XIIGERONIMO TERRAMAGNINO

Greve di gioia — pò l'om malenanzafar per forza mostranzain vista ben, se 'l cor d'ess'è ripieno.Simil di noia — far pot' allegranzastando 'n fera dottanza5che pur le pene ch'ha sempre li stièno.Siccome l'albor pò far ch'è silvaggiofrutto per sua naturamai bon per sé tanto di su' lignaggio,se non che 'nsetatura10ched è lui fatta, 'l fa ed el notrica;donque non per sé micalo fa, ma su' calor; nasce 'l fior pria,unde poi 'l frutto vene:cusí giammai eo non poria mostrare15ch'avesse gioi' né bene,mentre voi, donna, mi faceste stare,com'ora, 'n tante pene;ma datemi pur tanto un solo ramodi quel frutto ch'eo bramo:20vedrete in gioi' montarmi e 'n frutto bono,com'om' c'ha gioi' s'attene.Lo frutto bono — da bon albor vene,siccome gioi' da benenasce e da gioi' ven tutta allegranza,25avegnia sono — seme 'n dolce speme,ch'amar' frutto n'avène;ma ciò snatura per mala sembianza.Simil l'amaro amore allo 'mprimeramostra dolce 'l veleno,30cusí lo ingegna e tiene 'n tal manierach'ha male e dice beno;ma poi ch'assaporato trova amaro,vuol lassar, parli caro,e poi si pente per l'arra, ch'ha dato,35unde spesso dice: — Omè! —Ma Amor, volendo, vidde non potealo simil for' voi farmi:fecemi vista far che vi piaceame e servire 'n voi darmi;40e io, vedendo ciò, dissi: — Bon fruttoda tal albor fia dutto. —Credetti in voi lassarmi ed ei mi prese:cusí per voi ingannome.Saccio per vista assai d'albor venire45che 'n flor mostra gioiree fanne assai e poghi a ben ne stende;ma poi ch'acquista l'altr'anno in fiorire,frutto per ben seguire,ciò che dimostra in fiore 'n frutto rende.50Cusí, s'ei mostra di dar allegrezzae poi la torna a noia,convien, se pregio vuol, che tal gravezzaristori per gran gioia;e, se ciò non facesse, non sre' degno55arbor, mostrando segnoin fior di frutto fare e poi fallire;ma sre' laida mostranza.Cusí dir posso di voi, donna gente,che da voi mi fu data,60in prima vista, d'aver gioi' piagente,e doglia or m'è tornata.Se voi ristoramento a me non date,certo fallo operate,perché, per viste di gioi', me venire65fatt'avete 'n pesanza.Unde vi prego, donna, che mercedevi stringa, per pietade,a far considerar quant'ho 'n voi fede;c'adesso, in veritate,70mi tornerete in gioi' onni dolore,over di man d'Amore,cui mi metteste, cavrete tornandoin mia primera essenza.

Dice ad un poeta che è bene riflettere lungamente prima di parlare.

Poi dal mastro Guitton latte tenete,assai, mi par, dovetedi vera conoscenza aver effetto,e defettar da voi onni defettoche non bon agia aspetto,5se di tal mastro bon saver avete.O quanto, quanto e quanto esser dovete,se bene il possedete,glorïoso di tutto bono assetto!E com' dovria il dir vostr'esser retto10e del contraro netto!Se pensate che dico, cernereteche la vertú si mostra in del parlare,simel vizio v'appare,unde, parlando, l'omo paragona15la sua propria persona,perché guardar neun troppo si pò.Or intendete ben il meo dir mo',ch'a scoverto vo' do,né scherm'alcun poteteci pigliare.20Dico: Bon è pensare,anzi la cosa ditta, chi ragiona.

Proemi de doctrina de cort.

El nom de Dieu qu'es subiranz,paire e fill e esperitz sanz,e guidanz de totz pecadors,fauc mon acort pels amadors,ques amon saber ab drechura,5qals es aycella parladuraques ha en chanz major plajensae may avinenment s'ajensa.E si enten molt a estendremon dit, nuls ab drech reprendre10m'en deu hom, quar en pauche escrichno podon ges caber gran dich,e en breus ditz confusiosse concreja mantas sazos.Mas si eu claramen dezir15e may mas paraulas dir,obs es que mos ditz s'espandaper drech'e per longa landa;e s'afanz feira m'en mestreygir,vigors mon coratg' enpeeygir,20car ben say que ses gran afanhom no pot far obra prezan.Eu voil que cascus q'a pretz ricsl'entende, no avols ni tritz.Don ieu,Teramaygnis de Piza,25commenz en aquesta guiza.

Començament de doctrina provincial vera e de rahonable locucio.

Tot en aysi con le rubissobre totas peyras es fise l'aurs soblels metailz cars,sobre totz razonatz parlars30parladura lemoyzinaes mays avinentz e fina,quar il quays se razonacon la gramatica bonaper tots los nombres singulars35e per tots los plurals anarse per cas e per drech genrela deu dir qui l'am' apenre,e per paraulas ajectivase per finas substantivas,40per comunas, oblichs e retz;masculis genre e femnis dretz,per personas e per tempse per motz escriutz ensemps,e per razon continuada45qui per obs no sia biaysada,e per totas verayas partsd'orazion qui grazid'artzqui te lo sieu cami ubertdel parlar razonat per cert:50so es pels verbs e per los noms,pels particips e pels pronoms,averbis, prepozicions,conjunsions, interjesions.Perque vuoil sapchatz, amador55qui deziratz haver valor,que totas paraulas bonassubstantivas genr' e personasdemostron puramen e genze sostenon grandamenz,60e sostengudas son vez tale substansi' han natural.Las ajectivas son del nom,del particip et del pronom,qui no podon sens nom estar65e han plural e sengular,e mostron calitat e gene person'en entendimen.Des preposicions aquie des averbis atressi70e conjunsion, ieu vos dic,e enterjession, amic,quar singulars ni plurals han,ni demostron genre, ni vanper personas ni per temps jes,75la lur parladura no essostenguda per alcun fachni sosten, tan ha flach contrac.Las sustantivas aytals son:«Emperayre», «reys» e «baron»,80e totas autras qui en vermostron substansa qui vezerse pot o qui vezer nos pot.Don ieu vos dich en cestui motqu'an nom per ço substantivas85car sostenon ajectivas;e podets far oracionses ajectivas ab razon,ab lo verb, aysi com ieu dic:«Seigner suy del castell de Vic».90Encara: «Cavalliers melurper jutge Ugolim de Galur».Ajectivas hom appella,aysi com «bos», «bels», «bona», «bella»«fortz», «plazens», «sufrens» e «vils»,95«avinenz», «temenz» e «sotils»e las autras per semblansaqui mostron qual ses substansa,o que cant, o que fay,o que sofre, o can que vay;100ajectivas hom las clamaquar dreig entendimen bramale lur lavors ses valedorde la substantiva color.De los ajectius parlars105de tres maneyras es l'afars:masculin apeyla hom l'un,l'autre femnin, l'autre comun.Mascolis con «bos» e «blancs»,«gays» e «beyls», e «larcs» e «francs»,110e tuyt cill qui mascle mostron.Le femnis es tot aysi conieu divisi aqui: «franca»,«bona», «bella», «gaya», «blanca»,e tuyt acill qu'hom repauza115ges en la femnina cauza.Le comuns es si con «sufrenz»,«fortz», «vils» e «sotils» e «plazens»,e tots ceyls de tal manieraobs es q'hom comuns enquiera,120car los pot hom tan ben asirab mascle com ab femne dir.Ara tot ayso voil sapchatzque gramatica en vertatzcinc genres razonatz fay:125masculin e femnin veray,neutre, comu et omne cert,mas, si con hay enanc proert,las paraulas substantivase totas las ajectivas130son en chanz sotz masculinaso comunas o femninas,e en la lur entension.Petitas e grandas son,e hom las grandas asear135ben pot e breumen pauzarenl sengular nominatiue encaras el vocatiupel neutre ques es tant adautz,con dis d'Aurenga Rembautz:140«Assats m'es bel, que de novell»:e con dic: «Mas mes q'has castell,e ben m'es aupranar vas Piza».Si van li autre d'aytal guiza.Gramatica fay femnina145«arbres» e chanz mascolina,e en chanz es femnin «amors».en gramatica mascle «cors»en gramatica neutre «amar»e comuns es ditz en chantar.150Aysi totas autras del nomparaulas masculinas sono femninas o comunas,que no ne romanen alcunasenforas aycellas totas155de las quals bay fachas notasqui per cert han breviamenzpel neutre so sapcha, laienz;e nos pot noms substantiusabreviar, mas l'ajectius.160Ben devetz tuyt saber aralo parlar qui non esgarae celui qu'entendimen finha de masclin e de femnin.La parladura ajetiva165e tota la substantivas'alonga enls nombres amdos,et dels ses cas es la razos;so es dels singular retz ricse de tots les plurals oblics,170quar ensemps tuit se resemblon;e atressi s'abrevionen tots los oblics sengulars,encar en los rets plurals cas,car se resemblo eyzamen;175don vos daray semblan parvende totz retz e oblics complitzcon dis us trobayre grazitz,e hac nomGiraudos le Ros:«e qui es mos ‘amichs’ bos180mostren sa beyla semblança,quar jur que longe sperança».‘Amics’ es le nominatiussingulars, mas vocatiuses, con dis cell qui fes la cort:185«‘Amics’, q'has dich? no sabs confortSon egieignos, e gallartmiey dich e miei sotil dart».Encar escriu en aquest fueilsi con dis enPons de Capdueill:190«‘Amichs’ Beutranz, lo trop amarno vullatz ni lonc esperar».E le pros enPeyre Vidalsenls oblics plurals ditz motz tals:«E mos cars filz le coms Henrics195ha destrutz totz sos enemics».Ara vuoill dir dels plurals retz,q'auzitz los sengulars havetz,con disAndrians del Palais,trobayre bon e verays:200«Per qu'ieu part egalmenzlo mal quim fay doler,quel terc vuoll retener,quar totz es trop cozenz.L'autre terç per m'amor205partan tot entre lor‘miei amich’ a lur taill;qui no n'ha nos baraill».Gauselm Fayditzqui hac pretz fidis enl nominatiu aysi:210«Quan ‘dui amic’ s'acordon deu volerso que l'us vol zo deu l'autre voler».Del vocatiu plural retrayrevuoill con dis n'Ucs, fis trobayre:«‘Amic veray’, a vos me playgis215quar fin'amors no me refraygis».L'oblic singular vos desveilicom dis enGirautz de Borneil:«E ‘tot home’ qui ben ameshag' robs qu'un bon amic trobes220en cuy no s'anen duptan».E disFolquetsde pretz prezanqui dis sobre tots chantars amoros:«Mas trop servirs tendan mantas sazos,quar ‘son amic’ en pert hom, so auch dir».225Per que ieu vuoill que deiatz presumire conoyser ben o maylo parlar tot qu'ausy vay,quar totz per aytal semblanse parla con dic denan;230e per que mai entendimenn'aiatz, dic son variamen.

Nominatiu, «hic amics»; genetiu, «amic»; datiu, «amic», acusatiu, «amic»; vocatiu, «amics»; ablatiu, «ab amic», «per amic», «del amic», «en amic», «ses e senes amich». E plural, «amic»; genitiu, «amics»; datiu «amics» acusatiu, «amics»; vocatiu, «amic»; ablatiu, «ab amics», «pels amics» «dels amics», «en amichs», «ses e senes amics», etc.

Dich ay con en aluoygnamenes ditz e en abreviamenle parlars ad retz mascolis,235ara diray dels feminis.Parladura femminatals en «a» finis es declina,aysi con «domna», «blanca», «bella»,«gaya», «poma» e «isnella»,240e mantas de cestui anarcon savis hom pot esgarar,e con dirai vai sos cors,ses alcunaz autras colors,e es breus els cars sengulars245e long els plurals variars.Dels singulars vos dauc aytalssemblanç com disPeyre Vidalsqui no hac la valor manca:«Car' ‘amia’ dos'e ‘franca’,250convinenz e ‘bell'’ e ‘bona’,mos cors a vos s'abandona».Encara disFabres d'Uzesle bos:«Nom platz rics hom si no es amoros,nim play ‘domna’ si gent no acuellis,255nin play donzelz si de gauch no servis».Dic hay cons deu abreviar,ara dich cos deu aluoignar.D'enBernat de Ventadorn, q'hacpretz sobrels bos, ieu vos retrac260qar dis en sa chanson en ver:«De la ‘domnas’ me dezesper».Encara vos don semblanzaysi con dis enAndrianz:«Ay ‘domnas’ e seygnor265de Proens' e d'aillor».Eu voil que vos dejatz gararsi con ieu vari son anar.

Nominatio, «franca»; genetiu, «franca»; datiu, «franca»; acusatiu, «franca»; vocatiu, «franca»; ablatiu, «ab franca»; e plural, «francas»; genetiu, «francas»; datiu, «francas»; acusatiu, «francas»; vocatiu, «o francas»; ablatiu, «ab francas», etc.

De la femnina qui en «a»vay, dic hay segon mon tala,270ara vuos vuoill ieu dir iesde ceylla qui fenis en «es»,aysi con «sazos» e «amors»,«calors» e «chansos» e «colors»,e l'autre qu'es de simil guiza275en aysi com hom prims desguiza;enls oblichs singulars breumenes ditz, e en aluoygnamensi deu dir en totz autres casper ver, e autramen no pas;280e diray vos en costui mot,si com disGirbertz De si bo tot:«Ques dobla ‘valors’de far ben e ‘honors’lay on mestier han,285ans q'hom quera ni demann'».Bernatz de Ventadorle gays,qui motz avinentz retrays,dis en son chan cizamen:«Be es mortz qui d' ‘amor’ no sen290al cor qalqe dosa ‘sabor’».Reigals de Berbezil, q'honorhac molt, dis en un dels sos canz:«Mas ‘chansos’ er dorgumanz».E dis enFolquetzde pretz bon:295«Tant mou de corteza ‘razon’mon chan que no y puese fallir,e manz i dei mell avenir».Encara vos vuoil ieu mostrarcon dis en celui eis chantar:300«S'anc parley en ma ‘canson’»;e dis:«Per tal no m'abandonqu'ieu sempharai auzit dirque mensoygna nos pot cobrirque no mora qualque ‘sazon’».305E tot aysi vay es espon;e per que haiatz cor mellordiray con sos variars cor:

Nominatio, «hec amors»; genetiu, «amor»; datiu, «amor» acusatiu, «amor»; vocatiu, «amors»; ablatiu, «ab amor», etc. E plural, «amors»; genetiu, «amors»; datiu, «amors»; acusatiu, «amors»; vocatiu, «amors»; ablatiu, «ab amors», etc.

Encara vuoill qe sapchatzque i ha de paraulas assatz310qui en los nombres sengularsse luoygnon e els plurals cars,aysi con «ris» e «volentos»,«cors», «solatz», «lais» e «delechos»,e «bras», «glas», «vas», «nas» e «cas»,315«pres», «engres», «lus» e «fals» e «gras»,«reclus», «claus», «repaus», «envers»,«us», «romanz», «vers», «travers», «convers»,e nom propri eizamende luecs han tal aluoygnamen,320con «Piza», «Luca», «Florensa»,«Marseylla», «Jenova», «Plajensa».

Nominatio, «cors»; genetiu, «cors»; datiu, «cors»; acusatiu «cors»; vocatiu, «cors»; ablatiu, «ab cors»; et plural, «cors»; genetiu, «cors»; datiu, «cors»; acusatiu, «cors»; vocatiu, «cors»; ablatiu, «cors», etc.

Per aquestas las autras saberpodon li entendedor en ver.Paraulas i ha encara,325aysi con hom prims esgara,qui se luoygno ab drechurasol per us de parladuraen totz los nombres, qar laienzlas ditz assatz may avinenz,330con «chantayritz» e «amayritz»,«emperayritz» e «trobayritz».

Nominatio, «chantayritz»; genetiu, «chantayritz»; datiu, «chantayritz»; acusatiu, «chantayritz»; vocatiu, «o chantayritz»; ablatiu, «ab chantayritz», etc. Et plural, «chantayritz»; genetiu, «chantayritz»; datiu, «chantayritz»; acusatiu, «chantayritz»; vocatiu, «o chantayritz»; ablatiu, «ab chantayritz», «ses o senes chantayritz», etc.

E en aysi con dic haitotz le lur variars vai.Paraulas hi a qui luoygnar335se podon e abreviarenls acuzatius singulars,tant es avinenz lur atars,con dit: per «pagat» ni has delleygn,e ieu per «pagatz» mi teygn,340em teygn per «gays» e per «gay»;aysi totz l'autre parlars vayqui es de la lur mainiera;per que ieus diray enquera.E entendatz vos qui prim etz,345que «totz» en los singulars retzes loncs e enls plutals oblics,con ditArnaut de Maruillricsde pretz e de valor fin e grazida:«Si con li peys han e l'ayga lur vida,350hay en amors e ‘totz’ temp lh'aurai».Gauselms Fayditzen son complanch retrai:«fortz can es e ‘tot’ lo major dan».Ara doni dels retz plurals semblan,quar fan «tuit», con disRigalsde valors:355«‘Tuit’ demandon qu'es devengud'amors,e ieu a ‘totz’ en diray la vertat».Avans dic en cestui motqu'enls oblics sengulars fay «tot»,con disPeyre Vidalsen ver:360«Tant hai de sen e de saberque del ‘tot’ say mon mell chauzir,e say conoyser e grazir.Mas encara vos vuoill donarsemblansa del sieu variar».365

Nominatio, «tots»; genetiu, «tot»; datiu, «tot»; acusatiu, «tot»; vocatiu «totz»; ablatiu, «ab tot». Et plural, «tuyt»; genetiu, «totz»; datiu, «totz»; acusatiu, «totz»; vocatiu, «tuyt»; ablatiu, «totz».

Enl vostre cor sapchatz, aman,q'aysi li ajectiu comun vancon «sotils», «vils», «temenz», «sufrenz»,«fortz», «avinenz» e «plazenz»,els singulars se luoygnon370e enls oblics s'abrevion,enls retz plurals breviamenhan e els oblics luoygnamen,e dezir dir verayamenzcon vay le lur variamen.375

Nominatio, «sotils»; genetio, «sotil»; datio, «sotil»; acusatio, «sotil»; vocatio, «sotils»; ablatio, «ab sotil», «ses o senes sotil», etc. Et plural, «sotil»; genetio, «sotils»; datio, «sotils»; acusatio, «sotils»; vocatiu, «sotil»; ablatiu, «ab sotils», «ses o senes sotils», etc.

Enls primiers retz deu hom «us» diree en tots oblics «un» assire,e en totz retz si deu dir «dui»en totz oblics «doz» s'adui;totz autres nombres true a mil380deu hom dir per aytal estil,ses cen, quar sol d'una manieyraes ops que cascuns l'enquera,e per voler primamen fardezir «un» e «doz» variar.385

Nominatio, «us»; genetiu, «un»; datiu, «un»; acusatio, «un»; vocatio, «us»; ablatio, «ab un», etc. Nominatio, «dui»; genetio, «dos»; datio, «dos»; acusatio, «dos»; vocatio, «dui»; ablatio, «dos», etc.

Parlat vos hay de mascolinaparladura e femmina,mas encara semblanz vos donde las femnas quis ressemblonels primiers retz, con «sor», «mi donz»,390«nessa», «gasca», «garza», «se donz»:els primiers oblics «mi don»,«soror», «neboda» e «si don»,e «gascona» ab «garzona»;395e en totz plurals se razona«sorors», «gasconas» e «mas domnas»e «nebodas» e «sas domnas»,e «garzonas», e aysi vanlas autras de cestui semblan;e per q'haiatz entelech fi400variaray «soror» aqui.

Nominatio, «sor»; genetio, «sor»; datio, «soror»; acusatio, «soror»; vocatio, «sor»; ablatio, «ab soror». Et plural, nominatio, «sorors»; genetio, «sorors»; datio, «sorors»; acusatio, «sorors»; vocatio, «sorors»; ablatio, «ab sorors», «ses o senes sorors», etc.

Dels mascolis noms diraycon fan els primiers retz oimai,qui fan «Bos», «glotz», «compaygnos»,«gasc», «baytes», «Uc», «Gui», e «Peyros»;405En totz los oblics sengulars,encara els retz plurals cars,fan «compaygnon», «Ugon», «Peyron»,aysi li autre se varionents oblics plurals en «ons»,410con «fellons», «barons» e «Peyrons»;e tuyt li autre se varionen aysi com vari «baron».

Nominatio, «baros»; genetio, «baron»; datio, «baron»; acusatio, «baron»; vocatio, «baros»; ablatio, «ab baron». Et plural, «baron»; genetio, «barons»; datio, «barons»; acusatio, «barons»; vocatio, «o baron»; ablatio, «ab barons», etc.

Encar', amic, devetz saberq'els primiers retz hom ditz «seygner»,415«hom» e «nebotz», «abas» e «coms»,«prestres» e «pastres» e «vescoms»,e tuyt li sengular oblic;e li rech plural van cous dic,si con: «home», «nebot» e «comte»,420«preveyre», «pastor» e «vezcomte»,«seygnor» e «abat» e «enfan»;li oblic plural con diray van,con «coms» e «enfans» e «senyors»,«homes», «preveres» e «pastors»;425e per que may saber n'haiatzieu vari «seygnor», so sabchatz:

Nominatio, «seygner»; genetio, «seignor»; datio, «seignor»; acusatio, «seignor»; vocatio, «seigner»; ablatio, «seignor». Et plural, «seignor»; genetio, «seignors»; datio, «senyors»; acusatio, «seignors»; vocatio, «seignor»; ablatio, «ab seignors».

Dels verbals nons sapchatz aqique de tres manieras son, sicon «trobayre» e «chantayre»,430«consirayre» e «amayre»e «contrayre» e «mentire»e «sufrire» e «jauzire»,e encara «devineyre»e «valeyre» e «condeyre»;435aysi con hai escrig adretzfan tuit els singulars retze en totz los oblics primierse en los retz plurals en vers,aysi fan tuit con «chantador»,440«mentidor» e «devinador»,els plurals oblics en «ors»fan aysi con fay «amadors»;e per un mostraran si contuit li autre se varion:445

Nominatio, «trobayre»; genetio, «trobador»; datio, «trobador»; acusatio, «trobador»; vocatio, «trobayre»; ablatio, «ab trobador». Et plural, «trobador»; genetio, «trobador»; datio, «trobadors»; acusatio, «trobadors»; vocatio, «trobador»; ablatio, «ab trobadors».

De los comuns ajectius,vuoill dir e de lur cors honrius,qui fan enls primiers retz, «mellers»,«menres», «jensers» e «maers»«pejers», «sordejers» e «bellayre»;450dels primiers oblics retrayrevos dei, qi fan tuit en «or»,si con «jensor» e «bellazor».Eu plural hom los deu luoygnarcon s'eschai e abreviar,455segon que lur er ayzivaparladura substantiva;per que ab la mascolinaparladura ysis declina:

Nominatio, «mellers»; genetio, «mellor»; datio, «mellor»; acusatio, «mellor»; vocatio, «mellers»; ablatio, «ab mellor». Et plural, nominatio, «mellor»; genetio, «mellors»; datio, «mellors»; acusatio, «mellors»; vocatio, «mellor»; ablatio, «ab mellors», etc.

Pois qu'eu vos hai parlat del nom,460razonar dezir del pronom,e derrier del verb diray,en aysi con mell sabray,perque sapchas, amanz grazitz,que en lo primier rech hom ditz465«aycel», aquel, e «el», «cel», «cest»,«autre», «nos», «tos» e «aquest».En los primier oblics s'adui«luy», «celuy» e «cestui»;enl rech plural ditz hom «il»470«aquil», «autre», «aquest» e «cill»;enl oblics plurals ditz hom «els»,«autres», «sos», «mos», «los» e «aquells»;e tot aysi con «cel» declinvan tuyt li autre mascolin:475

Nominatio, «cel»; genetiu, «celui»; datio, «celui»: accusatio, «celui»; ablatio, «celui». Et pluraliter, «cel»; genetio, «cels»; datio, «cels»; acusatio «cels».

Auzit havetz del mascolin,araus diray del femininqu'el primier rech deu hom dir «il»,«ma», «ta», «sa», «autra» e «cil»;e tuyt li singular oblic480van en aysi com ieu vos dic:«ma», «ta», «sa», «la», «cella», «cesta»,«autra», «lei» e «aquesta»;e en totz los plurals casvan aysi com «mas», «tas», «las», «sas»,485encara «autras» e «cellas»,«aquestas», «cestas» e «aquellas».Enls singulars ditz hom «nostra»,«sieua», «tieua» e «vostra»,e en los plurals fay «sieuas»,490«nostras», «tieuas» e «mieuas»;e per q'haiatz major membrançaieu vos declin «il» ses duptansa:

Nominatio, «il»; genetio, «il»; datio, «lei»; acusatio, «lei»; ablatio, «ab ley». Et pluraliter, «ellas»; genetio, «ellas»; datio, «ellas»; acusatio, «ellas»; vocatio, «ellas», etc.

Las autras d'aytal convenparaulas vay eizamen.495Oymai dels averbis vuoillieu parlar, e jes no m'en tuoill,que tals hi a q'hom deu en verdir breus e loncs, segons q'obs er,aysi con «mays» e «may»,500e «aillor» e «allors» n'aye «finamen» e «finamenz»;l'autre van eizamenz.L'autra tota parladurade l'averbi, gay' e pura,505e de la preposition,e tota la conjuntsionab la interjession hi es.Totz hom qui prims e savis es,si ben l'esgar, ha obs que sia510d'un sol semblan tota via.Oymay els parlar acursdel verb, per que es fortz e oscurs,vuoill que ma obra s'espandaper haver larguessa granda,515so es de «trac», «tras» e «trai»,«retrai», «retras» e «retrai»;encara «crei» e «cre»,«recrei», «recres» e «recre»,«mescrei», «mescres» e «mescrei» i es;520encara «sui», «es» e «es»,e los quals parlars han fallitmant bon trobador e grazit,per ço car son may salvatgea cells qui no han lo lengatge525adrech del provensal parlarq'alcun autre q'auga contar,e per aquo en lo prezende l'indicatiu veramen«trac» e «retrac» variaray:530«ieu trac», «tu tras», «aquell trai».«Retrac» es de guizas aytals,mas i fayllicPeyre Vidalsen aquest xan qu'es tan plazenz«Ges car estius es bells e genz»;535e dis:«Per qu'eu hai dol esmaitant que per pauc los huoilz non ‘tray’»,quar ell la tersa personael luec de prima razona,e en luec de «trai» degra dir «trac»,540masPeyred'ayso gach no hac.Bernatz de Ventadorvalençdis, e fallic eizamenz,en lo sieu chanz verai e fiqui comensa e dis aysi:545«Qan ver la lauzeta mover;d'aysos fay ben femna parerma domna, per q'eu li ‘retrai’».Ma aquest es parlars malvayqar tersa persona pauzet550en luec de prim' e razonec,qar c'ell «retrac» hagues dichnulls lh'agra jes contradich.Ara dich aqi con vay «cre»:«yeu crey», «tu cres», «aquell cre»,555«mescre» e «recre», aysi cor,mas ditzBernatz de Ventadormay en cella sieua chanson:«D'ayso quem destruy em confontotas las autras en ‘mescre’».560MasGirautz de Borneyll, qui bepasset totz los bons trovadors,segon lo dich d'homes mellors,fallich en la chanson, sai jeu,q'aysi comensa: «Jen m'aten»,565e dis aysi con diray:«Quem tray vas tal, ieu sai,q'a la mia fe bem ‘cre’».E ayso chascus savis ve.Folquetz de Marseylale fis570fallic en sa chanson e dis:«Aysi bem play e m'es jend'amic qu'en joi 's'aten'».D'aquest chan en la cobla quarta,si con dic en cesta carta:575«E nom semblon bequ'ieu sai e pens e 'cre'».E en un autre sieu chantarlo fez aquest «cre» pecar,e dis aysi:580«sai e ‘cre’,ques cuciet far de me».Encar en un autre son chanfallic si con doni semblan:«Que l'us autre mal i ve,mas tan say ieu e ‘cre’».585E le valençPeyre Vidals,qui fo trobayre molt cabals,faillic en «cre» eizamen,si con diray a prezen:«E doncs poys tan l'am e la ‘cre’,590la no i dei trobar mala fe».EnRembautzqui d'Orenga fofallic en la seua chansoq'aysi comenca en vertat:«Eysamen hay guerrejat»,595en ceylla cobla qui ditz ies:«Domna, be say si mercesquar no puesc far tan ric don cous coved'amic qu'ieu am, e per tant non ‘recre’».E enRembautzfaillic encara600en sa chanson, e qui l'esgarala ditz hom: «Nuls e re nom faill»;e dis:«Tan sufri grieu trabaillqu'ieu a pauc nom ‘recre’,mas aysom fay gran be».605Tuyt aquest trobador valenyeu dic q'an fallic malamen,qar en loc de prim'an parladatersa person 'e razonada,q'hom deu dir «crey» e «recrey»,610en prima persona «mescrei».Ara dic ieu es ieu vuoill dir,per que nuls i puesca fallir,qar ja mant trobador plazeny han fallit eizamen,615qar il no han fach esqiude dir el endicatiudel temps prezen en plural car,si con auzirez razonar,«son» la tersa persona620e luec de prima, qis razona,«suy» el endicatiu prezen;masFolquetzle bos, malamenfallic enl chantar que retray,e en aysi con vos dirai:625«True que m'esfortz de far una chansonqui me resit d'aquest turmen on ‘son’».En luec de «son», «sui» devia dir.So sapcha chascus ses fallir,q'hom lo deu variar ies:630«Ieu suy», «tu es», «aquell es»,plural «nos em», «vos etz», «cill son».Qar ell vay d'aytal razon.Ar vuoil dir de «grazi»,«sufri», «parti», «trahi», «noyri».635Aysi en la persona primala deu dir cell qui s'aprimadel preterit perfech singular,en l'endicatiu parlar;e ayceil qui no vol fallir640deu en tersa persona dir:«Partic», «sufric», «feric», «trahic»,«grazic», «muric», «vic» e «noyric»;mas enFolquetz, trobayre fis,y fallic en son chan e dis645en una cobl'ab tal comensame:«On trobaretz may tan de bona fequant mai nulls hom se meteys no ‘trai’son e sieu com ieu quis seru ‘trai’».Mas «trahic» deuri' aver retrach650si el volgues haver ben fach.E si alcun er demandatzcon pot anar aquest fatzpois que la rima cor en «i»que puesca anar en «ic» aysi,655adone le prims deu respondreq'alcuns no deu confondredel parlar la drecha viaper rima qui obs li sia,mas ell si deu percassar660de tal paraula trobarque la rima cora en «i»,aysi con fay «parti», «sufri»,e qui no sia biaissadani en nombre desacordada,665ni en persona ni en temps,poys li er le dretz ademps.Ben say q'hai gran ardimen dichd'ayso q'aytan hai contradichlo dich q'aytan bon trobador670han dich, mas li entendedord'ayso qu'ieu hai dich m'amaran,q'aytals paraulas aysi van;e qui volgues ben esgararen tot l'autre grazit chantar675d'aquest meteys trobadors,si fos dels prims entendedrs,certanament majors falsurasy trobera ab drechuras.Si aytal trobador grazit680en lo lur chantar han fallit,chascus en lo sieu cor albirso q'hom pogues dels malvatz dir.L'autra del verb parladurano poyria dir sens rancura,685ni ses grans afan e pena,mas esgaratz con si menaper los trobadors veraysen totz los lur chantars gays.E si trobaretz alcun motz690qui per vos no s'entenda totab tot lo vari entendimen,y metatz lo cor e la men;e si vos no havetz poderd'entendre celuy e vezer,695ya nous dovetz vergoygnarde los plus sabis demandar,que asatz deu haver majorvergoygna cel qu'a dezhonory es de demandar s'atrai700que aicel qui demandan vai,car nuls es qui sapcha tanq'us autre no sapch' atrestan.Doncs chascus en la sa obraper aytal razon se cobra,705quar cert ben fora fortz cauzaq' us hom hagues en cor clauzatota l'esciens'ab lo sen;mas ben crei que no ha talend'apenre qui no demanda710totas cellas res a randalas qals per se meteys no sab,e qui d'ayso tem alqun gab,quar nulls pot saber per se soltotas las res q'ama ni voi.715Per ço qu'aiatz major menbransavos donarai aytal semblansadel parlar qui en doas rimas cor,si con l'an dich li trobador,si con «leial», «chascun», «talan»,720«fin» e «chanson» e «vilan»;e pot hom dir encara isi:«Leiau», «tala», «villa» e «fi»,«chanso», mas aquest parlar jescon le primiers adretz no es.725Ara chascus entendeyrecui es sabers valeyredeu ben saber uimaysi con aquest parlar vay,e con si deu aluoignar,730abreviar e variar;e chascus qu'es fis trobayrenol deu de sa rima estraire,ni de la sa drecha viaper rima qui obs li sia.735E si ell comensa chanson,deu continuar sa razonen aysi com le comensa,si ell no vol far fallensa;car may mi play e agrada740razos ben continuadaque mot qan alcus los entrescaab rimas e entrebesca;e si en la tersa personale comence, la razona745tota d'aycella manieraque le comensa e l'enquera;e si enl prim' o en segonda,doncha ops q'aisi responda,e celui nombre q'el en ver750y comensa deu mantener.E nulls per proensal digaalcun mot frances, qar enigaes aytal parladura dirab la proensal, ses mentir;755e a chascun verb son conduchy don segon que l'ha construchper los oblics e per los retzsi con enquier lo sieu dretz,con s'estay en aluoygnamen,760encara en abreviamen.Eu voil qe visi barbarism,no y meyta ni solecism,tot que mant trobador prezaty han en lur chantar pauzat,765mas per aqo s'en escuzonqar qan alcus i fai lo sonchantan lo pot abreviar,si con se tayn, e aluoygnar.En vuoill qe en la scrichura770meta primamen sa cura.Encara sia perceubutzque meta los accens agutzels greus si con s'esthaien celui chantar qe fay,775en lonch chantar no se luoygn:mas ieu ami que se poygnde trobar razon tan gayae tan prima q'a totz playa.Oymay chascus entendenz780deu saber verayamenzqals es l'avinenz parlarsqu'es pro grazitz en chantars,e si con lo deu retrarle bos trobayre e menar785e si con se deu penre gachenl trobar de celui empachde cui hai dith e parlate mei q'ieu sai razonat.E per ayso finiray790mon acort com mell sabrayen aysi con lo comensey,qar, per cert, aysi far deysi eu vuoill ies prezumirde ben lo mieu lavor finir,795em torn vas lo seygnor Dieua lei d'ome de pecat grieu,qar si diray o hay ren dichaqui per luy sia contradicha,lui prech qe m'en deja donar800lo sieu perdon e autrejar.E sopley totz vos, aman,que qan vos a mi don denanseretz, dejatz clamar pro me,qar ieu mi muer: Merce! merce!805e qar il mi donec conorte gieygn de far aquest acord.

Acababa es la doctrina de cort provincial e de vera e rabonable locucio.

Back to Index Next