FORDDéu us guard, senyor.
FALSTAFFY a vós igualment. Desitjaveu parlarme?
FORD Excuseume, si goso entrar així al vostre alberg sense ceremonia.
FALSTAFFBenvingut. Què desitgeu? Vésten, minyò.
Exit Bardolf
FORD Senyor, aquí teniu un home que ha despès molt de diner. M'anomeno Brook.
FALSTAFF Senyor Brook benvolgut, jo desitjo lligar ab vós una més fonda coneixença.
FORD Mon bon sir Joan, jo desitjo la vostra; no pas que jo vulgui rebre alguna ventatja de la vostra fortuna; heu de saber que estic, segons tota apariencia, en mellor condició que vós per deixar diners; y això es lo que m'ha encoratjat en certa manera a introduir me d'una faisó que no es gens complimentosa; car diuen que quan el diner obre la marxa se baden totes les portes.
FALSTAFF El diner es un bon soldat, empeny cap endavant.
FORD Verament, porto un saquet de diner que'm fa nosa. Si voleu ajudarme a durlo, sir Joan, prengueune el tot o la meitat per donarme algun conçol en la meva fatiga.
FALSTAFF No sé pas, senyor, per quin titol haig de portar coses vostres.
FORD Jo us ho diré, senyor, si teniu la gentilesa d'escoltarme.
FALSTAFF Parleu, senyor Brook; jo estaré molt content de podervos fer algun servei.
FORD Sento dir que sóu un home lletrat, senyor. Seré breu; me sóu conegut de temps, encara que malgrat mon desig no hagi trobat mai una ocasió de ferme conèixer. Lo que vaig a descobrirvos, m'obliga a exposar a la llum del dia les meves tares; però, mon bon sir Joan, quan adreceu un ull a les febleses que us descobriré, tombeu l'altra cap a la llista de les vostres; d'aquesta faisó, jo m'escaparé més fàcilment de la censura, perque ningú mellor que vós sab lo natural que es el pecar com jo ho faig.
FALSTAFFMolt bé, continueu.
FORD Hi ha en aquesta ciutat una senyora casada ab un tal Ford.
FAL5TAFFBé, senyor.
FORD L'estimo de fa molts temps y he gastat per ellal'oro y el moro, us ho juro. Jo la seguía ab tota la perfidia del amor, cercant tots els medis de sortirli al encontra, afalagant la més petita ocasió d'ovirarla tant sols. No satisfet ab els presents que li comprava a tothora, he donat molt de diner al séu entorn per saber quins seríen els dons que li plaguessin. En una paraula, l'he perseguida com l'amor me perseguía a mí; ab una ala infatigable. Però, adhuc havent merescut alguna recompensa, sigui per les meves intencións, sigui pels meus esforços, no n'he rebuda absolutament cap, a menys que l'experiencia no sigui un tresor; aquest sí que l'he adquirit ab grans despeses, y això m'ha ensenyat a dir queAmor com un ombra fuig del diner que'l persegueix y persegueix a qui fuig y fuig de qui el persegueix.
FALSTAFF Mai n'heu obtingut la promesa de que us complauría?
FORDJamai.
FALSTAFF Li heu dit alguna cosa respecte an aquest punt?
FORDJamai.
FALSTAFF De quina natura fou, doncs, el vostre amor?
FORD De la natura d'una bella casa bastida en terra agena; quan això esdevé, la llei disposa que un, per haverse equivocat de lloc, perdi l'edifici.
FALSTAFFPerò, a què vé que'm feu aquesta confidencia?
FORD Quan acabi, ho sabreu tot, sir Joan. Diu la gent que encara que ella sembli tant severa quan se tracta de mí, altres vegades la seva alegría va tant enllà que la compromet davant l'opinió del món. Veus-aquí, finalment, sir Joan, el fons de mon projecte. Vós sóu un home de categoría, parleu admirablement, sóu admés a la societat més escullida, feu forrolla per la vostra situació y la vostra persona, sóu generalment anomenat per vostres gestes guerreres, vostres elegancies cortesanes y vostra sabiesa pregona.
FALSTAFFAh, senyor!…
FORD Me podeu ben creure, y sobretot, que n'esteu prou enterat. Aquí teniu diners; gasteu, gasteune; gasteune més, gasteu tot lo que tinc; y jo en cambi us emmanllevaré tota la quantitat del vostre temps que calgui per fer jugar les bateríes del amor contra la virtut de la dòna d'aquest Ford; ampreu tota mena d'enginys de la galantería; forceula a que's reti. Si algú pot véncela sóu vós, més que qualsevol altre.
FALSTAFF Convindría a la rohentor del vostre apassionament que jo guanyés lo que vós voleu posseir? Me sembla que escullíreu un remei ben singular.
FORD Oh, entengueu lo que vull. Com que ella pren d'aquesta manera la solidesa de sa virtut com a peanya, el meu cor no gosa descobrir sos sentiments. Ella m'apar massa esplendent perque jo mai pugui aixecar els ulls envers ella. Mes si jo compareixía al seu davant ab algunes proves irrefutables a la mà, els meus desitjos tindríen un precedent, y un títol per ferse valdre; aleshores la batría en ses fortificacións d'honor, de bona fama, de fe conjugal y altres mil defenses que ara em presenten una resistencia massa aparatosa. Què men dieu d'això, sir Joan?
FALSTAFF Senyor Brook, començo primerament per servirme del vostre diner ab tota franquesa; en acabat, poseu la vostra mà dintre la meva; y finalment, com jo sóc un gentilhome, vós tindreu la dòna den Ford, si us plau.
FORDOh, estimat senyor!
FALSTAFFSenyor Brook, us dic que la tindreu.
FORD No passeu pena pel diner, sir Joan; no us en ha de mancar.
FALSTAFF No passeu pena per la senyora Ford, senyor Brook, que no us ha de mancar. Puc confiàrvosho; hi tinc una cita que ella mateixa m'ha donat. La seva missatgera o intermediaria eixía precisament d'aquí quan vós sóu entrat; us prometo que seré a casa d'ella entre dèu y onze. Es en aquesta hora que son marit, gelós del dimoni, ha d'esser ausent. Torneu aquest capvespre, y ja veureu quina empenta hauré donat al vostre afer.
FORDEstic contentíssim d'havervos conegut;Heu vist alguna vegada en Ford, senyor?
FALSTAFF Que's faci penjar, el pobre benèit enramat! No el conec gens. Però li faig un tort anomenantlo pobre. Diuen que aquest gelós Cassandre té caramulls d'or; això fa que jo trobi la seva muller d'una alta bellesa. Jo la tindré com a clau del cofre d'aquest benèit enramat. Serà la meva hisenda.
FORD Voldría, senyor, que coneguessiu el marit perque'n poguessiu evitar la presencia si calgués.
FALSTAFF Que's faci penjar aquest bergant rosegacrostes! L'esglaiaré de tal manera que no sabrà a quin recò ficarse. Posant el bastó, sospés en l'aire com un meteor, el tindré manso com un anyell y acotarà la testa enramada. Ja veuràs, mestre Brook, com governaré aquest pagès; y tú t'encarregaràs de la seva muller. Vina aquest capvespre de bonhora. En Ford es un belitre, y encara serà alguna cosa més; ja pots contar desd'ara que es un belitre y un enramat. Aquest capvespre vés en cerca mía.
Exit Falstaff
FORD Quin malehit infame, miserable cínic! Que'm vinguin a dir encara que la meva gelosía no té cap fonament! La meva dòna li ha enviat un missatge; l'hora està fixada; l'inteligencia es una cosa feta. Quí s'ho hauría pogut imaginar! Mireu si una dòna enganyosa no es pitjor que l'infern! Mon tàlam serà maculat, mos cofres saquejats, mon honor a miques; y no n'hi ha prou d'aquests ultratges infamants, encara haig de soportar apel·lacións abominables, y això de la boca del qui m'afronta. Quins títols! Quins calificatius! DigueumeSatanàs, no es gens extraordinari,Llucifer, està bé,Pere Botero, passi; y no obstant són títols y denominacións dels diables y dimonis! Però enramat, enramat! El mateix dimoni no te un nom semblant. En Page es un ase, un ase descomunal; vol fiarse de la seva dòna, no vol esser gelós! Més m'estimaría confiar la meva mantega a un flamenc, mon formatge a Huc, el capellà galès; mon ampolla d'aiguardent a un irlandès, la meva aca a un lladre de camí ral perque la dugués a passejar, que no pas la meva muller a la seva propria guarda. A tothora la dòna cavila, rumía, sen pensa mil y una; y lo que elles se fiquen al cap, ho han d'executar; més aviat esclataríen que no pas abandonar la dèria. Llohat sigui el cel que'm feu gelós! Es a les onze. Ja pendré les meves mides; sorpendré la meva dòna, me venjaré den Falstaff, y em riuré den Page. Anem, anem, més val arribar ab tres hores d'avenç que ab un minut de retard! Enramat. enramat! Oh! ex, ex, ex!
Exit
Entren CAIUS y RUGBY
CAIUSJack Rugby!
RUGBYSenyor?
CAIUSQuina hora es, Jack?
RUGBY Ja es més de l'hora, senyor, a que el senyor Huc havía promès que vindría.
CAIUSMala negada! Ha salvat la seva ànimano venint aquí. Mala negada! JackRugby, si arriba a venir es home mort.
RUGBYEs un home prudent, senyor; savía queVostra Senyoría el matava si ell comparegués.
CAIUS Mala negada, no es tant mort un bacallà com ho fóra ell si jo arribava a matarlo. Rugby, preneu la vostra espasa; vull dirvos com el mataría.
RUGBYPer amor de Déu! No sé jugar les armes, senyor.
CAIUSBergant, preneu la vostra espasa.
RUGBYAquieteuse; ve gent.
Entren l'HOSTALER, SHALLOW, SLENDERY PAGE
L'HOSTALERDéu t'ajudi, mon brau doctor.
SHALLOWDén us guard, senyor doctor Caius.
PAGEQue tal, mon bon senyor doctor.
SLENDERBon dia y bona hora, senyor.
CAIUS Per quina raó sóu vinguts aquí un, dos, tres y quatre?
L'HOSTALER Per veure com te bats, com pares, com li ripostes, com vas d'ací d'allà, com picas ab la punta y el cantell, com fas tes passades, com dónes estocades en terça y en quarta, y finalment la flanconada. Ha mort, guerrer de l'Etiopía? Ha mort, Francisquet? Ah valent! Què diu mon Escolapi, mon Galeno? Oh, cor de saúc! Ah! l'has rematat, valent de mena, l'has rematat?
CAIUS Mala negada! aquest capellà es el més espantadiç de la terra; no gosa treure el nas.
L'HOSTALERTu ets un rei castellà, un don Pedro, unRector de Grecia, mon brau donzell.
CAIUS Jo us ho prego; sigueu testimonis de com l'he esperat sol, cinc o sis, o dues o tres hores, y no es vingut.
SHALLOW Demostra tenir més seny que vós, senyor doctor. Ell es el metge de les ànimes y vós el dels cossos, y si us batíeu aniríeu sorollosament contra l'esperit de les vostres dues professións. Veritat, senyor Page?
PAGE Senyor Shallow, vós heu sigut, vós mateix, un famós espatotxí, maldament ara sigueu un home de pau.
SHALLOW En nom de Déu! senyor Page, vell y tot com ara sóc, y jutge de pau, no puc veure una espasa sense que els dits me formiguegin. Ja podem esdevenir jutges y doctors y capellàns, senyor Page, sempre conservem algun regust de la nostra jovenesa. Tots hem nascut de dòna, senyor Page.
PAGEEs una gran veritat, senyor Shallow.
SHALLOW Els fets ho confirmen, senyor Page. Senyor doctor Caius, vinc per emmenarvos a casa vostra; sóc jutge de pau. Vós heu mostrat esser un metge saberut, y el senyor Evans ha demostrat esser un eclesiàstic pacífic y saberut. Cal que us porti a casa vostra y que vós m'acompanyeu, senyor doctor.
L'HOSTALERUn instant, senyor jutge._a Caius-Una paraula, senyor menja-criatures.
CAIUSMenja-criatures! Y això què vol dir!
L'HOSTALER Es un nom que nosaltres donem a la gent valenta, mon brau companyò.
CAIUS Mala negada! Jo menjo més criatures que no pas l'Anglès! A aquest dimoni d'enredaire de clergue li tallaré les orelles!
L'HOSTALERMon brau companyò te farà una testa nova.
CAIUSUna testa nova? Que vol dir això?
L'HOSTALERVol dir que't demanarà perdò.
CAIUS Mala negada! Sí, senyor, me farà una testa nova, y ben nova! Jo ho vull!
L'HOSTALER Jo l'obligaré a que ho faci, y si no que sen vagi allà aon no hi plou.
CAIUSGrans mercès.
L'HOSTALER Y ademés,mon brau…Però, permeteu…Apart, als demésVós, mon convidat, y el senyor Page, y vós també, cavaller Slender, anèuvosen tots a Frogmore, passant per la ciutat.
PAGESir Huc està allí, veritat?
L'HOSTALER Sí. Ja veureu de quin humor el trobareu, jo aniré camps através, y us duré el doctor. Està bé així?
SHALLOWAnemhi.
TOTS,a CaiusAdéussiau, mon bon senyor doctor.
Exeunt Page, Shallow y Slender
CAIUS Mala negada! Vui occir el capellà, ja que vol parlar a Anna Page, el bergant.
L'HOSTALER Que mori, però ara com ara enveina la teva impaciencia. Llença aigua freda damunt la teva furia y vina a Fregmore pel camí dels camps. Te menaré a una masía aon la senyoreta Anna està invitada a un àpat y allà podràs festejar; m'explico, mon galàn?
CAIUS Mala negada! Us dóno mercès per tot això. Mala negada! Us porto llei. Us faré una bona clientela, tots els comtes, els cavallers, els lords, els gentilhomes que jo goreixo.
L'HOSTALERCom de ma banda jo prometo esser elteu antagonista aprop de la senyoretaAnna. Es això?
CAIUSMala negada! Molt ben dit, com un llibre.
L'HOSTALERVeniu doncs.
CAIUSVingueume al darrera, Jack Rugby.
Exeunt
Entren sir Huc, EVANS y SIMPLE
EVANS Amic Simple, bon servidor del senyor Slender, digueume, si us plau, en quins indrets cercàreu el senyor Caius, qui es fa passar per doctor en medecina?
SIMPLE A fe, senyor, l'he cercat pel costat de Londres, per la banda del parc, per tot arreu, pel cantó del antic Windsor; per tot arreu, certament; si no es pel cantó de la ciutat…
EVANS Us prego ardentment que cerqueu així mateix per aquest indret.
SIMPLEMe n'hi vaig, senyor.
Exit Simple
EVANSDéu me benehesca! Estic enfurismat, ytot el meu esperit trontolla. Si s'ha rigutde mí, quin encís! Tot ho veig negre! Libadaría el cap ab la seva ampollad'orins, si es presentés una avinentesa.Déu me benehesca.CANTAVora de l'aigua profondaque s'escola tot sentintels madrigals armoniososde l'aucella del matí,hi faríem llits de rosesy setis a nostre albir.Vora de…Misericordia! Més aviat sento ganes deplorar.CANTAMadrigals melodiososcantaven els aucellics,jo era aprop de Babiloniaescoltant llur cant divíy hi havien llits de rosesa la vora de…
SIMPLE Heusel-aquí, senyor; ve per aquella banda.
EVANS Benvingut.CANTAVora de l'aigua profonda… Déu faci prosperar el mellor dret! Quines armes du?
SIMPLE No du armes, senyor; veus-aquí també el meu senyor y el senyor Shallow que venen del cantó de Frogmore ab un altre senyor. Ara davallen per la costa.
EVANS Deume el vestit si us plau, o mellor, guardeulo en vostres braços.
PAGE, SHALLOW, Y SLENDER entren y fenyen sorpresa de veure Evans apunt pel duel.
SHALLOW Qui havía de dir que fossiu aquí, senyor rector! Bon dia, bon dia, sir Huc. No hi ha cosa més estranya que ensopegar ab un jugador sense daus y un doctor sense llibres.
SLENDERAh! dolça Anna Page!
PAGE El cel us guardi de tot mal averany, estimat sir Huc!
EVANS Que Déu, en sa misericordia, us dongui a tots vosaltres la seva benedicció.
SHALLOW Qué veig? La ciencia y l'espasa? Es que les estudieu totes dues alhora, senyor rector?
PAGEY sempre tant deixondit, sir Evans!Mireu que no dur més el perpunt enaquest dia tant humit y malcarat!
EVANSHi ha causes y motius per això.
PAGE Som vinguts a cercarvos, senyor rector, per fer una bona obra.
EVANSMolt bé; quina bona obra?
PAGE Allà baix hem deixat un personatge molt respectable, qui havent rebut indubtablement un agravi d'algú, envía a rodar tota resignació y tota gravetat fins a un extrem que no podeu imaginarvos.
SHALLOW En vuitanta anys de vida, y més y tot, no trobí mai un home del séu estat, de la seva gravetat y la seva saviesa que oblidi així tot lo que's deu an ell mateix.
EVANSQuí es?
PAGEConto que'l coneixeu; es el senyor doctorCaius, nostre célebre metge francès.
EVANS Per la voluntat de Déu y la ira de mon esperit, m'estimaría més mil vegades que'm parlessiu d'un plat de bullit.
PAGEPer què?
EVANS Tot lo que ell sàpiga d'Hipòcrates y de Galeno… y ademés es un imbècil. Us asseguro que es l'imbècil més cobart que pogueu tenir ganes de conèixer.
PAGE Aposto qualsevol cosa que es ell qui s'havia de batre ab el doctor.
SLENDERAh, dolça Anna Page!
SHALLOWCertament; les seves armes ho indiquen.Aguanteulos tots dos. Aquí està el doctorCaius.
PAGE Vaja, excelent senyor Rector, enveineu la vostra espasa.
SHALLOWY vós la vostra, estimat senyor doctor.
L'HOSTALER Desarmemlos, Y després que's barallin si volen. Que conservin llurs membres, y desgraciin l'idioma anglès.
CAIUS,baix, a son enemicDeixeu que us digui un mot a cau d'orella, si us plau: Per què no'm vinguereu a trobar?
EVANS,baixTingueu paciencia, si us plau.En veu altaHi ha més dies que fatics.
CAIUS Mala negada! sóu un cobart, un tanoca y un tabal!
EVANS,en veu baixaNo donguem motiu de riota an aqueixos senyors, si us plau.En veu altaJo badaré el vòstre cap de mesquí ab l'estre dels orins, per ensenyarvos a no comparèixer a la cita que'm doneu.
CAIUS Com s'enten, diable! Joan Rugby, y vós, l'hostaler de la Lligacama, ¿no l'he esperat per exterminarlo, no l'he esperat en el lloc que havía dit?
EVANS Tant cert com que tinc una ànima cristiana, aquesta era la banda que estava indicada. Prenc per testimoni l'hostaler de la Lligacama.
L HOSTALERApaibagueuvos l'un y l'altre, Galès yGàlic! doctor de les Galies y capellà deGales, metge de l'ànima y metge del cos.
CAIUS Ah, vet-aquí una bonica historia! molt bé, molt bé!
L'HOSTALER Quietut he dit! escolteu l'hostaler de la Lligacama. Tinc política? Tinc subtilesa? Sóc un maquiavel? Haig de perdre el meu doctor? No, que'm dóna doctrina y medecina. Haig de perdre el meu rector? No, que m'alliçona ab paraules y paràboles. Dónem ta mà, doctor terrenal; molt bé. Dónem ta mà, doctor celestial; molt bé. Fills de la saviesa, us he enganyat, l'un y l'altre; us he fet anar a dues bandes diferentes. Els vostres cors són altívols, la vostra pell està salvada; que una ampolla de ví de Canaries acabi tot això; veniu, deixeu les vostres espases en penyora. Segueixme, home de pau; veniu, veniu, veniu.
SLENDEROh dolça Anna Page!
Exeunt Shallow, Slender, Pagei l'Hostaler
CAIUS Ah, ja veig lo que es estat. Us penseu que som dos ximples! Ah, ah!
EVANS Qué us sembla! Ens ha fet servir de joguina. Desitjo que siguem un parell de bons amics, y ens arrambem una mica les testes per venjarnos d'aquest tinyós, d'aquest estrafalari, del vil hostaler de ta Lligacama.
CAIUSMala negada! de bon grat. M'ha promèsque'm duría al indret aont està AnnaPage. Mala negada! s'ha rigut massa de mí.
EVANSLi badaré el cap. Seguiume, si us plau.
Exeunt
Entren la SENYORA PAGE Y ROBÍ
SENYORA PAGE Endavant, endavant, homenet xiroi; us havíen dada tasca de seguidor, però us heu tornat guia. Què us estimeu més, ensenyarme la via a mí, o guaitar els talons de vostre senyor?
ROBÍ M'estimo més, a fe mía, servirvos com un home que no pas seguirlo com un menudall.
SENYORA PAGE Oh! sóu un petit adulador; ja ho veig, ab el temps sereu un cortesà.
Entra en FORD
FORDFeliç encontre, senyora Page! Aont aneu?
SENYORA PAGE Oh, senyor! anava a veure la vostra muller. Es a casa?
FORD Sí, Y tant desenfeinada que us podría servir de parella en les ganes de passar l'estona. Me penso que si els vostres marits finaven, us casarieu totes dues.
SENYORA PAGESí, ab dos marits; esteune segur.
FORDAont us heu firat d'aquest domicell?
SENYORA PAGE No em puc recordar el malehit nom de qui el dongué a mon marit. Com s'anomena vostre senyor, xiquet?
ROBÍSir Joan Falstaff.
FORDSir Joan Falstaff!
SENYORA PAGE Ell mateix, en persona; mai me puc recordar com se diu. Mon marit y ell s'han fet tant amics… La vostra dòna, dieu, es a casa seva?
FORDSí, ja us he dit que hi es.
SENYORA PAGE Permeteu, senyor, m'emmalalteixo quan no la tinc davant.
Exit la senyora Page y Robí
FORD Té el cap ben sencer en Page? Té ulls per mirar? Té un ombra de seny natural? De segur que tot això ho té en vaga, res li serveix. Valgam Déu! Aquest brivall duría una carta a vint llegues, ab la mateixa facilitat ab que un canó encerta a vint passes. En Page serveix les combinacións de sa muller, dóna tentacións y ocasions a sa follia. Y ara, teniu, ella sen va cap a casa, duent el criadet den Falstaff. No es difícil d'endavinar l'imminencia d'una tempesta. El criat de Falstaff ab ella! Oh, les conspiracións ben urdides! Tot està apunt, y les nostres dònes revoltades se condemnen juntes. Molt bé, jo't sorpendré. Jo suministraré en acabat la tortura a la meva dòna; esqueixaré el vel de virtut de la senyora Page, proclamaré que en Page es un Acteón de bona geia y de bon grat, y tots els veíns, testimonis de la meva ira exclamaràn: Això es un home!Sona el rellotgeEl rellotge me dóna la senyal; la seguretat en que estic de la cosa, justifica les meves enquestes. Quan hagi trobat en Falstaff me adreçaràn més lloances que verbes; y tant cert com la terra es sòlida, en Falstaff es a casa meva. Anemhi.
Entren PAGE, SHALLOW, SLENDER, l'HOSTALER, sir Huc EVANS, CAIUS Y RUGBY.
SHALLOWEncantats de trobarvos, senyor Ford.
FORD Molt bé; excelent companyia, per mon nom. A casa m'espera un àpat excelent; veniu tots a dinar ab mi, si us plau.
SHALLOW Lo que es a mí, m'haureu de dispensar, si us plau, senyor Ford.
SLENDER Caldrà quem'excuseu també a mí. Hem quedat en que dinaríem ab la senyoreta Anna, y no hi faltaría per més diners dels que pugui dir.
SHALLOWIntentem un casament de la senyoretaAnna Page y mon cosí Slender, y avuihan de darnos la resposta.
SLENDEREspero que m'afavorireu, pare Page.
PAGE Completament, senyor Slender; me declaro vostre afavoridor. Però la meva dòna, senyor doctor Caius, està absolutament a favor vostra.
CAIUS Si, mala negada, y la noia m'estima; la meva majordona Quickly m'ha enterat de tot això.
L'HOSTALER Ep, y que'm dieu del jove senyor Fenton, qui dança, gambadeja, te una joventut esplèndida, fa versos, diu paraules boniques y està embaumat de totes les olors d'abril y maig? Tantseval, ell es qui l'haurà; la sòrt està de la seva banda; ell es qui l'haurà.
PAGE Mai ab el meu consentiment, us ho prometo. Aquest donzell no té una malla; pertanyé a la colla del príncep calavera y den Poins; es d'una esfera massa elevada, sab massa. No; no es valdrà dels meus dits per enganxar l'una ab l'altre les miques de la seva fortuna. Si pren la meva filla, que la prengui sense dot. Els meus diners esperen el meu consentiment, y el meu consentiment no està per ell.
FORD Almenys que vinguin alguns de vosaltres a dinar ab mí. Sense contar ab el bon àpat, us divertireu. Vui ensenyarvos un monstre; heu d'esser dels nostres, senyor Page; vós també en sereu, estimat doctor; y vós igualment, sir Huc.
SHALLOWDoncs adéussiau; força divertiment.D'aquesta manera festejarem mellor acasa del senyor Page.
Exeunt Shallow y Slender
CAIUS Joan Rugby, tornèuvosen a casa; aviat tornaré.
Exeunt Rugby
L'HOSTALER Adéussiau, corets estimats; men vaig a trobar mon noble cavaller Falstaff, y a beure, en sa companyía, vi de Canaries.
Exit l'Hostaler
FORD, apart Me sembla que jo abans li serviré una ampolla que'l farà dançar. Veniu, estimats senyors?
EVANSAnem ab vós a veure el monstre.
Exeunt
Entren la SENYORA FORD Y la SENYORAPAGE
SENYORA FORDVeniu, Joan, Robert.
SENYORA PAGECuiteu! Y el cove de la bugada?
SENYORA FORDNo tingueu por, Robí, depressa.
Entren CRIATS ab un cove
SENYORA PAGECorreu, veniu, veniu.
SENYORA FORDDeixeulo allà.
SENYORA PAGE Doneu vostres comandaments als criats; ja queda poca estona.
SENYORA FORD Recordeuvos bé de lo que us he manat, Joan, y vós també, Robert. Estigueu apunt allà dins, a la porta de la cambra de la cervesa, y quan me sentiu que crido a correcuita, veniu totseguit; us carregarèu a les espatlles aquest cove, sense vacilar, sense repós; y aleshores us el endueu al rentador, vers la prada de Datchet; us el endueu y el vuideu en la fossa llotosa que hi ha a la ribera del Tàmessis.
SENYORA PAGEHo fareu puntualment?
SENYORA FORD Els ho he dit y repetit; saben la lliçó de memoria. Sortiu, y veniu apenes us cridi.
Exeunt els Criats
SENYORA PAGEAh! veus-aquí el petit Robí!Entra RobíQuè tal, espieta? Quines noves dueu?
ROBÍ Sir Joan, mon amo, es a la porta del darrera. Senyora Ford, desitja la vostra companyía.
SENYORA PAGE Mireume, gentil ninotet, ens guardareu fidelitat?
ROBÍ Sí, us ho juro; el meu senyor ignora que sigueu aquí. Adhuc m'ha fet l'amenaça d'una llibertat per sempre més si us deia les noves; car m'ha assegurat que'm daría comiat per tota la vida.
SENYORA PAGE Ets un bon minyò. La teva discreció et vestirà; aquest pas ha de valdret unes calces y un perpunt; però vaig a amagarme.
SENYORA FORD Aneu. Tú, ves a dir al teu senyor que estic sola. Senyora Page, recordeuvos del vostre paper.
Exit Robí
SENYORA PAGET'ho prometo. Si el desgracio, xiulam.
Exit la Senyora Page
SENYORA FORD Aneu, aneu. Ja corretgirem aquestes males humors, aquesta grossa esponja amarada. Cal ensenyarli a distingir les tórtores de les gralles.
Entra FALSTAFF
FALSTAFF Joia divina, t'he assolida? Ara podré morir sense recança. Ja he viscut prou. Aquest era el terme de mon ambició. Oh, moment de benaventurança!
SENYORA FORDOh, sir Joan estimat!
FALSTAFF Senyora Ford, jo no sé mentir, jo no sé afalagar. Oh, senyora Ford; vaig a cometre un pecat per un desig que sem'escapa; voldría que el vostre marit fos mort y enterrat! T'ho dic davant del senyor dels senyors, te faría missenyora.
SENYORA FORD Jo, vostra missenyora, sir Joan? Per amor de Déu, seria una missenyora ben escarrancida.
FALSTAFF . Que la cort de França en presenti una que se't pugui comparar. Des d'aquí oviro com ton ull iguala l'esclat del diamant; tens les celles enarcades de la manera precisa que cal per sostenir la cofadura que s'estila en els retrats, la cofadura ab vels, tota mena de cofadura de punt de Venecia.
SENYORA FORD Un senzill mocador, sir Joan; aquesta es la sola cofadura que'm vagi bé a la cara, y no us penseu que molt.
FALSTAFF Uses traidoría quan parles així. Series una perfecta dama de la cort, poses el peu ab una fermesa que't daría un caminar perfecte si duies un verdugat ab semicercles. Jo conec ben bé lo que seríes, si no s'hi hagués atravessat la fortuna enemiga. Però natura es amiga teva; vaja, cal que ho reconeguis.
SENYORA FORD Creieume, no hi ha en mí res de lo que dieu.
FALSTAFF Què es, doncs, lo que m'obligà a estimarte? Dèixam convèncert de que hi ha en tú quelcom extraordinari. Té; jo no puc dir floreta per ací, floreta per allà, com aquestos domicells ensucrats qui tenen tot l'aire de donetes disfreçades d'home, y que exhalen més perfums que una botiga d'herbolari en la tongada de les herbes fresques. No, no puc; però t'estimo, no estimo sinó a tú, y t'ho mereixes.
SENYORA FORD Ah! no'm traiu, sir Joan! Tinc por de que estimeu la senyora Page.
FALSTAFF Tant se valdría que diguessiu que m'agrada passejarme per davant de la porta d'un acreedor, banda més odiosa per mí que la gola d'un jorn de caló.
SENYORA FORD Sí, es veritat, ja sab el cel com us estimo, y un día o altre us en adonareu.
FALSTAFF Persevera en aquestos bons propòsits, qué jo men faré mereixedor.
SENYORA FORD Y jo us dic que vós els mereixeu, perque si no jo no els hauría forjats.
ROBÍ,darrera el teatreSenyora Ford! Senyora Ford! Veus-aquí la senyora Page tota roja, tota pantejant, ab la mirada tèrbola, que voldría parlarvos immediatament.
FALSTAFF Cal que no em vegi; m'amagaré darrera el cortinatge.
SENYORA FORD Sí, per caritat; aquesta dòna es la malicia personificada.En Falstaff s'amagaEntren la SENYORA PAGE y en ROBÍQuè hi ha? Què passa?
SENYORA PAGE Oh, senyora Ford! Què heu fet? Esteu deshonrada, perduda, perduda sense salvació.
SENYORA FORDPerò, què es això, estimada senyora Page?
SENYORA PAGEOh, bon Jesús! Es possible, senyora Ford!Tenint un marit tant honrat y cabal,donarli un semblant motiu de sospita!
SENYORA FORDQuín motiu de sospita?
SENYORA PAGEQuín motiu de sospita! Feu memoria.Còm m'heu enganyada!
SENYORA FORD Còm s'enten! Per amor de Déu, aont aneu a parar!
SENYORA PAGE Dòna, el vostre marit arribarà tot d'una, ab tota la justicia de Windsor a la recerca d'un gentilhome, que segóns ell diu, està a casa seva en aquests moments (sense que vós hi feu cap oposició) per aprofitar son ausencia d'una faisó criminal. Esteu perduda!
SENYORA FORT,apartParleu més alt.En alta veuEspero que això no serà.
SENYORA PAGE Plagués al cel que no fos veritat que tinguessiu un home aquí! Lo que es ben cert, almenys, es que el vostre marit ve a cercarlo, acompanyat de mitja població. Jo m'he avençat per dàrvosen l'avís; si us judiqueu innoscenta, n'estic ben joiosa. Però si de fet teniu algun amic a casa vostra, que surti, que surti lo més d'hora possible. No us quedeu encantada; feu que us tornin els sentits, defenseu el vostre nom, o deu comiat per sempre més a tota satisfacció en vostra vida.
SENYORA FORD Què haig de fer, amiga estimada! Hi ha un gentilhome a casa meva, y m'espahordeix, més que la meva deshonra, el perill que l'amenaça. Donaria mil lliures perque estigués fora de casa.
SENYORA PAGE Oh! per ma fe, deixeu corre vostredonaría, donaría; veus-aquí el vostre marit qui s'acosta. Sabeu alguna manera de ferlo escapar? No l'amagueu dintre de casa, de cap manera! Còm m'heu duta enganyada! Però allà veig un cove. Si es d'una mida aposta, l'hi podem ficar. El taparem ab roba bruta, com si l'enviessiu a la bugada. Precisament ara es quan se fan aquestes feines; envieulo per medi de vostra gent a la prada Datchet.
SENYORA FORD Es massa gros per entrarhi. Qué serà de mí?
Entra FALSTAFF
FALSTAFF Deixeumho provar; deixeumho provar; una probatura! Sí que hi cabré, sí. Seguiu el concell de vostra amiga. Hi cabré.
SENYORA PAGE Com! Sir Joan Falstaff! Cavaller, així compliu lo que deia vostra lletra!
FALSTAFF T'estimo, no t'estimo sinó a tú; ajúdam a sortir d'aquí, deixa que'm fiqui aquí dintre… Mai…
Entra en el cove, s'hi aclofa y el tapen de roba bruta
SENYORA PAGERobí, ajudeunos a tapar el vostre senyor.Crideu els vostres servents, senyora Ford.Ah! cavaller traidor!
SENYORA FORD Ei, Joan! Robert, Joan!Exit Robí Entren els dos SERVENTSTeniu; enduéuvosen aquesta roba bruta; passeu una perxa per les dues nances; Déu meu, que sóu calmosos! Porteulo a la bugadera, a la prada Datchet; depressa, correu!
Entren FORD, PAGE, CAIUS, sir EVANS
FORD Acosteuvos, si us plau. Si he sospitat nesciament, us regonec el dret a burlarvos de mí; no m'estalvieu, si així fos, les ralleríes, que les hauré merescudes. Atureuvos! Aon porteu aixó?
ROBERTAi ai; a la ribera.
SENYORA FORD Bé! quina necessitat teniu de saber aont ho duen? Són aquestos vostres afers? No faltaría sinó que us ocupessiu de la bugada!
FORD Ho dueu a rentar! Si jo pogués rentar igualment la taca del meu nom! Enramat, enramat, un verdader enramat, jo us en responc; y adhuc enramat novell, d'aquesta temporada.Exeunt els criats enduentse el coveSenyors, aquesta nit he somniat; ja us contaré mon somni. Comencem per buscar les meves claus; aquí estàn. Pujeu, aneu d'una banda a l'altra, visiteu mes cambres, oloreu per tot; nostra guineu es al parany, n'estic segur; deixeu que clogui aquesta sortida, Y ara deu una batuda pel enclòs.
PAGE Benvolgut senyor Ford, calmeuvos; us feu injuria a vós mateix; això ja es massa.
FORDTant me fa, senyor Page, tant me fa.Pugem, senyors; us divertireu. Seguiume,senyors.
EVANS Tot aixó són visions, y gelosíes fantasmagòriques.
CAIUSMala negada! no es aquesta la moda deFrança; a França no hi ha pas gelososper un sant remei.
PAGE Seguimlo, senyors, ja que ell ho vol; guaitem el resultat de les seves inquisicións.
Evans, Page y Caius, exeunt
SENYORA PAGE No us sembla la comedia doblement riallera?
SENYORA FORD No sé a quin dels dos estic més contenta d'haver atrapat, si a mon marit o a sir Joan.
SENYORA PAGE Quines angoixes havía de passar quan el senyor Ford ha demanat que hi havía en el cove!
SENYORA FORD Tinc por de que no calgui rentarlo an ell també. Li haurem fet un servei, enviantlo a pendre un bany.
SENYORA PAGE Que'l pengin, a aquest bergant que no més pensa en disbauxes; voldría veure tota la gent de sa niçaga passant aquestes agoníes.
SENYORA FORD Cal que mon marit hagi tingut qualque raó singular de sospitar que sir Joan era aquí. Mai l'he vist ab una gelosia tant desaforada.
SENYORA PAGE Ja trobaré manera de saberho: mes encara ens hem de divertir a despeses de Falstaff. La seva febre de llibertinatge no's gorirà ab aquest sol remei.
SENYORA FORD Li enviarem la senyora Quickly, aquesta imbècil xarxona, per excusarnos de que l'hagin llençat a l'aigua, y darli una nova esperança que li serà motiu d'una altra correcció.
SENYORA PAGE Ben pensat. Demli una cita, demà a les vuit, perque vingui a rebre una compensació.
Tornen entrar FORD, PAGE, CAIUS y sir Huc EVANS
FORD S'ha fet fonediç. Potser el bajoc s'ha vantat de coses que estaven més enllà de son albir.
SENYORA PAGESentiu?
SENYORA FORD Sí, sí, calleu. Senyor Ford, me tracteu d'una gentil manera, no es veritat?
FORDSí, sí senyora.
SENYORA FORD Déu faci que les vostres accións siguin mellors que els vostres pensaments.
FORDAneu.
SENYORA PAGESenyor Ford, us heu fet un flac servei.
FORDBé, bé, jo sóc qui en porto la pena.
EVANS Si hi ha algú dintre la casa, a les cambres, als cofres, als armaris, que el cel no'm perdoni mos pecats el dia del Judici Final.
CAIUSMala negada! Jo dic igual. No hi ni una rata.
PAGE Vaja, vaja, senyor Ford! No us en doneu vergonya? Quin mal esperit, quin dimoni us ha ficat a la testa semblants acudits? No voldría incorre en una malaltía d'aquesta mena per tots els tresors del castell de Windsor.
FORD He sigut culpable, senyor Page; y pago la pena.
EVANS Esteu malalt de tenir una mala conciencia. La vostra muller es una dòna tant honrada que se la pot escullir entre cinc mil, y adhuc entre cinc centes.
CAIUS Mala negada! té tot el tirat d'una dòna que s'estima.
FORD Mellor que així siga. Senyors, us he promés un dinar. Veniu; mentrestant darem una volta pel parc; perdoneume, si us plau. Ja us contaré perque fiu tot això. Anem, dòna meva; anem, senyora Page; perdoneume, si us plau. Us ho prego ab tot el cor, perdoneume.
PAGE Anem, senyors, entrem. Més, per ma fe, el posarem com un Sant Llàtzer. Jo, per ma banda, us invito a esmorzar demà, a casa meva, y després a caçar aucells. Tinc un falcò admirable per anar pel bosc. Entesos?
FORDCompletament.
EVANSSi n'hi va un, jo seré el segón de la colla.
CAIUSSi n'hi ha un o dos, jo seré el tercer.
FORDSenyor Page, veniu, feume la mercé.
Exeunt. Evans y Caius romanen sols
EVANS Y vós, feume la mercé de recordarvos d'aquest putiner belitre de la Lligacama.
CAIUSSí, sí, de tot mon cor.
EVANS Aquest putiner belitre de les riotes y les facecies.
Exeunt
Entren FENTON y la senyoreta ANNA PAGE
FENTON Veig que en ma vida podré assolir el bon afecte de ton pare. No insisteixis per tant en adreçarmhi, Anneta meva.
ANNADéu meu! doncs, còm ho farem?
FENTON Tingues l'ardidesa d'obrar pel teu compte. Ell posa com obstacle la meva alta naixença; preten que jo cerco no més reparar ab els séus cabals el desgavell de la meva fortuna. Encara troba altres motius de querella: me culpa de les esvalotades companyíes ab que visquí, y sosté que es impossible que jo't consideri d'altra manera que com un heretament.
ANNAPotser te raó.
FENTON No; ho juro davant del cel, per tota la meva felicitat venidora. Es cert, ho confesso, que els cabals de ton pare foren el primer motiu que m'encaminà a oferirte mos homenatges; més, quan feia per maneta de plàuret, desseguida et trobí força més preable que l'or amonedat, o les riqueses que s'apreten dins les saques; y ara ja no aspiro a més fortuna que a la de gaudirte.
ANNA Benvolgut senyor Fenton; a pesar de tot no us canceu de recercar la benvolença de mon pare; senyor Fenton, treballeuhi séns fatiga. Si vostra solicitut y les pregaries més humils no hi poden res, aleshores… aleshores, escolteu un mot.
Se retiren a una banda per conversar
SHALLOW Senyora Quickly, interrompeu el coloqui llur; mon parent desitja enrahonar pel séu compte.
SLENDERTant mateix, convé que faci el cop.Endavant, no més es qüestió d'enardirse.
SHALLOWNo us esporuguiu, cosí.
SLENDER Oh, ella no m'esporugueix; ella rai; no més hi ha que tinc por.
QUICKLY Escolteu, el senyor Slender voldría dirvos dues paraules.
ANNA Desseguida estic per ell. Ell es l'escullit de mon pare.ApartTrescents lliures de renta no n'agencen poques ni gaire s de maníes y ridiculeses!
QUICKLYY còm se troba l'estimat senyor Fenton?Una parauleta, deixeu que us digui unaparauleta.
SHALLOW S'acosta. Coratge, mon cosí. Oh, minyò! tú teníes un pare…
SLENDER Jo tenía un pare, senyoreta Anna. Mon cosí us en podría contar histories ben xiroies. Benvolgut cosí, conteuli, jo us ho preg, a la senyoreta Anna, l'historia de les dues oques que mon pare emblà en un corral.
SHALLOWSenyoreta Anna, mon cosí us estima.
SLENDER Sí, us estimo més que a qualsevol altra dòna del comtat de Glocester.
SHALLOW Us farà viure ab tots els honors deguts a la vostra categoría.
SLENDER Us en responc, y en quant an això no temo a ningú de qualsevol llinatge, dintre l'ordre d'escudería.
SHALLOW Portarà a la caixa nupcial cent cinquanta lliures.
ANNA Mon bon senyor Shallow, deixeu que'm festegi ell mateix.
SHALLOW Mercès, en bona veritat, mercès per aquest encoratjament. Cosí, Anna us crida; us deixo fer.
ANNASenyor Slender?
SHALLOWSenyoreta Anna?
ANNAExpliqueu les vostres voluntats.
SLENDER Les meves voluntats! Je, je, me feu gracia! Per favor del cel encara no estic prou malalt per fer testament y dictar les meves voluntats.
ANNAUs demano solament lo que voleu de mí.
SLENDER Lo que es jo, jo en persona, no vull pas res, o si de cas ben poca cosa. Vostre pare y mon oncle han fet algun concertament i si la cosa rehix, m'anirà d'allò més bé, y si no, que hi farem! sòrt qui l'ha! Ells us poden esplicar mellor que jo l'estat de la qüestió. Mireu; demaneuho al vostre pare; veusel-aquí.
Entren el senyor y la senyora PAGE
PAGE Hola, estimat Slender! Estímal, Anna, filla meva. Com, què veig? Què hi fa aquí el senyor Fenton? Senyor, me feu una veritable ofensa no deixant en pau la meva casa. Ja us diguí, si no m'erro, que he disposat de la meva filla.
FENTONSenyor Page, no us altereu.
SENYORA PAGE Mon bon senyor Page, deixeu d'importunar la meva filla.
PAGENo es per vós, la noia.
FENTONSenyor, voldrieu escoltarme?
PAGE No, benvolgut senyor Fenton. Entrem, senyor Shallow; entrem, Slender, fill meu. Senyor Fenton, vós, sabedor com sóu de mos designis, me falteu.
Exeunt Page, Shallow y Slender
QUICKLY,a FentonParleu a la senyora Page.
FENTON Benvolguda senyora Page, estimant la vostra filla d'una faisò absolutament honorable, me crec obligat a sostenir les meves pretensións sense defallir, a pesar dels obstacles, les rebufades y les conductes agressives. Feume la mercè de protegirme.
ANNAMare mia, no'm caseu ab aquell estaquirot.
SENYORA PAGE No es aquest el meu designi, us cerco un marit de força mellor qualitat.
QUICKLYQue es mon amo el doctor.
ANNA Per amor de Déu! Més m'estimaría esser enterrada, o véurem perseguida d'una pluja de naps.
SENYORA PAGE Vaja, no us amohineu! Senyor Fenton, no seré la vostra amiga ni la vostra enemiga. M'enteraré de si la meva filla us estima, y lo que sàpiga d'aquest particular decidirà la meva conducta. Fins aleshores, adéussiau, senyor; cal que l'Anneta entri a casa; si no, son pare rondinaria.
Exeunt la senyora Page y Anna
FENTONAdéussiau, estimada senyora; adéu, Anneta.
QUICKLY Això es obra meva. -Y ara!- li diguí -voldríeu sacrificar la vostra filla a un imbècil o a un metge?- Ho veieu, senyor Fenton? Es obra meva.
FENTON Ten dóno mercès, y et prego que aquesta nit cerquis una ocasió per donar aquest anell a la meva cara Anneta; y quédat això pel treball.
Exit
QUlCKLY Vés, y que el cel te dongui bona sòrt. Es un troç de pa. Una dòna passa a través del foc y l'aigua per servir un home així. Però, tant mateix, jo voldría que mon amo assolís la senyoreta Anna, o potser voldría que l'assolís el senyor Fenton. Faré lo que pugui per tots tres, perque els ho prometí, y mantindré ma paraula, però singularment quedaré bé ab el senyor Fenton. Ara que hi penso, les dues senyores m'han donat un altre encàrrec pel cavaller sir Joan Falstaff. Quina beneita sóc d'embadalirme així.
Exit
Entren FALSTAFF y BARDOLF
FALSTAFFBardolf!
BARDOLFAl vostre servei.
FALSTAFF Vesme a cercar un gerro de ví d'Espanya; y fícamhi una torrada.Exit BardolfHe viscut tantes anyades per veurem a la fí portat dins un cove com un munt d'escombraríes y per esser llençat al Tàmessis? Molt bé, molt bé! Si m'exposo mai més a semblant aventura que prenguin el meu cervell per ferne bunyols, y el donguin a un cà per estrenes de principi d'any. Els lladres m'han vessat en el canal ab tant poc remordiment com si haguessin ofegat un rengle de cadellets encara cegos; Y per les meves dimensións se pot imaginar si em capbuço ab gaira velocitat. Maldament el fons hagués sigut al capdevall del infern, hi arribaría. Afortunadament l'aigua no era molta, y en aquella banda estava plena de sorra. M'hauría ofegat; es una mort que aborreixo, perque l'aigua diuen que va inflant, y vés quina fila hauria fet quan estés inflat; una vera montanya de carn passada.
Torna BARDOLF ab el ví
BARDOLF Hi ha la senyora Quickly, senyor, Y us vol parlar.
FALSTAFF Ah, ah. Posem primerament un xic de ví d'Espanya a l'aigua del Tàmessis. Tinc el ventre tant gelat com si hagués pres mandonguilles de neu a manera de píndoles per refrescarme els ronyons. Dígali que vingui.
BARDOLFFEntreu, bona dòna.
Entra QUICKLY
QUICKLY Ab el vostre permís. Excuseume. Bon jorn, Senyoría.
FALSTAFF Treume totes aquestes copes; prepàrem un bol de ví d'Espanya ab sucre.
BARDOLFY ab ous, senyor?
FALSTAFF No; sol y natural. No vui semença de pollet dins la meva beguda.Exit BardolfQuè tením?
QUICKLYEn bona fe, senyor, vinc a trobar VostraSenyoría de part de la senyora Ford.
FALSTAFF La senyora Ford? N'estic fortament ressentit; quin aigarell; tinc els dintres inondats.
QUICKLY Per amor de Déu! Ai, senyor! no hi té culpa la pobre senyora; han sigut els séus criats, que han equivocat les seves ordres.
FALSTAFF Jo també m'he equivocat al fiarme de la folla promesa d'una dòna.
QUICKLY Ah, senyor! està feta una mar de plors; si la veiau se us partiría el cor. Son marit va aquest mati a caçar aucells; ella us prega que aneu una altra vegada a casa seva entre nou y dèu. M'ha encomanat que us ho faci saber a correcuita; jo us prometo que us conçolarà de la vostra malaventura.
FALSTAFF Bé, consenteixo a ferli una altra visita. Dieuli que reflexioni bé, que un home no té preu. Que consideri la seva fragilitat, y judiqui la meva excelencia.
QUICKLYLi diré, senyor.
FALSTAFF No us en oblideu. Entre vuit i nou, no es això?
QUICKLYEntre vuit y nou, senyoría.
FALSTAFFEstà bé, marxeu; sen pot refiar.
QUICKLYLa pau sigui ab vós, senyor.
FALSTAFF Me maravella que no comparegui el senyor Brook; m'havía pregat que l'esperés aquí; el séu diner me té el cor robat. Ah! aquí el tenim.
Entra FORD
FORDDéu vos guard, senyor.
FALSTAFFQuè tal, senyor Brook! veniu sens dubte perescatir lo que ha passat entre jo i la senyoraFord.
FORDAquest es l'objecte de ma visita, certament.
FALSTAFF Senyor Brook, no us vull enganyar; sóc anat a casa seva a l'hora senyalada.
FORDBé, senyor, y còm us hi rebéren?
FALSTAFFSenyor Brook, d'una manera molt desagradable.
FORD Còm es? Tal vegada hi hagué trasmudança en el cor d'ella?
FALSTAFF No, senyor Brook, però son marit, de testa enramada, a qui la gelosía manté en un esverament sense treva ni sosseg, arribà durant l'entrevista, al instant en que s'acabaven les besades, afalags y mútues protestes ab que hem entrat en materia. Portava una colla d'amics séus que en son neguit havía escalfat de cap, excitantlos a cercarme dintre la casa.
FORDY ara! Mentres vós ereu allí?
FALSTAFFMentres jo hi era.
FORDY en Ford us ha cercat sense poder trobarvos?
FALSTAFF Escolteu. Per benhaurança meva, comparegué a bon temps una tal senyora Page; aquesta ens avisà l'arribada den Ford; la dòna den Ford no savía lo que's pescava, però al capdevall me feren sortir dins el cove de la bugada.
FORDDins el cove de la bugada?
FALSTAFF Sí, atzar fatal, dins el cove de la bugada; me comprimiren fins a ofegarme sota un caramull de camises, de faldilles brutes, de mitjons, de toballóns greixosos; tot lo qual formava, senyor Brook, el concert més pudent de flaires inaguantables que mai hagi desconçolat el nas humà.
FORDHi estiguereu molt de temps?
FALSTAFF Ara sentireu, senyor Brook, tot lo que he sofert per posar aquesta dòna malèfica al vostre servei! Quan vaig quedar apilotat d'aquesta manera dintre el cove, dos bergants, qui serveixen a cân Ford, arribaren; y com que llur mestressa els ordenà que'm duguessin a la prada de Datchet en qualitat de roba bruta, me agafaren damunt de llurs espatlles. Trobaren a la porta llur senyor indignadíssim, y gelós com un brau; y els demanà una o dues vegades quina cosa portaven dins el cove. Jo tremolava com la fulla al arbre, tement que aquell boig rematat no hi volgués dar una mirada; però el destí que l'ha guarnit de branques, deturà sa destra; vaig respirar. Ell entrà per continuar les seves recerques, y jo vaig sortir com a pilot de roba. Però fixèuvoshi bé, senyor Brook; me calgué sofrir les agoníes de tres morts diferentes; primer l'esglai inconcebible de vèurem descobert pel gelós, vilíssim capripède; després de veurem torçat com una bona fulla d'acer espanyol dins la circunferencia d'un receptàcul, ab els punys tocant la punta dels peus, y el cap entre els talóns; y finalment d'esser empresonat com un cos en disolució dintre de robes pudentes qui fermentaven de llur mateixa bruticia. Imagineuvos; un home de la meva niçaga! Un home com jo que tem la calor com si fos de mantega; un home que constantment està amarat com si es fongués; es un verdader miracle que no hagi mort ofegat. Y imagineuvos que quan això ja no podía durar, quan ja estava mig cuit en mon propri llard, fet una mena de guisat holandès, m'han llençat al Tàmessis, m'han refrescat dins l'aigua viva a tall de ferradura que ja està rohenta! Digueume si això no es espaventable, senyor Brook!
FORD Certament, senyor, estic desconçolat de que hagueu sofert totes aquestes passades per amor de mí. Veus-aquí mes esperances fallides; ja no podreu fer cap més probatura.
FALSTAFF Senyor Brook, abans que declararme vençut d'aquesta manera, preferiria esser llençat al Etna com ho fúi al Tàmessis. Aquesta matinada el marit va a caçar aucells, y ella m'ha anunciat una nova cita. M'espera de vuit a nou, senyor Brook.
FORDJa són les vuit tocades, senyor.
FALSTAFF Què dieu! Doncs men vaig a la cita. Torneume a veure quan us plagui; sabreu com marxen les coses; ella ha d'esser vostra; aixi remataré la meva obra. Adeussiau, adeussiau, serà vostra, senyor Brook. Senyor Brook, vós enramareu en Ford.
Exit
FORD Oh! Déu meu! es un engany! es un somni! Deixondiuvos, senyor Ford; deixondiuvos, deixondiuvos, senyor Ford; vet-aquí, senyor Ford, que us malmeten vostre mellor perpunt. Veus-aquí les funestes consequencies del matrimoni y de tenir roba y coves de bugada. Molt bé! proclamaré ma situació; agafaré aquest home de disbauxes; serà a casa, no sem podrà escapar; estic segur de que no sem pot escapar. No's pot ficar dins una butxaca, ni lliscar adins del calaixet del pebre: però, de temença de que el dimoni que el guía no li presti socors, vull regirar les bandes aon serà impossible que estigui. Ja que no puc evitar d'esser lo que sóc, la certesa que en tinc no em darà cap mica de conformitat; si estic embrancat, ai dels que s'embranquin en les meves branques!
Exit