ls joves sàpiguen lo que hem fet.
JOAN
Que consti ben alt!
AGUSTÍ
Per què?
PERE
Perquè si pensessin veurien que, sense’ls nostres esforços, avui ells no serien res.
AGUSTÍ
Què són ara?
JOAN
Més de lo que’s mereixen ! Nosaltres, a costa de la nostra sang, els hem conquistat els drets de que disfruten.
AGUSTÍ
I encara són esclaus!
PERE
Per què no obren nous camins?
AGUSTÍ
Ja estan oberts! Seguiu-los!
JOAN
Jo’ls segueixo! Avant!
AGUSTÍ
Els vostres dolors m’havien aclaparat; la vostra desgracia m’ha encès el cor. Sóc jove! Vui ser jove! (Passant-se la mà pel front, amb accionat tràgic.) Ah! Lluny del meu pensament aquestes negrors del passat! Vingueu raigs de sol retornadors pera tots vosaltres!
JOAN (am deliri)
A viure tots!
AGUSTÍ
Caminem, tots units, els desgraciats, vells i joves; caminem combatent l’egoisme, encara que sigui regant la terra am la nostra propria sang!
JOAN
Que s’arboli tot!
AGUSTÍ
Vosaltres ja heu complert la vostra missió en la vida. Se us té de mirar am respecte.
JOAN
(joiosament, baten t-li’l cor)
Ens ho mereixem!
AGUSTÍ (am gran pietat)
Jo hi veig poesia damunt vostre, I se us té per una desferra inútil!
JOAN
Això no es just!
AGUSTÍ
La societat actual es egoista: no té cor.
JOAN
No, que no’n té!
AGUSTÍ
Lo que s’ha fet am vosaltres ho fa tot-hom: els amos amb els seus treballadors; els fills amb els seus pares. L’un empeny a l’altre pera pendre-s el lloc. El mal ve de lluny!
JOAN
Doncs, de qui’ns hem de valguer?
PERE
Que’ns assegurin la vida!
JOAN
No! Jo vui treballar! Vui guanyar-me-la!
PERE
Encara no hem treballat prou?
TIT (aixecant-se, esverat)
Deixeu-vos de raons! Pera mi no’ns queda més que un recurs!
JOAN
Quin?
TIT
Lo més positiu es armar-ne una de grossa.
JOAN (decidit)
Que s’ha de fer? Digues!
TIT
També estem condemnats a mort!…
MENUT
Som massa pocs nosaltres sols.
OLAGUER
Es com tirar aigua al mar.
TIT
Ja’n seguiran de nous! Nosaltres serem l’espurna!
JOAN
Ben dit!
PERE
Que reventi tot, d’una vegada!
OLAGUER
Qui’ns-e seguirà?
TIT
Molts homes que esperen l’ocasió de capgirar el món.
JOAN
Apa, doncs! Qui fa un?
TIT
Jo!
PERE
Jo faig dos!
JOAN (als demés)
I vosaltres?
OLAGUER
(excusant-se, esporuguit)
Jo ja he dit el què.
JOAN
No vols ser-hi?
OLAGUER
(tremolant, esgarrifat)
No puc…
JOAN
I tu, Geroni?
GERONI
(am recança i horroritzat)
Tampoc.
JOAN
I tu, Vador? I tu, Borra?
YADOR
Què’t diré?…
BORRA (am resignació)
Jo no sóc bo pera res.
CALDERÍ (desconfiat)
Es picar en ferro fred.
ROVELLAT
El carril!… El carril!
JOAN (escometent-los)
Bé, doncs: quants som que estem disposats a tot?
TIT
Si hem de ser tant pocs, jo no m’embolico.
PERE
Ni jo.
JOAN
De què us-e serveix fer el valent?
PERE
Ja veuràs: nosaltres sols…
JOAN
Covard! Ja arronses?
PERE
Que’t penses que vui anar a presiri?
JOAN (amb ira concentrada)
Que no hi ets ara, a presiri?
PERE
Tot lo que tu vulguis.
JOAN (mirant l’un i l’altre)
Sent aixís, no més puc comptar amb en Valeri…
VALERI
Deixem-ho córrer, Joan.
JOAN (desesperat)
Que no teniu sentits? Que sou masells?
(Tots protesten.)
PERE
Això ho seràs tu!
JOAN
Tu ho ets!
OLAGUER (aixecant-se)
Bah, bah, bah!…
JOAN (am sarcasme)
Sí, ja pots anar-te’n!
OLAGUER
Ningú me’n priva!
GERONI
Anem, anem.
(Tols van aixecant-se.)
JOAN (molt desesperat)
Us en aneu? Sense resoldre res?
VADOR
Pensem-ho mellor.
CALDERÍ
Dormim-hi.
TIT
Pot-ser que emprenguéssim una altra ruta…
PERE
Nomenem una comissió…
GERONI
Això mateix.
CALDERI
Apedacem-ho.
OLAGUER
Tot ho veig negre!
(Poc a poc, ronsejant i fent comentaris, desapareixen a agrupaments.)
JOAN
Es a dir que’m deixeu?
VADOR
Veuras…
JOAN
I tu també, Pere?
PERE
Ja’n parlarem una altra hora.
JOAN (als darrers que quedin)
I vosaltres?… Responeu! Que no us en heu sentit de la vostra desgracia?
MENUT
Cada hu que faci lo que mellor li sembli.
TIT
Que tot-hom obri pel seu compte.
JOAN
Que no heu vist lo que han fet am nosaltres? Ni’ns han donat vuit dies de temps!
Ens han despedit a tots alhora, sense por, sense cap recel!…
OLAGUER
Ells fan lo que volen.
JOAN (am gran indignació)
Vells! Inútils! Covards! Mereixeu que us explotin!
VALERI (acostant-s’hi)
Deixa-ls, Joan!
JOAN
Fòra tots!
(Crits i confusió.)
PERE
Ja’ns en anem!
JOAN
Fóra de casa! No us vui veure més! Sou pitjors que’ls amos! Fòra! Fòra!
(Crits, insults i gran confusió.)
VALERI
No t’acaloris!
JOAN
Sembla mentida que siguin tant bèsties!
VALERI
Ja podies pensar-t’ho!
JOAN
Fòra! Fòra!
(Criïs i esvalots. Desapareixen tols els vells per la primera porta de l’esquerra.L’Agustí queda mirant-se pietosament en Joan i en Valeri.)
En Joan, en Valeri i l’Agustí
JOAN
No’s pot fer res amb aquesta gent tant covarda!
VALERI
Ens deixen!… I són els del nostre temps!
JOAN
Mellor!
VALERI
Tot se n’ha anat per terra!
JOAN
No! Encara hi ha esperança!
VALERI
Ens hem quedat sols, Joan!
JOAN
Val més així! Ara s’ha vist ben bé que no’ns hem de refiar de ningú, sinó de nosaltres mateixos.
VALERI
Què farem, tant tu com jo, si som pitjors que dos esguerrats?
JOAN
Molt, farem! Segueix-me a mi!
VALERI
I a ulls clucs, que’t seguiré; però estem vençuts! Som morts!
JOAN
No t’espantis, Valeri!
VALERI
Ara sí que veig que som vells!
JOAN
Que no!
VALERI
I no’n sabem, de demanar caritat!
JOAN
Calla!… Jo’m defensaré sol, tot sol! (Cridant fòra de sí.) Engracieta! Engracieta!
(Surten precipitadament l’Ursula i l’Engracieta.)